Valoració general del Ple Extraordinari i la seva metodologia
La CUP Capgirem Barcelona considerem que la convocatòria dels dos plens és precipitada entenent que els dos temes són fonamentals per les veïnes de Barcelona i que requereix d’un debat profund i d’unes mesures extraordinàries i concretes, donada la situació actual de la ciutat. Mesures efectives, de canvi de model socioeconòmic i que ataqui directament les estructures patriarcals, que ataquin les arrels dels problemes.
Alhora, creiem que en un moment en que la majoria d’organismes que tracten els diferents temes proposats no s’han constituït és difícil saber com s’aplicaran les conclusions del ple. Així doncs, un debat sobre pobresa requereix també tenir l’informe sobre la realitat de les veïnes de Barcelona que el govern s’havia compromès a realitzar des de la tinència de serveis a les persones per tal de saber la situació de la qual es parteix. De fet, creiem que no només s’ha de fer un informe des del govern sinó que s’ha de tenir una anàlisi de la situació dels col·lectius que treballen diàriament amb aquestes problemàtiques i les persones que en pateixen les conseqüències.
Lluites i reivindicacions no poden sortir des de l’ajuntament
Està bé que es plantegi la necessitat d’afrontar els problemes de la nostra ciutat; de fet no esperàvem menys ja que era una de les propostes bàsiques de BEC. Tot i així creiem fermament-i la història ens dona la raó- que les lluites i les reivindicacions socials no poden sortir de l’ajuntament sinó que hi ha un procés fonamental d’empodermanet i debat col·lectiu, sense el qual cap transformació real és possible. Més enllà d’una emergència social que no requereix de cap debat, entenent que s’ha d’actuar amb immediatesa, cal tenir en compte que aquesta pobresa-o millor dit d’injustíca social o pilar inherent al capitalisme- no s’arregla amb un ple,ni amb grans bones intencions, sinó amb un procés d’empoderament i de presa de consciència per part de la majoria social.
Així doncs, entenem que l’ajuntament ha de governar obeïnt el poble, i per tant fer aquest debat sense que s’hagin creat els mecanismes de participació per la majoria de col·lectius, agents i veïnes de Barcelona per poder afrontar-lo i entre totes capgirar la situació, és des del nostre punt de vista erroni i també contradictori amb els plantejaments que BEC ha anat realitzant durant la seva campanya. No volem informar a les veïnes de les mesures, ni tans sols consultar-les, volem que entre totes debatem, busquem solucions i ens correponsabilitzem d’aquestes.
No és pobresa és el sistema capitalista
Alhora, també entenem que l’Emergència social actual és fruit del sistema socioeconòmic i heteropatriarcal al qual vivim; fruit de posar al centre de les nostres vides l’acumulació de capital i no les nostres vides i per tant són necessàries mesures radicalment transformadores, no volem pedassos, ni assitencialisme curt terminista. Són necessàries mesures que ataquin les arrels del problema; sense por i amb valentia. I aquí a nosaltres ens hi trobareu.
Ara doncs, volem entrar a valorar a nivell general -també tenim propostes concretes que no tindrem temps d’explicar degut el poc temps que se’ns dona, 5 minuts- mitjançant aquesta perspectiva, les mesures presentades.
Valoració del pla
- DE CARÀCTER GENERAL
- Es un pla molt ambigu que ni prioritza eixos ni actuacions ni justifica les mesures amb la cobertura de les necessitats de la població.
- No s’acompanya la implementació de les mesures amb la despesa de les partides pressupostaries, ni tampoc de les implicacions que això tindrà a nivell de recursos humans. Potser estaria bé tenir-ho per a poder «dimensionar» una mica quin és l’esforç que està fent l’Ajuntament en aquest sentit i sobretot en relació a altres partides.
- L’impacte que persegueixen és en la propia administració i no tant en el millorament del benestar de la població.
- Centra gran part de l’actuació de garantir l’accés als serveis socials amb mecanismes com la tarifació social que en realitat són una formula de co-pagament progressiu. Perquè no parlem d’universalització del servei?
Entenem que el govern vulgui impulsar la remunicipalització de l’aigua perquè és un bé públic, però llavors els demanem que expliquin perquè en l’àmbit dels serveis socials el seu posicionament és diferent.
POBRESA I DONES
Ens sorprèn i ens inquieta que no hi hagi cap perspectiva de gènere en el si del document. Així doncs cal entendre que les dones pel simple fet de ser dones, sumat al fet de pertànyer a la classe treballadora viuen en les seves pròpies carns les desigualtats inherents al sistema capitalista i patriarcal. Creiem fonamental una perspectiva feminista en totes les mesures que es prenguin.
En propostes rupturistes, que ataquin el sistema capitalista i patriarcal ens hi trobareu, en d’altres no.