![\"entrevista_mjmaria\"](\"http:\/\/capgirembcn.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/entrevista_mjmaria.jpg\")
<\/a><\/p>\nLa primera part va consistir en una entrevista a les regidores Maria Jos\u00e9 Lecha i Maria Rovira i condu\u00efda pel periodista Manel Carrere, sota el t\u00edtol \u00abObrim finestres a la CUP Capgirem Barcelona i aixequem catifes de l’acci\u00f3 del govern\u00bb. Les regidores van posar sobre la taula la inoper\u00e0ncia dels diversos \u00f2rgans tant municipals com supramunicipals, aix\u00ed com la manca de traducci\u00f3 real i l’arbitrarietat de les diferents decisions que s’hi prenen. D’altra banda, van denunciar la hipocresia i el racisme amb qu\u00e8 actuen certs grups municipals i van destacar les dificultats per donar a con\u00e8ixer tot el treball municipal que s’est\u00e0 fent, que sovint queda soterrat i sobrepassat per q\u00fcestions alienes, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del ‘sostre comunicacional’, dif\u00edcil de superar pels grups petits. Totes dues van ser cr\u00edtiques amb el partit del govern, Barcelona en Com\u00fa, a qui van acusar d’aplicar unes pol\u00edtiques continuistes, de renunciar a una aposta ferma per la remunicipalitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics externalitzats i de no escoltar la veu dels treballadors en conflicte. Tamb\u00e9 van criticar la comunicaci\u00f3 gaireb\u00e9 nul\u00b7la que el govern municipal t\u00e9 amb la resta de grups, malgrat que arran de la modificaci\u00f3 pressupost\u00e0ria semblava que havia millorat. Per posar una mica de llum a tantes ombres, es va fer \u00e8mfasi en els casos de corrupci\u00f3 que s’han evidenciat a la Diputaci\u00f3, gr\u00e0cies a l’actuaci\u00f3 conjunta amb sindicats, i en la creaci\u00f3 d’un Observatori Municipal. Com a conclusi\u00f3, i tenint en compte el topall que ha demostrat tenir la tasca institucional, van destacar la import\u00e0ncia cabdal de mantenir i intensificar la lluita al carrer per part dels diferents col\u00b7lectius, sense la qual no t\u00e9 cap sentit ser presents a la instituci\u00f3.<\/p>\n
Des d’un altre punt de vista, els consellers de districte de Gr\u00e0cia i Horta-Guinard\u00f3, Quim Serra i Ariadna G\u00e1lvez – <\/p>\n Abans d’iniciar els grups de debat, les assistents van gaudir d’una actuaci\u00f3 que combinava tres disciplines art\u00edstiques: la poesia, de la m\u00e0 de Carles Rebassa; la m\u00fasica, amb Jordi Monta\u00f1ez posant-hi la veu i la guitarra; i la dansa, amb Marina Calder\u00f3 i Marina Climent. El fil conductor era la can\u00e7\u00f3 \u00abSom\u00bb, de Jordi Monta\u00f1ez, que parla de lluites del passat i del present, i de la necessitat de mantenir-les vives per fer-ne germinar les llavors i recollir-ne els fruits, que ens asseguraran sempre un m\u00f3n m\u00e9s digne i just.<\/p>\n Al migdia, l’acte es va dividir en dos espais i grups de debat. A la sala d’actes de la Sedeta es va tractar el model de seguretat i policial, amb Eva Pous, d’Alerta Solid\u00e0ria, i Albert Boada i Xavier Palllicer, de la Crida per Sabadell. Eva Pous va comen\u00e7ar la intervenci\u00f3 parlant del model de seguretat actual, que va definir com a mancat d’una perspectiva de g\u00e8nere, d’una an\u00e0lisi de les causes i d’una an\u00e0lisi des del punt de vista de les v\u00edctimes.\u00a0 Per a canviar de model, doncs, va proposar fer una an\u00e0lisi integral, amb tots els agents implicats, i unes pol\u00edtiques integrals que assegurin m\u00e9s mediadors, m\u00e9s vida al carrer, mesures proventives i de ve\u00efnatge i la recuperaci\u00f3 dels usos de l’espai p\u00fablic. Al seu torn, Albert Boada va enumerar unes quantes mesures per aplicar al model policial: la dissoluci\u00f3 de les unitats (excepte la rural), la revisi\u00f3 dels sous dels \u00faltims quatre anys, evitar la jerarquitzaci\u00f3 (assegurant una policia de proximitat), elaborar una auditoria ciutadana (enquesta i trobada ciutadana posterior), garantir respecte cap a la ciutadania\u00a0 i aplicar un codi deontol\u00f2gic. Xavier Pellicer es va centrar en la concepci\u00f3 i el relat del model policial, que va assegurar que calia canviar profundament i des de l’arrel: segons ell, cal entendre’l i definir-lo com un model de defensa de la comunitat, dels drets humans, col\u00b7lectius i comunitaris. Com a exemple d’aix\u00f2 va parlar de l’habitatge i el sentit que t\u00e9 la defensa del dret a un habitatge digne per sobre de la defensa de la propietat privada. A m\u00e9s, va apuntar que, com a prioritats, el model policial ha de tenir l’urbanisme i la definici\u00f3 d’un disseny urb\u00e0, aix\u00ed com la lluita contra les desigualtats socials i de g\u00e8nere. Finalment, va remarcar que el cos policial ha de tenir un car\u00e0cter subsidiari i proactiu nom\u00e9s en temes de provenci\u00f3, com la regulaci\u00f3 del tr\u00e0nsit o la seguretat laboral, i que aix\u00f2 pot aconseguir-se amb mesures de desjerarquitzaci\u00f3 i fiscalitzaci\u00f3 interna, amb canvis en el model de selecci\u00f3 i, sobretot, en el prisma de visi\u00f3.<\/p>\n Mentrestant, la Marina S\u00e1nchez, del Seminari d’Economia Feminista, i el Joan Uribe, de Sant Joan de D\u00e9u Serveis Socials, van posar en com\u00fa el seu coneixement i experi\u00e8ncies per combatre les desigualtats des del municipalisme i l’economia feminista. En Joan Uribe va insistir en la necessitat d’un abordatge integral de la pobresa, i va desmuntar el concepte d’assistencialisme i de protecci\u00f3 social existent a l’estat espanyol, pensat per les persones excloses socialment i que acaba essent una forma de control cap a aquestes. Com a soluci\u00f3, va remarcar que cal incidir en el problema estructural, m\u00e9s que actuar a c\u00f2pia de pol\u00edtiques socials d’emerg\u00e8ncia.<\/p>\n Per la seva banda, la Marina S\u00e1nchez va posar sobre la taula les caracter\u00edstiques de l’economia feminista, en contraposici\u00f3 al model econ\u00f2mic neoliberal imperant, el qual d\u00f3na \u00fanicament valor a les tasques remunerades i, invisibilitza, per tant, els treballs que s\u00f3n cabdals per al sosteniment de la vida. L’economia feminista, en canvi, reivindica la import\u00e0ncia de l’esfera no remunerada i insisteix en la idea que el fet de tenir un salari no garanteix un benestar ni unes condicions de vida dignes. Enmig d’un debat posterior enriquidor, es va parar de la proposta d’un nou model de sostenibilitat de la vida, de repartiment de la riquesa i reorganitzaci\u00f3 dels temps de vida i els treballs.<\/p>\n Durant el dinar popular, mentre les assistents assaborien una fideu\u00e0 cuinada durant tot el mat\u00ed per un equip de militants volunt\u00e0ries -amb Xavi Monge al capdavant dels fogons-, la presidenta del comit\u00e8 de l’empresa c\u00e0rnia vigatana Esfosa va intervenir per explicar la lluita i les reivindicacions de la plantilla en vaga i per demanar que es teixeixin aliances i es facin accions conjuntes de tota la classe treballadora en lluita que pateix precarietat laboral. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n A les quatre de la tarda es van reprendre els grups de debat, tamb\u00e9 separats en dos espais. Manuel Delgado (antrop\u00f2leg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urb\u00e0) i Berezi Elorrieta (participant de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) van parlar de les conseq\u00fc\u00e8ncies que el turisme t\u00e9 per als barris i com afrontar-les. El primer ponent, Manuel Delgado, va voler fer la distinci\u00f3 evident entre immigrant i turista, per\u00f2 remarcant que tots som turistes quan viatgem. Per tot aix\u00f2, va insistir en el fet que qualsevol tipus d’actuaci\u00f3 sobre el turisme no es pot fer des de l’odi o la problem\u00e0tica, ja que les primeres v\u00edctimes del turisme de masses s\u00f3n els mateixos turistes, que es converteixen en mers instruments que no escapen d’un circuit concret. Delgado va advertir que cal ser cur\u00f3s a no caure en una \u00abturistof\u00f2bia\u00bb, ja que el centre del problema \u00e9s el model de turisme, no el turista en si. Com a proposta, el ponent va apuntar a una racionalitzaci\u00f3 del turisme, a reivindicar un turisme digne que garanteixi els drets dels ciutadans barcelonins per\u00f2 tamb\u00e9 del mateix turista.<\/p>\n Per la seva banda, Berezi va refor\u00e7ar la idea de no q\u00fcestionar l’exist\u00e8ncia del turisme en si, sin\u00f3 del model de turisme i la seva regulaci\u00f3, vinculada al model de ciutat. Va aportar tamb\u00e9 dades sobre la vinculaci\u00f3 del turisme amb les grans empreses, i l’augment de l’activitat tur\u00edstica en els darrers 20 anys, que s’ha multiplicat per 3. Tot aix\u00f2 ha comportat pels barris, segons Berezi, un augment del preu de l’habitatge, la disputa del mercat de pisos entre residents i turistes, encariment dels productes de primera necessitat, la destrucci\u00f3 del patrimoni, etc. Pel que fa al PEUAT, Berezi el va definir com un instrument parcial, esbiaixat, que comen\u00e7a la casa per la teulada, ja que no aborda el tema des d’una perspectiva integral. De la mateixa manera es va referir al Consell de Turisme i Ciutat, ens on no es prenen decisions vinculants, i que al final queden en mans dels responsables pol\u00edtics. Berezi va referir-se a l’ABTS com a entitat d’esperan\u00e7a, que reuneix 30 entitats ve\u00efnals amb sensibilitats diverses, i va apostar per fer una definici\u00f3 clara del model de turisme, que inclogui mesures com processos vinculants, pol\u00edtiques actives de decreixement tur\u00edstic, regulaci\u00f3 dels fluxos, pol\u00edtiques de prevenci\u00f3 i compensaci\u00f3 dels impactes negatius, abolici\u00f3 dels\u00a0 pisos tur\u00edstics, repartici\u00f3 dels guanys, etc.<\/p>\n Paral\u00b7lelament, Xavier Carceller (arquitecte) i Dafne Salda\u00f1a (membre d’Equal Saree) posaven a debat els grans plans D’altra banda, la Dafne va contraposar l’urbanisme patriarcal, refor\u00e7at per un model de fam\u00edlia nuclear heteronormativa i de creixement il\u00b7limitat, al model d’urbanisme feminista. Aquest \u00faltim, segons va explicar, proposta una ciutat diversa, cuidadora i sostenible. Finalment, com a recomanacions feministes per definir una ciutat d’aquest tipus, va apuntar a l’autonomia (seguretat i accessibilitat), la conciliaci\u00f3 (proximitat i diversitat), la relaci\u00f3 (vitalitat i confort) i la representativitat (identitat i participaci\u00f3).<\/p>\n La jornada va cloure amb una taula rodona, moderada per Anna Saliente, amb l’objectiu de debatre sobre l’ordenan\u00e7a de civisme i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies per a diferents col\u00b7lectius que se’n veuen afectats. Entre aquests, la taula va reunir un representant dels artistes de carrer de la ciutat (Walter San Joaquin) un membre del col\u00b7lectiu juvenil Arran (Ferran Cabany\u00f3), dues representants de les treballadores sexuals (Janet Merida i Clarisa Velocci) i un membre del sindicat dels venedors ambulants (Lamine). En primer lloc, en Walter va explicar que no existeixen llic\u00e8ncies a Barcelona per a artistes de carrer, sin\u00f3 que s\u00f3n llic\u00e8ncies de venedors ambulant i que, per tant, els artistes no participen ni se’ls crida a participar en la normativa.<\/p>\n En Ferran d’Arran, al seu torn, va denunciar el bloqueig existent per fer servir l’espai p\u00fablic, aix\u00ed com la falta d’espais de socialitzaci\u00f3 que t\u00e9 el jovent, redu\u00efts a la llar i als espais d’oci privat, especialment nocturn. Tamb\u00e9 va detallar algunes eines que des del poder s’empren per fer fora la gent del carrer: multes, escassos seients en llocs p\u00fablics, neteja dels carrers en hores concretes, etc., i com aix\u00f2 comporta que l’oferta d’oci per al jovent sigui elititzada, de preus abusius i seguint uns certs patrons establerts. Finalment, tamb\u00e9 va explicar que es donen pocs permisos per organitzar actes juvenils, fora de les festes majors, i que l’ordenan\u00e7a de civisme prohibeix penjar cartells i pancartes al\u00b7legant a q\u00fcestions d’higiene.<\/p>\n La Clarisa i la Janet, representants de les treballadores sexuals, van definir l’ordenan\u00e7a com \u00abd’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i de neteja de la gent del carrer\u00bb, ja que, segons elles, no caben dins del model de \u00abBarcelona bonica\u00bb que es pret\u00e9n mostrar. A m\u00e9s, van denunciar la victimitzaci\u00f3 i decad\u00e8ncia amb qu\u00e8 se les tracta des dels poders p\u00fablics. Com a conclusions, creuen que cal derogar l’ordenan\u00e7a, ja que aquesta els suposa renunciar a l’espai p\u00fablic, que \u00e9s l’espai que tenen per al sosteniment de la vida; l’ordenan\u00e7a, doncs, significa per a elles una retirada de drets i les transforma en clandestines, en vulnerables. Com a proposta, van insistir en la rellev\u00e0ncia de pensar en estrat\u00e8gies comunes i de contrapoder.<\/p>\n Finalment, en Lamine va posar sobre la taula la idea que l’espai p\u00fablic \u00e9s per a tothom: rics, pobres, negres o blancs, per\u00f2 que, malauradament, a ells no els hi volen perqu\u00e8 s\u00f3n manters, negres i pobres. Va explicar, tamb\u00e9, que tot el material el compren aqu\u00ed, no el porten de fora, i que el carrer \u00e9s l’\u00fanic lloc que tenen per sobreviure. Va denunciar la viol\u00e8ncia i menyspreu amb qu\u00e8 se’ls tracta, i la persecuci\u00f3 que pateixen, talment com si fossin delinq\u00fcents. Per tot aix\u00f2, va explicar que havien creat un sindicat de manters, per lluitar contra les injust\u00edcies que pateixen pel simple fet de vendre al carrer.<\/p>\n De les intervencions del p\u00fablic i les posteriors r\u00e8pliques per part de les ponents en va sorgir una proposta d’articulaci\u00f3 d’un moviment ampli, que agrupi aquests col\u00b7lectius i sigui una eina per fer front, conjuntament, a l’ordenan\u00e7a de civisme i la resta de problem\u00e0tiques que els afecten.<\/p>\n Una mica abans de les vuit del vespre les assistents abandonaven el centre c\u00edvic, satisfetes despr\u00e9s d’una jornada intensa de balan\u00e7, debat i aprenentatge.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Col\u00b7laboradores i militants de la CUP-Capgirem Barcelona omplien dissabte, a partir de les 10 del mat\u00ed, el Centre C\u00edvic la Sedeta de Gr\u00e0cia, en una jornada de balan\u00e7 sobre el primer any del grup municipal a l’ajuntament. L’acte, titulat simb\u00f2licament amb l’expressi\u00f3 \u00abLes llavors han germinat\u00bb, es va caracteritzar per tenir un format am\u00e8 i<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3421,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[14,7],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/capgirembcn.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/taularodona2.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400"}],"collection":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3400"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3426,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400\/revisions\/3426"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3421"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/capgirembcn.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a><\/p>\n<\/a>respectivament- i el militant i activista d’Horta, \u00c0lex Cunillera, van parlar del perill de la institucionalitzaci\u00f3 i la necessitat de la mobilitzaci\u00f3 popular. Quim Serra afirmava la impossibilitat de tirar endavant la lluita municipalista, pel fet que les institucions estan separades de les classes populars i perqu\u00e8 al districte \u00e9s fins i tot impossible tenir un debat en condicions sobre el model de barris que es vol. Des d’Horta-Guinard\u00f3 es va denunciar la inoper\u00e0ncia dels districtes a l’hora d’emprendre i aplicar mesures efectives reals, ja que s\u00f3n organismes no vinculants que desgasten. A\u00a0 m\u00e9s, van insistir en la c\u00e0rrega de feina institucional que tot plegat que suposa per a les militants i col\u00b7laboradores i el temps substancial que ocupa a les assemblees setmanals de nucli, en detriment de les lluites ve\u00efnals dels barris. Sobre la necessitat de continuar essent dins dels \u00f2rgans institucionals de la ciutat, tots tres van coincidir que t\u00e9 sentit en la conjuntura actual: d’una banda, el conseller gracienc destacava la responsabilitat que tenim de pressionar i desemmascarar aquells que sempre han governat la ciutat i que ara es disfressen de nova pol\u00edtica; en el mateix sentit, l’Ariadna i l’\u00c0lex apuntaven a l’objectiu de ser-hi per incomodar, molestar i posar en evid\u00e8ncia els pol\u00edtics que viuen i s’aprofiten d’aquestes estructures municipals de poder.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>\u00a0\u00a0<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>urban\u00edstics i la transformaci\u00f3 de la ciutat en clau feminista. En Xavier Carceller va referir-se primerament al Pla de Direcci\u00f3 Urban\u00edstic Metropolit\u00e0, que implicar\u00e0 m\u00e9s volum de turisme i reducci\u00f3 de terreny agr\u00edcola, i posteriorment va fer un rep\u00e0s de les inversions i \u00abnyaps\u00bb p\u00fablics desproporcionats de les etapes Clos i Hereu, emmascarats en els conceptes \u00abmarca Barcelona\u00bb o \u00abmodel Barcelona\u00bb. Pel que fa als projectes actuals i de futur, es va referir a la intenci\u00f3 de BeC de posar \u00e8mfasi en la rehabilitaci\u00f3 urbana i abandonar els grans projectes, tot i definir el document estrat\u00e8gic que han elaborat com a molt poc ambici\u00f3s. Finalment, va concloure que calen posicionaments clars i incid\u00e8ncia sobre els nous plans des de l’inici i no nom\u00e9s en la fase final, i apostar pel microurbanisme, que defensa petites actuacions que incideixen m\u00e9s directament i immediata sobre el ve\u00efnat.<\/p>\n<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<\/a><\/p>\n