Davant la proposició de CiU i PSC amb el suport d’ERC sobre els Jocs d’Hivern al Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, intervenció del regidor Josep Garganté de la CUP Caggirem Barcelona.
La intervenció al Ple:
Primer, trobem paradoxal que CiU i PSC proposin la creació d’una Comissió no permanent d’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics quan des del 2010 tant Hereu com Trias van mantenir, amb un cost econòmic de 2.500.000€ per les arques públiques, una Oficina Tècnica de la Candidatura sota el control del mateix home.
Tan malament va fer la seva feina Enric Truñó que després de 5 anys treballant per estudiar la proposta olímpica encara no ho tenen clar?
O més aviat impulsen aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contestin tothom sabem la resposta.
Segon, Trias va fer marxar enrere amb els Jocs d’Hivern de 2022 per manca de consens plantejant la possibilitat del mateix pel 2026.
Ara hi ha més consens? Amb un Govern que té marcat al seu programa la retirada i que ha dit públicament que no és la seva prioritat?
O més aviat Trias impulsa aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contesti tothom sabem la resposta.
Tercer, resulta com a mínim curiós veure en aquesta proposició a CiU i a ERC, tenint en compte que per calendari si es volgués participar en la cursa pels Jocs de Hivern de 2026 a l’octubre de 2017 hauria d’estar avalada per Comitè Olímpic Espanyol.
Potser li sonen les dates tenint en compte el vinent 27 de setembre.
No hauríem d’estar al 2017 ja desconnectats de l’Estat espanyol?
No estaran dient als assistents dels 11 de setembre que van a per la independència, però a les institucions com aquesta estan encara plantejant anar de la maneta dels qui ens hem d’independitzar?
No ens contestin tothom sabem la resposta.
Quart, El Pirineu és un territori discriminat pel que fa a infraestructures i serveis bàsics. Aquest dèficit d’infraestructures vitals no es pot solucionar realitzant un xantatge al territori per que aculli uns JJOO amb tot l’impacte mediambiental i de sostenibilitat social i econòmica que implicaria.
Recordem que al Pirineu el Govern de la Generalitat ha invertit milions d’euros en infraestructures innecessàries com l’Aeroport de la Seu o privatitzant a preu de saldo i amb amiguisme una infraestructura cabdal per aquest territori com és el Túnel del Cadí.
Recordem que dimecres passat al Consell General de Turisme de Barcelona, Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç, va parlar de la crisi post Olímpica de 1993.
Voleu això pel Pirineu ? Ho voleu per Barcelona?
Els hi recordem també que el deute dels JJ.OO del 1992 no es va acabar de pagar fins el 2004. Voleu tornar al mateix?
Cinquè, denunciem la mercantilització de l’esport que impliquen els grans esdeveniments tipus JJOO, marcats com a eina dels diferents Governs implicats per generar procesos d’especulació de tot tipus, finançats amb diner públic que acaba revertint en beneficis per a empreses privades, alhora que significa com al ‘92 l’expulsió dels veïns i veïnes de Ciutat Vella, la segregació social i el “paradigma automobilístic” de les rondes.
No volem ni podem oblidar que els JJ.OO del ‘92 pels independentistes van començar amb la coneguda pau olímpica: cops, bosses al cap i elèctrodes contra aquells i aquelles que lluiten per una terra lliure, detinguts per ordre del jutge Baltasar Garzón, alhora que consolidava a la ciutat la figura del President del COI i “franquista 100%” com ells es definia, Juan Antonio Samaranch.
Personatge que encara té una estàtua en aquest Ajuntament i com a mínim una Fundació i un Museu al seu nom.
Sisè i per acabar, el Comitè Olímpic Internacional està podrit fins el moll de l’ós de corrupció, suborns i tràfic d’influències de tot tipus.
Els seus membres han sigut acusats en reiterades ocasions i fins i tot la BBC en un documental amb càmera oculta va aconseguir demostrar la compra de 54 del 124 membres del COI per que votessin una opció concreta.
No és d’estranyar llavors que a la presentació de Madrid 2020 l’antic Ministre espanyol d’Educació, José Ignació Wert, afirmes que no creia que la corrupció a l’Estat espanyol fos un element que preocupes als membres del COI.
La il·lusió olímpica no existeix, existeix el negoci olímpic.
Un negoci per cert que significa un sou anual pel President del COI de 225.000€ anuals. CiU, C’s, PSC i PP sou uns aprenents comparats amb els pocavergonyes del COI.
El passat dilluns, Blatter, President de la FIFA, del qual no sé sap el sou va veure com li plovien bitllets com a protesta per la seva gestió carregada de casos de corrupció.
Això significa que qui vulgui continuar amb la candidatura del 2026 haurà d’untar amb diner públic a molta gent del Moviment Olímpic.
A l’igual que li van dir a Blatter us ho diem a vosaltres: Aquests són els diners per tal que Barcelona-Pirineus organitzi els Jocs d’Hivern de 2026.