Aquest estiu el govern de la ciutat va iniciar la via administrativa per fer efectiu el tancament del CIE de la Zona Franca. Com era previsible, aquesta via va topar amb el mur de contenció que el govern espanyol i el poder judicial suposen com a instruments de l’estat.
Cal recordar que també el Parlament de Catalunya ja havia instat el 2015 al tancament d’aquests centres de retenció de persones. Aquesta determinació de les dues institucions va cristal·litzar en un front institucional aquest passat juliol on hi eren presents tots els grups municipals i parlamentaris excepte PP i Cs.
Mai sobra recordar que el que estaven fent les institucions era recollir el clam que havia nascut i crescut al carrer. Com tampoc sobra recordar que és en les institucions, que formen part de l’arquitectura de l’estat, on es mercadegen, dissolen i finalment moren els anhels de la classe treballadora.
L’única resposta de l’Estat espanyol a la determinació institucional de tancar el CIE per irregularitats en la llicència d’activitat per part de l’Ajuntament, va ser el menyspreu, la xuleria i la prepotència.
La CUP Capgirem Barcelona ha fet costat des d’un inici al govern municipal per tal de guanyar aquest pols amb l’estat, fins i tot en una via, la dels procediments administratius, que ha resultat infructuosa. Ahir el Quart Tinent d’Alcalde, Jaume Asens, va anunciar que en els propers dies es dictarà de nou una orde de cessament del CIE, que no dubtem que serà de nou ignorada pel Ministeri de l’Interior. Davant d’aquest anunci volem constatar que aquesta via ha estat útil per evidenciar l’actitud de l’estat amb les institucions catalanes i, el que és més greu, amb els drets humans, però no és eficaç per assolir l’objectiu: tancar ja i per sempre el CIE de la Zona Franca. És per això que entenem que no és moment de donar falses esperances que puguin desmobilitzar el carrer, sinó de posar dia i hora al precinte del CIE de la Zona Franca, posant el front institucional al servei de la mobilització popular, assumint totes les conseqüències de la confrontació entre institucions per fer possible el tancament definitiu del CIE.
Mantenir el pols a l’estat és mantenir viva la lluita al carrer.