El moment senil del capitalisme neoliberal actual està tenint un efecte devastador per a les classes populars: retallades socials, privatitzacions, atur, deteriorament de les condicions laborals, etc. L’actualitat està marcada per un atur del 17 %, especialment greu en la població jove (40 %) i la cronicitat de la precarietat com a nou model de relació laboral regulat per les múltiples reformes legislatives.
La divisió sexual del treball, conseqüència directa del patriarcat, és també generadora de desigualtats socials i condemna les dones a feines de salaris, jornades i responsabilitats inferiors, acompanyades de la no-regulació dels treballs de cures i de reproducció, que no són remunerades i resten invisibilitzades.
Cal revertir aquests dos eixos de desigualtat (amb l’objectiu d’eliminar-los) per millorar les condicions de vida i els salaris a la ciutat. Igualment cal incidir sobre el salari indirecte, aquell derivat dels serveis proveïts per l’Ajuntament, i que es veu cada dia més afectat per les externalitzacions i privatitzacions que s’hi duen a terme.
Mesures destacades del programa d’economia i treball:
1. Reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals sense reducció salarial.
2. Eliminació de l’esquerda salarial entre homes i dones.
3. Fomentar la correponsabilitat del treball de cures entre la població de manera que homes i dones tinguin les mateixes oportunitats d’accedir a llocs de treball de qualitat.
4. Traspassar l’exigència de millora en les condicions laborals a tots aquells serveis i empreses externalitzats o subcontractats per l’administració mentre no siguin municipalitzats.
5. Foment de l’economia cooperativa, social i solidària, augmentant-ne la visibilitat i facilitant-ne la logística i el finançament.
6. Replantejament de Barcelona Activa cap a un model d’ocupació que garanteixi la viabilitat econòmica de projectes davant del mite de l’emprenedoria.
7. Establiment d’una política fiscal progressiva que exigeixi un major esforç a aquelles persones amb majors recursos econòmics.
8. Aturar el reclam de Barcelona com a ciutat de congressos basat en la precarietat laboral de les treballadores i treballadors.
9. Desatendre les reformes laborals estatals, prenent la desobediència com a raó de llei.
10. Garantir condicions laborals dignes a les treballadores sexuals, així com combatre tot tipus d’explotació o coerció.