Mostra totes les entrades de admin

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la interconnexió de les dues xarxes de tramvia

Aquest dissabte 20 de gener, diverses entitats veïnals i ecologistes han convocat una manifestació per reclamar la interconnexió del tramvia per la Diagonal sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies”. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que en un context de foment del vehicle privat a la ciutat, de privatització del transport públic, d’increment de les tarifes i de precarització laboral de les seves treballadores, el debat sobre el projecte d’interconnexió de les xarxes de tramvies no pot obviar el model de gestió privada vigent.

Actualment, l’explotació de les dues xarxes de tramvia està concessionada fins a l’any 2032 a la matriu empresarial TRAMVIA METROLPOLITÀ S.A., presidida per l’ex-convergent Felip Puig, la qual rep subvencions públiques cada any d’aproximadament 90 milions d’euros i reporta uns beneficis de 14 milions d’euros anuals. Un model de privatització del transport públic construït sobre la base de la política clientelar, les portes giratòries i, en definitiva, el capitalisme d’amiguets practicat per institucions i partits polítics.

Per aquest motiu, des de la CUP Capgirem Barcelona considerem que la recuperació del 100% de la gestió pública del servei de tramvies és una condició necessària per fer possible la interconnexió de les dues xarxes de tramvies. Les millores en la connectivitat, l’eficiència i el servei de tramvia fruit d’una interconnexió només seran possibles si el servei de tramvia respon al bé comú, al control popular i a l’interès de les classes populars i no fomentant el benefici privat i la mercantilització d’un dret tan elemental com és el transport públic. Per aquest motiu demanem:

  • Que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya recuperin la titularitat i la gestió pública, tant del tramvia com de tota la xarxa de transport públic actualment en mans privades, revisant i millorant les condicions laborals de totes les seves treballadores.

  • Que el projecte d’interconnexió esdevingui un punt d’inflexió en l’actual model de mobilitat a la Diagonal, obrint un procés de democratització de l’espai públic i garantint el dret a la ciutat de les classes populars. La Diagonal ha de transformar-se en un eix vertebrador i integrador que trenqui amb l’elitització d’aquest espai i alhora, amb les dinàmiques d’expulsió de les classes populars dels seus barris.

  • Que la interconnexió no sigui un excusa per reduir altres serveis de la xarxa de transport públic, ans al contrari, que serveixi per potenciar la xarxa de bus regular i de bus de barri, recuperant el servei, les freqüències i les unitats retallades els darrers anys.

  • Que es consideri dins dels projectes de mobilitat la perspectiva de gènere i les necessitats pròpies de les feines de cures, entre d’altres, garantint un transport públic lliure d’actituds i agressions masclistes i/o homòfobes.

  • Que s’activi de forma immediata la Taula Social de negociació per al Transport Públic i que les propostes presentades, tant per les veïnes com pels col·lectius i entitats, tinguin un caràcter vinculant.

  • Que l’Ajuntament de Barcelona implementi les demandes de la Plataforma Stop Pujades i que es redueixin les tarifes del transport públic, fent-les accessibles a les classes populars i garantint la gratuïtat del servei per a joves, persones a l’atur, en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat econòmica.

  • Que es reverteixin els processos d’externalització i privatització de serveis com la T-Mobilitat.

  • Que es garanteixi la transparència i la claredat de tots els òrgans de gestió del transport públic, fent públics els sous de la massa directiva fora de conveni de TMB, tal com ha demanat la CUP-Capgirem Barcelona en diverses ocasions.

  • Que s’abordi un pla de pacificació dels carrers de Barcelona per mitjà de l’eliminació de carrils de les vies més densificades i la peatonalització dels barris amb l’objectiu de reduir, de manera dràstica, els nivells de contaminants atmosfèrics i evitar així les 700 morts anuals degudes a la contaminació a la ciutat.

Canviem el model de mobilitat a la ciutat, recuperem el transport públic, ocupem les estacions!

Drets de les persones trans, lluita contra la precarietat laboral, dissolució dels UPAS i drets dels animals (Comissions gener 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 16 de gener 9:30h)

Durem a la comissió una proposició per tal que l’Ajuntament es posicioni en la lluita pels drets de les persones trans, i dugui a terme una acció el 15 de març en el marc del dia de la visibilitat trans.

El setembre del 2017 es va aprovar una proposició de la CUP per tal de municipalitzar el Servei d’Acolliment d’Urgència per a dones que viuen situacions de violència masclista i els seus fills i filles. Demanarem saber quin és l’estat d’execució d’aquest acord.

Proposició visibilitat trans

Pregunta municipalització

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 16 de gener 16:30h)

Atès que l’Ajuntament de Barcelona no disposa d’una Regidoria de Treball, que vehiculi les polítiques públiques d’ocupació i sigui garant de les condicions de treball dignes a la ciutat, proposarem a la comissió engegar una xarxa amb els diferents sindicats, via delegats sindicals, per conèixer les condicions laborals dels veïns i veïnes de la ciutat, i els diferents conflictes que puguin sorgir als llocs de treball.

Tenint el coneixement que l’Ajuntament s’havia compromès a engegar diferents estudis sobre les condicions laborals a la fira Mobile World Congress, demanarem saber en quina situació es troben aquests estudis.

Proposició precarietat laboral

Pregunta condicions laborals MWC

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 17 de gener 10:00h)

En aquesta comissió demanarem al Govern que tiri endavant amb un compromís del seu programa electoral, i un acord també fruit de la negociació dels pressupostos amb la CUP. La dissolució dels UPAS, unitat antiavalot que avui en dia segueix operativa.

El 2016 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir diferents compromisos de col·laboració amb l’administració de Kobane, demanarem l’estat en que es troba aquesta col·laboració.

També preguntarem per la situació en la que es troba el projecte de retirada de l’Estàtua d’Antonio López.

Proposició dissolució UPAS

Pregunta col·lacobarció amb Kobane

Pregunta retirada estàtua Antonio López

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 17 de gener 16:30h)

Durem a aquesta comissió la proposta de creació d’un centre d’acollida d’animals encaminat a acollir animals que en poc temps puguin ser adoptats perquè es trobin en unes condicions de socialització i ambientació idònies per restar poc temps, així com la fita ha de ser que aquest sigui el darrer Centre, no perquè duri molts anys sinó per que la responsabilitat de la població en vers els animals faci obsolet un CAAC.

Preguntarem per la situació en la que es troba el treball de recopilació i entrega d’informació de TMB, un treball aprovat fa 10 mesos.

També preguntarem per l’estat d’execució de les mesures aprovades per tal de millorar la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició centre d’acollida d’animals

Pregunta transparència TMB

L’ordenança de terrasses, un vestit fet a mida dels lobbies de restauració

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures… sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s’enterra definitivament el conflicte”, una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

  1. Negoci privat vs. espai públic

L’espai públic, per definició, hauria de ser un espai de lliure accés i moviment per a les veïnes, un espai de convivència i de vida comunitària. Es tracta d’un bé que, per la seva escassetat, és necessari conservar i recuperar als nostres barris.

Estem fartes de veure com es fa negoci amb el patrimoni comú, una estratègia que caracteritza particularment al sector turístic. Els agents econòmics  s’apropien de la nostra platja, el port, els parcs, el patrimoni arquitectònic,  els carrers i les places…i en fan negoci. I som les veïnes les que hem de patir les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Com sempre, privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

  1. Consum vs. descans 

Moltes veïnes que viuen en espais turistitzats o d’oci nocturn saben perfectament com afecta la proliferació de terrasses al seu descans o fins i tot a la seva salut. El soroll generat en els carres ocupats per terrasses (que per cert, és una altra forma de contaminació) xoca directament amb el dret al descans de les veïnes i no distingeix entre gent menuda, persones grans, o horaris laborals dels treballadors i treballadores que necessiten dormir. Hem de tenir present que en alguns eixos d’oci i restauració (com ara el carrer Parlament, Blai, Plaça Reial…) es concentren  desenes d’establiments, en molts casos d’oci nocturn.

  1. Taules vs. mobilitat

La modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre les taules i els elements urbans –com ara els arbres- i augmenta l’ocupació màxima permesa de la vorera. Segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança, no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que a més serà una regulació discriminatòria, que no tindrà en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional i no els garantirà la mobilitat lliure i autònoma en els seus propis carrers.

  1. Acord amb els lobbies vs. participació veïnal

Els pocs detalls que hem conegut sobre les modificacions a l’ordenança, els hem sabut a través dels mitjans de comunicació, però encara no s’ha fet públic tot el contingut de l’acord, que s’ha produït a porta tancada amb els lobbies. Finalment, l’Ajuntament ha decidit escoltar els empresaris amb ànim de lucre i els pseudo-experts que els van redactar les demandes, en comptes  d’escoltar les pròpies veïnes que pateixen les terrasses sota casa seva.

Ens sembla una presa de pel que es muntin suposats espais de participació (com ara la Comissió Tècnica de Terrasses, amb una ja minsa presència veïnal) que desprès són ignorats deliberadament a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona

Denunciem la contractació de l’empresa IniPro per a la gestió de la Fàbrica de la Innovació del recinte Fabra i Coats.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem manifestar la nostra oposició frontal a la contractació de l’empresa IniPro, per tal que gestioni La Fàbrica de la Innovació al recinte Fabra i Coats.
 
Fonamentem el nostre rebuig en diversos criteris polítics, que per a nosaltres són raons de pes per a allunyar empreses com IniPro de l’erari públic:
 
  • No entenem quin canvi suposa la tant anunciada “Guia de contractació pública social”, si l’Ajuntament ha d’acabar cedint contractes a empreses com IniPro. La Guia havia de suposar una nova relació de l’Ajuntament amb aquelles empreses privades que haguessin de donar servei, una guia que havia de posar èmfasi en els drets laborals, l’economia cooperativa, la igualtat de gènere o el comerç just. IniPro no s’ajusta a cap d’aquests paràmetres.
  • Denunciem que no s’hagi tingut en compte a l’hora de contractar aquesta empresa la feina feta per les companyes de la CUP de Tarragona, una feina que fins al moment ha exposat a la llum pública que IniPro forma part de la xarxa clientelar del PSC. Tant aquesta empresa com el consistori tarragoní han participat en diverses irregularitats en la contractació que ara mateix estan judicialitzades.
  • Finalment denunciem que la política d’externalitzacions de l’Ajuntament, lluny de tendir a desaparèixer sembla que s’escampa pels nous serveis que el consistori va posant en marxa. Considerem aquest punt inadmissible i contrari als interessos de l’Ajuntament, que lluny de prendre el control dels serveis que ofereix segueix cedint-los a empreses privades.
 
Per aquests tres motius exigim que l’Ajuntament reconsideri aquesta licitació i faci marxa enrere.

Lluita pels drets laborals a l’empresa TITAN, desallotjament il·legal de veïnes carrer Entença (Ple desembre 2017)

Aquest Ple de desembre presentarem una proposició en solidaritat amb els treballadors i treballadores de TITAN, aquesta proposició pretén sumar forces a la seva lluita, i fer front a l’intent de reducció de plantilla de l’empresa.

A l’apartat de preguntes demanarem que el govern expliqui si pensa exercir el dret a compra i retracte de la finca ubicada al C/Entença número 151.

 

Proposició TITAN

Pregunta bloc Entença

Les regidores de la CUP Capgirem Barcelona Maria Rovira i María José Lecha absoltes en el judici per la denúncia del CSIF. Seguim lluitant contra la impunitat !

El passat 2 de desembre de 2016 es va celebrar un judici contra el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté arran d’una denúncia interposada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver donat suport a un venedor ambulant agredit. En aquella ocasió Garganté ja va resultar absolt del delicte de coaccions ja que el mateix metge que les hauria patit segons els agents va negar haver denunciat mai a Garganté, desmentint als agents. Malgrat tot, a dia d’avui encara no s’han depurat responsabilitats per la falsificació de l’atestat per part dels agents.

Aquella dia, a més a més, un grup d’agents de la GUB acompanyats de membres del sindicat CSIF i amb la presència d’algut destacat membre de l’extrema dreta van acudir a la Ciutat de la Justícia. Allà, van increpar al regidor i les persones que l’acompanyaven i van assaltar la roda de premsa que intentava fer l’advocat del regidor abans d’entrar. Per si fos poc, Emilio Zambrano, membre del CSIF Guàrdia Urbana va denunciar per una suposada agressió a les altres dues regidores de la CUP Capgirem, Maria José Lecha i Maria Rovira.

El 31 d’octubre es va celebrar el judici contra Lecha i Rovira en què tant la fiscalia, l’acusació particular, com la popular exercida pel CSIF, van demanar la condemna de les dues regidores. Malgrat tot, la sentència coneguda avui absol a les dues denunciades i deixa clar que no hi ha cap prova de càrrec contra elles més enllà de la versió del denunciant i els altres membres del CSIF. Aquesta versió va ser clarament desmentida per l’advocat de Garganté, Eduardo Cáliz, i pels exdiputats de la CUP Mireia Vehí i David Fernàndez, que van presenciar els fets i van declarar com a testimonis.

Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona valorem positivament aquesta sentència que desmunta les mentides d’Emilio Zambrano i dels sectors urltres de la Guàrdia Urbana que pretenen actuar amb total impunitat contra els col.lectius vulnerabilitzats de la ciutat i, a més a més, silenciar i perseguir a qui alça la veu per denunciar-ho. Així doncs, refermem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i contra la impunitat policial i la repressió, i exigim al govern de Barcelona en Comú que d’una vegada per totes afronti la situació i adopti mesures contundents contra una minoria del cos que vulnera sistemàticament ens drets i llibertats fonamentals amb total impunitat.

Redactat de la sentència

Barcelona, 30 de novembre de 2017

Alerta Solidària i CUP Capgirem Barcelona

 

IBI i propietats de l’església, pressupostos participatius i increment de places d’allotjament turístic. (Ple novembre 2017)

Aquest Ple de novembre presentarem una proposició per revisar la situació de privilegi fiscal de la que gaudeixen determinats equipaments, vinculats a entitats privades com l’església. Sovint aquest equipaments tenen un ús lucratiu en forma de centres educatius privats.

En l’apartat de preguntes demanarem saber:

– Quins processos participatius s’han dut a terme en l’elaboració dels pressupostos del 2018

– Quantes places d’allotjament turístic s’han obert des de l’aprovació del PEUAT, i quantes es preveuen durant el 2017, 2018 i 2019.

Proposició pagament IBI, propietats de l’església

Pregunta pressupostos participatius

Pregunta places allotjament turístic

Agressions masclistes, privatització de Mercabarna, Barcelona ciutat antifeixista, Pla Director Urbanístic Metropolità (comissions novembre 2017)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 14 de novembre 9:30h)

Davant l’alt nombre d’agressions sexuals que es produeixen a la nostra ciutat portarem una proposta per estudiar detalladament la relació entre les condicions de l’espai públic, la concepció d’aquest des d’una perspectiva feminista, i les agressions sexuals.

Proposició agressions masclistes

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 14 de novembre 16:30h)

La direcció de Mercabarna està determinada a privatitzar l’escorxador de la Zona Franca, demanarem que l’Ajuntament faci us de la seva presència al consell d’Administració per tal d’evitar aquest fet.

Proposició Mercabarna

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 15 de novembre 10:00h)

Vist l’augment d’agressions de caire feixista als carrers de Barcelona (quasi sempre coincidint amb mobilitzacions de caire espanyolista), demanarem a l’Ajuntament que posi els seus serveis jurídics a disposició de les víctimes i es personi en tots els cassos coneguts d’agressions feixistes, racistes i classistes.

En el mateix sentit demanarem en quin estat d’execució es troba la nostra proposició aprovada el gener del 2016, per la qual l’Ajuntament adquiria el compromís de posar tots els recursos municipals necessaris per combatre tota expressió feixista a la nostra ciutat.

Proposició ajuntament acusació antifeixista

Seguiment proposició Barcelona antifeixista

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 15 de novembre 16:30h)

Parlarem de l’actualització del Pla Director Urbanístic Metropolità, una procés que s’està duent a terme sense haver obert els espais participatius als municipis que la llei estableix. Per aquest motiu demanarem que siguin creades les comissions tècniques establertes per llei i els espais participatius.

També preguntarem sobre el capteniment del Govern respecte les atraccions turístiques de tracció animal.

Proposició Pla Director Urbanístic Metropolità

Pregunta carruatges de tracció animal

Sortim al carrer i defensem els nostres drets. Us tornarem a casa !

Estem tristes i enrabiades; des d’ahir ja són  10 les persones que per obeir el mandat  popular;  posar unes urnes per fer el referèndum i després per fer efectiu el resultat d’aquest, dormen a la presó. 11 presos polítics. Avui, des d’aquí, volem enviar una abraçada a totes les seves persones més properes;  una abraçada de solidaritat i de lluita. I que continuarem estan forts i lluitant per tornar-los a casa, com ho hem volgut fer sempre el conjunt de presos polítics; els de l’estat espanyol i els d’aquí. Dignitat i solidaritat antirrepressiva contra injustícia, contra aquells qui coarten la llibertat SEMPRE.

No entrarem a valorar les paraules provinents del PP i ciutadans, que una vegada més ens mostren la seva cara més autoritària i feixista. No n’esperem res d’aquells empresonen les persones per les seves idees.

Estem tristes, perquè ahir vam assistir a escenes que ens mostraven com alguns volien utilitzar de manera partidista el que està passant per posicionar-se electoralment. Vergonya i tristesa que es pugui arribar a aquests nivells, en plena espiral repressiva. Des del nostre grup, creiem que no és moment en absolut , de fer electoralisme i menys amb unes eleccions convocades per tal de continuar intentant destrossar l’autogovern de Catalunya, i impedir que s’acompleixin les voluntats popular.

Ens trobem en un moment de màxima excepcionalitat política i repressiva, on es confirma l’operació de l’estat espanyol contra aquells que pensen diferent a ells, contra aquells que posen urnes, contra aquells que obeeixen els resultats d’aquestes. Perquè senyora Colau i de BEC, el que està passant ni va començar sent un desastre, ni ha continuat sent una barbaritat ni és avui un error. El que ha passat és una operació absolutament orquestrada i que mostra l’estat i el conjunt del seu aparell; partits, tribunals, cossos de seguretat. Mostra tots aquests instruments  per fer front als que posen en perill el status quo vigent i una “unidad de españa” que va estar segellada en el pacte de la transició, ofegant el conjunt de pobles de l’estat i els drets i llibertats del conjunt de la població.

Avui veiem com tots els  instruments que te l’estat s’estan utilitzant per reprimir qualsevol dissidència política. L’estat ha utilitzat l’embat del procés per a posar en marxa una versió més autoritària d’ell mateix que ja tenia en agenda aplicar; amb aquet moviment ha demostrat la capacitat del nacionalisme espanyol de disciplinar gairebé totes les opcions polítiques no independentistes.

S’ha començat pels independentistes, però senyors i senyores que encara els queda una mica de dignitat política i s’autoanomenen d’esquerres, això avançarà perquè qualsevol persona, qualsevol moviment que pugui pertorbar l’ordre establert al conjunt de l’estat es vegi reprimit; no poden normalitzar aquesta repressió política, no podem permetre que passi com a EH, que després d’anys d’il·legalitzacions, de detencions, d’empresonaments, de dispersió, la majoria de persones ho van normalitzar, no van plantar prou cara de tal manera que ara ha permès, entre d’altres coses, que avui l’Estat  a través del seu entramat jurídco-polític pugui empresonar a mig govern de la Generalitat de Catalunya.

Estem tristos, enrabiats, però també estem forts i lluitarem des de la solidaritat antirepressiva i des de la convicció que només podem lluitar i avançar per construir un poble sobirà que construeixi sobiranies i pugui governar-se. Avui, hi ha una diferència; l’estat espanyol té por; i vostès senyors de Ciutadans, del PP i del PSC tenen por; per això empresona idees; però nosaltres tenim valentia. Nosaltres ja fa temps que l’hem perdut, ja fa temps que s’ha trencat la falsa idea de la revolució dels somriures, estem disposades a posar-hi el cos, el cap, el temps per avançar per vides que valguin la pena ser viscudes i construir una societat democràtica.

És per això, que des de la voluntat de construir una societat democràtica, el dissabte 11 omplirem els carrers de Barcelona per reivindicar que totes som antifeixistes. Que les nostres companyes no es toquen.

I ara i aquí tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern entre els que encara els queda alguna cosa de dignitat i el PSC; partit que ha avalat la situació actual, l’aplicació del 155, l’intervenció de Catalunya amb les seves conseqüències com són les detencions de 9 membres del govern legítim del parlament de Catalunya. Vergonya que encara es mantingui aquest pacte amb els que es manifesten amb l’extrema dreta; i els que encara no us heu manifestat amb l’extrema dreta a Barcelona els demanem que estripin el carnet facin com l’alcalde de Terrassa; posin per davant el principis ètics, polítics, si es que encara els hi en queden als interessos de partit; mostrin si estan del bàndol dels feixistes o no. Perquè ara mateix queda clar on es situen.

Tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern així com també volem fer referència a aquells que s’anomenen també d’esquerres i estan fent càlculs per si les detencions d’ahir generaran més independentistes. Per ells també un missatge de repulsió i fàstic cap aquestes formes de fer i de ser. També per aquells que parleu de penes desproporcionades; què vol dir que en una democràcia hi ha penes proporcionades per posar urnes i obeir el poble?; que per desobeir sagrades constitucions que un 85% d el població no hem votat i defensar drets polítics hi ha penes proporcionades? Que per desobeir un estat espanyol que a osties, a cops de porra, amb bales de goma es atonyinava hi ha mesures proporcionades? Tants equilibris amb el llenguatge els ha fet estar d’un bàndol; pensin a on volen estar, reflexionin, esperem que decideixen d’aquell que construeix llibertats, que s’arremanga, que dona la cara; no que s’ho mira des del despatx i valora quines han estat les decisions encertades i quines no a posteriori; havent intentant mantenir-se en una falsa equidistància que beneficia a l’opressor.

Finalment creiem que estem en un moment on s’està visibilitzant l’autoritarisme de l’estat espanyol, amb la seva manca de separació de poder, el paper de la UE amb un silenci evident respecte el conflicte latent i l’antidemocràtica de l’estat espanyol, el paper dels bancs i la oligarquia; això ens mostra com per construir una república caldrà avançar i allunyar-se dels mecanismes d’un estat capitalista i patriarcal en el marc de la Unió Europea. En definitiva, caldrà que entre totes construïm sobiranies i aliances en el marc d’una Europa dels pobles, que ens permeti governar-nos.

Per últim, davant la situació actual no podem recuperar la normalitat; no podem normalitzar la repressió, cal que totes sortim al carrer, cal que aturem el país fins que les tornem a casa, fins que puguem conquerir les nostres llibertats polítiques com a persones i poble.

Per tant, sortim al carrer i defensem els nostres drets. Us tornarem a casa!

La lluita no és als seus despatxos ni a les reunions protocol·làries (Quan ens diuen “participació ciutadana” i divaguen d’universitats)

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

 

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten.

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238 ) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana?

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient.

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes.

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC UB