Descarrega’t aquí el nostre programa
La CUP Capgirem Barcelona ha decidit presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona de l’any 2015. I ho ha fet malgrat que, cada any, la crida a participar electoralment acaba justificant unes polítiques que ens sobrepassen i que afermen el projecte neoliberal (ara també d’austeritat i retallades de condicions de vida) de precarització laboral, privatitzacions de drets socials i de serveis públics, pèrdua de llibertats i pèrdua de renda a favor de les elits burgeses.
La institució electoral en la nostra societat capitalista i patriarcal ha funcionat històricament, i funciona, amb mecanismes al servei d’aquests grups socials dominants, i poc marge ens donen a la classe treballadora: ens enfrontem a un finançament de les campanyes del tot desigual, i a un domini dels mitjans de comunicació i una hegemonia ideològica treballada pels poders polític i econòmic durant dècades a sang i foc, però també a ploma i fibra òptica.
Des del 1979 amb els governs municipals formalment progressistes (PSC-ICV-ERC) o conservadors (CiU), la classe treballadora ha perdut en totes les sobiranies. La continuïtat en relació amb molts elements provinents de la dictadura (el “desarrollismo” per exemple) ha estat molt més rellevant que les virtuts constitucionals idealitzades reiterativament.
Els governants municipals han seguit supeditant la ciutat als interessos més especulatius (continuant el model Porcioles) i ja en les darreres dècades de l’economia financera han fet encara més evident el capital fictici implicat. Han supeditat tota la política municipal als grans macroesdeveniments-negoci (Jocs Olímpics de Barcelona’92, Fòrum de les Cultures’04 ) per implantar el nucli de la bombolla immobiliària especuladora, i una política de l’espectacle que introduïa un patriotisme barceloní per diluir la consciència crítica en el model de la ciutat burgesa (sovint substitutiu del procés català de lluita anticolonial), tot plegat al servei de la suposada “competitivitat” de Barcelona.
Aquests governants han venut tot el sòl públic que han pogut, primer han especulat amb la bombolla immobiliària al servei dels interessos dels bancs, i un cop implantat aquest cicle que ens ha expulsat dels nostres barris o que ens hi ha deixat precaritzats i endeutats fins al coll, han obert un nou escenari d’espoli urbà tot instrumentalitzant el turisme en benefici de la indústria i de reduïts sectors socials. Així, han convertit la ciutat en un parc temàtic. En altres fronts, el projecte burgès de Barcelona ha posat el carrer al servei de l’automoció i de la mercantilització. Ha supeditat també l’urbanisme a aquests factors, ha menyspreat la classe treballadora i ha fardat internacionalment dels baixos salaris oferint la ciutat com un paradís per a executius i grups empresarials àvids de beneficis.
Poca sobirania hem pogut exercir en aquestes condicions, quan els governants municipals deixaven tot l’espai urbà a la intempèrie del mercat i els capitals. Han sacrificat tot el patrimoni de bagatge i combat polítics que pogués quedar de la Barcelona revolucionària i de lluita antifranquista, tot plegat a canvi d’un projecte modernitzador que ha imposat la ideologia neoliberal per sobre de qualsevol altre projecte col•ectivista i de ruptura. D’aquesta manera, s’ha acabat consolidant i modernitzant el patriarcat en el mateix paquet hegemònic.
La Barcelona continuada pel règim del 1978 ha estat un frau enorme, amb l’objectiu de mantenir el joc capitalista i de superar la reorganització treballadora i les nostres lluites. Paral•elament, s’ha mantingut un dels estats centralistes i opressors de pobles més totalitaristes d’Europa. I alhora, s’ha pretès allunyar de les nostres representacions i anhels la forma més natural de reorganització col•ectiva d’un poble, aquella que coincideix amb el territori colonitzat, els Països Catalans.
Llargs processos de privatització dels serveis públics municipals s’han portat a terme per al guany d’una minoria social, i també per desfer les conquestes socials i els drets socials consolidats. En aquest context, els nostres enemics de classe volen que comencem de zero. El municipalisme és l’eina de confrontació contra un capital que, ara més que mai, aspira a una major concentració de la riquesa i del poder de decisió. Per això el nostre projecte parteix amb l’objectiu de remunicipalitzar-ho tot: allò que han privatitzat, però també allò privat que mai ho hauria d’haver-ho estat. Creiem fermament en una societat i una Administració pública construïda des de baix, des dels municipis i els barris, i sotmesa a una democràcia directa i plenament desenvolupada que ens faci recuperar les pràctiques col•ectives i col•ectivitzadores al servei de la majoria social treballadora. Una ciutat construïda des de baix, carrer a carrer, barri a barri. La democràcia no es pot delegar, s’ha d’exercir. I aquest exercici només és possible des de la proximitat. Els veïns han de controlar democràticament els seus barris (serveis, equipaments, infraestructures…) i llur planificació. Han de poder decidir el present i el futur. Per tant defensem una ciutat oberta i descentralitzada. En aquest camí s’ha de reformar el sistema electoral per assolir una millor representació directa. Cal enfrontar-nos als nous espolis socials i ecològics que es legalitzen amb el TTIP, al pagament obligat del deute i al segrest democràtic de la UE. Plantegem aixecar una barricada contra el neoliberalisme que tot ho mercantilitza, una barricada fonamentada en la municipalització, en la gestió directa i pública total, sense cap tipus d’externalització. Plantegem recuperar i impulsar els drets laborals i de la classe treballadora des de l’Ajuntament, boicotejant les reformes laborals vigents i la precarització, mentre defensem una Barcelona que redueixi la jornada laboral significativament per a redistribuir el treball i la renda i perquè siguem més sobirans sobre el nostre temps.
Des de la CUP Capgirem Barcelona no idealitzem les eleccions municipals. No pretenem guanyar les eleccions, sinó transformar la ciutat sencera. Sabem que la transformació i l’emancipació de classe, feminista i ecologista no vindrà de la mà d’unes eleccions, sinó de la mobilització col•lectiva i les lluites de classe (socialistes-comunistes), feministes i ecologistes, i també de la mà de l’antiautoritarisme i l’emancipació llibertària, contra les eines dels dominadors: els estats d’allà i d’aquí. Tot plegat demana l’organització revolucionària de les col•lectivitats en lluita i dels moviments socials en la Unitat Popular.
Si veiem la necessitat d’assolir la nostra presència a l’Ajuntament de Barcelona és perquè aspirem, sense embuts, a retroalimentar i impulsar aquesta Unitat Popular en formació, i de posar-hi regidors i regidores crítics i combatius al seu servei.
Hem perdut massa i per això ho volem tot, la qual cosa inclou totes les sobiranies: la de classe, la de gènere, la de poble davant de qualsevol colonització, sigui del capital o d’un estat opressor, i la del marc conseqüent en el qual construir un projecte alliberador per als Països Catalans.
Descarrega’t aquí el nostre programa