La cultura necessita ser contemplada com una definició global de la complexa realitat social en el seu conjunt. Aquest enfocament global és obligat per superar els plantejaments aïllants i excepcionalistes que acaben fent de la cultura un assumpte lligat a les elits o a les minories i que no contemplen la interrelació bàsica entre els sistemes socioeconòmics, les condicions de vida de les classes populars (i de la classe treballadora en particular) i els models culturals resultants.
Al costat de la cultura més directament relacionada amb la producció, creació, recreació i interpretació, circulació i comunicació simbòlica, reconeixem les cultures de la producció i reproducció, del treball, de les relacions de gènere i les relacions socials, de la vida quotidiana, relació amb l’entorn i entre els territoris (depauperació ecològica, colonialisme), entre d’altres.
Afirmem que aquestes dimensions de la cultura són inseparables i estan completament interrelacionades amb la cultura més directament vinculada als símbols, la creació, l’estètica i el coneixement (la concepció clàssica) i que, per tant, és un frau no considerar-les prioritàries en la definició de polítiques, models i sistemes culturals.
La cultura, és també política però és sobretot necessàriament model social. Per a la seva eclosió lliure calen emancipació i revolució .
Mesures destacades del programa de cultura:
1. Fem de la cultura una eina al servei de la transformació social. La cultura no és una mercaderia.
2. Municipalització i remunicipalització de serveis i equipaments públics culturals forts 100% públics de gestió directa però de control col·lectiu amb democràcia directa.
3. Potenciar la cultura del carrer i la cultura popular, associativa i col·lectiva sense clientelime ni empresariat, autoorganitzada i autònoma, vinculada a les classes populars i a les seves condicions materials de vida.
4. Pressupostos participatius per decidir les subvencions i les partides dedicades a la cultura popular (festes, expressions, etc.).
5. Impuls amb altres administracions i de forma immediata d’un conveni / contractes intermitents per als sectors culturals.
6. La cultura com a dret social i drets laborals en substitució de la mercaderia cultural i la precarietat en el centre de les polítiques públiques.
7. Fomentar els drets laborals i col·lectius en el sector cultural (i en la societat en general).
8. Fomentar programes i projectes de relació i intercanvi cultural arreu dels Països Catalans i les altres cultures i pobles minoritzats i colonitzats.
9. Cessió de l’espai públic per al desenvolupament cultural. Facilitar els permisos al carrer per a la cultura popular enlloc de fer-ho per a macroconcerts mercantilitzats.
10. Aposta clara per la diversitat cultural i la cultura de l’emancipació i l’avantguarda rupturista i compromesa. Fer de Barcelona capital de les cultures alliberadores.