El passat 22 de gener l’explosió controlada dels mitjans informatius sobre el cas 4F traslladava el debat mediatitzat a un plató de TV3 (.CAT) i allà, conjuntament, Carles Martí (PSC) i Joaquim Forn (CiU) posaven de manifest el consens realment existent entre els dos grans pilars partidistes del sistema principatí sobre la “realitat i allò que ocorre” a la ciutat de Barcelona.
Aquella connexió orgànica entre l’exconseller de districte sota les ordres de Joan Clos i l’actual primer tinent d’alcalde amb Xavier Trias és quelcom conegut i reconegut en les empreses públiques S.A. de transport públic.
A Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) el president és el mateix Joaquim Forn i el Vicepresident executiu de l’empresa és Dídac Pestaña ex alcalde del PSC de Gavà durant 20 anys. El càrrec com a tal no existia a TMB abans de l’arribada del “socialista”.
De totes maneres s’ha d’afegir, per no explicar mitges veritats, que l’oasi partidista no acaba amb aquestes dues empreses electorals, sinó que arriba a totes les opcions actualment al consistori.
A tall d’exemple: al Consell d’administració de TMB estan representades totes les formacions polítiques, estiguin governant o estiguin a l’oposició. Aquest fet no sempre ha sigut així, ja que la normativa al ser una Societat Anònima Mercantil no ho estableix.
El cert és que Joan Clos cansat de veure com l’oposició li votaven en contra als pressupostos de l’empresa TMB va decidir excloure-la, deixant de percebre així les dietes corresponents.
Un cop Jordi Hereu va heretar l’alcaldia de la ciutat, i amb una situació més complicada en relació a les majories, va decidir arribar a un acord amb els grups exclosos pel seu retorn al ramat del Consell d’administració. La solució va ser senzilla, només haurien d’abstenir-se durant les votacions als pressupostos.
Dit i fet, tots tornaven a les “bones praxis” per a la ciutat i, sobretot, per a ells mateixos.
L’opacitat existent, el clientelisme partidista i el malbaratament de diner públic a TMB no és en cap cas delicte. No ho diem nosaltres, ho diu l’Audiència de Barcelona, a la seva manera, quan va arxivar la nostra querella criminal contra els dos màxims responsables de l’empresa. És el que té ser una empresa finançada amb diner públic, però gestionada com a empresa privada.
D’ètica millor no en parlem, per que en el model públic-privat imposat importa entre poc i res. I en el cementiri sociovergent encara menys…
La pau dels vencedors és total. Ningú a l’Ajuntament ha qüestionat mai els 600 membres de l’equip directiu fora de conveni de TMB, les seves retribucions, els seus privilegis, ni tan sols les seves decisions. Tot està tancat i barrat per sempre. O això pretenen tots els que han estat allà dintre fins ara.
Com en la política per a l’habitatge social s’haurà de rebentar la porta i que corri l’aire a TMB. Com sempre s’ha fet.
Tenim dues eines: la mobilització i la municipalització. Dubto que rimin perquè sí.
Josep Garganté i Closa.
Número 3 a la llista de la CUP Capgirem Barcelona
Nascut el 1972 a Barcelona i veí de la Vila de Gràcia. Treballa com a conductor d’autobusos a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) des de fa 12 anys. Membre de la CUP de Gràcia, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i soci del Casal Popular de Nou Barris Tres Voltes Rebel. Activista en lluites laborals, socials i internacionalistes.