Enmig de la negociació partidista sobre el color de la futura alcaldia de la ciutat, la CUP Barcelona vol fer una sèrie de consideracions davant de les informacions aparegudes a alguns mitjans de comunicació i les denúncies de diverses famílies i entitats fetes públiques respecte la retallada en les ajudes per a les activitats d’estiu: 

• En primer lloc volem mostrat tot el nostre suport a les famílies i entitats afectades.
• Denunciem que durant mesos el govern municipal ha tapat aquesta realitat, donant informacions erràtiques i negant que estiguessin previstes retallades des que a mitjans de 2018 es va fer públic que algunes inversions previstes al PIM (Pla d’Inversions Municipals) es reprogramaven. A més, s’ha evitat respondre davant les informacions que arribaven de diverses treballadores municipals que s’estava retallant un 5% del pressupost en algunes àrees.
• En aquest sentit volem denunciar també que a les reunions informatives de la CVE (Campanya de Vacances d’Estiu) -que es du a terme des de ja fa anys i, per tant, tant les famílies com entitats hi compten- es va assegurar que hi havia una limitació de la bossa de diners però que això no afectaria pràcticament a les famílies que entraven dins els llindars de beca.
• S’ha aplicat un canvi en els barems per poder accedir als ajuts econòmics que deixa fora moltes famílies. Les que l’any passat els pertocava el 60% de suport econòmic enguany rebran el 30%. Malgrat això, i “per manca de recursos municipals” aquestes famílies no rebran cap tipus de suport econòmic. Així, doncs, aquelles unitats familiars que disposen de (només) més de 7.500,01€ de renta personal anual, han quedat fora de la campanya.
• S’ha reduït també una setmana l’assignació de les monitores de suport a infants i joves amb diversitat funcional (de 4 a 3 setmanes).

Si ens centrem concretament en les ajudes en relació les activitats d’estiu que sabem que no s’estan atorgant fruit del canvi de criteris que hi ha hagut aquest any, volem fer diverses consideracions sobre com entenem que s’haurien de gestionar aquestes activitats per tal de garantir l’accés al conjunt de persones. Cal tenir en compte el fet que l’accés a aquestes activitats relacionades amb l’educació en el lleure és imprescindible per treballar des d’una perspectiva de drets per reduir les desigualtats existents a la ciutat; en aquesta direcció creiem que cal un canvi profund en relació a com es donen les ajudes i proposem que les  activitats en general siguin subvencionades i accessibles per a tothom, per tal d’evitar potenciar la competència entre famílies i la discriminació cap a aquelles que necessiten el suport econòmic. 

Així, doncs, tal i com també hem denunciat en d’altres ocasions, els canvis establerts aquest any en l’atorgament d’aquests ajuts, van en contra del suport que és imprescindible donar a les entitats de lleure associatiu de la ciutat. Aquestes retallades afecten als esplais i caus de la ciutat, perquè la majoria no deixaran sense activitats als infants, per tant, hauran d’assumir com puguin la manca de finançament, probablement a costa de les condicions dignes de les monitores i caps, per tal que la retallada no es produeixi també en la qualitat pedagògica de les activitats. Alhora, aquest canvi en les ajudes acaba promovent la precarització del sector del lleure remunerat i dels seus monitors, fet que volem posar de manifest i que entenem que requereix d’una resposta per part del mateix ajuntament.

Des de la CUP Capgirem Barcelona el darrer any vam denunciar que volíem conèixer quina era la situació real de les ajudes i dels programes que es desenvolupen des de l’àrea de de drets socials, ja que ens arribaven informacions de reducció d’ajudes, de canvis de criteris que repercuteixen negativament a les famílies més vulnerabilitzades. Malgrat la nostra insistència, mai vam obtenir una resposta clara; per tant l’opacitat amb la que ha actuat el govern municipal ens sembla una absoluta irresponsabilitats pel conjunt de la ciutat. Hem anat coneixent també canvis en els barems per accedir a altres ajuts relacionades amb les activitats esportives o bé amb l’accés a les targetes solidàries.

Creiem que és necessari saber d’una manera honesta i clara quina és la realitat de la gestió de l’àrea de drets socials en relació l’atenció a les veïnes i per tant posem a disposició un correu perquè les famílies, treballadores o qualsevol veïna que hagi tingut algun incident en relació aquests fets ens ho facin arribar a [email protected]. Així doncs, ens comprometem a denunciar-ho i visibilitzar-ho, així com continuar empenyent entre totes, al futur govern municipal a treballar per un accés universal al conjunt de serveis de la ciutat. 

Per tant, exigim que amb la major celeritat possible es paguin totes les beques atorgades, que les monitores de suport a infants i joves amb diversitat funcional tornin a tenir assignades 4 setmanes, així com augmentar el barem per facilitar l’accés a les persones que ho requereixen durant el proper mandat. Alhora, exigim que  s’actuï amb total transparència per tal de conèixer la realitat de la gestió i que no es repeteixin episodis com aquest.

La CUP Capgirem Barcelona considerem que l’absència d’ofertes per part del sector privat per tal de formar part de l’operador constata l’error del govern municipal de vincular la política d’habitatge públic a l’interès lucratiu del sector immobiliari. Un sector que davant la impossibilitat d’obtenir grans beneficis d’un dret bàsic com és l’habitatge, se’n renta les mans i no mostra cap interès a participar en la construcció d’habitatge públic. L’absència de candidats a formar part de la promotora constata el caràcter altament corporatiu i oligopòlic del sector, exercint-lo en aquest cas com a mesura de pressió contra aquelles polítiques que no són del seu gust.

La CUP Capgirem Barcelona valorem que aquest fracàs, que comporta un nou retard en la creació d’habitatge social, és derivat de l’acord de Barcelona en Comú amb el PdeCat, que va comptar amb el vot contrari de la CUP Capgirem Barcelona i de la CUP-PA a l’AMB, i és per això que animem el govern de Barcelona i l’AMB a repensar la promotora d’habitatge públic. Finalment volem reiterar que estem a disposició d’ambdós governs per tal de posar en marxa una promotora d’habitatge de control i propietat 100% públic en tots els seus aspectes.

A la CUP Capgirem Barcelona ens preocupa que aquest endarreriment vagi cap a una relaxació de les condicions de licitacions enlloc d’anar cap a una promotora 100% pública.

Joan Melenchon, Conseller de Districte d’Horta Guinardó per CUP-Capgirem, ha denunciat als Mossos d’Esquadra amenaces després de trobar dos casquets de bala a la bústia de casa seva.

L’extrema dreta ens vol coaccionar perquè la feina que fem diàriament les companyes regidores i conselleres de la CUP està al punt de mira de la dreta més reaccionària. denunciem la impunitat amb què actua l’extrema dreta i la normalització que en fan d’altres partits com per exemple PSC que ens ha equiparat amb Vox; fet que aplana el camí al feixisme.

Des de la CUP-Capgirem Barcelona creiem que aquest fet posa al centre la necessitat d’organitzar-nos i dur a terme accions que canviïn les condicions de vida a les veïnes per una vida que valgui la pena ser viscuda des del feminisme, des de la defensa del dret a l’habitatge, des de la lluita contra la precarietat laboral, l’enfortiment dels sindicats de classe, des de la defensa dels drets de les persones migrades, etc.

Avui som nosaltres i demà poden ser uns altres. Si deixem que l’extrema dreta avanci podríem acabar totes assenyalades, fins i tot el senyor Collboni.

No tenim por i els diem a la cara que no passaran.

L’entrada de Vox a les institucions i l’auge de l’extrema dreta, representen un seriós perill pels drets socials i les llibertats fonamentals especialment de les dones, les persones migrants i el col·lectiu LGBTI.

Equiparar Vox amb la nostra organització és un acte deliberat de banalització del feixisme i de criminalització de l’antifeixisme. Que ho faci el candidat d’una tradició política amb militants que van patir la repressió del franquisme, l’assassinat i l’exili com les Tretze Roses o Josep Pallach, és una greu irresponsabilitat. 

L’antifeixisme és fonament bàsic per a l’existència de llibertats democràtiques. Aquest va ser el consens de totes les forces demòcrates després de la derrota del nazisme. No es pot donar aire a aquells que volen acabar amb les persones que no pensem com ells.     

Només es pot entendre aquesta analogia des de la voluntat d’aïllar políticament la CUP, perquè és una eina útil no només per aturar el feixisme, sinó per lluitar contra la Marca Barcelona, i fer trontollar aquest model de ciutat negoci creat pel PSC i que continuen apuntalant el conjunt de forces polítiques de la ciutat.  

Resulta tan greu com desconcertant que aquestes paraules provinguin d’una persona del col·lectiu LGBTI, un dels principals blancs de l’extrema dreta, que no dubtarà en atacar els drets i les llibertats sexuals si en té oportunitat.

Que Jaume Collboni necessiti aplanar el terreny per un futur pacte amb Ciutadans al consistori, partit amb clars vincles amb la ultradreta i acords amb Vox, no justifica el blanqueig de l’extrema dreta de Vox i mostra la deriva reaccionària del PSC del 155.

Per últim ens reafirmem en la necessitat d’aïllar i frenar el feixisme a totes les institucions, però sobretot de confrontar-lo i aturar-lo als carrers i als barris a través de l’organització i la mobilització, tal com vam fer milers de persones aquest passat dissabte a Barcelona o a finals dels anys noranta expulsant el feixisme del centre de la ciutat els 12 d’octubre.  

La setmana passada el govern de la ciutat ens va comunicar que tenia intenció de reprendre el projecte de creació d’una funerària municipal a la ciutat de Barcelona. Des d’un bon inici la CUP Capgirem Barcelona ens hem manifestat favorables a la reversió de les privatitzacions que van ser aplicades al sector funerari de la ciutat per part del PSC, ICV i CiU, i és en aquesta lògica que han anat les nostres aportacions al projecte del govern. Hi ha determinats aspectes que considerem que no es poden deixar de tenir en compte en aquest projecte si el que es vol és tenir una incidència real en el preu dels serveis funeraris, i acabar amb la liberalització.

L’aspecte principal és arribar a un 51% de sales de propietat i gestió municipal, que generaria una incidència real en la baixada del preu dels serveis funeraris, actualment els més cars de l’Estat. Per aconseguir-ho, es imprescindible la recuperació de les concessions a empreses privades un cop s’extingissin els contractes actuals amb un calendari actualitzat per tal de dur-ho a terme. Aquest calendari fixa la recuperació dels tanatoris de Les Corts, Collserola i Sant Gervasi a mig i llarg plaç.

Finalment davant la impossibilitat d’adquirir les accions de l’empresa Memora, de la qual l’Ajuntament n’és propietari en un 15%, cal desfer-se d’aquest paquet d’accions valorades en un mínim de 28 milions d’euros, i que aquesta partida vagi integra a la nova empresa municipal, tant a la construcció de 20-26 noves sales de vetlla, que proposa l’Ajuntament, com la recuperació de concessions, que exigim com a CUP Capgirem Barcelona. 

El calendari pactat inclou que al 2020 es facin entre 6 i 8 sales de vetlla al cementiri de Sant Andreu, entre 8 i 10 sales al cementiri del Poble Nou al 2021 i entre 6 i 8 sales al cementiri de Montjuïc durant 2022. A més, s’ha pactat que l’Ajuntament negociarà la recuperació de Collserola, ja que es un tanatori deficitari per Memora i donaria 21 sales addicionals.

Després de les negociacions, el govern ens ha presentat un document on s’especifiquen aquestes demandes realitzades per part de la CUP Capgirem Barcelona i és per aquest motiu, que si es respecten les condicions acordades amb el govern municipal, el nostre grup municipal donarà suport a l’operador funerari. En cas contrari, ens reservem el dret a canviar el nostre posicionament.

Benvolgudes, aquest dimecres hi ha comissió d’Ecologia i el nostre grup municipal hi ha presentat una pregunta al govern respecte al sacrifici d’animals a la gossera de Barcelona, en aquesta pregunta apuntàvem al sacrifici de 68 animals durant l’any 2018, volem fer constar que un cop contrastades aquestes dades no es corresponen a la realitat i en conseqüència retirem la pregunta de la comissió.

La CUP Capgirem ens organitzem en grups de treball formats per persones militants que tenen formació o interès en les diferents àrees que afecten a la vida de les persones i animals. Tot i que aquests grups no estan formats, en la seva major part, per assessors i assessores o persones alliberades, no és gens habitual que es cometi un error en les dades que portem als diferents espais polítics. Aquest cop però si que hem errat en la informació i és per això que avui rectifiquem, retirem la pregunta de la comissió, i demanem disculpes a les persones que s’hagin sentit molestes per la mateixa.

Davant l’anunci fet pel Govern de la ciutat de Barcelona al voltant de les negociacions per tal de trobar un acord entre PSOE, PDeCAT, ERC i Barcelona en Comú, que permeti l’aprovació dels pressupostos municipals, autonòmics, i estatals, des de la CUP Capgirem Barcelona volem fer públiques algunes consideracions i posicionaments.

El nostre grup Municipal ha viscut dues aprovacions de pressupostos, i una modificació pressupostària des que som a l’Ajuntament. Els tres casos han tingut com a denominador comú el fet de no poder disposar del contingut dels pressupostos fins pocs dies o hores abans de la seva aprovació. Aquesta vegada sembla ser que no serà diferent, el Govern no s’ha reunit amb el nostre Grup Municipal per tal de tractar aquesta qüestió, hem estat coneixedores de l’evolució d’aquest “pacte a tres institucions”, una vegada més, a través dels mitjans de comunicació.

Arribats a aquest punt, no podem deixar de destacar com de manera progressiva, aquell projecte polític que semblava més proper al nostre i amb qui compartíem nombrosos punts programàtics, s’ha anat escorant cada cop més cap a la dreta, fins al punt de plantejar-se elaborar i aprovar uns pressupostos amb aquells que van modificar la constitució espanyola una nit d’estiu per tal de prioritzar el pagament del deute respecte els interessos de la classe treballadora, i amb els disciplinats executors de les retallades en serveis socials -Sanitat, Educació, Cultura…- al Principat.

Creiem que mantenir al marge de la negociació d’aquests pressupostos municipals la CUP Capgirem Barcelona és un indicador de la poca capacitat transformadora d’aquests, doncs com hem apuntat abans, el Govern municipal ha optat per negociar molles, amb els propietaris de les tisores que han estat escurçant drets de la classe treballadora aquests darrers anys.

Malauradament al centre d’aquestes negociacions no hi han els interessos de la majoria de veïnes de la ciutat, sinó que hi ha la batalla pel relat amb les eleccions municipals de 2019 de banda sonora.

Un relat que pertany a la classe treballadora i que la classe política pretén segrestar una vegada més, doncs aquestes negociacions giren al voltant del capital polític acumulat per les persones que van fer possible l’1 d’octubre de 2017, un capital que en cap cas tenia per destí una negociació de pressupostos sinó l’exercici de la plena sobirania. Denunciem que cap dels partits polítics que actualment formen part d’aquesta negociació ha cregut en el potencial transformador del poble organitzat, ans al contrari, l’han vist com una pedra en el seu camí per repartir-se quotes de poder i partides pressupostàries.

Per últim, creiem que arribem a aquesta fugida endavant per la incapacitat del Govern municipal de desplegar polítiques que desbordin els límits que actualment tenen les institucions; l’entrega dels serveis públics més bàsics a grans coorporacions que tenen per objectiu la generació de beneficis, l’aprimament de partides pressupostàries prèviament aprovades que afecten a treballadores de l’àmbit social i cultural, principalment, afrontar l’emergència social des de punts de vista securitaris, no fer una aposta clara pel canvi de model econòmic, permetre l’avenç de les economies extractives que deixen terra cremada al seu pas, perpetuar les polítiques de transport públic provinents de governs anteriors… El govern de Barcelona en Comú ha triat jugar la partida dins el marc legal vigent, i això es tradueix en pèrdua de part de la poca sobirania de la que disposen els municipis i que afecta seriosament als Serveis Municipals, les seves treballadores i les veïnes de la ciutat.

Afirmacions com la del Tinent d’alcalde Gerardo Pisarello segons la qual amb un increment de 100M€ de pressupost es congelen tarifes de transport públic, quan en 4 anys no s’ha tocat cap peça de l’estructura de directius de TMB -només 21 treballadors, dels 600 que hi ha amb contractes fora de conveni, es reparteixen 2,5M€ a l’any- no podem evitar que ens sonin a música electoral.

Per aquests motius des de la CUP Capgirem Barcelona denunciem que aquesta negociació de pressupostos a tres institucions, lluny de posar al centre les veïnes de la ciutat, te per objectiu maquillar el resultat de les minses polítiques transformadores que s’han dut a terme aquests anys, seguir dilapidant el mandat sorgint del referèndum de l’1 d’octubre, i finalment legitimar el règim 78.

Un any després dels atacs criminals a Barcelona i Cambrils, la CUP vol fer un especial recordatori a les víctimes i expressar tota la nostra solidaritat cap als familiars i persones estimades. Un  any després el desemparament és total, tan perquè en aquest any no s’ha atès a les víctimes, ferits i damnificats, com perquè no s’ha complert la primera part necessària per fer un dol: saber la veritat. Dol que han de passar els familiars però també la societat catalana en el seu conjunt. Volem reiterar també l’admiració per la resposta del poble català en forma d’onada de solidaritat i agrair la dedicació i tasques que van realitzar tots les professionals dels serveis d’emergències, bombers, personal sanitari i personal de psicologia. Volem fer una menció especial a totes les veïnes i treballadores de La Rambla i el seu entorn que van acollir a centenars de persones durant les hores que va durar el tancament dels carrers, que van atendre  i acompanyar als familiars de les víctimes mortals fins a que no van arribar els professionals sanitaris i el personal de psicologia. La rapidesa en l’atenció a les víctimes i la companyonia cap a elles demostrada per tota la societat catalana des d’un inici, no ha tingut ni el recolzament ni la continuïtat de l’administració, ni de la classe política ni de la policia.

Un any més tard, la CUP considera que continua sent necessari entendre aquells fets no com una fortuïta calamitat sinó com a producte d’un context geopolític internacional determinat fruit de les dinàmiques de guerra global imposades per les potències imperialistes a l’Orient Mitjà des d’inicis del segle XXI. Cal recordar que aquesta dinàmica geopolítica, caldo de cultiu del Daeix i de fets com els de Barcelona i Cambrils del passat estiu, s’inicià precisament amb l’atac il·legal, dirigit per l’anomenat Quartet de les Açores, contra l’Iraq l’any 2003. Per això, no podem passar per alt la realitat tossuda i cruenta: les seves guerres, són les nostres morts.

Aquest anàlisi en termes geopolítics, però, es fa encara més necessari quan estirem el fil per desemmascarar els vincles entre les potències del golf pèrsic i les elits espanyoles. L’any 2016, l’Estat Espanyol va vendre armes a l’Aràbia Saudí per un valor de 116 milions d’Euros. El comerç d’armament entre l’Estat Espanyol i l’Aràbia Saudí, però, no és nou i s’ha dut a terme principalment a través de les seves monarquies. I és que la relació entre els Borbons i la Dinastia Saud fa 4 dècades que dura. L’any 1977, el príncep Saudí Fahd va realitzar un préstec per valor de 100 milions de dòlars al Rei Joan Carles I. Aquest préstec, que tenia com a objectiu ‘enfortir la monarquia espanyola’, mai hauria estat retornat. Les relacions, però, no van aturar-se i es van mantenir fins el passat 2016, quan per mitjà del nou rei Felip VI, es tancava una important venda d’armament en plena guerra del Iemen, conflicte que, per cert, ha estat totalment silenciat pels mitjans de comunicació catalans i espanyols. Mentre s’omplen la boca de lluita en la defensa dels valors democràtics, el cert és que l’Estat Espanyol i les seves institucions reaccionàries gaudeixen de total impunitat pels seus vincles amb estats on les dones no poden estudiar, treballar, conduir o sortir de casa sense un home. El comerç d’armament entre l’Estat Espanyol i l’Aràbia Saudí, però, no és nou i s’ha dut a terme principalment a través de les seves monarquies.

En definitiva, les elits polítiques, militars i econòmiques de casa nostra, les que fan negoci amb la guerra i amb la compra-venda d’armament, les que utilitzen el capitalisme en la seva fase imperialista pel saqueig econòmic i de recursos, són les que acaben generant morts allà i aquí.

Per tant, els representants públics de la CUP no assistiran en actes on hi hagi la presència d’actors directament relacionats amb el tràfic d’armes i amb la perpetuació d’aquesta guerra global, com és el cas de la monarquia espanyola. Un monarquia que, com ja s’ha dit, patrocina la venda d’armes a Estats com l’Aràbia Saudita o Turquia amb evidents vincles amb el Daeix i el fanatisme religiós.

En tot moment la CUP vol expressar la seva solidaritat amb les víctimes i familiars de Barcelona, Cambrils i Ripoll i hi haurà presència de representants públics a tots els actes que s’organitzin paral·lelament, però no assistir a l’acte organitzat per l’ajuntament de Barcelona respon a la voluntat de denúncia de les responsabilitats de l’Estat espanyol en aquesta problemàtica. En aquest sentit, la CUP va traslladar al govern de la Generalitat la petició de celebrar un acte d’homenatge paral·lel on no hi assistissin còmplices directes del capitalisme imperialista que s’enriqueix amb la mort. Aquesta petició ha estat rebutjada.

Per altra banda, volem recordar que l’any passat la CUP-CC va demanar la celebració d’un ple extraordinari monogràfic al Parlament de Catalunya per tal d’analitzar tant els mecanismes de resposta social en clau antifeixista i antiracista als atemptats com els mecanismes institucionals, especialment els policials, de gestió dels mateixos. Tanmateix, de manera poc comprensible, aquesta petició va ser rebutjada per part de tots els grups parlamentaris.

Així, un any més tard, només s’ha creat la Comissió d’Investigació dels Atemptats al Parlament de Catalunya però encara estem lluny de treballar des de les administracions públiques les eines bàsiques i mecanismes socials que garanteixin la no repetició d’un atemptat d’aquestes característiques. Entenem que cal conèixer i consolidar aquelles iniciatives que a través de l’autoorganització han servit per generar espais de resistència antifeixista comunitària i que cal analitzar quins van ser els procediments, protocols i responsables de les actuacions policials amb l’objectiu de debatre en relació de les execucions extrajudicials. Les morts a Cambrils i al Penedès se’ns van presentar i encara es defensen com a inevitables i fruit de les circumstàncies, però cal conèixer si hi ha alternatives d’actuació amb més garanties i clarificar les circumstàncies d’aquelles morts.

Cal ser conscient que els atacs com els que es van viure a diverses zones del Principat fa un any, busquen dividir-nos, però cal recordar que els països de l’Orient Mitjà pateixen cada dia atacs. Cal fer èmfasi en el fet que les refugiades que viuen a casa nostra estan fugint dels mateixos que el 17 d’agost de 2017 van atacar Barcelona. És en aquest sentit que, cal seguir lluitant contra el feixisme, vingui d’on vingui, i reafirmar-nos amb els valors d’acollida que sempre hem defensat. Per tant, rebutgem totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que els fets van desencadenar. Els atacs perpetrats per l’extremisme no representen la comunitat musulmana, al contrari, és aquesta comunitat que arreu del món pateix amb escreix l’odi i el terrorisme. És per això, que la solidaritat és la nostre millor arma i juntes combatrem els discursos d’odi, por, i discriminació que només aconsegueixen dividir les classes populars d’aquí i arreu.  

Cal fer èmfasi en la dimensió conscient, planificada i deliberada del fonamentalisme islàmic, que s’ha mostrat extremadament útil per les potències imperialistes. Ens sembla necessari recordar que el fanatisme religiós instrumentalitza el patiment de totes aquelles persones que pateixen més directament les conseqüències de la desigualtat, la falta d’oportunitats, l’exclusió i la marginalitat socials provocades pel capitalisme globalitzat per tal d’expandir la seva influència social. Per tant, sense les condicions d’atomització social i subjugació dels pobles creades pel segon no existiria el primer.

El xoc que ens van produir aquests atacs en cap cas pot ser utilitzat com a excusa per militaritzar l’espai públic i retallar drets i llibertats. Ens pertoca a totes i tots combatre l’odi i el feixisme amb solidaritat de classe i fraternitat entre els pobles. La solidaritat és la tendresa dels pobles, i estem convençudes que als Països Catalans sempre tindrem les portes obertes a la gent i tancades al feixisme.

Entenem que el record d’aquest divendres 17 d’agost ha d’anar per totes i cadascuna de les víctimes que en els darrers dies han alertat de l’abandó en el que han viscut aquest any i de les dificultats burocràtiques que es troben per rebre el suport necessari.

A partir que es van coneixent parts del sumari, la situació de desemparament que han de viure les víctimes és absoluta perquè evidencia que aquells a qui se’ls suposava protecció són els mateixos que tenien per confident al cervell dels atemptats. Les informacions amagades i poc clares i el bloqueig a la comissió d’investigació posen de manifest que l’Estat i les institucions no poden estar oferint res pitjor a les víctimes que desconfiança i desprotecció.

Els rituals són necessaris en el procés de dol, en el procés d’acceptació de la pèrdua que víctimes i societat han d’assumir, però els rituals han de ser sincers, sense demagògia i sobretot coherents amb allò que es fa abans i després del ritual, si no és pura propaganda per sortir a la foto.Constatem que no s’han fet passos que vagin més enllà dels rituals i el simbolisme esporàdic i no hi ha hagut un tractament global del dol en tota la seva dimensió, des de la més personal a les conseqüències socials, i des de la lògica de la inclusió que rebutgi els discursos xenòfobs que estan patint la comunitat musulmana i d’altres col·lectius. Cal ocupar-se i afrontar amb tota la seva complexitat l’atenció a les víctimes i reconèixer-les a totes, des de l’acompanyament psicològic a la resposta social i institucional, que ha de saber gestionar què han significat els atemptats i respondre davant tot allò que s’ha promès i no s’està fent.

Des de la solidaritat, l’empatia i el suport mutu, avui i cada dia volem tenir presents totes i cadascuna de les víctimes.

Davant de la retirada del Ple Extraordinari d’aquest matí convocat per Barcelona en Comú, volem manifestar que es tracta d’una nova mostra de la feblesa de les polítiques que durant aquests tres anys ha tirat endavant el projecte polític, que havia de ser de canvi, de Barcelona en Comú. A la proposició que va presentar BeC al Ple mancava contingut i voluntat transformadora, assumint una per una les posicions hegemòniques en cada un dels eixos que plantejava.

Des de la CUP Capgirem Barcelona ens reafirmem en allò que hem dit repetides vegades, no es pot governar per a tothom, perquè al final qui en surt perjudicada sempre és la classe treballadora. Així com tampoc es pot plantejar un projecte de canvi que al primer revolt tendeix sempre a girar cap a les posicions hegemòniques, en comptes de treballar per desplaçar l’hegemonia cap a l’esquerra, assumint totes les conseqüències que pugui tenir aquest esforç.

Avui volíem presentar una sèrie de mesuresper aconseguir que la ciutat reverteixi la situació actual i poder ajudar a la gent a tenir una vida més digne. Tractar l’habitatge com un bé de primera necessitat, derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES, posar al centre la perspectiva de gènere en polítiques públiques, reconeixement del referèndum de l’1 d’octubre, etc. Totes aquestes mesures avui ni tan sols serà discutides, i això significa que el model actual continua pervivint amb la única oposició de les lluites al carrer.

Arribem a la retirada d’aquest Ple Extraordinari, com a conseqüència de la dinàmica que hem viscut aquests tres anys a l’Ajuntament, el Govern fa una proposta que anuncia als mitjans, no hi ha hagut cap mena de treball previ conjunt, se’ns demana que ens avinguem a votar-la favorablement, i en l’hipotètic cas que el Govern la pugui aprovar inicia una campanya comunicativa contra aquells grups que no l’hagin votat a favor.

Aquesta dinàmica s’ha repetit diverses vegades durant aquests anys, i si bé pot haver donat alguns fruits al partit del Govern, ha generat grans perjudicis a la classe treballadora de la ciutat, i ha suposat perdre nombroses oportunitats de tirar endavant propostes de caire realment transformador.

Malgrat tots aquests motius, ens tornem a posar a disposició del Govern per tal de tractar accions i mesures que puguin respondre a les diferents situacions d’emergència que actualment es viuen a la ciutat i a les quals no podem donar l’esquena.