Com totes les persones, les joves no som totes iguals. Vivim la ciutat de formes m\u00faltiples, doncs ni provenim de la mateixa classe social, ni tenim els mateixos or\u00edgens, ni patim el patriarcat amb la mateixa intensitat. Per\u00f2 si que compartim unes particularitats estructurals i de formaci\u00f3 personal comunes. En aquest sentit el jovent vivim un dia a dia particular a Barcelona, amb unes desigualtats socials i unes relacions de poder amb fortes implicacions.<\/p>\n
Per tal d’abordar aquestes implicacions \u00e9s imprescindible dotar d\u2019una perspectiva juvenil transversal la construcci\u00f3 d\u2019una nova Barcelona per a qu\u00e8 esdevingui en una ciutat inclusiva. Aix\u00ed, per a aquest disseny cal, per una banda, recon\u00e8ixer el col\u2022lectiu juvenil en el seu conjunt i, per altra, prendre en consideraci\u00f3 la rellev\u00e0ncia de les experi\u00e8ncies juvenils particulars. Concretament la pol\u00edtica municipal requereix:<\/p>\n
Una consideraci\u00f3 particular amb el jovent com a col\u00b7lectiu. Aquesta necessitat passa primer per a comprendre el jovent com a subjecte col\u2022lectiu. I posteriorment per a legitimar-lo (i que, pr\u00f2piament, de forma auto-organitzada s\u2019empoderi) en l\u2019adquisici\u00f3 de la responsabilitat de revelar les pr\u00f2pies viv\u00e8ncies, desigualtats, incomoditats, malestars, pors,… i reivindicar-les davant de tota la societat. I de la forma que consideri m\u00e9s oportuna [1].<\/p>\n
Una perspectiva juvenil transversal en els diversos \u00e0mbits. Aquesta transversalitat requereix d\u2019una consideraci\u00f3 de la situaci\u00f3 i viv\u00e8ncia juvenil concreta en tots els \u00e0mbits de la pol\u00edtica municipal. Calen consideracions concretes en el disseny de les pol\u00edtiques municipals a nivell laboral, a nivell d\u2019acc\u00e9s a l’habitatge, a nivell d\u2019experimentaci\u00f3 de la sexualitat, a nivell de participaci\u00f3 pol\u00edtica en la presa de decisions col\u00b7lectives, a nivell d\u2019\u00fas de l\u2019espai p\u00fablic, d\u2019oci, en l\u2019ensenyament o, fins i tot, en el tractament que rebem en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n
Aquesta consideracions per a poder desenvolupar un marc program\u00e0tic d\u2019una ciutat inclusiva amb el jovent s\u00f3n nom\u00e9s el punt de partida. Aix\u00ed doncs, dins la “interseccionalitat” de les desigualtats econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i patriarcals, cal considerar de forma espec\u00edfica les que pateix el jovent. El jovent, majorit\u00e0riament, estem en un moment de la vida en que ja no depenem d\u2019altres persones com quan \u00e9rem infants ni tenim persones al nostre c\u00e0rrec, i en que ni biogr\u00e0fica ni psicol\u00f2gicament hem de passar comptes d\u2019una vida passada sotmesa al sistema. L\u2019ordre social establert ens ha estat imposat, no ens pertany, i podem afrontar m\u00e9s f\u00e0cilment el q\u00fcestionament d\u2019arrel dels fonaments i les infraestructures que sostenen el sistema.<\/p>\n
\u00c9s en aquest sentit que, des de l\u2019Ajuntament s\u2019ha de saber ser permeable i no menystenir, en cap cas, ni les seves reivindicacions, ni les seves metodologies organitzatives i, ni molt menys, les seves alternatives d\u2019auto-organitzaci\u00f3 col\u00b7lectives al marge de les inst\u00e0ncies municipals. El jovent organitzat en qualsevol societat esdev\u00e9 motor d\u2019inici de canvi o mobilitzaci\u00f3 i, en cap cas, se l\u2019ha de pretendre institucionalitzar o cooptar. Primer se l\u2019ha de respectar, segon se li han de facilitar recursos per a la seva promoci\u00f3, i despr\u00e9s conciliar-lo dins les diferents din\u00e0miques generacionals de viure la ciutat.<\/p>\n
En segon terme cal impregnar d\u2019aquesta perspectiva juvenil tots els \u00e0mbits de la pol\u00edtica municipal, des de la detecci\u00f3 de desigualtats socials i generacionals fins a la proposici\u00f3 de pol\u00edtiques municipals espec\u00edfiques. Pel que fa a la detecci\u00f3 d\u2019aquestes problem\u00e0tiques i desigualtats espec\u00edfiques del jovent hi ha diversa bibliografia des de la que comen\u00e7ar a prendre consci\u00e8ncia i sensibilitzar-se [2]. Unes desigualtats estructurals que pateixen les joves i que les pol\u00edtiques juvenils, des del foment de la cohesi\u00f3 social, han d’avan\u00e7ar cap a una igualtat de drets i oportunitats real, per\u00f2 que tamb\u00e9 tinguin una capacitat redistributiva.<\/p>\n
Des de l\u2019Ajuntament calen una s\u00e8rie de concrecions propositives que avancin en el desenvolupament d\u2019una ciutat inclusiva, del jovent i pel jovent:<\/p>\n
\u2022 Creaci\u00f3 d\u2019una regidoria pr\u00f2pia i exclusiva de Joventut. \u00c9s necessari tornar a crear una regidoria i un equip plenament dedicats a les pol\u00edtiques de joventut i no barrejat amb altres \u00e0rees i amb altres compet\u00e8ncies. Aquesta treballaria en base a un pla interdepartamental, amb pressupost adjudicat provinent de totes les regidories.<\/p>\n
\u2022 Participaci\u00f3 pol\u00edtica juvenil vinculant. S\u2019ha de desenvolupar en forma de proc\u00e9s participatiu el PAM (Pla d\u2019Actuaci\u00f3 Municipal) en mat\u00e8ria de joventut. Sense limitacions, tuteles ni retallades. En el que hi ha de participar la totalitat del teixit associatiu juvenil, des del CJB (Consell de Joventut de Barcelona), les entitats que no en formen part, i les plataformes territorials de districtes i barris. Aix\u00ed com un \u00f2rgan col\u00b7legiat d\u2019avaluaci\u00f3 i seguiment continuat al que la regidoria haur\u00e0 de rendir comptes a nivell de ciutat com de districte\/barri. De la mateixa manera s\u2019ha d\u2019establir el dret a vot a partir dels 16 anys en totes les convocat\u00f2ries municipals.<\/p>\n
\u2022 Reconeixement laboral i assessorament juvenil. S\u2019han d\u2019establir mecanismes de regulaci\u00f3 de la feina submergida, que majorit\u00e0riament desenvolupa el jovent (extraescolars, monitoratges, classes particulars, entrenadors d\u2019esports). Aix\u00ed com, cal una coordinaci\u00f3 formal i estable entre els PIJ (Punts d\u2019Informaci\u00f3 Juvenil) i Instituts en la formaci\u00f3 en drets laborals.<\/p>\n
\u2022 Acc\u00e9s a l\u2019habitatge. Cal implementar Oficines d\u2019Habitatge Juvenil per districtes que gestionin borses de lloguer d\u2019habitatge aplicant filtres de qualitat i de llindar econ\u00f2mic. Crear blocs de pisos protegits per a joves adequats a les necessitats de vida col\u00b7lectiva d\u2019aquestes a trav\u00e9s d\u2019espais multifuncionals i compartits. O fins i tot, regular la masoveria urbana com a eina per a facilitar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge de les joves.<\/p>\n
\u2022 Sexualitat saludable i sense tab\u00fas. La impossibilitat d\u2019experimentar la sexualitat en un espai propi, de forma no prec\u00e0ria i sense la supervisi\u00f3 familiar \u00e9s una problem\u00e0tica quotidiana juvenil. Cal construir equipaments o signar convenis amb albergs per a facilitar el desenvolupament i gaudi de la sexualitat amb intimitat. De la mateixa manera, cal una coordinaci\u00f3 entre Instituts i PIJ per a desenvolupar una formaci\u00f3 sexual no nom\u00e9s basada en reproducci\u00f3 i prevenci\u00f3 de risc, sin\u00f3 tamb\u00e9 en afectivitat en el sexe. Una pol\u00edtica que confronti els dictats est\u00e8tics, l\u2019objectivitzaci\u00f3 sexual de la d\u00f3na, l\u2019heterosexualitat normativa, etc. difoses per la publicitat i el mercat. En aquest sentit, s\u2019ha de garantir l\u2019acc\u00e9s lliure i gratu\u00eft a preservatius als instituts i als equipaments juvenils, aix\u00ed com compreses i tampons en tant que productes de primera necessitat. \u2022 Dret al carrer, a l\u2019oci i al transport. Al carrer \u00e9s on el jovent hi passem m\u00e9s temps, relacionant-nos, experimentant i descobrint, tant de dia com de nit. Cal derogar l\u2019Ordenan\u00e7a del civisme que entre d\u2019altres, persegueix moltes de les activitats que hi duem a terme (jugar a pilota, skate, menjar o beure al carrer o fer propaganda d\u2019actes a trav\u00e9s de pancartes, cartells o pintades). Cal tamb\u00e9 executar el Pla d\u2019equipament juvenils que doti al jovent de Casals en els que desenvolupar inquietuds i un oci no mercantilitzat de forma autogestionada. Per altra banda, tamb\u00e9 caldria la instal\u2022laci\u00f3 d\u2019una xarxa de fonts i lavabos p\u00fablics eficient i neta. Aix\u00ed com la promoci\u00f3 de l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic, mitjan\u00e7ant un reducci\u00f3 de les tarifes i especialment adequant la T-Jove a les capacitats adquisitives del jovent; i l\u2019\u00fas de la bicicleta construint p\u00e0rquings de bici p\u00fablics coberts, per evitar robatoris.<\/p>\n
Article d’Albert Mart\u00edn<\/strong><\/p>\n [1] Tot i que la joventut no es pot comprendre per franges estad\u00edstiques d\u2019edat, la l\u00f2gica administrativa requereix definir les joves a trav\u00e9s d\u2019uns l\u00edmits d\u2019edat i, aix\u00ed, establir quines tenen \u201cdret\u201d a ser perceptores de les pol\u00edtiques de joventut. Per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 no pot solidificar-se administrativament, cal flexibilitat amb la heterogene\u00eftat del propi jovent.<\/em><\/p>\n [2] Citem nom\u00e9s tres exemples de bibliografia produ\u00efda des de les joves i per a les joves:<\/em><\/p>\n Rebels amb causa. Manifest juvenil contra el poder adult, de Mireia Foradada, Maria Rod\u00f3, Jordi E. Castany i Albert Mart\u00edn. Barcelona: Tigre de Paper. 2014. M\u00e9s informaci\u00f3 a www.rebels.cat<\/em><\/p>\n Ara i aqu\u00ed. El jovent constru\u00efm alternatives, d\u2019Arran. Autoeditat. 2014. M\u00e9s informaci\u00f3 a www.lluitanttenimfutur.arran.cat<\/em><\/p>\n 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem, del Consell de Joventut de Barcelona. Autoeditat. 2012. M\u00e9s informaci\u00f3 a www.bcnesbona.cat<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com totes les persones, les joves no som totes iguals. Vivim la ciutat de formes m\u00faltiples, doncs ni provenim de la mateixa classe social, ni tenim els mateixos or\u00edgens, ni patim el patriarcat amb la mateixa intensitat. Per\u00f2 si que compartim unes particularitats estructurals i de formaci\u00f3 personal comunes. En aquest sentit el jovent vivim<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1486,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[17],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/capgirembcn.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Albert-CUP-Barcelona-ENRIC-CATALA_EDIIMA20140715_0853_5-1.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1485"}],"collection":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1485"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1485\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1486"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1485"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1485"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1485"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}