Ahir es coneixia finalment el que era ja un fet anunciat, l’acord pressupostari a l’Ajuntament de Barcelona entre el Govern municipal, ERC i JxCat. Aquest acord que ja es va produir al juliol a l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha confirmat finalment a la ciutat, mentre pràcticament de forma simultània s’anunciava l’acord en matèria pressupostària a la Generalitat de Catalunya. En primer lloc volem posar en relleu que el pacte a la ciutat és fruit d’un intercanvi de favors partidistes per assegurar la governabilitat institucional aquí, a l’Estat Espanyol i a Catalunya. L’objectiu no ha estat poder fer polítiques valentes i rupturistes en favor de les classes populars dels barris de Barcelona, sinó garantir-se el poder, tot entregant-lo a l’altra banda de plaça Sant Jaume als que fa pocs mesos eren titllats d’adversaris irreconciliables, la dreta més conservadora.
La CUP Capgirem Barcelona vam advertir en campanya i en constituir-se el nou govern municipal dels riscos del retorn del PSC a les més altes quotes de poder. La gestió del PSC (amb el suport habitual de l’extinta ICV i d’ERC) basada en els grans esdeveniments i el “Barcelona posa’t guapa“ pels inversors immobiliaris, sempre va tenir en el món convergent un admirador complaent. El banquet hoteler del mandat Trias va deixar clar que la Marca Barcelona quedava en bones mans. Si alguna cosa representen el PSC i JxCat ahir i avui, són els interessos dels grans poders econòmics de la ciutat, que sens dubte estan cada cop més satisfets amb la geometria de la governabilitat municipal. La presència d’ERC i de Barcelona en comú i la introducció de maquillatges pretesament socials al Pressupost per 2020, legitimen aquest nou front ampli d’una Marca Barcelona renovada.
Aquesta proposta presenta unes xifres totals de despesa del tot insuficients davant els reptes majúsculs d’una ciutat travessada per les desigualtats, on s’expulsen veïnes mentre la indústria turística i els fons voltors es subhasten Barcelona. A falta de veure’n el desplegament, òbviament la proposta de pressupostos presenta elements que poden pal·liar algunes necessitats urgents com per exemple en matèria d’emergència habitacional. Tot i això, analitzant la proposta preexistent del Govern municipal i l’acord anunciat amb ERC i JxCat, com a CUP Capgirem Barcelona denunciem que:
- Es multiplica per cinc el pressupost de foment i promoció del turisme. Amb una saturació turística de la ciutat ben visible i després que fa pocs dies es conegués que la indústria turística provoca el 75% de les emissions de CO2, l’Ajuntament es gastarà 18 milions d’euros en promoció turística, amb l’objectiu que arribin més turistes. El decreixement turístic és una necessitat urgent i per això reclamem que es deixi de gastar ni un sol euro públic en promoció i dissoldre d’una vegada el Consorci de Turisme.
- No hi ha cap avenç en la necessària remunicipalització de serveis. Ni els acords ni els pressupostos contenen mesures significatives per millorar les condicions laborals de les treballadores externalitzades ni tampoc es contempla cap horitzó per la internalització progressiva de serveis, fet que ha quedat demostrat amb la propera licitació a privats del Servei d’Assistència Domiciliària, que fa marxa enrere en la promesa de municipalitzar-lo.
- Es manté l’aportació pública al Mobile. És inacceptable que el govern municipal continuï transferint 5 milions d’euros públics anuals a l’esdeveniment privat d’una indústria que acumula beneficis milionaris i socialitza precarietat i explotació arreu del món.
- Incertesa davant projectes que amenacen la ciutat. L’acord no aborda ni aclareix què passarà amb algunes de les amenaces més importants que planen sobre el futur de la ciutat i el dret a seguir vivint-hi, com la possible construcció del museu Hermitage o la candidatura de Barcelona per uns Jocs Olímpics d’Hivern, que ERC i JxCat impulsen des de la Generalitat. Ni tampoc dóna resposta a demandes veïnals centrals pel futur de la ciutat com les de la Plataforma la Fira o la Vida.
- Una fiscalitat que no és “progressiva”. En el capítol d’ingressos, les noves ordenances fiscals, la majoria ja aprovades a finals d’any, lluny de la retòrica de l’acord, estan de forma general lluny de de ser progressives. S’augmenten taxes regressives com la del clavegueram, la de la grua municipal o les de l’àrea verda i blava, així com l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). Per altra banda es manté intacte l’Impost d’Activitats Econòmiques que paguen les empreses, que no ha patit cap variació, des de que es va reduir l’any 2004. La més que necessària pujada de la taxa turística, queda del tot desnaturalitzada en estar previst utilitzar-la per fer promoció turística.
- Una fiscalitat que no és “ambiental”. Es venen com a ambientals augments de taxes regressius, com les d’aparcament, mentre no s’aborda la necessària implementació d’una taxa a les empreses contaminants en relació a les emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle (incineradores, fàbriques, etc.). Aquestes mesures alhora, no inclouen un fiscalitat aplicable a les elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle de les superfícies comercials ni tampoc al sector turístic que representa el 75% de les emissions de CO2 de la ciutat.
La CUP Capgirem Barcelona ja va dir després de les eleccions i quan es va formar el Govern municipal, que es constituiria en oposició popular. Amb l’aprovació d’aquests pressupostos de consens entre la dreta i l’esquerra ens reafirmen en aquesta necessitat. Més quan observem diariament la situació de la ciutat, els desnonaments diaris i l’expulsió del veïnat. Així doncs, fem una crida a oposar-se a aquests pressupostos, i en general a l’autoorganització veïnal i a la mobilització popular, direcció en la que nosaltres treballarem incansablement.
