Mostra totes les entrades de admin

Salvem el Sant Pau, prou repressió a la solidaritat, solidaritat amb Palestina (Ple de maig 2018)

Aquest Ple de maig proposarem que es dugui a terme la compra de la finca que actualment ocupa el projecte del Gimnàs Sant Pau. Entenem la compra d’aquesta finca com una inversió social per al barri del Raval, i per a tota la ciutat. Per una banda demanarem que es treballi conjuntament amb el projecte del Gimnàs Sant Pau, per tal de garantir-ne la continuïtat, també demanarem que s’inicii la construcció d’habitatge protegit a la finca.

A l’apartat de preguntes demanarem explicacions per les multes que la Guàrdia Urbana ha imposat a persones solidàries a Gràcia.

Finalment demanarem al Govern per les mesures que pensa tirar endavant per tal de mostrar la solidaritat de la ciutat de Barcelona amb el poble palestí.

Proposició Gimnàs Sant Pau

Pregunta repressió a la solidaritat a Gràcia

Pregunta solidaritat amb Palestina

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

ELS MITES DEL TURISME

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

Estem a la porta de Turisme de Barcelona per evidenciar que la gestió de les polítiques
públiques resta sota la influència dels interessos privats. Per reivindicar que els magnífics
professionals que aquí treballen haurien de fer-ho des del servei públic i amb la garantia de
servir a la ciutat. Volem recordar que el turisme es fonamenta en el patrimoni comú, de totes
les veïnes de la ciutat i no és lícit què uns quants s’enriqueixin mentre les veïnes són
expulsades dels seus barris, dels seus habitatges.
En el darrer informe de “Conjuntura Turística” de l’Ajuntament de Barcelona es ratifica el
creixement dels turistes i dels visitants a la ciutat durant el 2017. Creixement que continua,
segons dades del propi Ajuntament en els primers mesos de 2018, superant les del 2017 (entre
d’altres en creueristes i en passatgers de l’aeroport).

S’apropa l’estiu i tornem a tremolar. Veiem com s’aproxima el tsunami turístic. Amb l’arribada
del bon temps ja es percep l’augment de l’afluència turística als nostres carrers, la congestió
de l’espai públic, el col·lapse d’algunes línies de transport públic, el soroll nocturn, la
contaminació de l’aire agreujada pels creuers, i altres molèsties. Aquest estiu probablement el
turisme tornarà a batre records a la ciutat, i la majoria de partits polítics (i evidentment els
lobbies turístics) es felicitaran per això. I les veïnes, en canvi, n’estaran patint les
conseqüències.

Paral·lelament, sabem que la consciència veïnal sobre els problemes generats per la
massificació turística creix any rere any i de forma exponencial. Segons les enquestes
municipals, ja són majoria les veïnes de Barcelona que opinen que cal posar límits al turisme.
Perquè més no sempre significa millor. I malauradament ho hem comprovat en la pròpia pell,
perquè sabem que més turisme significa, entre d’altres coses, més especulació amb el preu de
l’habitatge, més pisos turístics, més soroll, més problemes de convivència, més privatització
d’espais públics, més generació de residus, més problemes de mobilitat als carrers i al
transport públic…

Fa només dues setmanes les entitats veïnals sortien al carrer per reclamar que Barcelona no
està en venda, que tenim dret a un habitatge digne i que no volem una ciutat que ens expulsa.
Doncs bé, les autoritats municipals haurien de prendre nota, perquè el problema de l’habitatge
és una emergència social a la ciutat, cada cop més barris estan veient com els preus del lloguer
pugen per sobre dels preus pre-crisi, les seves veïnes són desnonades o forçades a buscar
lloguers assequibles fora del barri o de la ciutat, mentre proliferen els pisos turístics o de luxe
per a classes benestants.

El problema de l’habitatge no es pot deslligar de les dinàmiques especulatives ni de la
massificació turística de la ciutat. Un pis turístic més, significa un pis menys per a viure-hi. Tant
s’hi val si el pis és legal o il·legal, la pujada del preu de l’habitatge i les molèsties de convivència
les provoquen igual. A més, els pisos il·legals segueixen operant a Barcelona amb total
impunitat, malgrat les càndides campanyes de conscienciació per als turistes o les mesures
adoptades o proposades des de l’Ajuntament, com ara el PEUAT, les inspeccions o la limitació
del període per al home-sharing a 60 dies. Tot és absolutament insuficient i no està a l’alçada
de l’ofensiva especulativa i el salvatge augment de l’arribada de turistes. Seriosament, què
estem disposades a fer per a garantir el dret a l’habitatge de les veïnes de Barcelona?
Però com dèiem, els discursos oficials sobre el turisme no parlaran de tot això. Ens parlaran
dels diners que el turisme deixa a la ciutat, sense dir-nos que aquests beneficis es concentren
en molt poques mans. Ens parlaran de l’ocupació que crea el turisme, sense parlar de la
intensa precarització del sector o dels salaris de misèria. Seguiran alimentant el relat
triomfalista, tot amagant les externalitats negatives que provoca sobre la població local. No
ens explicaran que en el turisme, unes poques persones fan un gran negoci basant-se en allò
que es de tots i totes, la ciutat. El patrimoni comú, l’espai públic, el mar, el paisatge urbà, la
cultura local… tot allò que han preservat les veïnes de Barcelona amb la seva lluita, es posa al
servei del capital i del benefici privat.

No només ens repetiran fins la sacietat les fal·làcies del turisme, sinó que a més tractaran de
criminalitzar el veïnat combatiu que no s’empassa el discurs triomfalista, amb la col·laboració
de certs mitjans de comunicació que no paren d’omplir titulars amb la invenció de la
“turismefòbia”. Confien en que la mentida repetida mil vegades, s’acabi convertint en veritat.
Però al veritat és que les barcelonines ja no caiem en la trampa, sabem qui hi ha darrera de
l’especulació i la massificació. I no són els propis turistes, sinó els lobbies, amb el vistiplau de la
majoria de partís polítics. No ens enganyen les campanyes de neteja d’imatge, on destaca
AirBnb com a mestre de la falsedat, intentant fer-nos creure que és una empresa d’economia
col·laborativa i no pas un gegant empresarial amb beneficis econòmics obscens i que ni tan
sols paga els impostos que li pertoquen.

En aquest context, des de la CUP hem considerat oportú desmitificar el discurs que s’han
generat en torn al turisme, amb els quals ens intenten fer creure que representa la gallina dels
ous d’or i que ha de ser intocable. Creiem que ha arribat l’hora de desemmascarar el gegant
amb peus de fang que se sustenta sobre l’explotació del patrimoni comú i l’empobriment de
la població.

També volem desmuntar el mite de que el turisme no es pot regular, o que les responsabilitats
polítiques estan en altres administracions. Cal anar a l’arrel del problema, assumir que el
“consens” entre els diferents agents socials i econòmics no sempre és possible, i que les
dimensions assolides pel turisme fan que els interessos dels lobbies i de les veïnes siguin
irreconciliables. El negoci d’uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Per tant,
cal valentia política per enfrontar-se als interessos de les elits econòmiques.
Nosaltres proposem avançar cap a un model turístic diferent basat en el decreixement, el
respecte per l’entorn ambiental i social, i la socialització dels guanys. També és necessari
prevenir i compensar els efectes negatius del turisme, regular estrictament el mercat de
l’habitatge, augmentar el parc d’habitatge social, promoure la diversificació econòmica, crear
circuits econòmics comunitaris i cooperatius, protegir els espais públics i patrimonials i els
ecosistemes del litoral. En definitiva, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les
classes populars i siguin invertits en necessitats socials. La millor manera per garantir això i
unes condicions laborals dignes en el sector és avançar cap a la municipalització dels
allotjaments i serveis turístics.

Us presentem doncs, per segon any, aquesta campanya que hem anomenat els Mites del
Turisme i que pretén desmuntar els discurs triomfalista i neoliberal lligat al sector, així com
posar sobre la taula que hi ha alternatives. Malauradament la campanya encara conserva
plenament la seva vigència, 10 mesos desprès de la seva presentació inicial.
Li hem donat forma de mapa de la ciutat, però en aquest cas, no s’hi representen els atractius
turístics sinó els diferents conflictes existents (privatització d’espais, conflictes laborals, espais
massificats, etc.). Per a cada mite s’aporten dades (provinents de fonts oficials) en forma
d’infografia que desmenteixen una a una algunes afirmacions que estem acostumades a sentir.
Volem que el missatge arribi a tot el veïnat, sobretot el que encara no està organitzat, perquè
la consciència i la lluita veïnal serà la que aconsegueixi garantir el dret a la ciutat de totes.

Presentacio Mites del Turisme 2018

#DesmitifiquemElTurisme
http://turisme.capgirembcn.cat
Contacte Grup de Treball de Turisme: turismecupcapgirem@gmail.com

Formació feminista per accedir al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Estàtues humanes a Les Rambles, recompte de pisos turístics (Comissions maig 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 16 de maig 9:30h)

En aquesta comissió demanarem que el Govern aturi el decret d’alcaldia de regulació de les estàtues humanes de Les Rambles de Barcelona i faci un procés participatiu vinculant amb les estàtues humanes per tal d’arribar a un acord sobre com regular la seva situació en el si de l’espai públic tenint en compte el patrimoni immaterial dels artistes de carrer que aquest representen.

Proposició Estàtues Humanes

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 17 de maig 10:00h)

En aquesta comissió demanarem que es busquin els mecanismes per tal de treballar perquè a mitjà termini en l’oferta pública de l’ajuntament de Barcelona -començant per les places d’oferta pública en matèria de seguretat- s’inclogui un requisit de formació en matèria de gènere per tal de poder accedir als diferents llocs de feina de l’administració.

També preguntarem per l’estat de desenvolupament del programa Esport Inclou, i per quines són les valoracions polítiques que en fa l’ajuntament dels objectius concrets i específics que aquest havia de dur a terme?

Formació feminisme Guàrdia Urbana

Pregunta Esport Inclou

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 17 de maig 16:30h)

La proposició que presentem a aquesta comissió demanarà que es faci una actualització del Cens d’Establiments d’Allotjament Turístics (CEAT), de forma immediata, a fi d’avaluar l’efectivitat del PEUAT i poder fer les correccions pertinents -si procedeixen- abans del final del mandat.

Proposició cens pisos turístics

Suport als CDR, condemna de les agressions feixistes, contractació pública (Ple abril 2018)

Aquest Ple d’abril presentarem una moció en suport a la tasca que fan els CDR i les persones represaliades per fer-la.

També farem dues preguntes en relació a la situació de les treballadores a la ciutat de Barcelona i les característiques de contractació pública.

Per acabar presentarem una declaració en rebuig a la crema de l’ateneu de Sarrià i denúncia de les agressions feixistes a la ciutat.

 

Moció CDR

Pregunta contractació

Pregunta RTL

Declaració suport a Sarrià

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona respecte la situació en que ha quedat la Multiconsulta després del Ple del passat 10 d’abril

Des de la CUP Capgirem volem fer públiques les conclusions a les que hem arribat després d’haver revisat el nostre posicionament al Ple on es decidien les preguntes que  formarien part de la multiconsulta.

El posicionament de la CUP Capgirem Barcelona va ser debatut de manera assemblearia, com sempre, i en clau política no pas jurídica, com sempre, també. L’organització va arribar a la conclusió que va fer pública al Ple de l’ajuntament del dia 10 d’abril, en síntesi és això:

Cal municipalitzar el servei de l’aigua. Ja han passat 18 mesos des de que els tràmits per tal de tirar endavant amb la municipalització van ser aprovats, anem tard.

– Creiem que no s’ha de preguntar sobre si cal municipalitzar o no l’aigua, ja que això obre la porta a AGBAR, i els poders econòmics en general, a fer campanya pel no, obre la porta a consultar sobre drets bàsics i negar-los. Creiem que la pregunta havia de ser sobre quin model de gestió publica és més adient segons l’opinió de les participants a la consulta.

Aquestes consultes no son vinculants, depenen de la voluntat dels grups municipals al Ple i no hi ha cap garantia d’execució dels seus resultats més enllà de la voluntat política del Govern de torn, per això entenem que aquest no és el tipus de participació real al que hem d’aspirar.

La CUP Capgirem Barcelona va emetre el seu posicionament al Ple en base a aquests criteris polítics, de manera honesta, perquè les militants estaven convençudes que era allò que els pertocava fer.

Abans d’emetre la votació, la CUP Capgirem Barcelona ja havia parlat amb Aigua es Vida sobre el seu posicionament, i fins i tot durant la recollida de signatures ja va desestimar participar-hi com a organització. Tot i això l’organització ha reconegut mancances en la comunicació, vistes les reaccions que se’ns han fet arribar per diferents canals posteriorment.

Mai ha estat la intenció de la CUP Capgirem Barcelona deslegitimar, tutelar o menysprear la mobilització generada al voltant de les diferents preguntes que havien de formar part de la multiconsulta, una bona prova n’és la participació activa que n’han tingut part de les seves militants.

La candidatura reconeix errors en el sentit de la votació emesa al Ple, ja que no s’ajustava al reglament de participació aprovat recentment a l’Ajuntament, ja que segons aquest, els únics motius per oposar-se a una pregunta havien de tenir base jurídica, per tant aquí també s’ha fet autocrítica: no es van interpretar correctament les regles del “joc”.

En aquest sentit i en relació a les regles del “joc” la CUP Capgirem Barcelona vol mostrar la seva sorpresa en relació el funcionament del Ple i de qui entenem que ha de garantir que els debats es porten en els termes que correspon. En cap moment l’equip de Govern ni els Serveis Jurídics van posar sobre la taula la contradicció del nostre sentit del vot i discurs amb el reglament. Això ens sembla realment preocupant i un element que contribueix a la situació en la que ens trobem actualment. La manca de previsió i preparació del Govern i el serveis jurídics per  encarar aquest debat, sumats als nostres errors ja comentats, ha generat una situació d’incertesa que mai s’hauria d’haver produït i que lamentem profundament.

També volem fer constar que tot i que s’ha comentat per part del Govern que s’havia consensuat amb els diferents Grups Municipals que s’abstindrien en la votació del Ple, el Govern municipal mai s’ha reunit amb la candidatura per tal de debatre aquest suposat consens.

Finalment, considerem que estem tots massa condicionats per les lectures que fan els mitjans per afeblir els partits i els moviments d’esquerres alhora de prendre decisions i sobretot alhora d’emetre posicionaments públics i generar debats oberts a totes les veïnes i veïns de la ciutat. De fet, sabem que avui tot el que diguem serà també malinterpretat però correm el risc.

Per tot això, les militants de la CUP Capgirem Barcelona ens posem a disposició dels diferents col·lectius implicats, com sempre hem volgut fer amb voluntat de diàleg malgrat les discrepàncies, i tenim el ferm compromís de recolzar la decisió que sigui emesa des de la  Comissió d’Empara.

Formacions decolonials i sobre el moviment obrer, fora l’exèrcit del saló de l’ensenyament, abusos policials durant la visita del Rei, escletxa salarial i contractació pública, qualitat de l’aire i benzineres (comissions 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de març 9:30h)

Proposarem a la comissió la inclusió de les següents formacions per a la lliure elecció dels centres de la ciutat:
Formacions específiques sobre el passat colonial de la Ciutat de Barcelona així com també  sobre la història del moviment obrer de la ciutat.

A l’apartat de declaracions institucionals, en presentarem una en defensa d’un saló de l’ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i per la promoció d’uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional.

Formacions decolonials i moviment obrer

Desmilitaritzem

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 14 de març 10:00h)

En aquesta Comissió hem demanat que comparegui el comissionat de seguretat tal que detalli l’operatiu de seguretat de la Guàrdia Urbana per al sopar del Mobile World Congress 2018.

A la part propositiva demanarem que la comissió aprovi tirar endavant un anàlisi de tots els treballadors i treballadores de serveis municipals al públic o tasques internes, treballadores municipals o externalitzades, en clau de gènere. També demanarem que es modifiqui la guia de contractació responsable, per tal d’excloure les empreses que discriminin per raons de sexe.

Compareixença comissionat de seguretat

Escletxa salarial

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 14 de març 16:30h)

Proposarem una modificació de les normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona amb l’objecte d’introduir-hi una regulació específica destinada a la implantació d’estacions de subministrament de carburants per a vehicles motoritzats, en totes les seves tipologies i d’aplicació a tot el territori municipal.

A l’apartat de preguntes, i havent passat 6 mesos, preguntarem per les millores que vam sol·licitar a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició benzineres

Pregunta Qualitat de l’Aire

Demanem als regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona que no assisteixin al sopar d’inauguració del Mobile World Congress, que no legitimin el regnat de Felip de Borbó

La CUP Capgirem Barcelona, com sempre hem fet des que se’ns convida, no assistirem al sopar d’inauguració del MWC ni a cap acte organitzat en el marc d’aquest congrés. La presència de Felip de borbó és un més dels motius que ens allunyen d’aquestes fastuoses cerimònies d’exaltació del capitalisme.

Sempre que hem fet acte de presència al Mobile World Congress ha estat acompanyant les diferents mobilitzacions que s’han dut a terme durant el congrés: per aturar les pujades del preu del transport públic, de denúncia de la precarietat laboral, contra la gentrificació… protestes vinculades directament a conseqüències derivades del model de ciutat que s’ha anat gestant any rere any, dècada rere dècada, govern municipal rere govern municipal, un model del qual el Mobile World Conress n’és el màxim exponent. Una vegada més tornem a fer públic el nostre punt de vista sobre el Mobile World Congress, una vegada més tornem a rebutjar la presència de Felip VI a la nostra ciutat, una vegada més tornam a demanar als grups municipals d’esquerres que per compromís republicà es neguin a compartir espai amb Felip VI, si aquest compromís republicà no fos prou motivació per a determinats grups polítics, aquest any aportem d’altres motius de pes:

Per respecte als veïns i veïnes apallissats l’1 d’octubre

Per solidaritat amb els presos

Per solidaritat amb les exiliades

Per solidaritat amb totes les persones investigades per obeir un mandat popular

Per solidaritat amb Valtonyc, condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per criticar la màfia Borbònica

Per aquests motius fem una senzilla petició als Grups Municipals que es sentin interpel·lats, aquest diumenge 25 de febrer no assistiu al sopar inaugural del Mobile World Congress, assistiu a les diferents convocatòries del moviment popular.

Memòria lgbti de la ciutat, auditoria al Consorci de Turisme, memorial 1 d’octubre (Comissions febrer 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de febrer 9:30h)

Proposarem a la comissió dur a terme un acte de recuperació de la memòria històrica en el si del cinema Niza, abans que aquest sigui enderrocat, per recordar els fets que van tenir lloc l’any 1977 al presentar la FAGC.

Cinema Niza

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 13 de febrer 16:30h)

Arran de les irregularitats detectades al si del Consorci de Turisme, proposarem a la comissió que es tiri endavant una auditoria en profunditat d’aquest ens. Tant a nivell de comptable, com les dinàmiques de contractació per les que s’ha guiat i l’estructura de serveis oferta per l’organització.

Auditoria Consorci de Turisme

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 13 de febrer 10:00h)

Durem a aquesta comissió la creació d’un espai de treball per l’elaboració d’un projecte de visibilització dels fets que s’han suceït al país d’ençà del passat 1 d’octubre del 2017. Aquesta grup de treball tindrà 3 mesos per presentar un projecte de memorial.

Memorial 1 d’octubre

Els consorcis tenen color d’opacitat

L’informe de fiscalització elaborat per la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona mostra allò denunciat repetides vegades per moviments socials, com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i per la CUP Capgirem Barcelona sobre la opacitat d’aquest organisme i els interessos als que respon i representa que no són els de les veïnes sinó el de l’empresariat.

Les evidències de la mala gestió i l’ús indegut (o no justificat) dels recursos per part del Director General no fan més que confirmar l’opacitat de l’entitat que ha permès aquestes pràctiques. Però cal anar més enllà.

El Consorci de Turisme de Barcelona té personalitat jurídica pública però això no ha evitat que:

-els contractes per valor superior a 100.000 no han seguit per norma general cap procediment estandard de contractació pública.

-existeixen contractes directes entre empreses on els seus directius formen part del comitè executiu del Consorci i el consorci, mostrant una línia clara de què és i representa el consorci.

-la contractació del personal ha estat tota via ETT, i dels 168 treballadors que tenia a desembre de 2016, 167 era personal laboral temporal i hi havia un directiu. Tal com diu l’informe de la intervenció aquest procediment podria anar en contra dels principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit, però no només… és la precarització dels treballadores, no deixa de ser la traslació del model turístic imperant: precarització de les treballadores mentre els grans beneficis se’ls emporten uns pocs.

-l’auditoria de comptes anuals no va detectar cap anomalia, perquè com en moltes altres ocasions, les auditores privades no fiscalitzen sinó que només analitzen comptablement. Que els consorcis contractin auditores anualment per fer les auditories de comptes, com va fer el Consorci de Turisme, no serveix de res tal i com reflecteix l’informe de la intervenció. Res del que surt s’ha detectat mai a través d’empreses privades. Les auditories financeres a posteriori responen a una lògica que en cap cas és la lògica de l’interès col·lectiu i pel que haurien de regir-se tots i cadascun dels organismes públics.

Tot això, ens ratifica en el que hem anat dient del que representa el consorci:

  1. Una privatització de diners públics (cal recordar que l’Ajuntament fa aportacions econòmiques anuals) que van cap a mans privades i responen a interessos privats.
  2. Un model de promoció, del que el consorci és el màxim exponent, que suposa seguir augmentant l’arribada de turistes de forma exponencial, quan allò que necessita la ciutat és el decreixement: posar les veïnes al centre de la política i no als interessos d’uns pocs.
  3. La impossibilitat de fiscalització per part de les veïnes i veïns de la ciutat d’un ens públic, que enlloc d’estar en mans de totes està en mans dels lobbies hotelers de la ciutat.
  4. Una entitat antidemocràtica, que escapa als controls públics, i opaca on els lobbies tenen més poder i capacitat de decisió que les veïnes de la ciutat que són les que pateixen les externalitats negatives del turisme.

Davant de tot això, el debat no es pot centrar en legalitat vs il·legalitat o en una persona com si fos una poma podrida.

El Consorci de Turisme és l’expressió del model de turisme de la ciutat, l’ús turístic de la ciutat ha depassat tots els límits possibles, està al servei de l’especulació i ha abandonat qualsevol alternativa productiva per restablir un equilibri dels usos. Les víctimes d’aquest abús han estat les veïnes i especialment les classes populars i els col·lectius més vulnerables de la ciutat.

Les polítiques públiques haurien de ser per les veïnes i en benefici de les veïnes però aquestes han estat absents tan pel que fa a la regidoria responsable de turisme de la ciutat com pel que fa el consorci, que dóna una veu principal (per no dir única) a la patronal, i per tant, on només es respon en la lògica de potenciar el creixement turístic i en promocionar per atreure més turistes. El Consorci gestiona les polítiques, polítiques que haurien de ser públiques i protegeix els interessos empresarials.

Per això, des de la CUP Capgirem Barcelona ens ratifiquem en la necessitat i urgència de dissoldre el Consorci de Turisme de Barcelona, tal i com vam demanar el mes de juliol passat a la Comissió d’Economia i en repetides ocasions hem posat sobre la taula. Cal destinar els diners de la promoció turística de la ciutat a polítiques socials i a revertir els impactes negatius dels turisme en les condicions de vida de les veïnes i veïns de la ciutat.

Aixecament de les lleis suspeses al Parlament, opacitat a TMB, solidaritat internacionalista amb Casamance (Ple gener 2018)

Al Ple de gener de 2018 presentarem una proposició per ta de fer valer la sobirania del Parlament de Catalunya. La nostra proposició va orientada a posar en vigència aquelles lleis que va suspendre el Tribunal Constitucional com ara: el Decret-llei d’impostos als bancs, el Decret-llei contra la pobresa energèDca o la Llei d’emergència habitacional (o contra els desnonaments). Una gran part d’aquestes lleis suspeses anàven orientades a donar pal·liar la situació d’emergència social que viu actualment el país.

Per tot això la proposició que presentem va orientada a tornar a posar en vigència les esmentades lleis suspeses.

A l’apartat de preguntes demanarem per les condicions que s’estableixen en els plecs del crèdit pel refinançament de TMB de l’any 2014.

Finalment presentarem una proposició de solidaritat amb Casamance, actualment una regió de Senegal que des dels anys 80 viu un conflicte obert contra l’Estat.

Proposició lleis suspeses

Pregunta crèdit TMB

Declaració Casamance