Després de més d’un any i mig veiem que el govern no ha estat capaç de posar les bases per capgirar el model d’habitatge a la ciutat. Sabíem que no es podia fer d’un dia per l’altre, però si que esperàvem que es plantegés una estratègia a llarg termini que pogués garantir el dret a l’habitatge, un bon funcionament dels circuits d’emergència habitacional i blindés l’habitatge com un bé públic.
Tanmateix, ens trobem que a dia d’avui ni es garanteix un bon funcionament per pal·liar les conseqüències de la impossibilitat de continuar mantenint les unitats familiars en els seus habitatges; ni s’ha presentat un pla estratègic capaç de revertir aquesta situació; i és més, l’ajuntament proposa la col·laboració público-privada per la construcció i gestió d’habitatges.
Alhora, cal tenir present que durant aquests gairebé dos anys no s’han buscat els límits legals de la llei d’habitatge, ni s’ha desobeït allò injust tal i com es va dir que es faria abans que l’actual partit de govern encarregat d’aquesta àrea entrés a governar l’Ajuntament de Barcelona.
Cal tenir present que la situació de les veïnes de la ciutat pel que fa la disminució de rendes i la precarietat laboral és una realitat cada dia més evident; i aquesta es més greu per a les dones, per les persones grans, les joves i veiem com s’accentua en el col·lectiu de migrades que no són reconegudes com a ciutadanes de ple dret.
Al mateix temps que existeix aquesta situació, els preus dels lloguers a la ciutat no paren de pujar, el parc públic d’habitatges socials i dotacions és ridícul per a cobrir les necessitats de les veïnes de la nostra ciutat, així com el turisme augmenta i no es posen les eines necessàries perquè aquest decreixi i s’aturi doncs la gentrificació i el fet que hagem de marxar dels nostres barris.
És per tot això, perquè entenem que cal analitzar l’habitatge des d’un prisma integral de ciutat- no de manera aïllada com des de l’administració pública s’acostuma a fer- i tenint en compte la situació dels nostres barris i la manca d’intervenció real i efectiva dels ens públics per fer de l‘habitatge un dret, que la CUP Capgirem Barcelona ens reafirmem en la nostra aposta pel debat i la construcció d’alternatives. Unes alternatives que només podran venir des del carrer i des de totes aquelles persones que creguin que és necessari anar més enllà de l’administració i de la legalitat vigent, que cal autoorganitzar-se; que cal resistir l’embat de les polítiques privatitzadores i gestionadores de la misèria però també que cal construir alternatives amb il·lusió, convicció i sobretot a través del pensament col·lectiu.
Per tot això, plantegem aquesta jornada com un dia per debatre sobre els límits de la legalitat actual, les alternatives existents així com els models d’autoorganització, en clau de gènere, d’una manera pausada i amb profunditat D’aquesta manera, a partir dels diferents eixos de debat s’elaboraran unes conclusions que plantegin alternatives així com els camins que caldrà que entre totes explorem per garantir el dret a l’habitatge als nostres carrers.