Discurs de la CUP Capgirem Barcelona al Ple Extraordinari per la ruptura celebrat avui dilluns 7 de setembre de 2015. Parlava Maria Rovira.
En primer lloc des de la CUP Capgirem Barcelona volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els immigrants que estan sent perseguits pel cos de la GUB sota ordres del govern de Barcelona En comú. Les actuacions produïdes pel cos aquests darrers dies ens semblen intolerables i exigim que s’aturi la repressió cap als més febles als carrers de la nostra ciutat. Si parlem de violència, parlem també de la manca d’accés a la sanitat pública, de la impossibilitat d’accés a un habitatge… en definitiva de la incapacitat de poder accedir a una vida digne com a conseqüència del cinisme dels sistema capitalista i patriarcal en el qual vivim i amb la complicitat de la classe política.
Considerem que es pot anar dient que Barcelona serà una ciutat refugi per totes les persones que estan fugin dels seus països per motius bèl·lics, econòmics, sexuals..etc. i al mateix temps iniciar quan persecució a totes aquelles persones que venen als carrers de Barcelona per poder sobreviure. Així és simplement cinisme. Aquests dies s’ha viscut una situació aterradora que des del nostre moviment polític volem denunciar. Una vegada més, advertim que amb polítiques rupturistes, que vagin a l’arrel del problema i que serveixen per avançar cap a una vida digne de la majoria social de la ciutat; la classe treballadora ens hi trobareu; en polítiques continuistes i repressores Mai.
Alhora, també lamentem que aquest consistori hàgiu vetat les esmenes que volíem presentar des de la CUP i diferents col·lectius que treballen per la recuperació de la memòria història de la nostra ciutat per tal de dotar de contingut el que és per nosaltres la independència. Una independència per canviar-ho tot. Creiem imprescindible debatre i donar sentit a una paraula que molts grups sembla que els hi és incòmode.
Parlar de l’adhesió a l’AMI va lligat estretament a parlar del que significa que Barcelona sigui motor per la independència. Així doncs, ser un d’aquests motor vol dir acceptar que 30 anys de transició no han servit per esborrar els efectes de la guerra que el feixisme internacional va fer contra la república i la “revolució del 36”: 40 anys de franquisme, una sèrie inacabable de crims contra la humanitat mai jutjats i molt menys castigats, un estat que mai ha deixat de ser una paròdia de democràcia formal, amb la seva constitució vigilada per l’exèrcit colpista, la seva monarquia volguda per Franco, la seva Audiència Nacional hereva del Tribunal de Orden Público, la seva conferència episcopal que condiciona permanentment el debat públic, les seves oligarquies latifundistes, especuladores i caciquils que han mantingut intacte tot el seu poder i riqueses.
Uns efectes, els de la guerra del feixisme, l’imperialisme, el franquisme i en definitiva l’opressió de classe, nacional i de gènere que han deixat la seva empremta en l’elaboració d’una memòria dels espais de les persones i dels moviments populars i associatius a Barcelona en els àmbits de la construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i filles predilectes de la ciutat. La memòria dels vencedors, dels opressors, de la repressió, de l’esclavisme i del patriarcat, una memòria que cal reescriure en excloure els vençuts, els resistents, els lluitadors i les feministes.
A nivell institucional s’ha de posar en valor la feina que s’ha dut a terme per part del Memorial Democràtic i de la societat civil en la recuperació de dades, la reconstrucció d’esdeveniments, la identificació de llocs i espais. Cal avui resignificar tot aquests elements i dotar los de capacitat d’incidència en la quotidianitat.
Al mateix temps, aflora la necessitat de reescriure la història tot estripant les pàgines vergonyoses dels pactes, les claudicacions, l’acceptació de la “pau dels vençuts”, la impunitat exhibida amb arrogància sembla que esdevingui més nítida a cada generació. Per necessitat política i ètica respecte a la recuperació del fil de lluites, resistències, projectes i ideals que a través dels anys uneix col·lectivitats i crea narracions emancipadores compartides, enfront dels relats que els poders establerts al servei de les classes dominants ens han vingut imposant.
Una ciutat com Barcelona percep amb més força la necessitat que cal abordar amb un enfocament que faci de la memòria una eina de combat i de reparació i no un simple estri a les mans de professionals: historiadors, acadèmics, operadors turístics. El moment és ara.
Memòria, present i futur van de la mà. D’aquesta manera, entenem que per iniciar el camí cap a la independència cal tractar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, entenent que la independència va estretament lligada amb la necessitat de fer de Barcelona motor per la construcció d’una independència que ens ha de servir per a canviar-ho tot, també els noms dels nostres carrers i places i la recuperació de la memòria de les persones que van lluitar a la nostra ciutat.
Eradicar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, van directament lligats al conflicte democràtic i nacional que ens enfronta amb l’estat i el règim del 78 hereu del franquisme. Així doncs, la independència ens ha de servir per generar una ruptura amb l’Estat espanyol i poder endegar un procés constituent que posi al centre de la vida les persones i no els beneficis econòmics d’uns pocs.
Entenem que a alguns els hi fa por dotar de contingut la independència per les contradiccions que això els hi suposa, tanmateix si realment volem ser sobirans, decidir sobre la sobirania energètica, la sobirania habitacional etc., no hi ha altre camí possible que defensar una independència que ens serveixi per avançar cap a la construcció d’un present i un futur digne pel conjunt de la classe treballadora.
Com que per nosaltres la memòria es fonamental per avançar cap a una independència per canviar-ho tot, considerem que mentre no sigui l’ajuntament qui faci justícia amb la memòria d’aquesta ciutat, serà el poble qui ho farà.