Fa tres setmanes el govern de la ciutat va donar als grups municipals un document de treball per a recollir-ne les aportacions (“Estratègia d’inclusió per a persones que exerceixen la venda ambulant irregular a Barcelona”), de manera que la CUP Capgirem Barcelona hem elaborat un seguit de propostes sobre aquest qüestió a partir de les reunions dutes a terme amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i basant-nos en el nostre propi programa polític.

Consideracions, dubtes i puntualitzacions al document del govern:

  • Hi ha una estimació del perjudici per al petit comerç en funció de l’àrea de la ciutat de què tractem? Quin impacte provoca la presència dels venedors ambulants al centre de la ciutat, davant de grans botigues com ara H&M, Desigual, Zara..? Allà, els petits comerços han estat esborrats del mapa!
  • Quan es parla dels perjudicis de la venda ambulant als petit comerços, de quines dades disposem?
  • Els venedors ambulants compren els seus productes normalment a majoristes, i disposen dels tiquets de compra. Cal ser curosos quan es parla dels impostos que paguen o deixen de pagar els venedors.
  • La composició de la mesa tècnica transversal no es pot anomenar transversal si no s’ha previst la presència del sindicat de venedors ambulants.
  • Es parla de condicionar la convocatòria de l’espai de trobada a la suposada violència o agressivitat cap als agents de la Guàrdia Urbana, aquest espai és un espai que ha de mantenir-se obert de manera incondicional. Alhora, cal articular els mecanismes necessaris per evitar agressions dels membres de les UPA als venedors ambulants.
  • Creiem que a l’espai de trobada és el lloc al qual han d’assistir els col·lectius de defensa dels drets humans, i no en un espai a part.

Propostes:

Les propostes que posem sobre la taula parteixen d’una certesa: la situació en què es troben moltes de les persones que exerceixen la venda ambulant no és d’igualtat respecte a la majoria de ciutadans, per la raó òbvia que es tracta de persones a les quals es nega l’estatus de ciutadà de ple dret. Per tant, considerem que les solucions que s’han d’aportar no es poden circumscriure dins el marc legal que empara o oprimeix els anomenats ciutadans de ple dret.

En aquest context proposem:

  • Establir un seguit d’espais físics perquè els venedors ambulants puguin desenvolupar la seva tasca.
  • Deixar gestionar als venedors ambulants la seguretat del seu espai de treball, amb enllaços amb interlocutors de la GUB, per si tenen algun problema.
  • És prioritari que els venedors ambulants puguin constar al padró municipal, encara hi ha moltes dificultats per aconseguir-ho. Barcelona hauria de tornar a ser la ciutat on no cal disposar d’un domicili fix per poder empadronar-s’hi.
  • Retirada de les multes i denúncies en curs que impedeixen el procés de nacionalització. Cal observar que al mateix document del govern s’hi afirma que el cobrament de les multes és d’un 0,6%, per tant la seva única funció consisteix a dificultar la regularització de les persones multades.
  • El sindicat calcula que en tres mesos podrien estar en ple funcionament, i per això demanen que durant aquest temps no hi hagi intervenció policíaca.
  • Cal estudiar la possibilitat de fer un carnet de ciutat mentre es tramita la condició jurídica de nacionalitat.