L’any 2013 hi havia 3.325 llicencies, ocupaven 42.000 m2 de via pública, aquesta és l’herència que el govern del PSC i ICV-EUiA ens va deixar amb la seva regulació de terrasses. En només un any, Xavier Trias i el seu aliat a la ciutat, el PP, van aconseguir pujar aquesta xifra fins a les 4.600. Però tampoc cal entrar en gaires xifres, només cal viure a Barcelona per adonar-se’n de que la situació és insostenible.
Per començar, posem en qüestió la impossibilitat de suspendre la concessió de llicències fins que s’aprovi la nova ordenança.
No cal anar gaire lluny: l’Ajuntament de Sant Cugat va adoptar la mesura el 10 d’octubre de 2014. Aquí els portem el decret de l’alcaldia. Només cal copiar, enganxar i publicar ala Gaseta i al Butlletí Oficial de la Província.
Diu una dita popular que qui vol fer les coses busca els mitjans, i qui no vol fer-les, busca excuses. I potser això és el què tenim avui sobre la taula: una excusa. No es pot fer de la creació de comissions, debats o participació en l’excusa per dilatar la presa de decisions necessàries per a la ciutat. El poble esta manant, però obeeix el govern? El moviment veïnal ja fa anys que reclama solucions i respostes enfront a la privatització i explotació privada de l’espai públic. El carrer Blai, la Rambla del Poblenou, l’Avinguda Gaudí, places de tots els barris de Gràcia, Sants o Poblesec son exemples flagrants de com s’ha convertit en propietat pública, privatitzada de facto. La ciutat no és una mercaderia, és un dret dels veïns i les veïnes que l’habiten, la construeixen i la treballen.
Alguns, com sempre, des del maniqueisme, voldran vendre el debat sobre terrasses sí o terrasses no. Ens posaran mil excuses sobre l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball i les mil fal·làcies de sempre sobre els suposats emprenedors. Però, aquest no és el debat. El debat és quina ciutat i quins barris volem. La privatització de l’espai públic ha estat una constant que ha avançat en paral·lel a la repressió de tota expressió espontània al carrer. Mentre l’ordenança del civisme sanciona a algú que beu una cervesa en un banc, a dos metres una quarantena de taules ocupen el 50 % de la vorera o del passeig.
Podem optar pels carrers mercaderia, on consumeixes o passes de llarg sense aturar-te (quan pots, si tens espai), seguint alimentant la roda de la mercantilització del temps, l’espai, l’oci i el temps lliure. O podem recuperar el dret a la ciutat, al desenvolupament comunitari, a l’ús i gaudi de les places i carrers sense intercanvis monetaris que copen, tots els espais de les nostres vides. Al cap i a la fi, podem jugar a pilota a la plaça, volem fer tertúlies entre veïns i veïnes i no omplir-la de taules i cadires de franquicies.
Tanquem amb algunes dades, a tall d’exemple, i de fi de la paciència veïnal:
- Plaça Reial: 1.669 cadires pagant, 8 gratis
- Rambla del Poblenou: 53 terrasses
- Enric Granados: 51 terrasses
- Les Rambles, des de Canaletes fins a Drassanes, ja no les reconeix ningú.
No ens calen plens per tenir un diàleg de sords on tot el què es proposa és crear una comissió abstracta per parlar del tema. Avui el govern ha volgut marcar l’agenda, esperem que quan es decideixin a fer-hi alguna cosa no sigui, encara més, massa tard.