{"id":1892,"date":"2015-05-18T08:05:00","date_gmt":"2015-05-18T08:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/capgirembcn.cat\/?p=1892"},"modified":"2015-05-18T08:05:00","modified_gmt":"2015-05-18T08:05:00","slug":"manel-delgado-el-raval-i-el-manucheisme-multiculti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/manel-delgado-el-raval-i-el-manucheisme-multiculti\/","title":{"rendered":"Manel Delgado “El Raval i el manucheisme multiculti”"},"content":{"rendered":"
\n

Hi ha dues nocions que estan relacionades, per\u00f2 no conv\u00e9 confondre. D’una banda tenim l’anomenada “marca Barcelona”; de l’altra, el “model Barcelona”. S’hi semblen, per\u00f2 no s\u00f3n el mateix. La idea de “marca” respon a la voluntat de convertir la ciutat en un logo, un imatge comercial destinada a la seva promoci\u00f3 en termes mercantils, a la manera d’un producte de consum destinat al consum i a la inversi\u00f3. El concepte de “model” implica aix\u00f2, per\u00f2 m\u00e9s coses. Continua sent la conseq\u00fc\u00e8ncia de voler vendre Barcelona com una representaci\u00f3 i no com una realitat. Per\u00f2 les marques, marquen, i els models, en canvi, pretenen modelar.<\/p>\n

Un model \u00e9s una maqueta, un prototipus d’una cosa que no \u00e9s, sin\u00f3 que hauria de ser. En aquest cas s’indica que Barcelona \u00e9s el motlle ideal al que adaptar-se, una cosa que mereix ser imitada, el mirall perfecte en el que les dem\u00e9s ciutats haurien veure reflectida una perfecci\u00f3 d’altra banda completament impossible. Aquest \u00e9s la Barcelona de les guies tur\u00edstiques, dels llibres de regal de l’Ajuntament, de les revistes internacional d’arquitectura.<\/p>\n

Un model tamb\u00e9 \u00e9s all\u00f2 que s’ofereix com a exemple de conducta, en aquest cas col\u00b7lectiva. El model en aquest cas est concebut per a ser obe\u00eft, perqu\u00e8 \u00e9s un referent sobre tot disciplinari. D’aqu\u00ed que hagu\u00e9ssim tingut fins fa no pas gaire una pres\u00f3 anomenada Model i que moltes institucions carcer\u00e0ries adoptin el mateix nom. El \u00e9s aleshores “la” model i serveix per a tancar desviats i infractors i per a amena\u00e7ar la resta per a que s’avingui a col\u00b7laborar i a obeir.<\/p>\n

Model tamb\u00e9 \u00e9s com \u00e9s designa un o una professional que es dedica a exhibir-se \u00a0passejant-se damunt una passarel\u00b7la, presumint d’unes caracter\u00edstiques externes impecables. La funci\u00f3 de tot o tota model consisteix, aix\u00ed doncs, en esdevenir una pura superf\u00edcie de la que qualsevol imperfecci\u00f3 \u2014la lletjor, la vellesa, els defectes f\u00edsics….\u2014 ha estat escamotejada. Una Barcelona-model \u00e9s aleshores una model fashion, un \u00e9sser que sols vol ser pres no pel que \u00e9s, sin\u00f3 pel que sembla o, millor dit, pel que vol semblar.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia. La “marca” \u00e9s m\u00e0rqueting pur i dur, sense dissimul, descarat. El “model” comparteix aquesta naturalesa, per\u00f2 t\u00e9 una volada m\u00e9s pretensiosa, que \u00e9s la d’oferir no sols “disseny”, “cultura”, “gastronomia”, “entreteniment”, etc., sin\u00f3 tamb\u00e9 una mena de lli\u00e7\u00f3 moral: la d’una ciutat exemplar que aspira ser admirada i imitada per virtuts que presumeix encarnar: di\u00e0leg, sostenibilitat, civisme, ciutadania, pau…, per\u00f2 que s\u00f3n pura aparen\u00e7a, fa\u00e7ana, exaltaci\u00f3 de la una hip\u00f2crita correcci\u00f3 pol\u00edtica que amaga les seves vergonyes.<\/p>\n

La Barcelona de la “marca” \u00e9s la Barcelona d’en Trias; la Barcelona del model \u00e9s la de Maragall, Clos, Hereu, \u00e9s a dir la Barcelona de la que uns governs d’esquerra van propiciar la depredaci\u00f3 capitalista, protegint-la sota el paraig\u00fces legitimador de valors universals pretesament incontestables.<\/p>\n

L’invent va comen\u00e7ar a quallar de la m\u00e0 de les Olimp\u00edades, en un context en que Barcelona es podia oferir com una mena de “anti-Sarajevo”, la cara contr\u00e0ria del que a l’altra costat de la Mediterr\u00e0nia estava sent una carnisseria identit\u00e0ria. Mentre all\u00e0 la gent \u00e9s matava per ser diferent, aqu\u00ed \u2014es deia\u2014 pod\u00edem blasonar d’una ecumene humana meravellosa, en la que la diversitat era mostrada com un espectacle amable i desconflictivitzat. El seg\u00fcent pas \u2014ja escandal\u00f3s\u2014 va ser aquella mamarratxada del F\u00f2rum de les Cultures, una inf\u00e0mia en la que les cultures s’abra\u00e7aven harmoniosament en un univers del que la desigualtat i la injust\u00edcia s’havien esfumat i en que regnava la conc\u00f2rdia i el consens.<\/p>\n

Un dels temes favorits del “model Barcelona” va ser el del “multiculturalisme”, una mena de par\u00f2dia en la que la diversitat humana era redu\u00efda a un entranyable i inofensiu soc multicolor, que completava una oferta de Barcelona com a paradigma del bonrotllisme universal, immillorable per atreure a professionals i joves “cosmopolites” que se sentien enlluernats per un ambient guai, de confraternitat entre pobles i cultures, sense barraquisme invisible, sense brutalitats policials, sense explotaci\u00f3… No cal dir que barris com el Raval eren idonis per a ser mostrats com a paisatges en el que les classes mitges “amb inquietuds” i els turistes m\u00e9s agosarats s’immergeixin en un ambient lleugerament canalla, on gaudir d’aquest nou sabor local que donava el toc “\u00e8tnic” dels seus carrers. Aquest era un dels ganxos d’all\u00f2 que val voler vendre com “ravalejar”, un usdefruit d’aquesta part del Ciutat Vella com a parc tem\u00e0tic “multiculti”, en el que els treballadors estrangers i llurs fam\u00edlies apareixien com a part d’una mena de zool\u00f2gic hum\u00e0, pel que la gent enrotllada podia passejant gaudint d’un nou sabor local.<\/p>\n

Estem parlant del manucheisme, una mena de pseudoideologia que fa l’elogi de tots els t\u00f2pics d’una mestissatge cultural, que no \u00e9s m\u00e9s que una aparador est\u00e8tic per a benpensants cofois, un m\u00f3n post\u00eds del que el dolor, les penalitats i la r\u00e0bia reals de gent real no importaven, com no importava res que pogu\u00e9s desvetllar que el magn\u00edfic model que Barcelona exportava arreu del m\u00f3n era un miratge, una colossal presa de p\u00e8l.<\/p>\n

Manel Delgado<\/strong>, \u00e9s antrop\u00f2leg i professor a la Universitat de Barcelona.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha dues nocions que estan relacionades, per\u00f2 no conv\u00e9 confondre. D’una banda tenim l’anomenada “marca Barcelona”; de l’altra, el “model Barcelona”. S’hi semblen, per\u00f2 no s\u00f3n el mateix. La idea de “marca” respon a la voluntat de convertir la ciutat en un logo, un imatge comercial destinada a la seva promoci\u00f3 en termes mercantils,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1896,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[16,17],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/capgirembcn.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/11583237-2-1.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1892"}],"collection":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1892"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1892\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}