El passat 2 d’octubre del 2015 va tenir lloc al ple de l’Ajuntament de Barcelona una votació respecte d’un silenci administratiu que permetia tirar endavant una botiga H&M de 5.000 m2 al Passeig de Gràcia amb Gran Via. Aquesta votació es va resoldre amb els vots favorables de BeC, CiU i PSC, l’abstenció de C’s, ERC i PP, i el vot en contra de la CUP.

La CUP Capgirem Barcelona creiem que permetre obrir espais comercials de 5.000 m2 significa continuar surfejant l’onada al mateix punt en què la va deixar Xavier Trias: aniquilar les petites botigues de barri –és a dir, el nucli del teixit comercial de la ciutat– i consentir la perpetuació de condicions laborals i salarials sovint deplorables per a les persones que treballen en aquests grans espais. Ens oposem rotundament a la idea que la llei pugui invisibilitzar els criteris polítics que regeixen tota acció municipal, i som molt crítics amb el conformisme amb què forces que suposadament s’oposen a aquest model d’urbanisme i de comerç afronten aquests debats. Si davant d’un silenci administratiu no hi ha res a fer –la qual cosa es desprèn de l’actitud de la majoria de partits amb representació a l’Ajuntament– per què hem de debatre una cosa que la llei ha resolt? Potser hem de legitimar la injustícia legal políticament?

Davant del fet que els criteris polítics van ser invisibilitzats en aquest debat –i que només tenim tres regidores–, la CUP Capgirem Barcelona va aportar al ple arguments legals i burocràtics per aturar la construcció d’aquesta macrobotiga. Aquests arguments posaven de manifest que a l’expedient que l’empresa H&M presenta a l’Ajuntament s’hi detecten diverses irregularitats :

  1. La llei sosté que no es pot aprovar res per silenci administratiu quan aquest violi les normes de planejament.
  2. Quan es pretén dur a terme una ampliació d’aquestes característiques s’ha de compensar a l’Ajuntament amb places d’aparcament, i el pla no preveu aquesta compensació, només incorpora una carta (sense data) segons la qual H&M s’ha posat en contacte amb SABA per reservar 56 places, però no hi incorpora el conveni, ni la proposta de conveni, ni absolutament res. A més, al document s’afirma explícitament que la carta esmentada no compromet en res.
  3. Perquè tiri endavant el pla hi ha d’haver un informe d’avaluació de la mobilitat. És cert que s’adjunta un informe favorable elaborat per l’ATM, però aquest document tampoc no compleix la legalitat, ja que no explica en cap moment per quin motiu l’ATM dóna llum verda al projecte tot i no haver-hi places d’aparcament reservades.

Conclusió: Com que s’incompleix la norma bàsica d’elaboració de l’informe, com també els requisits de compensacions d’aparcaments, podem concloure que s’incompleixen les normes de planejament i que per tant, òbviament, no es pot aprovar per silenci administratiu.

En el millor dels casos ens trobem davant d’un cas de debilitat vers els forts per part de les forces anomenades d’esquerres. En el pitjor, davant d’una reedició més de la Marca Barcelona que tanta misèria, injustícia i desigualtat ha sembrat per a la ciutat.

Argumentació a la sessió plenària del 2-X-2015: https://www.youtube.com/watch?v=phdffSji_Ro