El Consell d’Administració de BTV no ha fet cas a l’equip de govern municipal i ha decidit
recórrer la sentència que obliga a internalitzar a quatre treballadors i pagar-los la diferència de
sou i les corresponents quotes a la Seguretat Social -un d’ells era fals autònom- que no havien
percebut i els pertocava per dret.
La sentència reconeix la situació d’il·legalitat i de precarietat laboral que havien patit aquests
treballadors durant anys, com ara l’acomiadament sistemàtic a les vacances per tornar-los a
contractar quan començava la nova programació.
I encara més. Sóm professionals que hem estat discriminats i posteriorment acomiadats,
precisament, com acció reactiva a la presentació d’aquesta demanda.
Malgrat tot, el Consell d’Administració de BTV ha menystingut la recomanació de l’Alcaldessa de
Barcelona, Ada Colau, i del Primer Tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, de no presentar un
recurs de suplicació. Ho han fet, segons que asseguren, “en compliment dels deures
d’administració diligent i lleial i atès el greu perjudici econòmic”.
Per què els sous d’ICB, que no havien suposat mai un greu ‘perjudici econòmic’, ara després de
la sentència sí que ho esdevenen? Què ha canviat pel Consell d’Administració?
Segons la memòria anual d’ICB de 2014 la remuneració total del Director de BTV va ser de
124.759,39 euros. Els membres del Consell d’Administració van meritar un import conjunt de
114.306 euros en concepte de dietes d’assistència. Aquesta quantitat fins i tot ultrapassa el
límit de 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional que fixa per cada membre l’article 9.5 del
Reglament d’Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona
(BTV).
Segons la mateixa memòria anual, la despesa en sous i salaris pels 20,42 treballadors d’ICB el
2014 va ser de 1.076.095,39 euros, als quals s’ha d’afegir 233.685,73 en seguretat social a
càrrec de l’empresa. Això significa una despesa anual de 64.142 euros per treballador. Una
xifra a la qual no hi arribarem ni de bon tros cap dels treballadors que ara som d’ICB. La
sentència especifica unes remuneracions anuals de 36.043,80€, 34.021,62€, 21.985,75€ i
41,242,74 €.
Són sous que havíem d’haver cobrat ja des del primer dia. Però com que ens contractava una
empresa externa, a aquesta xifra no hi vam arribar mai. És més. Antena Local, l’empresa que
ens contractava formalment (del grup Mediapro) ens pagava menys del que havia assegurat en
un pressupost a ICB S.A. s.p.m.
Entenem, doncs, que amb el seu comunicat, el Consell d’Administració no assumeix el cost
dels nous treballadors, tot i reconèixer que el sistema de contractació realitzat fins ara és
il·legal.
Així doncs, per a qui és un ‘perjudici econòmic’ haver de pagar la diferència de sou que els
pertocava per dret a aquests quatre treballadors? Per a l’empresa que haurà de dipositar la
globalitat d’aquests diners en fiança en un compte del jutjat? O per als mateixos professionals
que ara estan a l’atur i un d’ells sense cap mena de prestació per haver estat fals autònom?
La jutgessa no ha dictaminat res d’extraordinari. Simplement sentencia que s’ha de pagar un
deute que es deu a aquests quatre professionals i que s’integrin a ICB S.A. s.p.m. –l’empresa
pública que gestiona BTV- en qualitat de treballadors indefinits. Res més.
El Consell d’Administració també pren una decisió que els treballadors havíem volgut des de fa
anys: traslladar a l’àmbit polític i no al judicial el canvi d’un model que permet la precarització i
la vulneració de drets a l’empresa pública. Esperem que es faci. I que es faci aviat. Ha calgut
una sentència per forçar el canvi d’una situació totalment injusta i, com s’ha demostrat, il·legal.
Però aquest primer pas no pot tenir el cost de continuar deixant al carrer –amb la presentació
d’un recurs a la sentència- a aquells i aquelles que han lluitat pels seus drets i llocs de treball
dignes. I més quan l’equip de govern va recomanar justament el contrari.
Barcelona, 13 de novembre de 2015