L’acte final de Campanya de la CUP-Capgirem Barcelona va tenir lloc a les Cotxeres de Sants. A les set es van obrir les portes al públic que va emplenar l’espai fins la pancarta. Les primeres paraules van ser de David Fernández, que va recordar que si l’Ajuntament és l’administració més propera, “el municipalisme és la primera trinxera des de la que blindar l’anhel del canvi social i polític”. Després de recordar que “no tingueu cap dubte de que entrarem amb força”, el periodista i diputat va convidar a un representant de la vaga indefinida de Telefònica seguint Primo Levi: “no hi ha millor ara i aquí, que la lluita dels companys de Telefònica”.
La segona parella a l’escenari va ser la formada per Carles Riera, sociòleg i membre del CIEMEN, i Maria Rovira, número 2 de la candidatura. Riera va exposar el que són els origens de la Unitat Popular i les lluites de ruptura, “venim d’una profunda memòria de lluitadores per la llibertat, la dignitat i la igualtat, contra imperis, exèrcits, monarquies, feixismes, estats, elits i oligarquies, a casa nostra i en la solidaritat internacionalista, que també és la nostra casa”. Per la seva banda, Maria Rovira va recordar la importància de seguir amb mil peus al carrer després d’entrar a l’Ajuntament.
Manuel Delgado, antropòleg i membre de Comunistes de Catalunya, va fer una crida a la lluita anticapitalista, “el capitalisme explota, maltracta, oprimeix i, sobre tot, entristeix les ciutats. També la nostra, Barcelona“. Així també va criticar el model Barcelona, com a il·lusió harmoniosa d’un sistema pervers, “el capitalisme que diu Barcelona, la millor botiga del món, com si algú volgués viure a una botiga i menys encara a l’aparador“. Les conseqüències d’aquest model i aquesta marca les va relatar Eulàlia Reguant, número 4 de la llista, que a més de recordar la vaga indefinida de les treballadores de l’Auditori, va denunciar que Barcelona avui no és democràtica “perquè el poder polític està centralitzat i hi ha 6.000 empadronades sense targeta sanitària”.
Tot seguit Antonio Baños i Maria José Lecha van pujar a l’escenari. Baños va recordar “que no som l’esquerra de saló ni l’esquerra de plató, som l’esquerra del carrer”. I Lecha va recordar les dificultats de fer campanya per a una persona de carrer com ella, i va apel·lar al valor de la unitat a la candidatura, “la unitat d’aquelles que condemnen abans un alcalde lladre que un contenidor cremant”. També va reconèixer la cruïlla en que la Unitat Popular pot entrar a les institucions com “una oportunitat històrica per ventilar i sacsejar l’Ajuntament”.
Per acabar Óscar Simón, número 5 de la llista i la diputada Isabel Vallet van tancar les intervencions. Simón va reivindicar algunes de les propostes rupturistes del programa que distingeixen la CUP-Capgirem Barcelona de la resta d’opcions electorals. Per la seva part Isabel Vallet va remarcar el valor que té que organitzacions de l’esquerra independentista formin part de les institucions, posant com a exemple el Parlament. En referència a qui diu que la CUP no vol governar, va recordar que “el capitalisme no és reformable, cal destituir les institucions per contituïr-les de nou”.
L’acte, retransmès per streaming i xarxes socials, va comptar amb les actuacions de Cançó del sud i de Borja Penalba i Mireia Vives.
