Avui dimecres 15 de juliol tenia lloc el Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona. Les tres representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble, pel socialisme i per una societat feminista.
Les representants de la CUP Poble Actiu han votat la seva pròpia candidatura a la presidència. 3 vots per mostrar el nostre rebuig al continuisme imperant en aquesta institució, on un pacte entre CiU i ERC amb el suport del PSC deixa les coses tal com estaven.
La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta, perquè els ciutadans no triem directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals.
Les representants de la CUP Poble Actiu son el següents:
Laia Sabater Díaz, regidora de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Maria Rovira Torrens, regidora de Barcelona, de la CUP Capgirem Barcelona.
Joaquim Duran Redondo, regidor de Badia del Vallès, de la candidatura Alternativa d’Esquerres per Badia i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.
Discurs complet de Maria Rovira al Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona:
Bon dia a tots i totes les presents avui en aquest Ple de constitució de la Diputació.
Per primer cop a la història, les Candidatures de Poble Actiu serem a les quatre diputacions en que van esquarterar fa segles aquest tros de país en el que vivim sota dominació espanyola.
És per això, que quan fa uns moments hem hagut de prometre el càrrec, ho he hagut de fer per imperatiu legal. La segona restauració borbònica de 1978 ens obliga encara avui als catalans i catalanes de sotmetre’ns al seu poder, guanyat per la força de les armes i la imposició.
Però, tot i aquests tres-cents anys d’ocupació i intent de genocidi, encara restem aquí. I, estem, més decidits que mai a posar fi a aquest sotmetiment i a iniciar d’una vegada per totes el nostre camí cap a la plena consecució dels nostres drets més elementals com a classe, com a dones i com a poble.
Per les persones que formem part de les Candidatures de Poble Actiu no ens és còmode de participar d’aquesta institució, en tant en quant aquesta representa l’esglaó fonamental del procés d’uniformització estatal que facilità la imposició del sistema capitalista i la reproducció i perpetuació dels sistema patriarcal sobre les nostres esquenes.
Tot i així, tres segles després de la conquesta castellana des de les CUP i les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) reivindiquem un ens democràtic que defensa els interessos del municipi, partint de l’autonomia de cadascun dels pobles i les ciutats, per tal de fer força i desenvolupar-se com a territori.
Una lògica inversa de la institució en la que avui prenem possessió.
Des del caràcter municipalista de les CUP i les CAV entenem i defensem l’autonomia municipal, així com plantegem les vegueries com a espai territorial de coordinació per a un desenvolupament endogen dels municipis que cobreixi les necessitats de la classe treballadora del nostre poble. Alhora, que aquests i aquestes puguin participar en la presa de decisions públiques.
No proposem res d’innovador, plantegem la recuperació de l’essència del poder local que va caracteritzar l’organització del territori als diversos pobles de la Mediterrània, i que va servir d’eix de progrés d’una part del nostre país fins a la seva conquesta i sotmetiment per part de la Corona espanyola.
Des del primer dia que la CUP té presència a les diputacions volem exigir la seva dissolució i l’articulació de les vegueries, com aquelles institucions ajustades als àmbits territorials naturals de les nostres relacions socials, culturals, polítiques i econòmiques, que siguin la base d’articulació nacional dels Països Catalans.
Una estructuració que parteix de la base, del municipi, com a element natural de relació entre persones, i que s’articula a través de les vegueries com a espais de desenvolupament i creació que componen aquests rics i diversos territoris que són els Països Catalans, ocupats actualment per l’Estat espanyol i francès. Partint de la cooperació local i territorial i de la participació democràtica com els principals motors de desenvolupament per a la transformació social i econòmica que ha de posar fi a les desigualtats i la in-equitat social que promou l’actual sistema de dominació social, econòmic i patriarcal.
Avui toca parlar del present. I, el present ve marcat, com portem denunciant des dels darrers anys des de les candidatures rupturistes per tres crisis sistèmiques, determinades per la crisi capitalista i per la crisi de legitimitat del règim del 78 que ens nega els nostres drets més elementals.
La primera d’aquestes crisis és l’econòmica. No cal fer ara tot un detall de les dades estadístiques que demostren la difícil situació que patim en pròpia pell les classes populars. Des de les xifres d’atur fins a les de pobresa o fam. Una crisi econòmica que no és crisi, és el sistema cínic anomenat capitalisme.
Per tant, entenem que cal urgentment un canvi de model socioeconòmic i d’estructures productives i reproductives que signifiquin una ruptura amb l’status quo actual; amb el sistema capitalista i patriarcal. De ben segur, i contradient moltes veus que criden molt últimament, la independència d’aquest tros del país en el que vivim és un dels instruments més útils i necessaris ara mateix, per poder iniciar un procés constituent que permeti poder decidir lliurament entre tots quin model d’Estat volem construir per a les futures generacions. Per poder tenir doncs, la vida digna que totes ens mereixem.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.
Precisament, en l’actual conjuntura les diputacions es troben enmig d’un procés contradictori. Per una banda, el procés que anhelem els catalans i les catalanes que respectem la democràcia, que no és res més que el dret de poder decidir lliurament el nostre futur com a poble.
I, per altra banda, una nova ofensiva re-centralitzadora i uniformitzant de l’Estat espanyol, que a través de la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, pretén utilitzar les diputacions -un cop més en la història-, com aquelles institucions que manlleven l’autonomia local i centralitzen i uniformitzen l’administració.
La Diputació de Barcelona ha de posicionar-se en una de les dues direccions que marca la cruïlla actual. O aposta per seguir el camí decidit per la majoria de municipis i persones del Principat de Catalunya, de trencar amb el règim del 78 i iniciar un procés constituent, o seguir en la submissió i l’acatament de les imposicions de l’Estat espanyol -per ordre de la Troika- per aprofundir en aquest règim, basat en la uniformització i la centralització. Per això, volem que quedi molt clar que les les candidatures de Poble Actiu treballarem per una major distribució de la riquesa i el treball per les classes populars de les viles i ciutats de la província.
I, d’aquesta cruïlla històrica que vivim, enllacem amb la tercera i darrera crisi que estem patint actualment, que és la crisi democràtica.
Les institucions creades per la darrera restauració borbònica viuen els seus moments de pitjor legitimitat. Segurament, aquesta tercera crisi no s’entén sense les dues primeres. És per això, que l’hem deixat pel final.
La política d’austeritat dictada pel Capital s’ha imposat un cop més per la força.
Una política d’austeritat que ha causat estralls entre les classes populars coincidint amb l’actual i nova crisi cíclica del capitalisme. I que davant d’aquesta in-operativitat de l’esfera pública -lligada de mans del capital- per respondre als interessos i a les necessitats de les classes populars, ha perdut encara la poca credibilitat que tenia.
Una legitimitat, tocada de mort, si a sobre hi afegim els centenars de casos de corrupció que afecten el nostre país.
És per tot això, que un dels nostres principals objectius serà aixecar catifes i obrir finestres i armaris, alhora que combatre l’emergència social del nostre territori..
Perquè a més, les diputacions, són les institucions que tenim al nostre país que més opacitat presenten. El poble no té cap mena de coneixement del que s’està parlant avui aquí ni del perquè serveix aquesta institució.
És per això, que no venim aquí a escalfar la cadira, sinó que venim disposats a treballar -perquè més enllà de presentar propostes i opinar les possibles propostes que presentin la resta de forces polítiques i el govern- traslladarem al carrer el que aquí passa, deixa de passar, s’explica o es calla. Perquè n’estem fartes de l’opacitat que impregna aquesta sala. I és per aquest motiu també, que no acceptarem privilegis; ni pins, ni assegurances vitalícies. Nosaltres som poble.
Les candidatures rupturistes treballarem doncs, per retornar el poder a tots els municipis i posar llums i taquígrafs aquestes sales.
