30 anys de transici\u00f3 no han servit per esborrar els efectes de la guerra que el feixisme internacional va fer contra la rep\u00fablica i la \u201crevoluci\u00f3 del 36\u201d: 40 anys de franquisme, una s\u00e8rie inacabable de crims contra la humanitat mai jutjats i molt menys castigats, un estat que mai ha deixat de ser una par\u00f2dia de democr\u00e0cia formal, amb la seva constituci\u00f3 vigilada per l’ex\u00e8rcit colpista, la seva monarquia volguda per Franco, la seva Audi\u00e8ncia Nacional hereva del Tribunal de Orden P\u00fablico, la seva confer\u00e8ncia episcopal que condiciona permanentment el debat p\u00fablic, les seves oligarquies latifundistes, especuladores i caciquils que han mantingut intacte tot el seu poder i riqueses.<\/p>\n
Uns efectes, els de la guerra del feixisme, l\u2019imperialisme, el franquisme i en definitiva l\u2019opressi\u00f3 de classe, nacional i de g\u00e8nere que han deixat la seva empremta en l’elaboraci\u00f3 d’una mem\u00f2ria dels espais de les persones i dels moviments populars i associatius a Barcelona en els \u00e0mbits de la construcci\u00f3 monumental, el nomencl\u00e0tor i el nomenament honor\u00edfic de fills i filles predilectes de la ciutat. La mem\u00f2ria dels vencedors, dels opressors, de la repressi\u00f3, de l\u2019esclavisme i del patriarcat, una mem\u00f2ria que cal reescriure en excloure els ven\u00e7uts, els resistents, els lluitadors i les feministes.
\nA nivell institucional s\u2019ha de posar en valor la feina que s\u2019ha dut a terme per part del Memorial Democr\u00e0tic i de la societat civil en la recuperaci\u00f3 de dades, la reconstrucci\u00f3 d’esdeveniments, la identificaci\u00f3 de llocs i espais. Cal avui resignificar tot aquests elements i dotar los de capacitat d’incid\u00e8ncia en la quotidianitat.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, l\u2019Ajuntament de Barcelona ja disposa d\u2019un estudi encarregat per l\u2019Institut del Paisatge Urb\u00e0 i la Qualitat de Vida de l\u2019Ajuntament en qu\u00e8 s\u2019identifiquen els s\u00edmbols que encara resten del per\u00edode franquista a la ciutat i en qu\u00e8 es detallen la descripci\u00f3 i la cerca d\u2019espais ocupats o utilitzats pel r\u00e8gim franquista i, per tant, susceptibles d\u2019haver servit de suport per a la inscripci\u00f3, col\u2022locaci\u00f3 o mostra d\u2019iconografia franquista i falangista. Es detecten dos districtes on es localitza la majoria de registres de les tipologies esmentades: Nou Barris (70) i Sant Mart\u00ed (65). La resta de registres forma un total de 28: Ciutat Vella (11), Eixample (2), Sants, Montju\u00efc (5), Les Corts (5), Sarri\u00e0-Sant Gervasi (4) i Gr\u00e0cia (1).
\nPer altra banda, aflora la necessitat de reescriure la hist\u00f2ria tot estripant les p\u00e0gines vergonyoses dels pactes, les claudicacions, l’acceptaci\u00f3 de la \u201cpau dels ven\u00e7uts\u201d, la impunitat exhibida amb arrog\u00e0ncia sembla que esdevingui m\u00e9s n\u00edtida a cada generaci\u00f3. Per necessitat pol\u00edtica i \u00e8tica respecte a la recuperaci\u00f3 del fil de lluites, resist\u00e8ncies, projectes i ideals que a trav\u00e9s dels anys uneix col\u2022lectivitats i crea narracions emancipadores compartides, enfront dels relats que els poders establerts al servei de les classes dominants ens han vingut imposant.<\/p>\n
Una ciutat com Barcelona percep amb m\u00e9s for\u00e7a la necessitat que cal abordar amb un enfocament que faci de la mem\u00f2ria una eina de combat i de reparaci\u00f3 i no un simple estri a les mans de professionals: historiadors, acad\u00e8mics, operadors tur\u00edstics. El moment \u00e9s ara.<\/p>\n
Independ\u00e8ncia per canviar-ho tot.<\/strong> D’altra banda, la promesa de canvis socials que no toquin els \u201ctemes intocables\u201d del sistema com la monarquia, el reconeixement del dret d’autodeterminaci\u00f3 com a principi democr\u00e0tic previ a qualsevol legalitat, el pagament del deute, o la perman\u00e8ncia dins la Uni\u00f3 Europea suposa la reedici\u00f3 del vell nacionalisme progressista espanyol assajat ja abans.<\/p>\n Davant d’aix\u00f2, volem plantejar que la independ\u00e8ncia de l\u2019Estat Espanyol \u00e9s un mitj\u00e0 que ens ha de permetre canviar-ho tot tamb\u00e9. I que per fer-ho possible, per a fer avan\u00e7ar la ruptura, cal tenir clar que als Pa\u00efsos Catalans amb l’autonomisme no hi ha futur, que \u00e9s una via morta i intervinguda que ens ha suposat l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019espoli de les classes dominants espanyoles i catalanes.<\/p>\n Que sense desobedi\u00e8ncia no podrem exercir la nostra autodeterminaci\u00f3 i sense independ\u00e8ncia no hi podr\u00e0 haver transformaci\u00f3 social. Una transformaci\u00f3 social que haur\u00e0 de ser feminista per poder eliminar les desigualtats entre dones i homes causades pel patriarcat i el capitalisme. El municipi conforma l\u2019\u00e0mbit de partida des d\u2019on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impulsant, des de baix, el proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia i la transformaci\u00f3 social. Propostes de la CUP Capgirem Barcelona pel Ple Extraordinari per la Ruptura.<\/a><\/strong><\/p>\n
\nAl mateix temps, cal dir-ho i repetir-ho: tot full de ruta cap a la independ\u00e8ncia \u00e9s paper mullat sense la desobedi\u00e8ncia. I qualsevol programa pol\u00edtic \u201camb sensibilitat social\u201d que no plantegi un trencament amb el capitalisme com sistema per administrar mis\u00e8ria a les classes populars acaba sent un manual de gesti\u00f3 de precarietats i d\u2019aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques de retallades, de compliment m\u00e9s entusiasta o menys dels dictats econ\u00f2mics de la troica. Unes pol\u00edtiques que han generat una situaci\u00f3 de precarietat a la majoria de classes populars no poden ser unes pol\u00edtiques capaces d’aglutinar la majoria social que ens cal per a defensar la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
\nPer tant, fent una mirada al passat i una al futur i davant la necessitat de reescriure la hist\u00f2ria, estripant les p\u00e0gines vergonyoses dels pactes, de les claudicacions, de l’acceptaci\u00f3 de la \u201cpau dels ven\u00e7uts\u201d cal fer de la mem\u00f2ria una eina de combat i una eina de treball de futur. Per necessitat \u00e8tica i de recuperaci\u00f3 del fil de lluites, resist\u00e8ncies, la ciutat de Barcelona ha de comen\u00e7ar a ser un motor en la independ\u00e8ncia dels Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n
\nTenim en la hist\u00f2ria molts exemples on els municipis han jugat un paper clau en l\u2019activaci\u00f3 des de la base de processos constituents. Foren els ajuntaments els que a l\u2019Estat espanyol proclamaren, el 14 d\u2019abril de 1931, la II Rep\u00fablica. O foren tamb\u00e9 els municipis els que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, iniciaren l\u2019onada de centenars de consultes municipals.<\/p>\n