Estem tristes i enrabiades; des d’ahir ja són 10 les persones que per obeir el mandat popular; posar unes urnes per fer el referèndum i després per fer efectiu el resultat d’aquest, dormen a la presó. 11 presos polítics. Avui, des d’aquí, volem enviar una abraçada a totes les seves persones més properes; una abraçada de solidaritat i de lluita. I que continuarem estan forts i lluitant per tornar-los a casa, com ho hem volgut fer sempre el conjunt de presos polítics; els de l’estat espanyol i els d’aquí. Dignitat i solidaritat antirrepressiva contra injustícia, contra aquells qui coarten la llibertat SEMPRE.
No entrarem a valorar les paraules provinents del PP i ciutadans, que una vegada més ens mostren la seva cara més autoritària i feixista. No n’esperem res d’aquells empresonen les persones per les seves idees.
Estem tristes, perquè ahir vam assistir a escenes que ens mostraven com alguns volien utilitzar de manera partidista el que està passant per posicionar-se electoralment. Vergonya i tristesa que es pugui arribar a aquests nivells, en plena espiral repressiva. Des del nostre grup, creiem que no és moment en absolut , de fer electoralisme i menys amb unes eleccions convocades per tal de continuar intentant destrossar l’autogovern de Catalunya, i impedir que s’acompleixin les voluntats popular.
Ens trobem en un moment de màxima excepcionalitat política i repressiva, on es confirma l’operació de l’estat espanyol contra aquells que pensen diferent a ells, contra aquells que posen urnes, contra aquells que obeeixen els resultats d’aquestes. Perquè senyora Colau i de BEC, el que està passant ni va començar sent un desastre, ni ha continuat sent una barbaritat ni és avui un error. El que ha passat és una operació absolutament orquestrada i que mostra l’estat i el conjunt del seu aparell; partits, tribunals, cossos de seguretat. Mostra tots aquests instruments per fer front als que posen en perill el status quo vigent i una “unidad de españa” que va estar segellada en el pacte de la transició, ofegant el conjunt de pobles de l’estat i els drets i llibertats del conjunt de la població.
Avui veiem com tots els instruments que te l’estat s’estan utilitzant per reprimir qualsevol dissidència política. L’estat ha utilitzat l’embat del procés per a posar en marxa una versió més autoritària d’ell mateix que ja tenia en agenda aplicar; amb aquet moviment ha demostrat la capacitat del nacionalisme espanyol de disciplinar gairebé totes les opcions polítiques no independentistes.
S’ha començat pels independentistes, però senyors i senyores que encara els queda una mica de dignitat política i s’autoanomenen d’esquerres, això avançarà perquè qualsevol persona, qualsevol moviment que pugui pertorbar l’ordre establert al conjunt de l’estat es vegi reprimit; no poden normalitzar aquesta repressió política, no podem permetre que passi com a EH, que després d’anys d’il·legalitzacions, de detencions, d’empresonaments, de dispersió, la majoria de persones ho van normalitzar, no van plantar prou cara de tal manera que ara ha permès, entre d’altres coses, que avui l’Estat a través del seu entramat jurídco-polític pugui empresonar a mig govern de la Generalitat de Catalunya.
Estem tristos, enrabiats, però també estem forts i lluitarem des de la solidaritat antirepressiva i des de la convicció que només podem lluitar i avançar per construir un poble sobirà que construeixi sobiranies i pugui governar-se. Avui, hi ha una diferència; l’estat espanyol té por; i vostès senyors de Ciutadans, del PP i del PSC tenen por; per això empresona idees; però nosaltres tenim valentia. Nosaltres ja fa temps que l’hem perdut, ja fa temps que s’ha trencat la falsa idea de la revolució dels somriures, estem disposades a posar-hi el cos, el cap, el temps per avançar per vides que valguin la pena ser viscudes i construir una societat democràtica.
És per això, que des de la voluntat de construir una societat democràtica, el dissabte 11 omplirem els carrers de Barcelona per reivindicar que totes som antifeixistes. Que les nostres companyes no es toquen.
I ara i aquí tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern entre els que encara els queda alguna cosa de dignitat i el PSC; partit que ha avalat la situació actual, l’aplicació del 155, l’intervenció de Catalunya amb les seves conseqüències com són les detencions de 9 membres del govern legítim del parlament de Catalunya. Vergonya que encara es mantingui aquest pacte amb els que es manifesten amb l’extrema dreta; i els que encara no us heu manifestat amb l’extrema dreta a Barcelona els demanem que estripin el carnet facin com l’alcalde de Terrassa; posin per davant el principis ètics, polítics, si es que encara els hi en queden als interessos de partit; mostrin si estan del bàndol dels feixistes o no. Perquè ara mateix queda clar on es situen.
Tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern així com també volem fer referència a aquells que s’anomenen també d’esquerres i estan fent càlculs per si les detencions d’ahir generaran més independentistes. Per ells també un missatge de repulsió i fàstic cap aquestes formes de fer i de ser. També per aquells que parleu de penes desproporcionades; què vol dir que en una democràcia hi ha penes proporcionades per posar urnes i obeir el poble?; que per desobeir sagrades constitucions que un 85% d el població no hem votat i defensar drets polítics hi ha penes proporcionades? Que per desobeir un estat espanyol que a osties, a cops de porra, amb bales de goma es atonyinava hi ha mesures proporcionades? Tants equilibris amb el llenguatge els ha fet estar d’un bàndol; pensin a on volen estar, reflexionin, esperem que decideixen d’aquell que construeix llibertats, que s’arremanga, que dona la cara; no que s’ho mira des del despatx i valora quines han estat les decisions encertades i quines no a posteriori; havent intentant mantenir-se en una falsa equidistància que beneficia a l’opressor.
Finalment creiem que estem en un moment on s’està visibilitzant l’autoritarisme de l’estat espanyol, amb la seva manca de separació de poder, el paper de la UE amb un silenci evident respecte el conflicte latent i l’antidemocràtica de l’estat espanyol, el paper dels bancs i la oligarquia; això ens mostra com per construir una república caldrà avançar i allunyar-se dels mecanismes d’un estat capitalista i patriarcal en el marc de la Unió Europea. En definitiva, caldrà que entre totes construïm sobiranies i aliances en el marc d’una Europa dels pobles, que ens permeti governar-nos.
Per últim, davant la situació actual no podem recuperar la normalitat; no podem normalitzar la repressió, cal que totes sortim al carrer, cal que aturem el país fins que les tornem a casa, fins que puguem conquerir les nostres llibertats polítiques com a persones i poble.
Per tant, sortim al carrer i defensem els nostres drets. Us tornarem a casa!