Avui a Barcelona hem assistit a la constatació d’un muntatge policial i polític i hem vist com l’anomenat Cas Garganté passava a anomenar-se Cas Guàrdia Urbana.
El passat 23 de març un membre del col·lectiu dels manters va resultar ferit a causa d’una persecució policial. Posteriorment es va traslladar al CAP Pere Camps per tal de ser atès per un professional sanitari i, tot i no estar detingut ni haver-ho sol·litat així, també hi van anar uns quants agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Josep Garganté, així com altres membres de Tras la Manta, es van desplaçar al Perecamps per tal de donar suport al company ferit i en aquest marc és com es van desenvolupar uns fets que ja són coneguts. El procediment judicial que suposadament havia de tenir lloc avui comença perquè un agent de la GUB amagat en un box va gravar, sense autorització, una conversa privada entre un regidor triat democràticament i un metge en una zona reservada del centre mèdic Pere Camps.
Finalment, als jutjats, el metge en qüestió ha declarat que mai havia tingut la voluntat d’interposar cap denuncia i que no era conscient que ho estava fent quan li van prendre declaració. També ha situat la conversa amb en Josep Garganté a l’àmbit professional. Així, al no existir acusació el jutge ha donat per conclòs el judici.
Tot aquest procés ens planteja una sèrie de dubtes que volem traslladar a l’Ajuntament:
•Què passa amb les agressions al mater ferit el dia 23 de març?
•Posteriorment, per què la policia es presenta amb el manter agredit al CAP tot i no estar detingut?
•Com garantim que es compleixi el protocol d’Istambul a Barcelona?
•Què hi feia un policia al box del costat gravant una conversa privada entre un regidor i un metge?
•Per què es munta un dispositiu desproporcionat amb 16 policies per prendre declaració a testimonis? I per què a l’atestat només hi consten les declaracions que són favorables a la tesi de la policia?
•Com pot ser que un metge acabi firmant un document que implica denúncia sense ser-ne conscient?
•Qui va tirar endavant la denúncia sense consentiment del metge?
L’operatiu policial del Perecamps i les accions posteriors tenien com finalitat evitar que els venedors denunciessin l’actuació de la Guàrdia Urbana. Avui ha quedat clar que les acusacions eren falses: ni el metge es va sentir coaccionat, ni volia denunciar i aquest ha estat utilitzat per part de la Guàrdia Urbana com a ariet contra els venedors ambulants, el seu sindicat, el col·lectiu de suport Tras la manta i el nostre projecte polític. Tot plegat es tractava, doncs, d’un muntatge policial. Denunciem que determinats sectors de la GUB se salten el protocol d’Istambul, que tenen via lliure i que actuen com una autèntica màfia per tal de conservar la seva impunitat. Quines mesures pensa emprendre el Govern davant d’aquesta situació?
En clau institucional, utilitzarem les eines que tenim a l’abastat per aclarir aquestes fets.
En primer lloc, sol·licitarem una comissió extraordinària per tal que es depurin responsabilitats polítiques i policials i per escatir com es va realitzar la gravació que es va realitzar al Perecamps, les accions realitzades per part de la Guàrdia Urbana posteriorment i els fets ocorreguts aquest matí quan agents de la Guàrdia Urbana convocats per diversos sindicats han impedit la realització de la nostra roda de premsa abans del judici.
En segon lloc, sol·licitem a Joaquim Forn (CiU) i Marilén Barceló (C’s) que es disculpin per les seves declaracions on demanàvem la renuncia a Josep Garganté sense esperar judici.
En clau de carrer, seguirem dempeus plantant cara a les injustícies i mostrant tota la nostra solidaritat amb els col·lectius en lluita de la ciutat.
En aquesta ciutat hi ha una criminalització de la pobresa en forma de persecució policial diària i racisme institucional. Cal ampliar urgentment el suport social als manters perquè és responsabilitat de totes que els abusos policials no es produeixin impunement als nostres carrers.
No ens podem sentir vulnerables davant les intimidacions d’un sector de la GUB que actua com una màfia. Avui el seu objectiu era atemorir a tots els qui són solidaris amb les persones més desafavorides de la nostra ciutat i han fracassat.
