Cent dies de moltes esperances i moltes renuncies
Durant aquests primers cent dies el govern municipal i la resta de forces polítiques han dut a terme un seguit d’actuacions polítiques que la CUP Capgirem Barcelona valorem en els termes següents.
Les eleccions municipals van generar unes grans esperances de canvi. La CUP Capgirem Barcelona vam expressar durant la campanya electoral que fer fora a Xavier Trias de l’Alcaldia no solucionaria el model neoliberal de ciutat que porta 40 anys construint-se. No seria tan senzill.
Un model de ciutat especulativa i al servei de les grans fortunes construït amb un consens suficient per totes les forces existents fins aquell moment al consistori. Ara, a més a més, també amb el suport de C’s.
Fem una mica de memòria del que han significat aquests cent primers dies:
Abans de començar el mandat Barcelona En Comú (BEC) va donar suport, amb la resta de forces polítiques –llevat de la CUP Capgirem Barcelona–, a tornar a presentar la candidatura de Barcelona per a la realització del MWC (Mobile World Congress, on Telefonica-Movistar hi és present) fins al 2026. Això passava enmig d’una vaga de quasi tres mesos de les treballadores de les subcontractes de Telefónica-Movistar, que es troben encara ara –de fet, 20 han estat acomiadades del seu lloc de treball com a conseqüència d’aquesta vaga– en una situació de precarietat absoluta.
BEC, ERC, C’s i la CUP Capgirem Barcelona havien signat el Compromís de les escales, en el qual s’expressava que com a Ajuntament no se signarien contractes amb aquesta multinacional ni amb empreses que mantinguessin conflictes laborals amb les seves treballadores o bé que els imposessin condicions de precarietat. BEC va incomplir aquest compromís així que va entrar a l’Ajuntament, en signar la pròrroga d’un contracte amb aquesta empresa.
La mateixa situació que es va repetir amb les treballadores de BTV i les acomodadores del Liceu i l’Auditori, com també amb les de Parcs i Jardins, que reclamaven una millora de les condicions laborals i la municipalització d’aquest servei. L’inici ha estat molt contradictori i poc proper a dur a terme accions concretes per millorar les condicions laborals de la classe treballadora.
Una classe treballadora mobilitzada a la qual, durant la campanya electoral, BEC va encoratjar a participar més enllà del vot –s’hi referien com a “ciutadania”–, sense que s’hagi articulat cap mitjà de participació popular.
De la mateixa manera, per nosaltres és una presa de pèl col·lectiva, especialment als votants, que BEC decidís regalar les presidències dels Consells de Districte a la resta de grups municipals. Sols la CUP vam renunciar a participar d’aquest repartiment del pastís per interessos limitats a mantenir cadires.
El Ple del Cartipàs
En el Ple del Cartipàs s’aprovaren la distribució dels assessors, els sous dels representants al consistori i la nova estructura de l’Ajuntament. Hi vam poder veure una de les cares més obscures de la majoria de grups del consistori: la lluita per mantenir uns sous desorbitats per a les regidores (entre 4.000 i 6.000€ mensuals) i els assessors corresponents de cada grup municipal. A dia d’avui encara hi ha assessors del mandant anterior que continuen cobrant de l’Ajuntament, malgrat que la seva plaça ja no existeix.
La CUP Capgirem Barcelona teníem la proposta que els sous fossin el resultat de multiplicar per 2.5 el sou mínim interprofessional i BEC tenia una proposta de 2.200 euros mensuals, però finalment CiU, C’s, PSc i PP van tombar la decisió de rebaixar el sou. Una vegada més, es mantenen els privilegis dels servents de la classe dominant, amb la situació d’emergència social que hi ha a la majoria dels barris de la ciutat.
Paral·lelament, en aquest Ple s’estaven nomenant els diferents gerents de les àrees de treball de l’Ajuntament de Barcelona. Valorem negativament que el nou gerent de l’Ajuntament sigui Jordi Martí, una de les persones responsables de les polítiques desenvolupades pel govern del PSC des del 1992 (conjuntament amb ICV) –accelerades també pel govern de Xavier Trias–, que ens han portat a la situació actual d’emergència social de la classe treballadora de la ciutat, i a la perpetuació de la precarització laboral i salarial de les treballadores contractades a través d’empreses externalitzades de l’Ajuntament .
La mateixa desagradable sorpresa ens va provocar el nomenament del cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, qui davant del cas 4F va afirmar que la Guàrdia Urbana havia actuat de forma impecable. L’àmbit de l’organització de les forces policíaques municipals és fonamental, i BEC no ha volgut implantar-hi cap canvi.
Evidentment, la CUP Capgirem Barcelona mostrarem el nostre suport a totes les polítiques rupturistes que es tirin endavant des del govern, tanmateix ens mostrarem crítics i en contra de qualsevol proposta continuista, també pel que fa al nomenament de càrrecs.
També ens sorprèn que els múltiples nomenaments es dugueren a terme una vegada més a dit, sense tenir en compte les treballadores de l’Ajuntament, que porten anys reclamant poder accedir a aquests llocs de feina –perquè són les que hi porten més anys treballant– mitjançant un concurs intern. No comprenem que la majoria d’assessors del govern hagin estat nomenats a dit, en contra d’un procés participatiu i popular en què tothom amb prou preparació professional poguessin accedir-hi.
Pel que fa a l’estructura de l’Ajuntament, valorem molt negativament la gran quantitat de serveis que estan externalitzats, és a dir, gestionats per empreses privades. Resulta profundament decebedor constatar que no hi ha una voluntat real de municipalitzar serveis, ja que el govern municipal està organitzant nous concursos per a empreses privades.
El ple extraordinari dels JJOO d’hivern, pobresa, turisme i normativa de les terrasses
CUP Capgirem Barcelona celebrem la decisió de BEC de no voler presentar la candidatura de Barcelona pels JJOO d’hivern i la moratòria de noves places hoteleres de la ciutat, tot i que entenem que s’ha de continuar treballant amb mesures concretes per gestionar d’una manera sostenible el turisme, dignificar les condicions de treball que s’hi donen i diversificar l’economia urbana. Amb tot, valorem negativament el plantejament del ple de la pobresa, sense dades concretes i sense una perspectiva de gènere real tenint en compte que la pobresa a Barcelona té rostre de dona arribada d’altres societats com a membre de la classe treballadora.
El ple extraordinari sobre l’adhesió a l’AMI i la ruptura
Des del nostre grup municipal ens mostrem contraris a com s’ha actuat des del govern en aquest camp.
El moment històric que estem vivint demana un debat real, tant des del consistori, com des del carrer, sobre la situació que viu el nostre país. Calia debatre, tractar de la independència, la independència entesa com una ruptura amb el règim del 78, enfront d’una situació asfixiant d’un estat feixista que fa dècades, segles, que oprimeix el nostre poble. Per nosaltres, discutir de l’AMI significava també una oportunitat per convocar un diàleg sobre el projecte de societat i el model de ciutat que volem amb la independència, i això també comportava parlar de la simbologia als nostres carrers i de la recuperació de la memòria històrica de les lluites socials –col·lectives i individuals– que ens van precedir. BEC va vetar –al·legant-hi motius administratius– un debat d’interès per a tots els barcelonins i barcelonines i per al conjunt dels Països Catalans.
D’altra banda, valorem positivament la creació de la comissió de llançaments, tot i que no podem fer una valoració tan positiva dels resultats que fins ara ha donat: a Barcelona continuen havent-hi desnonaments. A més, s’han pres mesures respecte a aquesta problemàtica que no s’han treballat a la comissió i, finalment, ha estat el govern qui ha decidit fer una sèrie de propostes sense tenir en compte aquest espai més ampli en què participen agents mobilitzats de la ciutat.
Manters vs Refugiats
La CUP Capgirem Barcelona hem decidit abandonar l’espai de debat (amb BEC, ERC i PSC) a l’Ajuntament sobre la venda ambulant a la ciutat mentre no tinguem proves clares d’un canvi en el model d’afrontar aquesta qüestió.
Considerem hipòcrita l’actitud de BEC de llançar proclames a l’aire sobre les persones sirianes que per motius econòmics, polítics i per la situació de guerra que viuen han fugit de la seva terra –obviant-hi les que procedeixen de Nigèria, el Sudan, el Pakistan o l’Afganistan– i, al mateix temps, perseguir i criminalitzar qui intenta sobreviure malvivint amb la venda ambulant al carrer. Entenem que cal defugir la falsa dicotomia, racista i classista, que les mal anomenades “refugiades” –gent en trànsit– tenen drets mentre que els migrants il·legals no en tenen –il·legals justament perquè el que se’n penalitza és sobretot la seva condició de pobresa i el fet que pertanyen al sector més empobrit de la classe treballadora catalana–.
Les paraules se les emporta el vent i les operacions policíaques continuen. Més enllà de les declaracions de bones intencions, és imprescindible que l’Ajuntament abandoni tota via repressiva per abordar la situació de la venda ambulant a la ciutat.
És compromís electoral de Barcelona en Comú i de la CUP Capgirem Barcelona dissoldre la UPA de la Guàrdia Urbana. Per fer realitat això el govern actual ens hi trobarà, per polítiques repressores mai.
A tall de reflexió
Expressem la nostra sorpresa pel funcionament de l’Ajuntament de Barcelona, a nivell administratiu per la seva elevada burocràcia i despesa innecessària (tones i tones de paper quan podria ser en format digital), i també perquè les decisions que es prenen en comissions i en els plens són bàsicament, només, aquelles que proposa el govern i que van acompanyades d’un expedient administratiu que les fa vinculants a nivell legal. D’aquesta manera, la resta de propostes són simplement propostes que mostren la voluntat política del consistori i per tant no hi ha l’obligatorietat que es desenvolupin.
Finalment, també volem destacar l’elevat nombre d’ens de l’Ajuntament i el seu desconeixement els uns dels altres i la manca de resposta de totes les de les preguntes que hem realitzat a fi de tenir un coneixement de causa per a la nostra activitat política al si d’aquesta institució.
A dia d’avui encara no sabem quantes empreses externes i quantes treballadores externalitzades treballen per tots els instituts municipals, empreses municipals privades i altres organismes de l’Ajuntament.