La CUP Poble Actiu conforma per primera vegada un grup propi al Consell Metropolità de l’AMB. El grup el conformen 9 alcaldes i regidors de diverses candidatures de ruptura i populars: Maria José Lecha i Maria Rovira (CUP Capgirem Barcelona), Carles Escolà i Maurici Jaumandreu (Compromís per Cerdanyola), Dolors Sabater i José Téllez (Guanyem Badalona en Comú), José Maria Osuna (Ara Decidim Ripollet), Fabià Díaz (Junts per Barberà) i Aitor Blanc (SOM Gramenet). Cal fer constar que tots els membres de CUP Poble Actiu hem decidit renunciar a l’assegurança vitalícia que se’ns atorgava pel fet de ser representants en aquest organisme.
El passat 23 de juliol es va constituir el Consell de l’AMB on es va triar la presidència d’aquest a proposta del Consell d’Alcaldes i alcaldesses de les 36 poblacions de l’AMB. El grup de la CUP-PA, a través del portaveu Aitor Blanc, va votar en blanc a la proposta de fer presidenta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els motius donats va ser el fet de quedar fora de les negociacions per conformar govern -havent pactat l’Entesa (ICV-EUiA-BeC), ERC i PSC-, a banda de la tardança en rebre informació per al seu estudi -rebent-la durant el matí del mateix dia del Consell. Per altra banda, des de la CUP-PA va denotar cert continuisme i no pas una renovació real donada la distribució d’àrres de treball.
Tanmateix, la CUP-PA ha estès la mà a donar suport i treballar per desenvolupar mesures que signifiquin canvis reals condicionat a dos eixos clars: la transparència -per tal que l’AMB noe esdevingui un cementiri de càrrecs polítics- i la gestió directa de serveis que faciliti la municipalització de serveis i trenqui amb la privatització en al gestió de l’aigua. Per altra banda, també, es va donar importància a treballar per un sistema tarifari adequat a la realitat de les classes populars en serveis com el transport i en contra de projectes com la T-Mobilitat.
Durant la intervenció, es va saludar als treballadors i treballadores de l’AMB, i es va esmentar la lluita de la Plataforma Stop Pujades Transport, tot donant suport als treballadors d’INDRA en vaga.
Per finalitzar, la CUP-PA va fixar algunes de les prioritats a treballar tot fent cas a les demandes dels treballadors i treballadores de l’AMB: la lluita contra la opacitat en càrrecs i institucions, tot evitant el clientelisme i l’externalització en funcions denunciant l’existència d’un percentatge elevat d’assessors front a una plantilla de 499 treballadors.
Una setmana més tard, s’ha desenvolupat el ple del cartipàs, en el que s’han tractat els diferents nomenaments a empreses que depenen de l’AMB, així com els salaris, el nombre d’assessors i les diferents àrees de treball. D’aquesta manera, de la mà d’Aitor Blanc –portaveu de CUP Poble Actiu a l’AMB- hem centrat la nostra intervenció en expressar que no hi veiem un canvi real en l’estructura del mandat anterior fet que ens fa dubtar dels canvis de funcionament que hi haurà en aquest organisme, de la mateixa manera que hem denunciat els elevats sous de les persones que en formen part, el gran número d’assessors que corresponen a cada grup, així com l’assignació a dit de càrrecs directius i gerencials.
Entenem doncs, que serà imprescindible obrir aquest organisme a la majoria social que conforma l’AMB i ens haurem d’esforçar per exigir transparència i una municipalització dels serveis que en formen part, alhora que denunciar uns sous desorbitats dels representants que en formen part.
Així doncs, ens hem abstingut en aquelles votacions que feien referència a la nova estructura de funcionament, entenen que no havíem participat del debat d’aquesta composició i que encara no tenim suficients elements d’anàlisi per conèixer com s’hauria d’estructurar. Alhora, hem votat en contra en aquells punts que feien referència als elevats sous i l’assignació a dit de càrrecs directius i gerents entenent que una de les reivindicacions de les treballadores d’aquest organisme és el fet de que sigui mitjançant un concurs intern i mitjançant un anàlisi de competències- així doncs, realitzant un procés transparent- que s’hauria d’escollir les persones que ocupen aquestes places.
Adjuntem la informació sobre els sous d’aquest ens públic.
A continuació adjuntem la intervenció realitzada:
Tal com vam expressar el dia de la Constitució del Consell Metropolità de l’AMB, el nostre grup es va quedar fora de les negociacions per establir la presidència, i per tant, el govern d’aquest organisme. Per això vam fer un vot en blanc, una abstenció.
En aquell moment, ens vam trobar amb perplexitat amb una voluntat de canvi en la gestió de l’AMB però amb certs tocs de continuisme, com és per nosaltres el manteniment de certes estructures i persones en càrrecs.
El nostre treball a l’AMB serà representar, cadascun dels Consellers que formem part d’aquest grup, el millor que poguem a les nostres poblacions respectives. A la vegada, la nostra tasca anirà adreçada a cercar la màxima transparència – que com ja vam apuntar no ha de jugar el paper del manteniment d’òrgans que simbolitzin una càrrega de personalitats que aparentin un cementiri polític; també, la lluita contra la opacitat: cal que la població sàpiga què s’hi cou en aquestes reunions; i també, com vam expressar, per escoltar la veu dels treballadors i treballadores de la casa.
Ens trobem avui amb una proposta de distribució d’àrees en 7 estaments diferenciats. És una proposta que entenem legítima, cada govern distribueix la feina com creu que millor pot assolir els seus objectius. I esperem que això serveixi per assolir cotes de transformació reals en la gestió d’allò públic. Però tanmateix, ja vam dir, i ens repetim, que serà difícil efectuar canvis reals segons l’acord de govern. I una petita mostra: Molts dels gestors que han governat l’AMB els darrers anys, segueixen al peu del canó i amb partits que mantenen fortes quotes de poder que, en segons quins moments o en quines decisions s’hagin de prendre poden ser determinants.
Amb tot plegat, som conscients de la correlació de forces amb la que ens trobem. I esperem que a la llarga no ens trobem amb un govern tancat, i que les propostes dels diferents grups que vagin adreçades a la construcció d’una nova correlació de poders, on primi el bé públic front l’interès privat, siguin tingudes en compte. En aquest camí treballarem.
I arribem al moll de l’ós. Càrrecs directius i retribucions. Realment, mirar aquests documents fa por. Espanta. Poden haver variacions en retribucions amb etapes anteriors, cert. La feina pública ha d’estar remunerada per tal que les classes populars puguin accedir-hi i no siguin uns ens institucionals i administratius als que només puguin accedir uns pocs. Però una cosa és això que diem i una altra la realitat. Una realitat allunyada de la població. La realitat social és esperpèntica trobant-nos que el sou mínim interprofessional és de 648,60€ -al que ja a moltes persones i famílies els hi costa arribar- i veiem com dels càrrecs directius qui menys cobra ja és 8 vegades aquest SMI: 76.182,40€ bruts anuals, i qui més, el senyor Gerent -que segueix del mandat anterior- és de 105.938,25€, 11 vegades el SMI. Simplement aberrant. Des d’aquí volem fer la reflexió al nou govern, i en especial a la presidència, que cal que es replantegi seriosament aquesta qüestió. Si no, veurem com es poden estar fent canvis “estètics” i mantenir estructures antigues.
Segurament, en ser una força nova en aquesta institució hi ha coses que se’ns escapen. Però ja les anirem aprenent. En aquest sentit, al nostre parer, creiem que caldria treballar perquè aquests alts càrrecs siguin escollits per criteris professionals, promocions internes…fent-ne un ús adequat i justificat, sense que pugui acabar sent un repartiment de pastís i poca cosa més. Esperem es puguin tenir en compte les nostres apreciacions.
I seguim. I parlem de sobresous. Com ja hem dit abans, la feina pública ha d’estar remunerada, però cal entendre-la com això, un servei públic: manar obeïnt. I per fer-ho calen mitjans, ben cert. Els consellers i conselleres aquí presents en molts casos rebem retribucions de l’administració local, dels Ajuntaments, una remuneració que ha de ser justa però adequada. També és cert que, com ja va dir també la presidenta, no tothom rep aquesta remuneració i cal adequar aquesta realitat a l’assistència als organismes supramunicipals. I aquí, doncs veiem bé la opció adoptada per alguns consellers de rebutjar la retribució si ja té un sou adequat (o fins i tot abusiu podríem dir en alguns casos). Quan veiem les retribucions per assistència a òrgans col·legiats no podem fer altra cosa que posar-nos les mans al cap. Reunions que vés a saber quanta estona duren i hi ha qui es pot estar embutxacant 800, 700, 500 o 200€ per tan sols aixecar la mà o seure en alguna d’aquestes butaques. Anem amb compte i mirem a fora. Experiència personal, just aquí a la Zona Franca, suant hores durant dies i setmanes en una fàbrica per no arribar a 800 euros. Hi ha qui llegirà aquestes paraules en un to de demagògia, de populisme: allà cadascú amb les seves interpretacions, però sense voler tenir la veritat absoluta, ni amb la voluntat de donar lliçons, al nostre parer LA DURA I CRUA REALITAT.
Pel nostre grup, aquestes són qüestions que s’han d’abordar, no només aquí, si no en el conjunt de l’administració pública. Pel que fa al nostre grup, algunes propostes ens han vingut de sobte, i les estudiarem en base al posicionament fet i als codis ètics dels quals ens hem dotat les diferents candidatures aquí representades.
Ja per finalitzar, i veient la proposta realitzada referent a la representació dels diferents grups en els diferents organismes i institucions dependents de l’AMB, donada la impossibilitat d’accedir al conjunt d’organismes no ens queda res més que reclamar la màxima informació i transparència i comunicació amb els grups no representats al respecte de les propostes polítiques i de gestió dels diferents organismes.
En definitiva tornem a posar la mà estesa per caminar en polítiques i una gestió adreçades a l’avenç en la gestió directa dels serveis i en mesures que signifiquin aquests canvis reals que anhelem, i que puguin ser en alguns casos compartits.