{"id":2253,"date":"2015-07-30T12:13:51","date_gmt":"2015-07-30T12:13:51","guid":{"rendered":"http:\/\/capgirembcn.cat\/?p=2253"},"modified":"2015-07-30T12:13:51","modified_gmt":"2015-07-30T12:13:51","slug":"la-cup-capgirem-barcelona-proposem-al-govern-de-la-ciutat-que-renuncii-a-l-us-de-llicencies-de-programari-privatiu-dins-l-administracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/la-cup-capgirem-barcelona-proposem-al-govern-de-la-ciutat-que-renuncii-a-l-us-de-llicencies-de-programari-privatiu-dins-l-administracio\/","title":{"rendered":"La CUP Capgirem Barcelona proposem al Govern de la ciutat que renunci\u00ef a l\u2019\u00fas de llic\u00e8ncies de programari privatiu dins l\u2019administraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Des de la CUP Capgirem Barcelona<\/strong> proposem al Govern de la ciutat que renunci\u00ef a l\u2019\u00fas de llic\u00e8ncies de programari privatiu dins l\u2019 administraci\u00f3. Creiem fermament que s\u2019han de posar tots els mitjans a definir un full de ruta que alliberi els sistemes inform\u00e0tics de l\u2019 administraci\u00f3 del llast que implica com a xantatge<\/strong>, control incontrolat<\/strong>, contribuci\u00f3 a l\u2019espoli a la classe treballadora<\/strong> i ren\u00fancia a la sobirania tecnol\u00f2gica<\/strong> que suposen les llic\u00e8ncies de software privatiu.<\/p>\n

El xantatge:<\/strong><\/p>\n

Sabem que el 2014 la despesa en Sistemes d’informaci\u00f3 i telecomunicacions municipals va ser de 50.663.850,78 \u20ac.<\/p>\n

Tot i que desconeixem quin percentatge de la despesa van anar a parar a mans de prove\u00efdors de programari privatiu. Sabem que l\u2019 Ajuntament de Barcelona fa \u00fas de sistemes i programari d\u2019aquest tipus en totes les seves \u00e0rees de gesti\u00f3 informatitzada. I sabem tamb\u00e9 que el model de negoci d\u2019aquestes empreses es basa en gran part a generar depend\u00e8ncia de les seves solucions de programari, convertint en hostatges aquelles persones o organitzacions que de manera c\u00ednica anomenen clients.<\/p>\n

Aquest impost que s\u2019aplica als hostatges del programari privatiu, s\u2019 autojustifica en concepte de manteniment o actualitzacions funcionals o de seguretat que nom\u00e9s el mateix prove\u00efdor que ven la soluci\u00f3 de programari pot oferir, ja que nom\u00e9s ell en coneix el codi font i la documentaci\u00f3 que hi est\u00e0 associada.<\/p>\n

\u00c9s clau, doncs, per trencar amb aquest xantatge, trencar la relaci\u00f3 amb les empreses prove\u00efdores de programari privatiu.<\/em><\/p>\n

El control incontrolat:<\/strong><\/p>\n

Des de la CUP Capgirem Barcelona defensem el dret a la privacitat de totes les persones, i creiem que l\u2019 administraci\u00f3 p\u00fablica ha de garantir aquest dret en la gesti\u00f3 que fa de la informaci\u00f3.<\/p>\n

Creiem que renunciant al programari lliure, l\u2019administraci\u00f3 renuncia en bona mesura al control de l\u2019 \u00fas que es fa de la informaci\u00f3 que gestiona.<\/p>\n

L\u2019Ajuntament de Barcelona, que fa \u00fas del programari privatiu de manera general a tota l\u2019organitzaci\u00f3, \u00e9s incapa\u00e7 de garantir per si sol (amb el treball\u00a0 dels t\u00e8cnics adscrits a l\u2019administraci\u00f3) que el programari que s\u2019est\u00e0 utilitzant no contingui rutines malicioses, o b\u00e9 que s\u2019estigui fent un \u00fas no desitjat de les dades. Per afirmar aix\u00f2 categ\u00f2ricament calen els t\u00e8cnics de les empreses prove\u00efdores del programari privatiu, en contrast amb el programari lliure, amb el qual l\u2019usuari pot auditar tots els processos dels programes que fa servir i trobar-ne efectes no desitjats.<\/p>\n

Cal abandonar el programari privatiu per prendre el control dels processos d\u2019intercanvi d informaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3.<\/em><\/p>\n

L\u2019espoli:<\/strong><\/p>\n

L\u2019opacitat del codi distribu\u00eft per les empreses de programari de tipus privatiu \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la seva missi\u00f3 d\u2019acumulaci\u00f3 de capital per a benefici d\u2019uns pocs.<\/p>\n

\u00c9s un fet que bona part dels productes de programari privatiu s\u2019han constru\u00eft al voltant de programari de codi obert. No contents amb l\u2019apropiaci\u00f3 de la feina de molts programadors per al lucre privat, aquestes empreses acostumen a utilitzar tots els recursos legals per pagar el m\u00ednim d\u2019impostos possibles, el retorn a les arques p\u00fabliques als diferents pa\u00efsos on tenen seus i treballadors \u00e9s m\u00ednim o nul.<\/p>\n

La l\u00f2gica sota la que treballen aquestes empreses \u00e9s una l\u00f2gica capitalista: els du a reduir costos cont\u00ednuament per a mantenir el que s\u2019anomena competitivitat. Aquestes mesures prenen forma d\u2019acomiadaments massius, deslocalitzacions a la recerca de mercats amb condicions laborals paup\u00e8rrimes, frau fiscal i precarietat laboral.<\/p>\n

El programari privatiu impossibilita a l\u2019administraci\u00f3 distribuir de manera gratu\u00efta a d\u2019altres administracions o a la societat en general aquelles versions de programari que podrien ser d’inter\u00e8s general. D\u2019aquesta manera l\u2019 administraci\u00f3 participa de la privatitzaci\u00f3 del coneixement.<\/p>\n

Cal contribuir a eradicar l\u2019espoli que aquestes empreses fan a les arques p\u00fabliques i al coneixement com\u00fa deixant de treballar amb elles.<\/em><\/p>\n

La sobirania:<\/strong><\/p>\n

La ren\u00fancia per part de l\u2019 Ajuntament a fer servir programari lliure afecta de manera directa la seva capacitat per decidir amb quines empreses treballa, sota quins criteris i quins s\u00f3n els objectius o paradigmes d\u2019us de la informaci\u00f3 dins l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 afecta en la relaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament amb les persones que afirma que representa, obligant-les en algunes ocasions a disposar d’un programari determinat per a fer \u00fas de serveis de l\u2019 administraci\u00f3.<\/p>\n

I, en d\u2019altres casos, implica haver-se de doblegar als designis dels lobbies tecnol\u00f2gics, com es el cas de la xarxa wifi lliure de l\u2019ajuntament (sobre la qual no s’han debatut les conseq\u00fc\u00e8ncies dins el camp de la salut mediambiental, com est\u00e0 succeint en altres administracions p\u00fabliques de la Uni\u00f3 Europea), on a banda de no ser accessible des de tota la ciutat, t\u00e9 una velocitat fixada pels lobbies a fi d’evitar que l\u2019 Ajuntament els faci compet\u00e8ncia.<\/p>\n

Per a governar-nos hem de minimitzar les interfer\u00e8ncies entre la voluntat popular i l\u2019 execuci\u00f3 d\u2019 aquesta.<\/em><\/p>\n

El full de ruta:<\/strong><\/p>\n

Un apunt hist\u00f2ric:<\/em> Salvador Allende tenia clar que calia un paradigma de programari que cobr\u00eds les necessitats de les relacions entre persones i administracions, i que poses la tecnologia al servei de l\u2019emancipaci\u00f3 social. Per aquesta finalitat el govern Xil\u00e8 va tirar endavant el projecte Cybersyn.<\/p>\n

Apunts geogr\u00e0fics:<\/em> Munic, Viena, Caracas, Tolosa, l\u2019Havana i moltes altres ciutats han fet inversions no nom\u00e9s per a l\u2019\u00fas intern de programari lliure sin\u00f3 per a la seva difusi\u00f3, incentivant-lo en \u00e0mbits tant determinants com l\u2019 educatiu.<\/p>\n

Un apunt program\u00e0tic:<\/em> el govern de BeC du al seu programa propostes clares en aquest aspecte (Desenvolupar el programari lliure i impulsar la innovaci\u00f3, Afavorir una ciutat de codi obert, Aprofitar les TIC per promoure una cultura lliure i accessible) . Apel\u00b7lem doncs a aquesta conflu\u00e8ncia en objectius program\u00e0tics per tirar endavant amb un full de ruta que deixi enrere el llast del programari privatiu dins l\u2019 administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

ANNEXE:<\/p>\n

Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis (2007)<\/b><\/p>\n

Les tecnologies de la informaci\u00f3 i les comunicacions (TIC) s\u00f3n, en aquests moments m\u00e9s que mai, un element fonamental en l’economia i el progr\u00e9s d’una societat.<\/p>\n

Per fer-les avan\u00e7ar \u00e9s imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicacions (TIC) sense cap discriminaci\u00f3 de tipus social, econ\u00f2mic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pr\u00f2pia llengua.<\/p>\n

Els ajuntaments han de comprometre’s a defensar el dret d’acc\u00e9s a la societat de la informaci\u00f3 dels seus ciutadans aix\u00ed com implicar-se en l’alfabetitzaci\u00f3 digital i en ajudar a superar la fractura digital.<\/p>\n

L’objectiu d’aquest manifest \u00e9s exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.<\/p>\n

Un dels pilars fonamentals de l’acc\u00e9s a les TIC \u00e9s el programari (software). Malgrat aix\u00f2, l’acc\u00e9s al programari es veu restringit per pol\u00edtiques diverses en forma de contractes, llic\u00e8ncies o patents, que en limiten l’\u00fas i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l’acc\u00e9s en condicions legals i amb garantia de qualitat.<\/p>\n

Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llic\u00e8ncies que defensen que quan s’adquireix un programa, l’usuari ha de tenir el dret d’estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. S\u00f3n programari lliure el sistema GNU\/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofim\u00e0tics com l’OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i tamb\u00e9 grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.<\/p>\n

Fer servir programari lliure t\u00e9 molts avantatges. Alguns dels m\u00e9s importants s\u00f3n:<\/p>\n