Arriba l’estiu, i amb aquest les festes majors. Espais de trobada, d’autoorganització, els carrers s’omplen d’activitats, de concerts, de somriures, d’abraçades. Els carrers i les places esdevenen el centre de la nostra activitat convertint-se en allò que les veïnes -de les més petites a les més grans- han decidit que siguin per uns dies. Malgrat haurien de ser dies on només hi regnés l’alegria cal recordar que en aquests espais d’oci les múltiples violències masclistes que patim les dones com a conseqüència del sistema patriarcal hi són una vegada més presents.
Les mirades, gestos, paraules, bromes, insults, humiliacions, mostres de gelosia, assetjaments són una realitat. Per això cal recordar que ni l’alcohol, ni les drogues poden justificar mai cap agressió; ni el fet d’estar en un espai de distensió i associar que el que està passant en aquest queda relegat en l’àmbit privat. Cal tenir en compte que aquest tipus d’accions no són anècdotes aïllades sinó que responen a una violència estructural que forma part de les nostres vides tot l’any.
Per això, un any més cal celebrar que les dones feministes s’organitzin per tenir unes festes majors lliures de sexisme, generant també espais segurs,aplicant protocolsde prevenció de les actituds i agressions masclistes i responent-hi sempre de manera col·lectiva. Perquè també durant l’estiu cal deixar molt clar que NO és NO.