En les darrers hores hem tingut coneixement que en Josep Garganté, membre de la CUP Capgirem Barcelona i n’Esteban membre del col·lectiu de suport  als venedors ambulants Tras la Manta han estat denunciats per un metge del CAP Pere Camps de Barcelona, a instància de la Guàrdia Urbana per unes suposades coaccions.

Els fets es remunten al passat 23 de març quan en una persecució de manters a l’estació de metro de Drassanes, per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un noi va resultar ferit, havent de ser portat a l’hospital pels seus companys i altres persones solidàries que eren al lloc dels fets. En arribar al CAP Pere Camps de Barcelona, es varen trobar amb presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense que en cap moment es procedís a detenir a cap persona.

En el moment de la visita mèdica del ferit, sense estar sota la custòdia de la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi era present el cos policial.

Davant d’aquesta vulneració flagrant de Drets Humans en Josep Garganté juntament amb n’Esteban varen parlar amb el metge per exposar-li la situació, demanant-li, a petició del ferit que es trobava impedit per poder-se desplaçar doncs tenia la cama enguixada, que el tornés a visitar a fi que aquesta persona li pogués explicar el motiu de la visita de forma lliure, i no coaccionada per la presència de cap persona.

Mentrestant, vàrem tenir coneixement per part de la premsa, que un membre de la Guàrdia Urbana va estar filmant l’escena en la que es pot observar que en tot moment s’està apel·lant al metge, que té l’obligació de seguir unes determinades pautes en els diagnòstics i tràmits dels informes mèdics, que complís amb la seva obligació, sense interferir en cap cas en el contingut del mateix.

El resultat no sorprèn i no és nou, el metge reconeix que és una pràctica habitual, que la Guàrdia Urbana estigui present quan es fan visites, prescindint de la seva obligació de vetllar pel bé del pacient.

Aquestes obligacions deriven de l’article 25 de la Declaració Universals de Drets Humans, dels Drets Fonamentals a la intimitat, a la integritat física i moral, i a la tutela judicial efectiva, de la Llei General de la Salut, de la llei 41/2002 de l’autonomia del pacient, i de l’aplicació del Protocol d’Istanbul entre d’altres.

Aquesta pràctica reconeguda com habitual suposa que les persones que han estat torturades o maltractades per funcionaris públics vegin coartat el seu dret a ser visitat per un metge forense o el metge de primera assistència qui té l’obligació de ser garant de la integritat física de la persona i evitar que hi hagin cercles d’impunitat. En aquesta visita mèdica necessària per a formular denúncia (dret fonamental en una democràcia) a fi que sigui prova d’allò que relata la persona denunciant i poder acotar els fets denunciats amb la immediatesa sota custodia policial, és necessari que la persona pugui expressar-se de forma el més lliure possible sobre l’origen de les lesions i dels fets que les han causat, fet que queda impedit davant la presència de la policia en la visita mèdica.

Aquesta obligació en els darrers anys ha estat reclamada per moltes organitzacions i entitats de defensa dels Drets Humans, organismes internacionals i del Síndic de Greuges de Catalunya.

El que sorprèn, però és que aquesta persona malgrat no estar detinguda, el metge acceptés amb tota normalitat la presència de la policia a la visita mèdica, i el resultat sigui que aquest denunciï a qui vetlla pel compliment de les seves obligacions, i no a les coaccions exercides per part de la Guàrdia Urbana contra el pacient.

Aquests extrem és molt greu i exigim que es depurin les responsabilitats que pertoquin.

Així mateix, volem manifestar el nostre suport a la persona ferida, al Josep Garganté, a l’Esteban, al col·lectiu Tras La Manta i a totes persones que cada dia veuen vulnerats els seus drets.

Contra la impunitat policial no defallirem, per més denúncies, procediments o condemnes que ens suposin posarem llum allà a on hi ha ombres.

Exigim la identificació dels agents presents i l’aplicació immediata del Protocol d’Istanbul als centres mèdics i forenses.

Associacions, entitats i organitzacions adherides:

Alerta Solidària, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Arran, Endavant-OSAN, Candidatura d’Unitat Popular, Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, Associació Memòria Contra la Tortura, Irídia, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Confederació General de Treball de Catalunya.

La CUP Barcelona ha portat fins a les portes de l’Ajuntament una petita performance per a reivindicar el dret a accedir al padró per part de les persones sense papers. De fet, la coalició ha proposat la creació d’un Carnet de Ciutat per part del consistori municipal, de forma que l’obtenció lliure d’aquesta targeta proporcioni accés universal als drets com la salut pública.

Aquesta proposta s’emmarca dins la campanya de “Les deu pedalades”, que són les propostes de mínims que la CUP planteja a Barcelona en Comú per a negociar el seu suport a la modificació dels Pressupostos de 2016.

De fet, és la sisena “pedalada” presentada per la CUP, després d’anunciar propostes com la dissolució de la Unitat d’Antiavalots de la Guàrdia Urbana, la remunicipalització de serveis com la televisió BTV i Parcs i Jardin; així com la migració a programari lliure de tot el sistema informàtic de l’Ajuntament.

Les ‘cupaires’ han apostat en aquesta ocasió per una micro-acció a les portes de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament, que consistit en una llarga filera de sabates al terra intentant accedir a dita OAC. Es tracta d’intentar visivilitzar allò que éstà invisivilitzat a hores d’ara, com és el cas de les persones sense papers i els drets que els hi pertoquen.

Segons la regidora Maria José Lecha, “el Carnet de Ciutat no és la finalitat sinó un pas en el camí cap a la reafirmació que Barcelona és ciutat d’acollida i reconeix que totes les veïnes han d’estar en igualtat de drets”. I afegeix: “L’Ajuntament ha de ser un dels garants que tots i totes podem accedir als serveis municipals en la mesura que els necessitem, com ara el Consorci sanitari de Barcelona, el d’Educació i les taxes per la regularització”.

Emmarquem la denúncia contra el nostre regidor Josep Garganté en la campanya repressiva contra la venda ambulant i contra els col·lectius que li donen suport

El nostre regidor en nom de la CUP Capgirem Barcelona i un membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta, a petició del propi ferit, es va limitar a sol·licitar una nova assistència mèdica sense la presència de la Guàrdia Urbana. Segons el venedor ferit, va ser assistit en presència d’un agent, motiu pel qual no va poder explicar amb llibertat els motius de les lesions que havia patit.

Volem denunciar també la presència d’agents de paisà gravant a Josep Garganté, mentre exercia el legítim dret de representació política, i a un integrant del col·lectiu Tras la Manta. Entenem que la seva presencia no és casual sinó que respon a la voluntat de criminalitzar el suport als manters, i el que en tot cas entenem que sí que podria ser una coacció és el fet que la guardia urbana incités al metge a interposar una denuncia, com les mateixes diligències policials detallen.

La CUP Capgirem Barcelona neguem rotundament que el nostre regidor Josep Garganté coaccionés el professional mèdic que va atendre un dels venedors ambulants que fugia dels agents de la Guàrdia Urbana a causa d’una batussa policial.

Enfront de la criminalització de la Guàrdia Urbana, no defallirem en el suport a les persones invisibles d’aquesta ciutat. Ni en aquesta ciutat, ni enlloc cap persona és il·legal.

La CUP Capgirem Barcelona neguem rotundament que el nostre regidor Josep Garganté coaccionés, presumptament, el professional mèdic que va atendre un dels venedors ambulants que fugia dels agents de la Guàrdia Urbana a causa d’una batussa policial.

El nostre regidor i un membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta, a petició del propi ferit, es va limitar a sol·licitar una nova assistència mèdica sense la presència coaccionant de la Guàrdia Urbana.

Volem fer notar igualment la “misteriosa casualitat” de la presència d’agents de paisà la guàrdia urbana gravant el legítim dret de representació política del regidor, i també,  el seu suggeriment actiu al professional mèdic perquè interposés una denúncia i ho volem emmarcar dins de la campanya de persecució política als venedors ambulants i els moviments de suport com explicarem en Roda de Premsa demà divendres 8 d’abril a les 12h a la sala de premsa de l’Ajuntament.

La CUP Capgirem Barcelona ha demanat aquest matí, davant de la comissaria de la Guàrdia Urbana de La Rambla de Santa Mònica, la dissolució del cos d’Antiavalots de la Guàrdia Urbana.

La regidora Maria Rovira ha explicat que aquesta unitat te una funció antagònica al model de ciutat que defensa la candidatura. “Serveix per a exercir la repressió vers la resposta contestatària i la gent organitzada que conquereix drets al carrer”, ha exposat Rovira, “com són els casos de les treballadores sexuals o els manters organitzats”. També ha recordat en roda els antecedents d’excessos comesos per aquest cos de policia. “I que han estat encoberts per governs de PSC i CiU”, ha afegit.

La supressió del cos suposaria eliminar la partida número 132 del pressupost del 2015, anomenada “Seguretat i Ordre Públic”. Es, però, una supressió que no implica cap despesa addicional per a fer-se efectiva. I que no és una novetat. Ja en campanya electoral, tant Barcelona en Comú com la CUP ho recollien als seus respectius programes electorals. Per això, des de la CUP insten l’alcaldessa Colau a complir amb dita promesa de campanya, ara que té està en la seva mà.

De fet, aquesta demana és la quarta “pedalada” que la CUP anuncia, dins del paquet de 10 mesures mínimes per a pactar els pressupostos de 2016 amb BeC. En els propers dies farem públiques a la societat la resta de propostes.

Vídeo de la roda de premsa: https://www.youtube.com/watch?v=NVmk0nm5HWY