Els serveis públics locals de la ciutat de Barcelona són la materialització dels drets socials conquerits a força de lluites i mobilitzacions socials , i també reflecteixen la necessitat de la població barcelonina com qualsevol societat al llarg de la història d’organitzar col·lectivament funcions urbanes imprescindibles, d’administrar-les.
Però l’administració pública i els serveis públics pateixen la distorsió del domini de les classes burgeses i de l’Estat que els ha acceptat només a la força i que promou sempre que pot la seva subordinació, desaparició, i privatització.
El neoliberalisme ha estat instal·lat a l’Ajuntament de Barcelona i la religió dels models de gestió cada cop més empresarials ha substituït a la funció i dedicació públics.
Capgirar l’Ajuntament de Barcelona vol dir recuperar la sobirania de les classes populars en l’administració local i per tant posar-la al servei dels drets socials i d’elles mateixes .
La vinculació als drets socials comporta un Ajuntament dedicat als serveis públics , que abandona el paradigma neoliberal i mercantilitzant i que construeix una administració pública basada en la democràcia directa i el control col·lectiu.
La sobirania de classe vol dir sumar l’administració local a un projecte emancipador més ampli de caràcter anticapitalista: el municipalisme rupturista.
Mesures destacades per la municipalització dels serveis públics:
1. Remunicipalització i gestió directa real de tots els serveis externalitzats i privatitzats. En particular, i de forma immediata: aigua, salut, serveis socials, residus, escoles bressol i transports.
2. Supressió del sistema gerencialista municipal.
3. Reintegrar l’organització municipal, retornant plantilles i revisió dels nomenaments dels càrrecs directius de l’administració municipal.
4. Renunciar a imposar nomenaments de càrrecs directius en l’administració municipal amb criteris d’afinitat política o personal. Aplicar sistemes objectius: concurs de mèrits, proves i convocatòria pública.
5. Crear consells col·lectius per a la representació universal d usuàries, treballadores i veïnes amb capacitat decisòria per a cada servei i equipament públic.
6. Facilitar espais i formes d’autoorganització treballadora tant dins com fora l’Ajuntament, en combinació i supeditats al desenvolupament del control popular: creació de consells tècnics assemblearis de treballadores municipals.
7. Programa sistemàtic d’eradicació de la precarietat laboral dins i fora l’Ajuntament.