Article de Maria Rovira Torrens
Regidora a l’Ajuntament de Barcelona per la CUP Capgirem Barcelona
Militant de la CUP i veïns de Sagrada Familia
Són dos quarts de dotze del matí del dijous onze de juny. Entro per la porta de l’edifici Nou de l’Ajuntament de Barcelona ja que a les dotze tinc una trobada al Saló de Cent amb la Responsable de Protocol de l’Ajuntament de Barcelona, el Secretari General del mateix, la Trinitat Capdevila (regidora d’ERC que formarà part de la mesa d’edat, sent-ne la presidenta d’aquesta) i l’Ada Colau com a futura alcaldessa.
Després de voltar amunt i avall pels tres edificis de l’Ajuntament i parlar amb diferents treballadores d’aquests, tinc la sensació d’estar en un espai completament aliè a mi; em costa ubicar-me entre els tres edificis que el conformen; l’edifici Nou, edifici Novíssim i l’Edifici Històric (el que es veu des de la plaça, el de tota la vida). Finalment arribo al Saló de Cent.
Fem les salutacions cordials i esperem l’arribada de l’Ada Colau que fa cinc minuts tard ja que es trobava en una reunió. Aquí una de les persones presents m’etziba un “nena” i veig que això no comença bé. Al més pur estil paternalista que denota la manca de respecte que impera cap a les dones joves i confirmant allò que intuïa que passaria tard o d’hora, reafirmo que una de les meves batalles serà reivindicar-me com un subjecte polític propi i alhora com a dona dins del consistori. Cap problema, la militància en el moviment juvenil durant 10 anys m’ha donat les eines necessàries per fer-ho; els debats i formacions sobre feminisme i poder adult seran una vegada més imprescindibles per la pràctica quotidiana dels propers anys.
Tot seguit el Secretari General exposa el desenvolupament de l’acte; l’entrada de les regidores per la porta principal de l’Ajuntament –l’Edifici Històric per si hi ha dubtes-, el pas per una sala per posar les bandes i els pins dels càrrecs electes; exposo aquí que nosaltres no agafarem ni les bandes ni els pins. L’entrada per la porta principal del Saló de Cent -totes les persones convidades ja estaran als seus llocs- i la posterior arribada a les nostres cadires. Barcelona En Comú (BEC) ha hagut de fer durant aquesta setmana una proposta de llocs on han de seure les regidores electes durant l’acte que també portarà una mica de cua entre un dels grups municipals.
S’expliquen les dues fases diferenciades de l’acte; d’una banda, la constitució de la mesa d’edat, les promeses (per imperatiu legal o no) o juraments de les regidores electes; els caps de llista que es retiren per postular-se com a futurs alcaldes o alcaldesses i la posterior votació de l’alcaldessa (es reparteix un full blanc i un bolígraf a les 41 regidores per tal que apuntin el nom i seguidament se’ls va cridant per dipositar el vot en una urna i seguidament es passa a llegir les votacions, es fa el recompte i es diu qui té majoria –més de 21 vots- o en el cas que no sigui així quina és la llista més votada i per tant quina és l’alcalde o alcaldessa de Barcelona). Un cop s’elegeix alcaldessa es passa a una tauleta on hi trobem la Carta Municipal de Barcelona, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola. Ja hi ha preparat el jurament escrit en un paper que l’alcaldessa haurà de llegir, posteriorment se li donarà la vara de comandament de la ciutat i se li canviarà la banda pel feixí d’alcaldessa; això darrer no és obligatori (Ada Colau exposa que no té clar que finalment ho acabi fent, i que s’ho pensarà).
D’altra banda, la segona part de la sessió la condueix l’alcaldessa de Barcelona, i les dues persones de la mesa ja podem retirar-nos als llocs que se’ns han assignat amb els nostres grups municipals. A continuació, les caps de llista faran un discurs de 10 minuts, acabarà tancant l’alcaldessa; la banda municipal tocarà els segadors i oficialment l’acte s’acabarà aquí.
Tanmateix, per tradició es va a veure el president de la Generalitat i s’informa aleshores que Barcelona en Comú ha convocat a la plaça i que hi farà un acte amb una pantalla perquè la gent pugui seguir l’esdeveniment, tota la infraestructura serà posada per l’ajuntament de Barcelona -la CUP-Capgirem Barcelona ja hem comunicat que no hi anirem de la mateixa manera que tampoc ens quedarem al pica-pica posterior amb regidores, autoritats, representants institucionals i socials un cop s’hagi saludat al President Artur Mas i es retorni a l’ajuntament.
Un cop repassats els diferents passos el Secretari General es vol reunir amb les persones de la mesa per comentar-nos un esdeveniment, pel qual s’ha convocat una reunió el dia següent a les dotze. Així doncs, ens acomiadem de les altres persones i per una porta del Saló de Cent arribem a un passadís que dóna a un altra porta (la quantitat de passadissos, portes que hi ha és espectacular, entre parets majestuoses tot es fa molt estrany). Finalment arribem a una sala, gran, amb sofàs de pell i una taula de fusta, en la qual ens assentem i el Secretari General exposa el què ha passat; ens reparteix la documentació amb el guió de com procedirà -una vegada més, sí- el dia de la investidura. Seguidament ens dona el full amb la proposta de BEC de com s’han d’asseure els diferents grups municipals durant la sessió i exposa que Ciutadans ha manifestat el seu desacord, fet que genera un conflicte que ha de resoldre la Presidenta de la mesa.
El fet és que Barcelona en Comú proposa d’una banda els càrrecs electes del seu partit, d’ERC, PSC i finalment la CUP-Capgirem Barcelona. A l’altra banda hi hauria CiU, Ciutadans i PPC. Així doncs, la petició de Ciutadans és canviar-se amb ERC ja que ells exposen que han quedat com a tercera força i seria l’ordre lògic (aquest argument tampoc s’acaba d’aguantar tenint en compte que no proposen cap altre canvi) alhora que denuncien un biaix ideològic de dretes i esquerres amb les que no estan d’acord. Al donar-se aquesta situació, és la Presidenta (mentre no hi ha ni alcalde, ni alcaldessa a la ciutat escollida mitjançant la votació que hem explicat anteriorment) l’alcadessa provisional de la ciutat i qui ha de resoldre el conflicte mitjançant l’aplicació del ROM (Reglament Orgànic Municipal). Així doncs, el Secretari exposa que des de la Revolució Francesa als parlaments europeus s’han diferenciat per dretes i esquerres i que en certa manera és correcte l’ordre proposat per BEC tot i que deixa molt clar que en tot cas és decisió de la presidenta acceptar o no -un cop escoltats tots els grups municipals- la petició de canvi de Ciutadans. Així doncs, s’exposa que la darrera reunió serà el divendres a les dotze perquè Ciutadans faci la petició i argumenti la voluntat de canvi de lloc; la resta de grups diguin si els hi sembla bé la proposta presentada per BEC i finalment la Presidenta (tal i com hem dit abans la màxima autoritat mentre no s’elegeix alcalde o alcaldessa) resolgui el conflicte i decideixi com ens asseurem durant la sessió d’investidura.
Arribo divendres, em torno a perdre pels tres edificis de l’Ajuntament, ascensor amunt ascensor avall. Em trobo tota la premsa pendent de la roda de premsa convocada per BEC i ERC; pregunto si hi ha alguna novetat però em comenten que no, alhora que em guien a la sala on he d’anar (és obvi que les periodistes estan més acostumades que jo a aquest entorn). Trobo finalment el lloc de la reunió i van arribant altres membres dels grups convocats i un d’ells em diu un “hola carinyo!”; em quedo gelada, i pregunto si ens coneixem d’alguna cosa; em diu que hem coincidit en un acte de campanya a Gràcia i posteriorment marxo esquerpa cap a dins de la sala de reunions. A dins meu ràbia; una vegada més reafirmo que una de les meves batalles serà el fet de ser dona i jove. Aquesta salutació representa un abús del poder que la societat patriarcal t’atorga pel fet de ser home i adult. Estic segura que si tingués 40 anys no m’ho farien i que si fos home tampoc. S’hagués atrevit a dir-li això a la Maria José Lecha o al Josep Garganté? Intueixo que no. Potser és una manera de fer-me sentir que la política és una cosa feta per homes blancs i adults i que jo no hi sóc benvinguda? Segurament sí…
Jo vull acabar ràpid la reunió ja que al mateix moment està havent-hi la concentració al Col·legi d’Advocats de les treballadores de Movistar; s’està desenvolupant el segon dia de negociació i sóc conscient que necessiten tot el suport. El meu lloc és allà. Tot i així, no és fins passats 30 minuts que apareix el representant de Ciutadans i diu que després d’haver-ho parlat estan d’acord amb l’assignació feta per BEC. Fantàstic, tots convocats i esperant quan amb cinc minuts i un assentiment de tots els grups a la repartició de llocs hagués estat suficient.
Tres reunions, dues repassades pas per pas de la sessió d’investidura, dos comentaris paternalistes i masclistes, un enfado (de veritat o no) d’un partit polític de dretes i moltes voltes pels tres edificis de l’Ajuntament és el que ha costat preparar la mesa d’edat de la sessió d’investidura de les eleccions municipals del 24 de maig a Barcelona.