Arxiu de la categoria: Nota de premsa

Destronem-lo: declarem a Felip VI persona non-grata

Davant la presència de Felip VI als Premis Princesa de Girona, la CUP Capgirem Barcelona considera que la seva visita constitueix una provocació en tant que cerca refermar “la seva autoritat” dins els Països Catalans, així com un risc per a les veïnes de la ciutat ja que la seva visita pot desencadenar un rebrot de la repressió -preventiva i/o posterior-. Considerem, per tant, que tot el que succeeixi durant els dies de la seva visita, seran responsabilitat única i exclusiva de la Casa Real i el Govern de l’estat.

En visites anteriors, la CUP Capgirem Barcelona va demanar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona la declaració de Felip VI com a Persona non grata a la ciutat de Barcelona, així com diferents accions i posicionaments públics que situessin la nostra ciutat en una línia inequívocament d’esquerres i republicana amb la voluntat que el monarca i la seva família tinguessin una gran dificultat i incomoditat a l’hora de visitar la ciutat, fer-hi actes, etc.

Aquesta declaració, que va rebre l’abstenció del PDeCat i els comuns, així com el vot en contra dels partits espanyolistes, deia que “en l’actual procés de ruptura democràtica engegat per una part del poble català envers l’Estat espanyol, pensem que és convenient assenyalar i denunciar quin ha estat el paper de la dinastia borbònica i la corona espanyola al llarg de la història, el que representa i el que simbolitza. Des del sotmetiment dels Països Catalans per dret de conquesta, a l’actual model d’estat espanyol, arcaic i antidemocràtic” i que per tot això, proposàvem declarar-lo “persona non grata a Barcelona i retirar-li totes les medalles i honors”.

Encara que la declaració de Persona non grata és un títol que no té validesa més enllà de mostrar formalment el rebuig a la persona o figura determinada, a la ciutat de Girona s’ha traduït en la dificultat, fins impossibilitar, la celebració dels Premis Princesa de Girona a la ciutat.

De cara a la visita programada per aquests dies, creiem que és una obligació tornar a exigir la declaració des de l’Ajuntament de Barcelona i l’exigència de la seva abdicació i la desvinculació absoluta de la seva persona del context polític, en el qual ha actuat constantment com a representant del règim del 78, el traspàs de poders acordats en els últims mesos de la dictadura franquista i com un element tensionador i incitador, així com legitimador de la violència institucional de l’Estat espanyol contra el Principat.

Aquesta declaració és el pas inicial imperatiu per a que l’Ajuntament tingui una base mínima de credibilitat i coherència a l’hora de parlar de drets civils, llibertats, convivència, diàleg, etc. No pot ser benvinguda ni tractada amb honors ni consideracions especials una persona que no només és coresponsable, sinó que com ja hem dit és incitadora de la brutal repressió policial, judicial i institucional viscuda al Principat des de les dates prèvies a l’1 d’octubre de 2017: presons preventives, tortures a comissaria, aplicació de la Llei Antiterrorista a algunes detingudes, 5 ulls perduts, abusos de poder, aplicació de l’article 155, vulneració del dret a manifestació, militarització de l’espai públic i milers de ferides a mans de les policies.

Des que a Girona, a proposta d’ERC i la CUP, amb el vot favorable de JxCat i l’abstenció del PSC es va fer aquest pas, altres municipis com les Borges Blanques, Sitges, Arenys de Munt, Premià de Mar, Cervera o Esparraguera s’hi han sumat. Per això demanem a aquells partits que es vulguin considerar demòcrates que tornin a presentar aquesta iniciativa i aquesta vegada votin a favor, de la declaració de Persona non grata a la nostra ciutat a Felip VI.

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona en relació a l’anunci de nou govern municipal

Durant la passada campanya electoral, des de la CUP Capgirem Barcelona vam alertar del què suposaria el retorn del PSC al govern municipal. El nostre balanç és crític amb la gestió de l’anterior mandat, on es va decidir no anar al moll de l’os dels conflictes i injustícies que atravessen aquesta ciutat i es van adoptar més mesures de maquillatge que transformadores. Però també vam avisar del retrocés que suposaria el retorn del PSC i ens vam situar com l’única candidatura que no reivindica el maragallisme ni l’herència socialista, sinó que ens oposàvem frontalment al model de ciutat excloent construït durant dècades.

Amb el recent acord de govern per la ciutat es constaten els pitjors presagis: el PSC ha tornat i governarà la ciutat els propers quatre anys. El PSC de la Marca Barcelona, de Garcia-Bragado, de l’Hotel del Palau, de l’especulació immobiliària, de la Barcelona posa’t guapa pels inversors. I ho ha fet gràcies a un acord amb Barcelona en Comú, que elimina qualsevol rastre i possibilitat de fer polítiques transformadores que posin al centre els interessos i les vides de les veïnes.

El PSC controlarà les àrees clau que defineixen el model econòmic i productiu de ciutat, així com àmbits centrals com treball, turisme, comerç, mobilitat, seguretat o espai públic. En definitiva, pràcticament tots els aspectes que defineixen les condicions materials de vida de les classes populars i restringeixen o eixamplen els drets a la ciutat.

Aquesta deriva i regressió es personifica en el perfil d’alguns membres del nou govern municipal amb altes responsabilitats, com el nou Tinent d’alcalde de prevenció i seguretat, Albert Batlle. Membre d’Units per Avançar, formació successora d’UDC, regidor durant 20 anys, responsable polític del Govern de la Generalitat en casos de violència policial i consultor privat amb uns ingressos declarats de més de 14.000 euros nets al mes. Com Xavier Marcè, vicepresident del Grup Focus, antic responsable de l’ICUB i de la mercantilització cultural, màxim exponent de la introducció dels interessos privats en la gestió d’allò públic i que gestionarà el turisme i les indústries creatives. Però tampoc cal oblidar que l’home que coordinarà l’acció de govern per part de BeC i que també assumirà la regidoria de Pressupost entre altres, Jordi Martí, era membre del PSC fins fa cinc anys.

En relació als continguts l’assumpció dels postulats retrògrads del PSC és nítida en molts camps i impregna l’acord de govern. Conceptes com la solvència econòmica, el compliment de la legalitat, l’estabilitat, l’autoritat, la intervenció i regulació a l’espai públic, els beneficis fiscals a les empreses, el progrés econòmic, la col·laboració i gestió público-privada o l’impuls a la reputació de la ciutat exemplifiquen quins seran els principis rectors d’aquest nou mandat.

En l’àmbit de l’habitatge l’acord manté l’aposta per la col·laboració público-privada i la perpetuació del model constructivista. En relació al turisme, s’avala el model de creixement il·limitat del nombre de visitants i la gestió privada del fenomen, a través del Consorci del Turisme. En la gestió de l’aigua, l’acord no contempla la municipalització i deixa oberta la porta perquè segueixi en mans privades. Tampoc hi ha una aposta per la remunicipalització de serveis, que només es valorarà quan sigui possible. En termes ambientals, l’acord és un retrocés més en la lluita contra la crisi ecològica i climàtica a Barcelona, un impuls del capitalisme verd. I finalment, l’acord no fa cap referència a la defensa dels drets civils i polítics, ni a la continuïtat de la querella contra les forces policials per l’1-O.

No és doncs d’estranyar que, tant Manuel Valls, valedor d’aquest govern, com Josep Bou s’hagin mostrat eufòrics per la concreció d’aquest acord, tant per la forma com pel fons.

A la CUP Capgirem Barcelona ja vam dir després de les eleccions, que ens constituiriem en oposició popular al nou govern que es formés, fos quin fos. Avui tenim clar que no només caldrà oposició, sinó que serà necessària la vertebració d’una nova resistència popular a les polítiques neoliberals i securitàries d’aquesta nova reedició de la Marca Barcelona. Resistència i lluita contra un sistema que ens condemna a la misèria i contra els governs que el sustenten i reprodueixen. Així doncs, fem una crida a l’autoorganització veïnal i a la mobilització popular, direcció en la que nosaltres treballarem incansablement.

Tornen temps difícils, tornen temps de lluites.

A la UB, no passaran!

Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’inferiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’Estat espanyol.

L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha estat vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana mateixa.

Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes  d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.

En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB), considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea tot plegat faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.

Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.

Per aquestes raons, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.

No Passaran.

 

Barcelona, 5 de juny del 2018

Neguem rotundament l’acusació de coacció interposada contra el regidor Josep Garganté

La CUP Capgirem Barcelona neguem rotundament que el nostre regidor Josep Garganté coaccionés, presumptament, el professional mèdic que va atendre un dels venedors ambulants que fugia dels agents de la Guàrdia Urbana a causa d’una batussa policial.

El nostre regidor i un membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta, a petició del propi ferit, es va limitar a sol·licitar una nova assistència mèdica sense la presència coaccionant de la Guàrdia Urbana.

Volem fer notar igualment la “misteriosa casualitat” de la presència d’agents de paisà la guàrdia urbana gravant el legítim dret de representació política del regidor, i també,  el seu suggeriment actiu al professional mèdic perquè interposés una denúncia i ho volem emmarcar dins de la campanya de persecució política als venedors ambulants i els moviments de suport com explicarem en Roda de Premsa demà divendres 8 d’abril a les 12h a la sala de premsa de l’Ajuntament.