Barcelona enamora: enfila’t i contempla com s’escampa, formosa, entre rius, serra i mar. Mira com batega, com formigueja i guspireja, galana: no és estrany que tothom l’admiri i la vulgui conèixer. Els barcelonins, que vivim dins d’aquesta carcassa brunyida que enlluerna, patim per l’ànima de la nostra ciutat, convertida en una màquina perfecta de fer calés. No ens agrada veure-la mesella i subjugada, arranada i venuda, perquè en sabem la força i el tremp.
Sabem que els barris, unitat bàsica de ciutadania, s’ha construït a pols, contra vent i marea, i, si cal, segrestant autobusos. Sabem que els ateneus, els centres socials i les biblioteques són nuclis durs de vida en comú, són la quotidianitat de la revolta permanent. Sabem que les places i els mercats són llocs de trobada i conxorxa, de resistència i d’identitat.
Sabem que la ciutat s’ha alçat mil cops contra tota injustícia: des de la vaga de la Canadenca a la guerra d’Iraq, passant per incomptables manifestacions multitudinàries que emocionen per la solidaritat que palesen, Barcelona no dóna el braç a tòrcer i els seus carrers s’omplen de gom a gom per dir que no a l’opressió en totes les seves formes.
Sabem que ens enorgulleix molt més haver exportat al món la jornada de vuit hores que el bany de flaixos que rep el temple expiatori de la Sagrada Família cada dia.
No necessitem més hotels ni marines de luxe: sabem què li fa falta a Barcelona i no és més atenció al turista.
Sí: som comerciants des de fa centenars d’anys.
Sí: som un port important, lloc d’entrada i sortida i d’intercanvi.
Ara: no som esclaus del capital.
No som consumidors: som ciutadans.
Nosaltres els barcelonins som el perquè, el qui i el com d’aquesta ciutat.
Som el moll de l’os de Barcelona.
Som la seva rauxa i alegria.
Som el motor humà, som la seva raó de ser.
Som capaços de tancar CIES, ocupar bancs i el que faci falta per reivindicar una ciutat que respecti els drets dels seus habitants i no estigui al servei del primer amo que passa.
Traiem-nos la son de les orelles! Nosaltres decidim: què volem ser, una capital de franquícies sense ànima, una marca més del neoliberalisme globalitzat o una rosa amb pètals de foc?
Estronquem d’una vegada i per totes les inèrcies que vertebren l’ajuntament, capgirem-lo perquè no segueixi governant d’esquena als barcelonins, malversant els recursos de tots per benefici d’uns pocs.
La que no es ven. La creativa, l’explosiva, la que enamora.
CAPGIREM BARCELONA.