Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la posada en marxa del ‘Pacte per Barcelona’
Ahir es va presentar el ‘Pacte per Barcelona’. Sota aquesta denominació el govern municipal pretén consensuar un gran acord per ‘reimpulsar’ la ciutat amb els grups municipals i una sèrie d’agents socials i econòmics.’ Davant d’aquest anunci, la CUP Capgirem Barcelona fem les següents consideracions:
Rebutgem la idea de que aquest suposat consens social i ciutadà sigui possible i ni tan sols desitjable. Barcelona és una ciutat atravessada per les desigualtats econòmiques i de poder, molt abans de que arribés la COVID-19. La ciutat, com la societat en el seu conjunt, és sinònim de conflicte i d’interessos contraposats. Els de les classes populars són a una banda, i els de Foment del Treball, el Cercle d’Economia, Barcelona Global o ESADE, com a exemple d’agents econòmics convocats, són a l’altra. Suggerir que grups socials i actors econòmics que vivim situacions diametralment oposades pel què fa a les condicions materials de vida, a l’accés a un treball, habitatge o vida dignes o inclús a la participació política, puguem prendre acords o beneir conjuntament un full de ruta municipal és ingenu o fal·laç. Tant el suposat consens olímpic, com els ara recuperats Pactes de la Moncloa, ens recorden com de nefastes han estat les conseqüències d’avalar la idea que pot haver-hi un projecte comú entre les oligarquies i nosaltres.
Cap acord és de ciutat si no inclou els moviments socials i populars. La llista d’agents convocats per prendre part d’aquest pacte, fa intuir un tímid esforç per intentar demostrar que tothom hi és representat. Res més lluny de la realitat. L’absència del sindicalisme alternatiu, front la presència del sindicalisme que aplica ERTOs internament n’és un exemple. La limitada representació del moviment feminista, del moviment de base per l‘habitatge, del moviment ecologista, del moviment antiracista o de l’economia solidària i cooperativa i l’absència total de les xarxes de suport mutu, o el moviment pro-decreixement turístic demostren quin és el marc mental i els límits d’aquest espai. Per això demanem a les entitats veïnals i als moviments socials que hi són presents que no avalin aquest full de ruta amb el seu vist-i-plau i que tant aviat com s’adonin d’aquestes limitacions i contradiccions, abandonin públicament aquesta taula.
Un pacte a mida dels poders econòmics. La trajectòria recent del govern municipal en la concertació amb els poders econòmics i els seus grups de pressió, junt amb la insistència de les patronals des del minut zero d’aquesta crisi per aconseguir tota mena de beneficis fiscals i rescats a mida, no són cap bon presagi. Però tant l’enfocament del marc de treball, com els objectius del Pacte, o els agents econòmics presents, descarten l’opció de que aquest sigui un acord en favor de les classes populars.
A les portes del Primer de Maig, s’evidencia més que mai que el pacte que necessita Barcelona, és el que enderroqui els privilegis socials, enforteixi els serveis públics i reparteixi el treball i la riquesa. L’acord que cal impulsar és el que asseguri que la crisi que ve no recaigui en la classe treballadora dels barris de Barcelona. Aquesta no la pagarem.