En el fons de la q\u00fcesti\u00f3 sobre el paper i els compromisos \u00e8tics en el desenvolupament de les\u00a0tasques de representaci\u00f3 pol\u00edtica no es pot obviar un debat que \u00e9s de profunditat, conceptual\u00a0i substantiu, per\u00f2 tamb\u00e9 estrat\u00e8gic del que entenem per l\u2019activitat pol\u00edtica i els objectius de\u00a0transformaci\u00f3 social (en moviment) que perseguim.<\/p>\n
En primer lloc, per convicci\u00f3 o per principi. \u00c9s a dir, no entenem l\u2019activitat pol\u00edtica i l\u2019exercici\u00a0de sobirania popular si no s\u2019exerceix quotidianament, des de la base i amb la base \u2013tot i\u00a0la complexitat de les contradiccions que puguin generar-se, les quals caldria \u201cnormalitzar\u201d\u00a0com a fet democr\u00e0tic, sense caure en el parany ret\u00f2ric de la desautoritzaci\u00f3 d\u2019uns avantguardes\u00a0o lideratges, fet que anul\u00b7la un projecte global. Per\u00f2 tamb\u00e9, en segon lloc, des d\u2019un punt\u00a0de vista estrat\u00e8gic.<\/p>\n
Si realment es vol anar lluny, guanyar la ciutat i canviar el rumb \u2013m\u00e9s enll\u00e0 de guanyar\u00a0unes eleccions\u2013, ens enfrontem a poders constitu\u00efts, estructures i lobbies als quals no es pot\u00a0v\u00e8ncer nom\u00e9s des de la ra\u00f3 o la dial\u00e8ctica, sin\u00f3 des de la for\u00e7a de la voluntat popular permanentment\u00a0activa. La l\u00f2gica electoral, en l\u2019actual r\u00e8gim, respon for\u00e7a a la l\u00f2gica mercantil i liberal:\u00a0triar entre l\u2019\u201coferta\u201d disponible. Una din\u00e0mica que desactiva, delega (\u201cfer confian\u00e7a\u201d)\u00a0en una \u201cmarca\u201d o \u201cpartit\u201d que resoldr\u00e0 els problemes, necessitats o desitjos d\u2019acord amb un\u00a0programa. Res que es proposi canvis estructurals \u2013ni els poderosos ni el gran capital tampoc\u00a0no ho fan-, sin\u00f3 que diposita o centralitza tots els seus recursos en l\u2019acte electoral.<\/p>\n