Davant l’anunci fet pel Govern de la ciutat de Barcelona al voltant de les negociacions per tal de trobar un acord entre PSOE, PDeCAT, ERC i Barcelona en Comú, que permeti l’aprovació dels pressupostos municipals, autonòmics, i estatals, des de la CUP Capgirem Barcelona volem fer públiques algunes consideracions i posicionaments.
El nostre grup Municipal ha viscut dues aprovacions de pressupostos, i una modificació pressupostària des que som a l’Ajuntament. Els tres casos han tingut com a denominador comú el fet de no poder disposar del contingut dels pressupostos fins pocs dies o hores abans de la seva aprovació. Aquesta vegada sembla ser que no serà diferent, el Govern no s’ha reunit amb el nostre Grup Municipal per tal de tractar aquesta qüestió, hem estat coneixedores de l’evolució d’aquest “pacte a tres institucions”, una vegada més, a través dels mitjans de comunicació.
Arribats a aquest punt, no podem deixar de destacar com de manera progressiva, aquell projecte polític que semblava més proper al nostre i amb qui compartíem nombrosos punts programàtics, s’ha anat escorant cada cop més cap a la dreta, fins al punt de plantejar-se elaborar i aprovar uns pressupostos amb aquells que van modificar la constitució espanyola una nit d’estiu per tal de prioritzar el pagament del deute respecte els interessos de la classe treballadora, i amb els disciplinats executors de les retallades en serveis socials -Sanitat, Educació, Cultura…- al Principat.
Creiem que mantenir al marge de la negociació d’aquests pressupostos municipals la CUP Capgirem Barcelona és un indicador de la poca capacitat transformadora d’aquests, doncs com hem apuntat abans, el Govern municipal ha optat per negociar molles, amb els propietaris de les tisores que han estat escurçant drets de la classe treballadora aquests darrers anys.
Malauradament al centre d’aquestes negociacions no hi han els interessos de la majoria de veïnes de la ciutat, sinó que hi ha la batalla pel relat amb les eleccions municipals de 2019 de banda sonora.
Un relat que pertany a la classe treballadora i que la classe política pretén segrestar una vegada més, doncs aquestes negociacions giren al voltant del capital polític acumulat per les persones que van fer possible l’1 d’octubre de 2017, un capital que en cap cas tenia per destí una negociació de pressupostos sinó l’exercici de la plena sobirania. Denunciem que cap dels partits polítics que actualment formen part d’aquesta negociació ha cregut en el potencial transformador del poble organitzat, ans al contrari, l’han vist com una pedra en el seu camí per repartir-se quotes de poder i partides pressupostàries.
Per últim, creiem que arribem a aquesta fugida endavant per la incapacitat del Govern municipal de desplegar polítiques que desbordin els límits que actualment tenen les institucions; l’entrega dels serveis públics més bàsics a grans coorporacions que tenen per objectiu la generació de beneficis, l’aprimament de partides pressupostàries prèviament aprovades que afecten a treballadores de l’àmbit social i cultural, principalment, afrontar l’emergència social des de punts de vista securitaris, no fer una aposta clara pel canvi de model econòmic, permetre l’avenç de les economies extractives que deixen terra cremada al seu pas, perpetuar les polítiques de transport públic provinents de governs anteriors… El govern de Barcelona en Comú ha triat jugar la partida dins el marc legal vigent, i això es tradueix en pèrdua de part de la poca sobirania de la que disposen els municipis i que afecta seriosament als Serveis Municipals, les seves treballadores i les veïnes de la ciutat.
Afirmacions com la del Tinent d’alcalde Gerardo Pisarello segons la qual amb un increment de 100M€ de pressupost es congelen tarifes de transport públic, quan en 4 anys no s’ha tocat cap peça de l’estructura de directius de TMB -només 21 treballadors, dels 600 que hi ha amb contractes fora de conveni, es reparteixen 2,5M€ a l’any- no podem evitar que ens sonin a música electoral.
Per aquests motius des de la CUP Capgirem Barcelona denunciem que aquesta negociació de pressupostos a tres institucions, lluny de posar al centre les veïnes de la ciutat, te per objectiu maquillar el resultat de les minses polítiques transformadores que s’han dut a terme aquests anys, seguir dilapidant el mandat sorgint del referèndum de l’1 d’octubre, i finalment legitimar el règim 78.