El passat 10 de novembre publicava un article a l’Accent on tractava que era el “Reglamento de honores y recompensas de los miembros de la policia municipal y del servicio de extinción de incendios” informant que es va aprovar el 17 de setembre de 1976 i va a passar a ser vigent a partir del 5 de juny de 1978.
No sense oblidar, òbviament, que les primeres eleccions municipals sota el règim constitucional i monàrquic van ser el 3 d’abril de 1979.
Per tant, parlem d’un “Reglamento” franquista.
Al final de l’article reclamava que tocava derogar-lo immediatament però ja advertia que dubtàvem com a grup municipal rebre el suport de cap altre força política.
Bàsicament per que igual que van fer els franquistes amb el seu canvi de jaqueta “democràtica” i el PSOE i el PCE amb la seva transformació “OTANista” i “Juancarlista” durant la “Transacció” els maquillatges són d’ús i abús en aquella època i també en aquesta.
Un cop entrada la proposició de derogació del “Reglamento” a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció ens vam trobar amb que tots els grups, menys el PP, van mostrar-se disposats a “reformar” aquest reglament per que entenien que, efectivament, era franquista.
Trenta sis anys després els grups de l’Ajuntament que han manat al Govern (PSC/PSUC/ICV/EUiA/ERC/CiU) “s’adonaven” (4:59:05) d’aquesta anomalia i ara volien canviar-la.
En concret, volen modificar-lo per realitzar un Reglament nou.
També va quedar clar a la Comissió abans mencionada que el “Reglamento” tampoc no es complia com a tal. Per exemple, respecte a l’efígie d’Espanya que segons el “Reglament” han de tenir les medalles.
Pots riure o pots plorar, de tu depèn, veure que tant la dreta i l’esquerra capitalista que s’omplen la boca de memòria històrica, de reparació dels crims franquistes i de recuperació del passat republicà han mirat durant 36 anys cap a un altre costat a l’Ajuntament de Barcelona.
Ha hagut d’arribar la proposició de derogació del “Reglamento” per a que algú posi sobre la taula que hi ha normativa franquista, entre altres coses, dintre de la Institució.
Podríem parlar també del franquista Juan Antonio Samaranch i la seva estàtua olímpica a l’entrada del Consistori.
Sens dubte, vam emplaçar als “reformistes” del “Reglamento” que posessin fil a l’agulla i no esperesin 36 anys més per canviar-lo.
Nosaltres, igualment, creiem que el Reglament discrimina a la resta de treballadors i treballadores de l’Ajuntament i dels seus organismes i empreses municipals i, per tant, continuem defensant que el que toca és derogar i punt.
A la fi sembla que la “Transacció” ha arribat al reglament franquista de medalles. Trenta sis anys tard…