L’aigua és un element indispensable per la població i els ecosistemes. Però estem perdent, cada dia una mica més, el control del seu cicle. Barcelona i l’AMB s’han abocat a un model mercantilista que converteix l’accés i el sanejament de l’aigua en un procés lucratiu en mans d’unes poques empreses, amoïnats només per obtenir beneficis econòmics en detriment del medi i de la seva població.
Volem capgirar aquesta tendència i deixar de considerar l’aigua únicament com un recurs. L’accés a l’aigua és una necessitat bàsica que ha de ser gestionada col·lectivament sota criteris dels béns comuns. Hem de començar a entendre l’aigua com l’element bàsic dels ecosistemes, fonamental per a la seva preservació i per al nostre futur. Els beneficis generats de la seva gestió s’han d’invertir a fer més eficient la distribució, retornar al medi una aigua amb la millor qualitat possible, així com garantir els cabals ambientals de les conques i la integritat dels ecosistemes. La percepció de l’aigua com un bé comú i la gestió integrada han d’esdevenir els pilars de la planificació hidrològica del país.
L’aigua i el territori
A la ciutat de Barcelona, l’accés a l’aigua i el sanejament és un servei bàsic però també és un factor de desequilibri territorial. El subministrament a l’àrea metropolitana altera el cabal de conques internes, principalment la del Ter, avui dia amb un estat ecològic molt precari. De manera paral·lela, s’està parlant de nous transvasaments per portar així més aigua de l’Ebre, el Segre i el Roina. Barcelona ha d’assumir els límits que presenten aquestes conques i, per tant, cal fer-ne un ús més eficient, tot reduint les pèrdues del sistema i millorant l’estalvi, sobretot en el sector serveis. Per això cal incentivar l’estalvi i penalitzar els consums excessius. Cal impulsar els sistemes d’aigües grises, millorar la gestió de les aigües pluvials i apostar per la utilització d’aigua regenerada.
Pressions i contaminació
El Llobregat està sotmès a fortes pressions demogràfiques que afecten la qualitat de l’aigua en rebre els efluents de les depuradores, industrials i agrícoles, a més dels residus salins de l’activitat minera a la zona del Bages. És per això que denunciarem i combatrem la contaminació provocada riu amunt que afecta la qualitat ambiental i sanitària mentre encareix el procés de potabilització. Si volem millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta, hem de millorar la qualitat de l’aigua dels rius, dels aqüífers i del mar.
Gestió del cicle de l’aigua
A Catalunya, els serveis públics d’aigua i sanejament són de responsabilitat pública municipal. Tot i que l’ajuntament de Barcelona és l’òrgan responsable, aquestes competències s’han transferit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un òrgan on la ciutadania té molt poca capacitat d’incidència. El 2013 es va crear l’empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA, participada amb un 70% per Agbar-Suez, un 15% per CaixaBank i un 15% per l’AMB, aquests últims corresponents als actius de l’antiga EMSSA (empresa pública encarregada de la gestió del sanejament, és a dir, les depuradores d’aigua). D’aquesta manera es va atorgar la concessió a dit a AGBAR per 35 anys i es va regularitzar una gestió irregular deguda a l’absència de contracte. AGBAR però ha vist amenaçat aquest domini hegemònic per un altre gegant empresarial: Acciona. Aquesta empresa va guanyar el concurs per privatitzar Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’empresa pública encarregada de la captació i potabilització de l’aigua del Ter i el Llobregat, amb l’únic objectiu de sanejar les arques de la Generalitat. Un procés que es troba enquistat als tribunals i que pot acabar amb indemnitzacions milionàries a càrrec de la població. Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua s’ho mira impotent, sense poder de decisió i amb un finançament precari que encara es pot agreujar més si perd part del seu finançament amb la privatització del cànon de l’aigua.
Per desenvolupar una nova cultura de l’aigua necessitem una nova gestió de l’aigua, en què la participació social sigui la norma, la transparència del procés, absoluta, i que retre comptes de tot plegat sigui una obligació. Cal una gestió que incorpori la dimensió ambiental i social en el dia a dia, que inclogui el control ciutadà i que tingui com a objectiu oferir un servei públic de qualitat respectant i protegint el medi. Demanarem una auditoria de tots els processos que han portat a la pèrdua de sobirania sobre el cicle de l’aigua. Aturarem la privatització d’ATLL i del cànon de l’aigua i caminarem per recuperar-ne tot el cicle.
Capgirar Barcelona és, també, capgirar aquest model. Remunicipalitzem el cicle de l’aigua!
Elisenda Ballesté, és membre del grup de treball de medi de la CUP Capgirem Barcelona