L’informe de fiscalització elaborat per la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona mostra allò denunciat repetides vegades per moviments socials, com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i per la CUP Capgirem Barcelona sobre la opacitat d’aquest organisme i els interessos als que respon i representa que no són els de les veïnes sinó el de l’empresariat.

Les evidències de la mala gestió i l’ús indegut (o no justificat) dels recursos per part del Director General no fan més que confirmar l’opacitat de l’entitat que ha permès aquestes pràctiques. Però cal anar més enllà.

El Consorci de Turisme de Barcelona té personalitat jurídica pública però això no ha evitat que:

-els contractes per valor superior a 100.000 no han seguit per norma general cap procediment estandard de contractació pública.

-existeixen contractes directes entre empreses on els seus directius formen part del comitè executiu del Consorci i el consorci, mostrant una línia clara de què és i representa el consorci.

-la contractació del personal ha estat tota via ETT, i dels 168 treballadors que tenia a desembre de 2016, 167 era personal laboral temporal i hi havia un directiu. Tal com diu l’informe de la intervenció aquest procediment podria anar en contra dels principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit, però no només… és la precarització dels treballadores, no deixa de ser la traslació del model turístic imperant: precarització de les treballadores mentre els grans beneficis se’ls emporten uns pocs.

-l’auditoria de comptes anuals no va detectar cap anomalia, perquè com en moltes altres ocasions, les auditores privades no fiscalitzen sinó que només analitzen comptablement. Que els consorcis contractin auditores anualment per fer les auditories de comptes, com va fer el Consorci de Turisme, no serveix de res tal i com reflecteix l’informe de la intervenció. Res del que surt s’ha detectat mai a través d’empreses privades. Les auditories financeres a posteriori responen a una lògica que en cap cas és la lògica de l’interès col·lectiu i pel que haurien de regir-se tots i cadascun dels organismes públics.

Tot això, ens ratifica en el que hem anat dient del que representa el consorci:

  1. Una privatització de diners públics (cal recordar que l’Ajuntament fa aportacions econòmiques anuals) que van cap a mans privades i responen a interessos privats.
  2. Un model de promoció, del que el consorci és el màxim exponent, que suposa seguir augmentant l’arribada de turistes de forma exponencial, quan allò que necessita la ciutat és el decreixement: posar les veïnes al centre de la política i no als interessos d’uns pocs.
  3. La impossibilitat de fiscalització per part de les veïnes i veïns de la ciutat d’un ens públic, que enlloc d’estar en mans de totes està en mans dels lobbies hotelers de la ciutat.
  4. Una entitat antidemocràtica, que escapa als controls públics, i opaca on els lobbies tenen més poder i capacitat de decisió que les veïnes de la ciutat que són les que pateixen les externalitats negatives del turisme.

Davant de tot això, el debat no es pot centrar en legalitat vs il·legalitat o en una persona com si fos una poma podrida.

El Consorci de Turisme és l’expressió del model de turisme de la ciutat, l’ús turístic de la ciutat ha depassat tots els límits possibles, està al servei de l’especulació i ha abandonat qualsevol alternativa productiva per restablir un equilibri dels usos. Les víctimes d’aquest abús han estat les veïnes i especialment les classes populars i els col·lectius més vulnerables de la ciutat.

Les polítiques públiques haurien de ser per les veïnes i en benefici de les veïnes però aquestes han estat absents tan pel que fa a la regidoria responsable de turisme de la ciutat com pel que fa el consorci, que dóna una veu principal (per no dir única) a la patronal, i per tant, on només es respon en la lògica de potenciar el creixement turístic i en promocionar per atreure més turistes. El Consorci gestiona les polítiques, polítiques que haurien de ser públiques i protegeix els interessos empresarials.

Per això, des de la CUP Capgirem Barcelona ens ratifiquem en la necessitat i urgència de dissoldre el Consorci de Turisme de Barcelona, tal i com vam demanar el mes de juliol passat a la Comissió d’Economia i en repetides ocasions hem posat sobre la taula. Cal destinar els diners de la promoció turística de la ciutat a polítiques socials i a revertir els impactes negatius dels turisme en les condicions de vida de les veïnes i veïns de la ciutat.