Després de l’atac polític – militar del govern Turc contra els diversos territoris del Kurdistan i al seu projecte polític (d’Esquerres, Socialista, Feminista, Ecologista i al projecte de Confederalisme Democràtic, dels diversos territoris kurds ocupats per Turquia, Iraq, Síria i l’Iran), aprofitant una suposada ofensiva contra les posicions de ISIS en territori kurd.
Atès que l’Estat espanyol, i per extensió el govern de Barcelona, formen part activa, política i militarment de l’OTAN, organització que avala els atacs de l’exèrcit turc.
Entenent la coresponsabilitat de totes les administracions públiques de l’Estat espanyol en aquesta conflicte, al finançar indirectament l’OTAN i avalant per omissió les seves accions.
Exigim al govern de Barcelona que:
- Condemni públicament l’atac polític-militar de Turquia contra el Kurdistan i la guerrilla kurda, com també tot el suport internacional que ja ha rebut Turquia, per part d’organismes com la OTAN.
- Iniciï, a partir d’avui mateix, les relacions internacionals amb el Kurdistan per donar suport polític i econòmic a un projecte d’emancipació nacional, de classe i de gènere aliat, pel seu municipalisme d’esquerres revolucionari i radical. I per la seva lluita contra el feixisme dels ISIS, el capitalisme i el Patriarcat.
- Ofereixi ajut econòmic humanitari a través del Fons de Contingències del que disposa l’Ajuntament.
I com a CUP Capgirem Barcelona, emplacem a tots els ajuntament i moviments socials dels Països Catalans que iniciïn accions de solidaritat i suport amb el poble del Kurdistan. Perquè la seva lluita és també la nostra.
Context de la situació per Toni Trobat de la Plataforma Azadí i CIEMEN
L’atemptat de Suruç, ciutat kurda a la frontera turco-siriana, i porta d’entrada de la solidaritat internacional cap a la revolució de Rojava, el passat 20 de juliol, amb desenes de mors i ferits, ha representat un cop definitiu a l’anomenat procès de pau d’Imrali. Aquest procès s’havia iniciat a finals del 2012, no exempt de problemes per la part turca -materialitzats en provocacions gravíssimes com l’assassinat a Paris el gener de 2013 de tres militants destacades del moviment kurd- i havia fructificat en un alto el foc unilateral per part del PKK engegat el març de 2013. Des de llavors, al mateix temps que el clima de desconfiança entre el PKK i el govern de la República de Turquia creixia, els fets a Rojava -el Kurdistan Occidental, dins l’estat sirià- on per primer cop a la història els kurds assolien un autogovern democràtic en clau feminista i progressista, enfortien les posicions del moviment kurd a la regió.
Al darrer Newroz -la diada nacional kurda- , el març passat, Abdullah Öcallan des de la presó ,va fer una crida molt clara al moviment social i polític kurd a celebrar un Congrés que tingués com a objectiu fonamental el final de la lluita armada i l’obertura d’un escenari on es concretessin les tres fases pactades amb l’estat turc: retirada de guerrilles i de l’activitat militar per ambdós costats, democratització i normalització.
Fa només uns dies, la Confederació Democràtica del Kurdistan -KCK-, màxim ens de representativitat del moviment popular kurd, encara expressava en un posicionament públic la necessitat de reimpulsar el procès de pau i abandonar els recels crònics entre les dues parts. I més, prenent en consideració que l’HDP, l’expressió electoral kurda a Turquia, havia irromput amb 80 escons als últims comicis al Parlament.
Avui l’esperança va a la baixa. L’actitud de l’executiu d’Ankara, del govern de la República de Turquia, en mans de l’AKP, conservador-islamista, de Recep Tayyip Erdogan, no fa presagiar res de bo. Són moltes les veus que asseguren que la suposada reacció bel·ligerant de Turquia contra ISIS arran dels fets de Suruç no és més que una campanya estartègica contra el PKK, dins la mateixa Turquia, i contra els seus actors homologables a Rojava -el PYD i aliats-. Erdogan, amb una política interna i externa que molts qualifiquen de «neootomana» i en procès de pakistanització creixent, no es pot permetre que els avenços de la revolució feminista de Rojava flueixin cap a l’altre banda de la frontera. Els últims resultats electorals a Turquia anaven en aquesta direcció. L’atemptat de Suruç i les operacions militars turques contra el PKK a Qandil i a Rojava no deixen de sumar-se a una llarga llista de col·laboracions més o menys sotaterrades d’Ankara amb ISIS. Avui per avui, només des del model democràtic, transformador, pluralista i feminista dels kurds de Turquia i Síria es pot fer front al totalitarisme gihadista. A la foscor més absoluta. Això és el que està atacant Turquia amb la complicitat internacional.