El passat 2 d’octubre del 2014 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia i la Transfòbia, més coneguda com a Llei contra l’Homofòbia o Llei contra la LGBTIfòbia. L’aprovació d’aquesta llei, que és pionera al món, és una fita històrica del moviment d’alliberament LGBTI (lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex) al nostre país. És gràcies a la feina i a la pressió del moviment LGBTI que es va aprovar. Ara cal exigir que la llei s’implementi en la seva totalitat. L’aprovació de la llei és un pas de gegant, però no és la solució definitiva per eradicar l’odi, les discriminacions i les agressions contra lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex. Queda molt camí per recórrer.
Barcelona ha estat sempre un dels centres neuràlgics del moviment LGBTI català: va ser aquí on es va realitzar la primera manifestació del 28 de juny, Dia Internacional per l’Alliberament LGBTI, el 26 de juny de l’any 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya a la Rambla. En aquell moment es reivindicava la derogació de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social i de tota la legislació feixista, que es deixés de considerar les persones LGBTI perilloses socials i l’amnistia per a totes les persones LGBTI preses. De llavors ençà Barcelona ha acollit cada any la manifestació del 28 de juny que, a diferència del que ha passat a altres llocs, ha mantingut sempre el seu caràcter eminentment reivindicatiu, sense renunciar ni a la combativitat ni a les formes d’expressió pròpies del moviment.
Al llarg d’aquests anys Barcelona també ha vist néixer zones com el Gaixample, on s’han anat agrupant comerços, bars, discoteques, etc., destinats a usuaris LGBTI (sobretot gais). També esdeveniments com el Circuit segueixen la mateixa lògica. Malgrat que aquestes experiències s’han generat a partir de la necessitat de les persones LGBTI de trobar espais de seguretat on poder relacionar-se amb iguals i expressar amb llibertat la pròpia afectivitat (Barcelona acull moltes persones LGBTI provinents de pobles i comarques del país que han vingut per poder viure lliurement la pròpia sexualitat), cal lluitar perquè sigui a tota la ciutat (i a tot el país) on es pugui viure en llibertat, i que sigui en espais no mercantilitzats, populars, accessibles a tothom i lliures de lesbofòbia i de transfòbia (com passa massa sovint actualment). No ens conformem amb un sol barri ni a pagar els peatges que imposa l’empresariat de l’ambient per a poder-nos relacionar.
Barcelona, però, també ha estat i és encara avui escenari de nombroses agressions i discriminacions LGBTIfòbiques. L’exemple més dur el trobem en l’assassinat, a mans d’un grup de neonazis, de la transsexual Sònia Rescalvo a la glorieta del parc de la Ciutadella que avui porta el seu nom, la nit del 6 d’octubre de 1991.
Com dèiem, doncs, queda molta feina per fer, també a la nostra ciutat. Cal que continuem combatent qualsevol mostra d’LGBTIfòbia. En l’àmbit educatiu cal que els currículums contemplin la diversitat sexual i estiguin lliures de masclisme i d’heteronormativitat i cal prendre mesures per eliminar el bullying LGBTIfòbic. En l’àmbit de la salut, cal que es creïn protocols ginecològics i reproductius no heteronormatius i que es garanteixi el dret de les dones sense parella heterosexual a ser mares, que es creïn protocols no patologitzadors contra les persones trans i intersex i que s’implementin plans de xoc per lluitar contra el VIH i l’estigma associat. Cal recuperar la memòria històrica LGBTI. Hem de recuperar l’espai públic com a espai de relació i cal dignificar les zones de cruising (intercanvi sexual lliure, gratuït, generalment anònim i a l’aire lliure entre gais) i vetllar pels drets dels seus usuaris. Cal garantir que les persones LGBTI puguin expressar-se lliurement a qualsevol establiment de la ciutat. Cal dotar de caràcter executiu el Consell Municipal LGBT de Barcelona. És necessari lluitar contra la LGBTIfòbia en l’àmbit laboral. Cal garantir protocols d’atenció a les persones LGBTI tant en els serveis per a gent jove com per a gent gran… I un llarg etcètera.
Tenim molta feina a fer, sumem esforços per fer-la! Combatem la LGBTIfòbia, capgirem Barcelona!
Joan Pujolàs, és actvista del moviment LGTBI i militant de la CUP a Ciutat Vella