ELS MITES DEL TURISME
PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA
Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !
Estem a la porta de Turisme de Barcelona per evidenciar que la gestió de les polítiques
públiques resta sota la influència dels interessos privats. Per reivindicar que els magnífics
professionals que aquí treballen haurien de fer-ho des del servei públic i amb la garantia de
servir a la ciutat. Volem recordar que el turisme es fonamenta en el patrimoni comú, de totes
les veïnes de la ciutat i no és lícit què uns quants s’enriqueixin mentre les veïnes són
expulsades dels seus barris, dels seus habitatges.
En el darrer informe de “Conjuntura Turística” de l’Ajuntament de Barcelona es ratifica el
creixement dels turistes i dels visitants a la ciutat durant el 2017. Creixement que continua,
segons dades del propi Ajuntament en els primers mesos de 2018, superant les del 2017 (entre
d’altres en creueristes i en passatgers de l’aeroport).
S’apropa l’estiu i tornem a tremolar. Veiem com s’aproxima el tsunami turístic. Amb l’arribada
del bon temps ja es percep l’augment de l’afluència turística als nostres carrers, la congestió
de l’espai públic, el col·lapse d’algunes línies de transport públic, el soroll nocturn, la
contaminació de l’aire agreujada pels creuers, i altres molèsties. Aquest estiu probablement el
turisme tornarà a batre records a la ciutat, i la majoria de partits polítics (i evidentment els
lobbies turístics) es felicitaran per això. I les veïnes, en canvi, n’estaran patint les
conseqüències.
Paral·lelament, sabem que la consciència veïnal sobre els problemes generats per la
massificació turística creix any rere any i de forma exponencial. Segons les enquestes
municipals, ja són majoria les veïnes de Barcelona que opinen que cal posar límits al turisme.
Perquè més no sempre significa millor. I malauradament ho hem comprovat en la pròpia pell,
perquè sabem que més turisme significa, entre d’altres coses, més especulació amb el preu de
l’habitatge, més pisos turístics, més soroll, més problemes de convivència, més privatització
d’espais públics, més generació de residus, més problemes de mobilitat als carrers i al
transport públic…
Fa només dues setmanes les entitats veïnals sortien al carrer per reclamar que Barcelona no
està en venda, que tenim dret a un habitatge digne i que no volem una ciutat que ens expulsa.
Doncs bé, les autoritats municipals haurien de prendre nota, perquè el problema de l’habitatge
és una emergència social a la ciutat, cada cop més barris estan veient com els preus del lloguer
pugen per sobre dels preus pre-crisi, les seves veïnes són desnonades o forçades a buscar
lloguers assequibles fora del barri o de la ciutat, mentre proliferen els pisos turístics o de luxe
per a classes benestants.
El problema de l’habitatge no es pot deslligar de les dinàmiques especulatives ni de la
massificació turística de la ciutat. Un pis turístic més, significa un pis menys per a viure-hi. Tant
s’hi val si el pis és legal o il·legal, la pujada del preu de l’habitatge i les molèsties de convivència
les provoquen igual. A més, els pisos il·legals segueixen operant a Barcelona amb total
impunitat, malgrat les càndides campanyes de conscienciació per als turistes o les mesures
adoptades o proposades des de l’Ajuntament, com ara el PEUAT, les inspeccions o la limitació
del període per al home-sharing a 60 dies. Tot és absolutament insuficient i no està a l’alçada
de l’ofensiva especulativa i el salvatge augment de l’arribada de turistes. Seriosament, què
estem disposades a fer per a garantir el dret a l’habitatge de les veïnes de Barcelona?
Però com dèiem, els discursos oficials sobre el turisme no parlaran de tot això. Ens parlaran
dels diners que el turisme deixa a la ciutat, sense dir-nos que aquests beneficis es concentren
en molt poques mans. Ens parlaran de l’ocupació que crea el turisme, sense parlar de la
intensa precarització del sector o dels salaris de misèria. Seguiran alimentant el relat
triomfalista, tot amagant les externalitats negatives que provoca sobre la població local. No
ens explicaran que en el turisme, unes poques persones fan un gran negoci basant-se en allò
que es de tots i totes, la ciutat. El patrimoni comú, l’espai públic, el mar, el paisatge urbà, la
cultura local… tot allò que han preservat les veïnes de Barcelona amb la seva lluita, es posa al
servei del capital i del benefici privat.
No només ens repetiran fins la sacietat les fal·làcies del turisme, sinó que a més tractaran de
criminalitzar el veïnat combatiu que no s’empassa el discurs triomfalista, amb la col·laboració
de certs mitjans de comunicació que no paren d’omplir titulars amb la invenció de la
“turismefòbia”. Confien en que la mentida repetida mil vegades, s’acabi convertint en veritat.
Però al veritat és que les barcelonines ja no caiem en la trampa, sabem qui hi ha darrera de
l’especulació i la massificació. I no són els propis turistes, sinó els lobbies, amb el vistiplau de la
majoria de partís polítics. No ens enganyen les campanyes de neteja d’imatge, on destaca
AirBnb com a mestre de la falsedat, intentant fer-nos creure que és una empresa d’economia
col·laborativa i no pas un gegant empresarial amb beneficis econòmics obscens i que ni tan
sols paga els impostos que li pertoquen.
En aquest context, des de la CUP hem considerat oportú desmitificar el discurs que s’han
generat en torn al turisme, amb els quals ens intenten fer creure que representa la gallina dels
ous d’or i que ha de ser intocable. Creiem que ha arribat l’hora de desemmascarar el gegant
amb peus de fang que se sustenta sobre l’explotació del patrimoni comú i l’empobriment de
la població.
També volem desmuntar el mite de que el turisme no es pot regular, o que les responsabilitats
polítiques estan en altres administracions. Cal anar a l’arrel del problema, assumir que el
“consens” entre els diferents agents socials i econòmics no sempre és possible, i que les
dimensions assolides pel turisme fan que els interessos dels lobbies i de les veïnes siguin
irreconciliables. El negoci d’uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Per tant,
cal valentia política per enfrontar-se als interessos de les elits econòmiques.
Nosaltres proposem avançar cap a un model turístic diferent basat en el decreixement, el
respecte per l’entorn ambiental i social, i la socialització dels guanys. També és necessari
prevenir i compensar els efectes negatius del turisme, regular estrictament el mercat de
l’habitatge, augmentar el parc d’habitatge social, promoure la diversificació econòmica, crear
circuits econòmics comunitaris i cooperatius, protegir els espais públics i patrimonials i els
ecosistemes del litoral. En definitiva, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les
classes populars i siguin invertits en necessitats socials. La millor manera per garantir això i
unes condicions laborals dignes en el sector és avançar cap a la municipalització dels
allotjaments i serveis turístics.
Us presentem doncs, per segon any, aquesta campanya que hem anomenat els Mites del
Turisme i que pretén desmuntar els discurs triomfalista i neoliberal lligat al sector, així com
posar sobre la taula que hi ha alternatives. Malauradament la campanya encara conserva
plenament la seva vigència, 10 mesos desprès de la seva presentació inicial.
Li hem donat forma de mapa de la ciutat, però en aquest cas, no s’hi representen els atractius
turístics sinó els diferents conflictes existents (privatització d’espais, conflictes laborals, espais
massificats, etc.). Per a cada mite s’aporten dades (provinents de fonts oficials) en forma
d’infografia que desmenteixen una a una algunes afirmacions que estem acostumades a sentir.
Volem que el missatge arribi a tot el veïnat, sobretot el que encara no està organitzat, perquè
la consciència i la lluita veïnal serà la que aconsegueixi garantir el dret a la ciutat de totes.
Presentacio Mites del Turisme 2018
#DesmitifiquemElTurisme
http://turisme.capgirembcn.cat
Contacte Grup de Treball de Turisme: [email protected]