Divendres 15 al vespre, la Rambla del Raval s’ha fet un dels actes de campanya més eclèctics que s’han vist en aquestes dues setmanes a la ciutat. Ha estat de mans del nucli local de la CUP Ciutat Vella-Raval.
La valentia i l’esperit rupturista del nucli ha portat a presentar a Paula Ezkerra, treballadora sexual i membre de 
Putas Indignadas a ocupar el primer lloc de la seva llista local, que representa el 25 de la llista de Barcelona. La segueix a la llista i l’ha acompanyat a la presentació de l’acte d’avui, Joan Suqué. Precisament ell ha explicat com Ciutat Vella és l’exemple de dues ciutats en pugna, “una que desapareix com l’hem entés fins ara i una que més aviat sembla l’extensió de la terminal de l’aeroport”. Ezkerra, per la seva banda ha denunciat l’ordenança del civisme “per la repressió que suposa a les treballadores sexuals des de fa molts anys”. Com a tot acte que es fa al districte hi ha hagut una menció de record a Juan Andrés Benítez, mort a mans dels Mossos d’Esquadra.
Gerard Horta, antropòleg i militant del nucli, ha repassat els anys de governs anteriors a l’Ajuntament, destacant que “l’esquerra institucional no ha fet la feina en tots els anys que ha governat: tenim una ciutat on infants passen gana, adults estan condemnats a l’atur i massa gent malviu en edificis que cauen a trossos”. En un discurs encès i emotiu ha abnegat de l’assitencialisme del poder justificant que “no necessitem que ens dignifiquin, perquè la dignitat és nostra, la duem als nostres cossos”. Ha reivindicat la dignitat a través de les lluites col·lectives, posant com a exemple la vaga indefinida dels treballadors de Movistar, avui també en incansable presència.
Després de la interpretació de “La cançò del llaurador” d’Ovidi, Manuel Delgado, antropòleg i militant del Comité de Comunistes de Catalunya, ha agafat la paraula per diferenciar els conceptes de marca i de model Barcelona. Així com el primer fa referència al monoultiu turístic, el concepte d’smart city i grans obres urbanístiques al servei de les elits, “el model Barcelona va més enllà, és una moral que va voler vendre l’Ajuntament, on la ciutat havia de ser guai i progre, on la gent havia d’abraçar-se pel carrer i ser feliç”. Com a resum de l’estat en que vivia la ciutat en el moments en que Jordi Borja era l’urbanista de referència, Delgado ha definit la ciutat com a “manuchaista” i ha denunciat la hipocresia del tripartit municipal amb l’enaltiment estètic dels valors del Fórum de les Cultures contraposat amb “les pallisses que rebien els immigrants tancats en esglèsies quan reclamaven papers per tothom. Allò era multiculturalisme de debò”. Ha afegit que el model Barcelona és aquell que aparentment “et permet fer la revolució mentre no trepitgis els parterres”.
Per acabar Maria Rovira ha destacat que la lluita de les treballadores sexuals és la lluita de totes les dones, i juntament amb Eulàlia Reguant han exposat els arguments per a donar un tomb al model de ciutat el proper 24 de maig.