Dissabte passat la CUP Capgirem Barcelona i col·lectius en lluita vam anar a la Violeta de Gràcia a obrir les finestres de l’Ajuntament de Barcelona acompanyades d’amigues i militants. Va ser un acte encarat a socialitzar l’experiència de la lluita institucional i la realitat dels col·lectius en lluita i de les treballadores precaritzades.
Josep Garganté va obrir l’acte denunciant el corporativisme que exerceixen les regidores del consistori tancant files en contra d’abaixar-se els sous i renunciar a privilegis en forma de línies de mòbil, passis VIP, places d’aparcament etc. També va exemplificar, arran de diferents situacions viscudes aquests mesos, la dificultat que planteja per a una organització com la CUP Capgirem Barcelona ajustar-se als temps de la institució, amb ordres del dia i continguts a votació que arriben amb 48 hores d’antelació, cosa que distorsiona molt el flux del debat i deliberació als grups de treball i nuclis de barri perquè traslladin les conclusions a la gent que és dins l’Ajuntament. “La institució està pensada perquè les decisions les prenguin molt poques persones”, va concloure. Garganté va contraposar aquesta rapidesa en la pressa de decisions amb la lentitud en l’execució. Posant com a exemple una proposició per a augmentar el Salari Mínim interprofessional de la ciutat que un cop aprovada, fa 4 anys, encara a dia d’avui s’està estudiant com implementar-la.
També va comentar la situació dels òrgans de participació institucional, actualment –n’hi ha 570–. En aquests òrgans, normalment sempre hi participen les mateixes organitzacions, i són aquelles que es poden permetre tenir persones assalariades que assumeixin l’assistència a aquests espais.
“La cotilla legal de l’Ajuntament és tan gran que les possibilitats de realitzar cap canvi remotament profund i que toqui cap privilegi passa per la il·legalitat.”
En Josep va destacar una de les conclusions sorgida de l’experiència viscuda aquests mesos: la confirmació de la impossibilitat de fer canvis profunds mentre s’assumeixi com a vàlid el marc legal establert. Va constatar que la majoria de grups municipals que actualment són a l’Ajuntament comparteixen la necessitat de respectar la legalitat vigent, encara que això impliqui dolor social. I va manifestar la necessitat de desobeir la legalitat espanyola, amb l’objectiu de transcendir el cercle viciós que converteix l’Administració pública en una eina de recaptació de diners que són lliurats l’empresa privada. Finalment va enumerar dos dels principals perills de la institució:
- La desmobilització del carrer.
- Assumir com a pròpia la legalitat que afavoreix els interessos privats i les grans fortunes contra els interessos de les classes populars.
“Des de dins de la institució hem reforçat la nostra idea que la mobilització és l’única via.”
Al seu torn, Maria José Lecha va parlar de com s’han gestionat els grans temes de ciutat que han ocupat les representacions mediàtiques dominants aquests primers mesos de govern:
La taula d’habitatge va començar amb molta força i un gran nombre d’entitats participant-hi, a poc a poc es va anar buidant l’espai d’incidència política real i finalment la gestió de la problemàtica ha tornat a les entitats que ja ho portaven. Respecte a l’habitatge, l’Ajuntament va anunciar un acord amb la SAREB tot obviant detalls importants d’aquest acord, com ara que l’Ajuntament pagarà a la SAREB per cada pis, o que 100 dels 200 pisos donats ja estaven ocupats.
En matèria de refugiats i treballadors immigrats empobrits, el govern es va esforçar a proclamar Barcelona ciutat acollidora, en referència al moviment migratori de població siriana, sense parar compte en el tracte que estan rebent els nouvinguts residents a la ciutat. Les mesures aportades pel govern municipal a la crisi amb el col·lectiu de manters han implicat molta repressió, i una proposta d’inserció al mercat laboral via Barcelona Activa per a 10 persones d’aquest col·lectiu. Tot i que l’Ajuntament ha recollit propostes de la CUP Capgirem Barcelona en aquest àmbit, no s’han implementat, i ha fet cas omís a una de les més importants per a nosaltres: posar en circulació un carnet de ciutat que doni garanties jurídiques a aquelles persones a què l’Estat els nega qualsevol dret. L’Ordenança de Civisme no s’ha posat a revisió per part del govern, i encara menys s’ha plantejat de derogar-la.
També es va fer memòria d’allò succeït en polítiques de Turisme, on hem constatat que el turisme segueix sent “una gran oportunitat per a aquest govern” (paraules literals de la regidora de turisme), que es planteja principalment repartir-lo pels diferents barris de la ciutat. I que rebutja clarament qualsevol proposta en clau de decreixement. Això mateix succeeix en l’àmbit del medi ambient on la força del govern es queda al món de les paraules, i a l’hora de la veritat renuncia a polítiques que vagi en detriment del transport privat potenciant l’ús del transport públic.
Finalment Lecha va parlar de la realitat sociolaboral de les treballadores externalitzades que treballen a empreses vinculades a l’Ajuntament. I de com el govern ha abandonat la remunicipalització com una via de garantir drets i recuperar el control d’allò públic.
“Per fer front a l’emergència social l’Ajuntament disposa d’una plantilla interna insuficient, i d’una plantilla externalitzada precaritzada. La remunicipalització de serveis serà una de les nostres grans batalles.”
La Maria Rovira va començar denunciant que el masclisme i el classisme es troben latents en tots els espais de la institució, i la dificultat que això implica per a una dona jove que fa intervenció política en aquests espais de ser respectada i tractada sense paternalisme.
Va comentar l’opacitat que envolta tot allò referent a la Diputació, una institució que gestiona 1.000.000.000€, i que actua com un espai de col·locació d’assessors i de personal de partit. La mateixa opacitat i desconeixement de la seva acció de govern per part de la població envolten també el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En referència a l’acció de govern Rovira va fer referència a la necessitat de tendir cap a un canvi de model per a implementar polítiques realment transformadores, i va constatar l’oposició frontal que ens hem trobat cada cop que la CUP Capgirem Barcelona ha fet propostes en aquest sentit.
Durant la seva exposició va remetre a alguns casos concrets:
El Servei d’Atenció Domiciliaria, un servei on les treballadores estan externalitzades i precaritzades: això dificulta molt que puguin fer correctament la seva feina, a banda de la lògica assistencialista que impregna la intervenció social d’aquest servei. Cap d’aquests punts s’ha intentat revertir des del govern fins al dia d’avui.
També ens hem trobat en la mateixa situació en qüestions referents a violències masclistes , implementació llei LGTBIfòbia, dret a l’avortament o a garantir places d’escola bressol. Hem coincidit amb el govern en la part més bàsica d’aquestes mesures però quan hem posat sobre la taula un canvi de model encaminat a l’empoderament i la millora de condicions laborals ens han respost amb indiferència.
Sobre el Circuit Barcelona Contra les Violències Masclistes, format per tres eixos –Prevenció als centres escolars, punts d’informació a la dona i els Serveis d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA)–, la Maria va explicar que actualment sis empreses subcontractades més els Mossos i la Guàrdia Urbana formen l’estructura destinada a tirar endavant amb aquest circuit, una estructura atomitzada i per tant mancada de la capacitat de coordinació que demana un servei com aquest, tot això repercuteix sobre la qualitat del servei. De nou les solucions les podem trobar en la municipalització i el canvi de model.
Es va emfasitzar que la CUP Capgirem Barcelona mai no ha demanat que es fessin totes les municipalitzacions d’una manera immediata ni de tota la plantilla alhora. El que s’ha insistit per part nostra és que hi hagi una internalització gradual a mida que anaven caducant els compromisos amb les subcontractes, cosa que no ha succeït ja que s’han estat renovant externalitzacions a mida que finalitzaven. De la mateixa manera, tampoc el govern no ha presentat un pla per complir els seus compromisos electorals: municipalitzar el Servei d’Atenció Domiciliària, l’Aigua i les treballadores de BTV i Parcs i Jardins.
Finalment Maria Rovira va recordar com la recent ocupació de biblioteques en reivindicació de més espais d’estudis ha derivat en un compromís ferm per part del govern d’atendre les demandes dels estudiants. La pressió des del carrer és indispensable perquè es produeixin els canvis a l’Administració pública.
“Cal pressionar des del carrer per aconseguir victòries a la institució.”
Acabada l’exposició de les regidores de la CUP Capgirem Barcelona, diferents col·lectius immergits en conflictes laborals i processos de lluita van aportar les seves experiències i van dur a terme un balanç de l’acció del govern municipal.
El primer a parlar va ser en Frederic Pahisa, treballador acomiadat de BTV, el qual va exposar la situació que han viscut aquests mesos:
– Van guanyar un judici en què el jutge va sentenciar que l’empresa (ICB) estava exercint cessió il·legal de treballadors i treballadores.
– Amb aquesta sentència en ferm, el ple de l’Ajuntament va votar unànimement per no recórrer la sentència.
– El Consell d’Administració de BTV ha acabat recorrent la sentència al·legant que és insostenible que BTV internalitzi aquests treballadors i treballadores.
Pahisa es va encarregar de desmentir, aportant-hi les dades que ho demostren, la fal·làcia que BTV no era sostenible si s’internalitzaven els treballadors i treballadores externalitzats:
Cal tenir en compte que el material, directius i diners que utilitzen les empreses subcontractades són propietat o estan en plantilla de BTV. Per posar en relleu la inconsistència de les reticències del consell d’administració de BTV a internalitzar treballadors i treballadores per motius econòmics, Pahisa va exposar els comptes del 2010 i 2014:
– El concurs de la Gestió de Serveis Informatius de BTV va ser de 21.000.000€ per tres anys.
– Finalment l’empresa Lavinia s’adjudica el concurs per un preu de 18.900.000€.
– En aquests tres anys el cost de salaris va ser de 17.087.000€, deixant 1.812.250€ de benefici.
– Al marge del concurs, només el 2014 Lavinia va facturar serveis per valor de 920.944€.
Pahisa va deixar clar que les empreses subcontractades que ofereixen servei a BTV s’estan enriquint, de manera que el cost d’internalitzar la plantilla ara com ara externalitzada seria un estalvi per a les arques públiques.
“Si ens precaritzen, si ens retallen els nostres drets, nosaltres com a periodistes no podem negar-nos a dir el que ens fan dir. No podem perquè estarem cohibits.“
Tot seguit en Roger, del comitè de Lavinia –també en lluita per la internalització– explicà que ja porten presentades setanta demandes per cessió il·legal, i que des dels inicis de BTV, ara fa 21 anys, hi ha gent que esta externalitzada. Igualment, es destacà que la feina de la CUP Capgirem Barcelona ha accelerat els esdeveniments.
A continuació la Mari Mar, treballadora d’Eulen –empresa de telemàrketing que dóna servei d’atenció telefònica a Endesa–, va explicar la vaga que les treballadores van dur a terme durant cinc setmanes en resposta a la precarietat laboral a la qual estan sotmeses, i a la pressió psicològica i el mercadeig de treballadores entre ETT /empreses de treball temporal). La situació laboral d’aquestes treballadores es va agreujar quan Endesa va adjudicar el servei a una altra ETT anomenada Atento, cosa que va comportar l’acomiadament de moltes treballadores d’Eulen al carrer i d’altres treballadores que van passar a ser-ne de la nova empresa subcontractada, sent encara més precaritzades del que n’estaven a Eulen.
Mari Mar va definir la seva feina a Eulen com la d’escuts humans entre les usuàries d’Endesa i Endesa mateix, perquè reben moltes trucades d’usuàries de la companyia elèctrica que no poden fer front a les factures de la llum, i les treballadores d’Eulen s’encarreguen de fer creure a les usuàries que se seguirà algun tipus de protocol i seran atesos els seus problemes. Les treballadores en vaga s’han organitzat en assemblea i entre d’altres coses han decidit parlar amb el Servei de Consum la manca de responsabilitat social i la mala atenció d’Endesa cap a les seves usuàries:
Les treballadores estan a l’espera del judici i la propera data de mobilització serà el 20 i 21 de febrer, data en què arriba el Correscales i aniran a donar suport a les companyes de Movistar.
La Marga, treballadora dels Serveis Socials de l’Ajuntament, va narrar la lluita que duen a terme per un canvi de model al seu sector i per avançar cap a un abandó de la concepció assitencialista dels Serveis Socials, i perquè les persones assumeixin el seu paper com a agents actius de la transformació social, posant al centre el treball comunitari de prevenció, per això defensà la necessitat de no ser vistos com un calaix de sastre de totes les problemàtiques socials. També va argumerntar el perquè de la necessitat d’establir una renda garantida mínima que permeti a les persones autogestionar-se. La Marga va quantificar en 80 persones el dèficit d’educadores que actualment tenen els Serveis Socials de l’Ajuntament, i la necessitat que aquestes persones estiguin internalitzades.
Explica que el Servei d’Atenció Domiciliaria i els Educadors de carrer són serveis externalitzats i precaritzats, cosa que afecta molt seriosament la qualitat del servei.
Novament, s’exposà que el govern actual no esta donant resposta als seus compromisos electorals i reconegué que hi va haver un compromís d’incorporar 15 educadors, 10 treballadors socials i 5 psicòlegs fa uns mesos, però aquest compromís no compta al pressupost, ni se n’ha parlat més.
I per enèsim cop demostrà la decepció que els genera veure com externalitzacions que estan caducant estan sent renovades per aquest govern.
Finalment, la Marga féu una crida a coordinar lluites i organitzar-se de manera conjunta per un servei públic de qualitat, sense treballadores externalitzades ni precaritzades.
“L’Ajuntament s’ha de posar ja a treballar en el canvi de model i abandonar l’assistencialisme.”
Seguidament va prendre la paraula la Susanna, treballadora de Parcs i Jardins i membre del col·lectiu Males Herbes. Va començar remarcant les victòries institucionals aconseguides conjuntament amb el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona. La més rellevant, abandonar l’ús del Glifosat per part del servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, una determinació que també es va prendre a la diputació de Barcelona a iniciativa de la CUP Poble Actiu.
La Susanna explica que en campanya electoral se’ls va passar un qüestionari per a detallar quines serien les demandes sectorials, que aquestes demanes van ser assumides per Barcelona en Comú, i que un cop al govern no n’ha implementat cap. Tampoc no s’ha tirat endavant amb els fulls de ruta a llarg i curt termini traçats amb les treballadores de Parcs i Jardins, que entre d’altres mesures contenien qüestions referents a les jubilacions, a la substitució de plantilla en èpoques estivals o bé referents al medi ambient i al benestar de la flora de la ciutat.
Les treballadores de Parcs i Jardins reclamen oposicions ja, perquè en quatre anys la plantilla s’ha envellit i ha perdut 100 treballadores. De moment hi ha el compromís per part del govern d’obrir a oposicions 200 places.
La següent en parlar va ser l’Estefania de l’Espai de l’immigrant. Va deixar molt clar des de l’inici que elles són un espai antipartits, i que s’autogestionen i volen mantenir l’autonomia d’aquests. Comenta que van tenir moltes esperances posades en el canvi de govern, cosa que no s’ha vist traduïda en polítiques que aportin solucions. L’Espai de l’immigrant va fer un document de demandes per millorar la qualitat de vida de les persones migrades a la ciutat, un document de mínims que fou entregat al govern. A dia d’avui no hi ha hagut cap resposta. Finalment, lliurà el document treballat per l’Espai de l’Immigrant a la companya Maria José Lecha.
En Mustafa va parlar també com a membre de l’Espai de l’immigrant. Tot i reconèixer que la llei d’estrangeria no és una competència municipal, va manifestar no comprendre com el govern de la ciutat no havia tirat endavant el projecte de fer un carnet de ciutat que garanteixi uns drets bàsics en el circuit de serveis municipals com ara l’atenció sanitària. Sobre l’abandó per part del govern municipal del col·lectiu de manters, va destacar que malgrat que s’ha donat reconeixement al Sindicat Popular de Venedors Ambulants, fent-los participar d’un espai de trobada a l’Ajuntament per abordar i encaminar la resolució de les problemàtiques que pateixen, les solucions no s’han implementat i han estat d’un perfil molt baix.
“Hi ha molta precarietat, molta discriminació, racisme i xenofòbia.”
En Josep Maria Andreu, president del CADCI, va repassar la lluita que ha dut a terme el centre durant els últims 70 anys, com també l’apropiació que n’ha fet la UGT de la seva seu històrica a la Rambla de Santa Mònica, i va concretar els fets que han succeït els últims mesos a l’Ajuntament per revertir aquesta situació.
Explica que ERC es va comprometre a presentar una proposició al Plenari de l’Ajuntament perquè aquest agafés la propietat de la seu del CADCI i reconvertís l’espai en un espai per a la memòria. Un cop acordat amb el CADCI el contingut d’aquesta proposició, ERC es va fer enrere al·legant-hi haver rebut pressions per part d’UGT per no presentar la proposició. En aquest punt la CUP Capgirem Barcelona es va fer seva la proposició i la va presentar al Ple de l’Ajuntament on es va quedar sola defensant-la, amb la vergonyosa abstenció d’ERC. Actualment l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat la predisposició de parlar de la situació del CADCI, però Andreu manifesta que no hi tenen gaires esperances posades, menys encara desprès del que s’ha pogut escoltar avui.
“Si lluitar contra la dreta és difícil també ho és lluitar contra la suposada esquerra.”
Els parlaments de l’acte els va tancar en Jordi treballador del servei 010, el qual va explicar que aquest era un servei públic fins a l’any 1997-98, i a partir d’aleshores el servei s’externalitza i els treballadors i treballadores passen a estar regits pel conveni del Telemàrketing, un conveni precari en tots els aspectes.
En Jordi porta 12 anys encadenant contractes per obra i serveis, i te companyes que en porten fins a 18. Aquesta és una pràctica il·legal, ja que als 4 anys les treballadores haurien de passar a ser indefinides. Destaca el fet que estar encadenant aquest tipus de contractes deixa les treballadores sense cap tipus de dret, no tenen antiguitat i l’empresa que els subcontracta els pot despatxar en qualsevol moment sense cap perjudici per aquesta. En Jordi, com en anteriors parlaments, recorda que el programa electoral de Barcelona en Comú parlava literalment d’acabar amb la precarització de les treballadores municipals internes o externes, i d’això no se n’ha sabut res més fins a la data. Al principi de la legislatura es van reunir amb la primera tinença d’alcaldia, que els va derivar a la segona i aquesta a la tercera… i actualment sols reben evasives. Tenen la sensació que el govern esta sobrepassat per la maquinària institucional, i no mostra disposició a fer-hi front.
També va parlar del servei 010 en termes d’atenció al ciutadà, explica que aquest servei forma part d’una estafa ja que molta gent no sap que aquest és un servei de pagament. Existeix un número gratuït, que és el Telèfon del Civisme, però quan hi truca un ciutadà ràpidament se’l deriva al 010, on l’atén el mateix operari que l’havia atès al Telèfon del Civisme i per tant l’operari ja disposava de la informació per atendre la demanda de manera gratuïta.
Fins i tot se’ls obliga a posar veus diferents en cada un dels telèfons perquè les usuàries no s’adonin que estan trucant al mateix servei.
Per acabar va denunciar que quan l’Ajuntament treu a concurs el servei del 010, inclou a les condicions del concurs unes clàusules molt restrictives i exigents en matèria de productivitat a l’empresa adjudicatària, però que aquestes clàusules no inclouen garanties en matèria de condicions laborals, això fa que l’Ajuntament estigui incentivant a precaritzar les condicions del conjunt de treballadors i treballadores per tal de treure el màxim benefici econòmic del contracte.
L’acte va acabar en un torn de paraules per aclarir, aprofundir, matisar i donar sentit a l’exposat fins aleshores, i tot seguit es féu un intercanvi de contactes entre les lluites per començar a articular un espai col·lectiu de combat.