A principis del 2010, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona pel PSC va anunciar la voluntat de presentar la candidatura de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern per l’any 2022.
L’alcalde, amb l’acord de tots els grups municipals, va designar Enric Truñó com a comissionat responsable de la candidatura, el qual va ser ratificat l’any 2011 per l’alcalde convergent Xavier Trias.
Durant aquests anys l’Oficina Tècnica de la Candidatura va elaborar la Proposta Preliminar de la candidatura fent que al setembre de 2013 Xavier Trias anunciés que impulsaria una consulta sobre la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern.
Finalment, el mateix alcalde va comunicar a l’octubre del mateix any, la renúncia a aquest projecte obrint les portes a una possible candidatura per l’any 2026.
Un cop guanyades les eleccions municipals del 2015 per Barcelona en Comú el primer tinent d’alcaldessa, Gerardo Pisarello, va manifestar la retirada de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern donat que: “No està dins dels nostres objectius”, cessant al Director de Barcelona Pirineus 2026, Oscar Grau.
Aquests fets van provocar que CiU i PSC, amb el suport d’ERC, convoquessin a mitjans d’aquest mes un Ple extraordinari per tractar una proposició en la qual s’insta a crear de nou una Comissió que estudi les possibilitats de presentar Barcelona-Pirineus com a seu dels Jocs Olímpics d’hivern, sense especificar cap data.
Des de la Candidatura d’Unitat Popular denunciem que des del principi aquest projecte va néixer des de la més absoluta opacitat i manca de diàleg per part de les autoritats de Barcelona amb el Pirineu.
En aquest sentit també a Barcelona la manca de consens entre les diferents forces al Consistori va ser la causa de la retirada pel govern de CiU. Resulta incompressible que ara, amb un govern que si ha mostrat desfavorable, es torni a posar sobre la taula aquesta qüestió, sinó és pel pur interès partidista propi i divers de CiU, PSC i ERC.
També exigim que es faci públic tot el treball realitzat per l’Oficina Tècnica de la Candidatura durant aquest 5 anys i el cost que ha representat per les arques públiques.
El Pirineu és un territori discriminat pel que fa a infraestructures i serveis bàsics. Aquest dèficit d’infraestructures vitals per als pirinencs i pirinenques no es pot solucionar realitzant un xantatge al territori per que aculli els JJOO amb tot l’impacte mediambiental i de sostenibilitat que implicaria.
Lligar la marginació en infraestructures, inversió i serveis del Pirineu amb la no presentació de la candidatura als JJOO és hipòcrita. Garantir les infraestructures i serveis que permetin que el Pirineu es desenvolupi en igualtat d’oportunitats que la resta de territoris és una responsabilitat i una obligació del govern de la Generalitat, no com ha fet els últims anys invertint milions d’euros en infraestructures innecessàries com l’Aeroport de la Seu o privatitzant a preu de saldo i amb amiguisme una infraestructura cabdal per al Pirineu com és el Túnel del Cadí.
Per altra banda resulta especialment sorprenent com CiU i ERC plantegen la possibilitat de proposar Barcelona-Pirineus en un futur com és el 2026 tenint en compte el procés independentista del Principat i les dates de desconnexió amb l’Estat espanyol que publiciten, alhora que aquesta candidatura hauria de ser avalada pel Comité Olímpico Español (COE).
Recordem que les activitats relacionades amb el Procés de la Candidatura començarien a finals de l’any 2017 amb el COE informant al Comitè Olímpic Internacional (COI) del nom de la ciutat aspirant fins a mitjans del 2019 quan el COI elegiria a la Ciutat Amfitriona dels XXV Jocs Olímpics d’Hivern.
Enfront l’esport competitiu, com són les olimpiades, caldria fomentar també l’ esport cooperatiu amb uns valors centrats en sumar esforços i estratègies per un objectiu comú, així com fomentar un ambient esportiu saludable amb polítiques de salut pública adreçades a tota la població sense discriminació d’edat, forma física, funcionalitats o capacitats.
La promoció dels esports d’hivern al Pirineu i especialment entre els infants i el jovent ha estat molt baixa i es compta amb molt poques ajudes, especialment a les entitats que massa cops s’han de costejar elles mateixes tot el material, per a què els infants puguin començar a practicar l’esport escollit.
Un primer pas per a la promoció real de l’esport de base ha de ser permetre que tots els infants i joves que vulguin puguin practicar els esports d’hivern independentment de la seva capacitat econòmica.
A tot això hem denunciar la mercantilització de l’esport que impliquen els grans esdeveniments tipus JJOO, marcats com a eina dels diferents Governs implicats per generar procesos d’especulació de tot tipus, finançats amb diner públic que acaba revertint en beneficis per a empreses privades, alhora que per l’experiència de Barcelona ‘92 van suposar, entre d’altres, l’expulsió dels veïns i veïnes de Ciutat Vella, la segregació social i el “paradigma automobilístic” de les rondes.
Uns JJOO del ’92, realitzats sota un “consens olímpic” i un silenci oficial a qualsevol crítica, que no es van acabar de pagar fins el 2004, just quan va arribar el Fòrum de les Cultures, fracàs del qual no han dubtat ni els seus propis impulsors.
No volem ni podem oblidar que aquests es van inaugurar enmig d’una singular pau olímpica: cops, bosses i elèctrodes contra els independentistes detinguts un mes abans per ordre del jutge Baltasar Garzón i consolidant a la ciutat la figura del feixista i President del COI, Juan Antonio Samaranch.
Per últim i com a mostra del que ha convertit el COI el moviment olímpic hem d’assenyalar tots els casos de corrupció (cas Helmick, cas Havelange, cas Blatter, etc.) que han esquitxat aquesta institució tant a nivell internacional com en el cas del COE que, per exemple, va designar per unanimitat, i sense necessitat de votació, a Iñaki Urdangarin Vicepresident primer en substitució de Santiago Fisas que va passar a incorporar-se al govern del PP de la Comunitat de Madrid.