Aquest Ple de novembre presentarem una proposició per revisar la situació de privilegi fiscal de la que gaudeixen determinats equipaments, vinculats a entitats privades com l’església. Sovint aquest equipaments tenen un ús lucratiu en forma de centres educatius privats.

En l’apartat de preguntes demanarem saber:

– Quins processos participatius s’han dut a terme en l’elaboració dels pressupostos del 2018

– Quantes places d’allotjament turístic s’han obert des de l’aprovació del PEUAT, i quantes es preveuen durant el 2017, 2018 i 2019.

Proposició pagament IBI, propietats de l’església

Pregunta pressupostos participatius

Pregunta places allotjament turístic

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 14 de novembre 9:30h)

Davant l’alt nombre d’agressions sexuals que es produeixen a la nostra ciutat portarem una proposta per estudiar detalladament la relació entre les condicions de l’espai públic, la concepció d’aquest des d’una perspectiva feminista, i les agressions sexuals.

Proposició agressions masclistes

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 14 de novembre 16:30h)

La direcció de Mercabarna està determinada a privatitzar l’escorxador de la Zona Franca, demanarem que l’Ajuntament faci us de la seva presència al consell d’Administració per tal d’evitar aquest fet.

Proposició Mercabarna

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 15 de novembre 10:00h)

Vist l’augment d’agressions de caire feixista als carrers de Barcelona (quasi sempre coincidint amb mobilitzacions de caire espanyolista), demanarem a l’Ajuntament que posi els seus serveis jurídics a disposició de les víctimes i es personi en tots els cassos coneguts d’agressions feixistes, racistes i classistes.

En el mateix sentit demanarem en quin estat d’execució es troba la nostra proposició aprovada el gener del 2016, per la qual l’Ajuntament adquiria el compromís de posar tots els recursos municipals necessaris per combatre tota expressió feixista a la nostra ciutat.

Proposició ajuntament acusació antifeixista

Seguiment proposició Barcelona antifeixista

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 15 de novembre 16:30h)

Parlarem de l’actualització del Pla Director Urbanístic Metropolità, una procés que s’està duent a terme sense haver obert els espais participatius als municipis que la llei estableix. Per aquest motiu demanarem que siguin creades les comissions tècniques establertes per llei i els espais participatius.

També preguntarem sobre el capteniment del Govern respecte les atraccions turístiques de tracció animal.

Proposició Pla Director Urbanístic Metropolità

Pregunta carruatges de tracció animal

Estem tristes i enrabiades; des d’ahir ja són  10 les persones que per obeir el mandat  popular;  posar unes urnes per fer el referèndum i després per fer efectiu el resultat d’aquest, dormen a la presó. 11 presos polítics. Avui, des d’aquí, volem enviar una abraçada a totes les seves persones més properes;  una abraçada de solidaritat i de lluita. I que continuarem estan forts i lluitant per tornar-los a casa, com ho hem volgut fer sempre el conjunt de presos polítics; els de l’estat espanyol i els d’aquí. Dignitat i solidaritat antirrepressiva contra injustícia, contra aquells qui coarten la llibertat SEMPRE.

No entrarem a valorar les paraules provinents del PP i ciutadans, que una vegada més ens mostren la seva cara més autoritària i feixista. No n’esperem res d’aquells empresonen les persones per les seves idees.

Estem tristes, perquè ahir vam assistir a escenes que ens mostraven com alguns volien utilitzar de manera partidista el que està passant per posicionar-se electoralment. Vergonya i tristesa que es pugui arribar a aquests nivells, en plena espiral repressiva. Des del nostre grup, creiem que no és moment en absolut , de fer electoralisme i menys amb unes eleccions convocades per tal de continuar intentant destrossar l’autogovern de Catalunya, i impedir que s’acompleixin les voluntats popular.

Ens trobem en un moment de màxima excepcionalitat política i repressiva, on es confirma l’operació de l’estat espanyol contra aquells que pensen diferent a ells, contra aquells que posen urnes, contra aquells que obeeixen els resultats d’aquestes. Perquè senyora Colau i de BEC, el que està passant ni va començar sent un desastre, ni ha continuat sent una barbaritat ni és avui un error. El que ha passat és una operació absolutament orquestrada i que mostra l’estat i el conjunt del seu aparell; partits, tribunals, cossos de seguretat. Mostra tots aquests instruments  per fer front als que posen en perill el status quo vigent i una “unidad de españa” que va estar segellada en el pacte de la transició, ofegant el conjunt de pobles de l’estat i els drets i llibertats del conjunt de la població.

Avui veiem com tots els  instruments que te l’estat s’estan utilitzant per reprimir qualsevol dissidència política. L’estat ha utilitzat l’embat del procés per a posar en marxa una versió més autoritària d’ell mateix que ja tenia en agenda aplicar; amb aquet moviment ha demostrat la capacitat del nacionalisme espanyol de disciplinar gairebé totes les opcions polítiques no independentistes.

S’ha començat pels independentistes, però senyors i senyores que encara els queda una mica de dignitat política i s’autoanomenen d’esquerres, això avançarà perquè qualsevol persona, qualsevol moviment que pugui pertorbar l’ordre establert al conjunt de l’estat es vegi reprimit; no poden normalitzar aquesta repressió política, no podem permetre que passi com a EH, que després d’anys d’il·legalitzacions, de detencions, d’empresonaments, de dispersió, la majoria de persones ho van normalitzar, no van plantar prou cara de tal manera que ara ha permès, entre d’altres coses, que avui l’Estat  a través del seu entramat jurídco-polític pugui empresonar a mig govern de la Generalitat de Catalunya.

Estem tristos, enrabiats, però també estem forts i lluitarem des de la solidaritat antirepressiva i des de la convicció que només podem lluitar i avançar per construir un poble sobirà que construeixi sobiranies i pugui governar-se. Avui, hi ha una diferència; l’estat espanyol té por; i vostès senyors de Ciutadans, del PP i del PSC tenen por; per això empresona idees; però nosaltres tenim valentia. Nosaltres ja fa temps que l’hem perdut, ja fa temps que s’ha trencat la falsa idea de la revolució dels somriures, estem disposades a posar-hi el cos, el cap, el temps per avançar per vides que valguin la pena ser viscudes i construir una societat democràtica.

És per això, que des de la voluntat de construir una societat democràtica, el dissabte 11 omplirem els carrers de Barcelona per reivindicar que totes som antifeixistes. Que les nostres companyes no es toquen.

I ara i aquí tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern entre els que encara els queda alguna cosa de dignitat i el PSC; partit que ha avalat la situació actual, l’aplicació del 155, l’intervenció de Catalunya amb les seves conseqüències com són les detencions de 9 membres del govern legítim del parlament de Catalunya. Vergonya que encara es mantingui aquest pacte amb els que es manifesten amb l’extrema dreta; i els que encara no us heu manifestat amb l’extrema dreta a Barcelona els demanem que estripin el carnet facin com l’alcalde de Terrassa; posin per davant el principis ètics, polítics, si es que encara els hi en queden als interessos de partit; mostrin si estan del bàndol dels feixistes o no. Perquè ara mateix queda clar on es situen.

Tornem a demanar que es trenqui el pacte de govern així com també volem fer referència a aquells que s’anomenen també d’esquerres i estan fent càlculs per si les detencions d’ahir generaran més independentistes. Per ells també un missatge de repulsió i fàstic cap aquestes formes de fer i de ser. També per aquells que parleu de penes desproporcionades; què vol dir que en una democràcia hi ha penes proporcionades per posar urnes i obeir el poble?; que per desobeir sagrades constitucions que un 85% d el població no hem votat i defensar drets polítics hi ha penes proporcionades? Que per desobeir un estat espanyol que a osties, a cops de porra, amb bales de goma es atonyinava hi ha mesures proporcionades? Tants equilibris amb el llenguatge els ha fet estar d’un bàndol; pensin a on volen estar, reflexionin, esperem que decideixen d’aquell que construeix llibertats, que s’arremanga, que dona la cara; no que s’ho mira des del despatx i valora quines han estat les decisions encertades i quines no a posteriori; havent intentant mantenir-se en una falsa equidistància que beneficia a l’opressor.

Finalment creiem que estem en un moment on s’està visibilitzant l’autoritarisme de l’estat espanyol, amb la seva manca de separació de poder, el paper de la UE amb un silenci evident respecte el conflicte latent i l’antidemocràtica de l’estat espanyol, el paper dels bancs i la oligarquia; això ens mostra com per construir una república caldrà avançar i allunyar-se dels mecanismes d’un estat capitalista i patriarcal en el marc de la Unió Europea. En definitiva, caldrà que entre totes construïm sobiranies i aliances en el marc d’una Europa dels pobles, que ens permeti governar-nos.

Per últim, davant la situació actual no podem recuperar la normalitat; no podem normalitzar la repressió, cal que totes sortim al carrer, cal que aturem el país fins que les tornem a casa, fins que puguem conquerir les nostres llibertats polítiques com a persones i poble.

Per tant, sortim al carrer i defensem els nostres drets. Us tornarem a casa!

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten.

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238 ) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana?

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient.

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes.

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC UB

Enric Cañas, Conseller delegat de TMB, ha vetat la presència de la persona designada per la CUP per assistir al Consell d’administració de demà dimecres. En aquest cas un company del sindicat Solidaritat Obrera de Metro.

Com vam informar la setmana passada la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

Malgrat que mesos enrere el mateix Enric Cañas va informar a la CUP que el seu membre del Consell podia ser substituït per qualsevol persona en coincidir-li el Consell amb una Comissió de l’Ajuntament, ahir va fer arribar primer un missatge advertint que només es podia substituir un membre del Consell per un altre membre del Consell i avui un segon missatge canviant de nou el missatge dient que podia ser un membre del seu equip o grup, tècnic o polític, de la institució que representi (ajuntament o AMB).

Com a CUP s’ha fet arribar el nom de la persona elegida i la resposta ha sigut que no se’l permet assistir.

Un cop més la Direcció de TMB, amb Mercedes Vidal com a Presidenta, dóna exemple d’opacitat i manca de democràcia.

Així les coses, la CUP no assistirà demà al Consell d’administració de TMB i decidirà en els propers dies quines opcions li queden per poder cedir el seu seient al Consell d’administració.

L’entrada a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la candidatura va comportar la presència d’un membre al Consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Des de la CUP s’havia exigit des del principi de la seva participació en aquest ens que, al igual que assisteixen representants de CCOO, UGT i PTP amb veu però sense vot al Consell, també així hi fossin presents representants de les plantilles de Bus i Metro sense trobar cap resposta afirmativa per part de la Presidenta de TMB, Mercedes Vidal.

De la mateixa manera, des de la primera reunió on va assistir la CUP (Agost de 2015) es va demanar que es fessin públics els sous i condicions de tot el personal de l’equip directiu fora de conveni de TMB amb un resultat també negatiu.

Passats més de dos anys d’assistència a la reunió trimestral que aproximadament es realitza d’aquest ens, la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

La substitució del representant de la CUP implicarà deixar de cobrar els 351,65€ per reunió del Consell que s’entregaven a la caixa de resistència de la plantilla d’autobusos de TMB i que han sigut cedits al seu torn en la quantitat de 1.982,78€ a la vaga dels treballadors i treballadores de les càrniques Esfosa i de 1.054,95€ a la vaga dels treballadors i treballadores del Bicing.

La vinent reunió del Consell d’administració de TMB el 18 d’octubre assistirà per la CUP un representant de Solidaritat Obrera de Metro.

Davant de la situació de terror viscuda avui als nostres carrers, des de la CUP Capgirem Barcelona manifestem el nostre suport i solidaritat amb les vianants que han estat víctimes de l’atemptat i el nostre rebuig frontal a totes les formes de terrorisme feixista fruit de les lògiques internacionals del capitalisme.

Rebutgem, també frontalment, totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que aquests fets desencadenaran amb l’objectiu d’aprofundir els processos de repressió i militarització de la societat. Cridem a la unitat popular, a la solidaritat i a la reflexió col·lectiva en clau antifeixista, anticapitalista i internacionalista.

Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra han efectuat dos desallotjaments de blocs d’habitatges al Carrer Entença 151 i al Carrer Sugranyes número 9 de Barcelona.

El primer, al carrer Entença 151, es va dur a terme sense ordre judicial i amb un desplegament policial excessiu i que va fer una actuació totalment desproporcionada. Vídeos i fotografies mostren com l’actuació dels Mossos va ser violenta i va causar que dues persones haguessin de ser dutes a l’Hospital en ambulància. A més, en aquest mateix desallotjament, la policia catalana va actuar per petició d’un grup de treballadors que, seguint ordres de la propietat, tenien la intenció de tapiar els habitatges però el veïnat els hi impedia. Els treballadors van tapiar els habitatges okupats per les famílies l’endemà. La policia catalana defensant a la propietat d’un edifici enlloc de defensar a les persones de l’especulació d’una ciutat que està patint una metàstasis pel turisme i l’especulació. No és la primera vegada que la CUP-CC denuncia la connivència entre els Mossos i empreses com Desokupa, que es dediquen a desallotjar habitatges okupades sense ordre judicial. Ja al novembre del 2016 la CUP-CC va enviar una carta pública a la Secretaria General de la Conselleria d’Interior demanant explicacions sobre aquest tipus de pràctiques que emparen empreses que, en la seva majoria, estan directament vinculades a l’extrema dreta. La resposta va ser nul·la i la reunió que es va realitzar en cap cas va suposar que els Mossos deixessin de dur a terme aquestes col·laboracions, i el desallotjament del bloc Entença 151 n’és un exemple.

I les clavegueres no acaben aquí, resulta que la propietat de l’edifici d’Entença 151 té un acord de venda amb “Renda Corporación” – Societat que gestiona edificis de lloguer regentada per personatges com Luís Conde i altres destacats empresaris vinculats al Partit Popular – pel dia 30 de novembre amb la condició que l’edifici estigui buit. Un circuit tancat entre l’especulació d’habitatges per a usos turístics i de luxe, la col·laboració amb empreses privades que fan la feina bruta i la connivència dels cossos policials en defensa de la propietat privada i l’acumulació de beneficis a través de l’habitatge. Ahir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, va fer pública una carta al Conseller d’Interior exigint explicacions sobre el desplegament policial i la manca d’informació de la Conselleria envers el Consistori en un operatiu que deixava famílies al carrer.

L’altre desallotjament, el del Carrer Sugranyes número 9, fou amb ordre judicial però amb el mateix model de desplegament policial: violent i desproporcionat.

Pel que fa al Consistori, tot i la carta pública i malgrat les peticions de les organitzacions veïnals en defensa de l’habitatge i de l’Obra Social Barcelona, no va reallotjar les famílies tal com se li demanava. De fet va donar ordre a la Guàrdia Urbana de desallotjar-les del Districte de Sants quan aquestes exigien reallotjaments dignes per a totes les persones desallotjades. I quan aquestes van anar fins a la Plaça Sant Jaume per exigir explicacions, l’Ajuntament va tenir la mateixa actitud de rebuig: no les va rebre ni les va deixar entrar a l’Ajuntament.

Plou sobre mullat i sempre reben les mateixes. L’Ajuntament de Barcelona en cap cas havia de tractar les famílies i organitzacions amb un altre desallotjament. La violència de la gentrificació no es pot resoldre mai amb més violència policial.

Per altra banda, la falta de legislació adequada per a garantir l’habitatge digne a Catalunya suposa un dels principals esculls a casa nostra per a poder fer front a les dinàmiques especulatives i als models orientats a la nova indústria extractiva de casa nostra: el turisme.

Des de la CUP-CC i la CUP Capgirem Barcelona exigim a la Conselleria d’Interior que doni explicacions públiques sobre els dos operatius policials i sobre la col·laboració amb empreses privades que es dediquen a desallotjar famílies que okupen habitatges perquè no disposen d’habitatge.

També exigim a l’Ajuntament de Barcelona que doni explicacions

sobre les actuacions policials de la Guàrdia Urbana i sobre els criteris tècnics dels inspectors d’habitatge que van visitar el bloc d’Entença 151.

Així mateix posem de manifest la necessitat de tirar endavant un instrument legislatiu sobre habitatge que garanteixi el dret a un habitatge digne per sobre de fons d’inversió i dinàmiques especulatives. En aquesta mateixa línia demanem a l’Ajuntament de Barcelona que ampliï amb urgència el parc públic d’habitatge sense més dilacions, els veïns i les veïnes de la ciutat han de marxar perquè no poden fer front als lloguers i els barris perifèrics de la ciutat estan patint desnonaments sistemàticament amb la única garantia de les organitzacions i moviments socials que responen a la defensa de l’habitatge.

Cal anar al limit de la legislació vigent així com desobeir les lleis actuals que posen per davant els interessos especulatius a la garantia d’una vida digne.

Finalment, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que retirin les acusacions per l’acció d’Arran de l’autobús turístic i que deixin de valorar com a bé públic un dels instruments que contribueixen a fer possible que el turisme sigui la indústria extractiva de la ciutat i del país. Els béns públics han de ser en clau de benestar comú, i en aquest cas, el que haurien de denunciar són les actuacions desproporcionades de la policia en contra dels veïns i les pràctiques reiterades de vulneració del dret a l’habitatge dels fons d’inversió.

Avui hi ha convocada una comissió de presidència extraordinària a instàncies del Partit Demòcrata i el Partit Popular, per tal de demanar al govern de Barcelona quines seran les actuacions repressives que es duran a terme envers les accions desenvolupades per l’Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista Arran. Un cop més, la dreta municipal vol criminalitzar i reprimir les joves i a totes aquelles veïnes que defensen Barcelona, combatent el model turístic depredador actual.

La CUP Capgirem Barcelona hem decidit no participar del que és una vegada més, un teatre oportunista i que entenem no serà un debat que vagi a l’arrel dels models turístics que defensen els diferent partits polítics, ni els diferents agents socials de la ciutat, sinó que serà, sobre tot, un debat criminalitzador de les accions d’autodefensa que els barris de la ciutat estan duent a terme. Al nostre entendre aquestes accions es desenvolupen de manera absolutament legítima veient el creixement dels operadors turístics a la ciutat, així com la situació d’emergència social fruit del model turístic desenvolupat a Barcelona, conegut com el projecte Marca Barcelona; per tant, aquestes accions serveixen per visualitzar un conflicte latent, així com per defensar-se d’un model turístic que beneficia uns pocs, perjudica moltes veïnes, i alhora es caracteritza per ser un model depredador amb la ciutat, amb les persones que hi vivim i amb el medi ambient.

Així doncs, des de la nostra organització volem mostrar el nostre suport les companyes d’Arran i fem nostre el seu comunicat sobre les darreres accions de denúncia del model turístic als Països Catalans: http://arran.cat/blog/2017/08/06/comunicat-sobre-darreres-accions-denuncia-model-turistic-dels-paisos-catalans/

D’aquesta manera, entenem que és imprescindible que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi polítiques valentes que avancin cap al decreixement turístic a la nostra ciutat i garanteixi el dret a aquesta a les veïnes dels diferents barris. Cal aturar el capitalisme més ferotge que als nostres carrers té forma d’explotació a cost 0 per part dels operadors turístics mentre els reporta beneficis milionaris, així com combatre per tots els mitjans el barricidi que s’està produint: expulsant les veïnes i privatitzant l’accés a la ciutat; i, per tant, defensem qualsevol acció de denúncia, de conscienciació que vagi en aquesta direcció.

Així doncs, des de la CUP Capgirem Barcelona mostrem el nostre absolut rebuig al fet que l’Ajuntament i la Generalitat es personin en l’acusació contra Arran, tenint en compte que els autobusos malgrat estan pagats amb diners públics, són explotats per TMB que manté un conveni amb Turisme de BCN que li reporta 4 milions a l’any al Consorci público privat Barcelona Turisme –que serveix per promocionar el turisme tot i la situació de saturació existent als barris de Barcelona- així com entenem que accions de protesta són imprescindibles tenint en compte la situació actual.

Aquest Ple de juliol presentarem una proposició per fer justícia a la memòria del que van suposar els jocs olímpics del 92 per al moviment independentista revolucionari. La proposició demana posar en marxa tot un seguit de mesures per fer justícia a les víctimes de l’operació Garzón.

En quant a les preguntes, voldrem saber les mesures que té previst l’Ajuntament per fer front a les dificultats d’accés a equipaments culturals que suposa la massificació turística.

També preguntarem sobre els plans de futur del govern municipal respecte l’Anella Olímpica i les activitats que s’hi ha de desenvolupar ?

Proposició operació Garzón

Pregunta turisme i cultura

Pregunta Open Camp