El juliol del 88 Trias com a conseller de Salut ens advertia “és realista que alguns serveis els paguen els ciutadans”. No es referia al pagament que fem via impostos de la sanitat, sinó a la possibilitat d’haver de repagar també serveis sanitaris. Segurament eren afirmacions tímides front a les que feia l’actual conseller sobre la necessitat de “fer-nos d’una mútua”, o el “barra lliure en sanitat per qui se la pugui pagar”.
Les paraules de Trias iniciaven un model que fa 30 anys que es construeix, a Barcelona també, sobre la base de la cohabitació públic i privada, un model deliberadament complex jurídicament, tremendament opac i recolzat en un consens entre la dreta PP i CiU i el tripartit PSC,ERC i ICV. Segurament haurem de recordar com s’aprovaven per unanimitat al parlament la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya en que s’introdueix un sistema sanitari mixte públic-privat i la Llei 8/2007 creava l’ICS-empresa en pura coherència amb aquesta concepció mercantilista del dret a la salut.
Amb alguns trets diferenciats i diferenciadors però a tots els Països Catalans s’abraçava el dogma capitalista de que la salut és un negoci i per tant les administracions públiques s’havien de retirar de la prestació de serveis sanitaris.
Barcelona així, com a punta de llança del model, era el laboratori d’aquest sistema públic-privat i ens presentava hospitals netament públics i de gestió pública com Vall d’Hebron, amb hospitals que van ser de l’esglèsia com l’Hospital de Sant Pau, alguns hospitals de diferents administracions públiques però tractats com hospitals concertats on es fa activitat privada com l’Hospital Clínic, o de titularitat privada i finançament públic com l’Hospital Sant Joan de Déu o l’Hospital Sagrat Cor en mans d’una multinacional IDC Salut. I alguns consorcis com el Sanitari de Barcelona, el consorci sanitari Parc Salut Mar que gestiona l’Hospital del Mar o el futur consorci de l’Hospital de Clínic si les veïnes, usuàries i treballadores no l’aturem abans. Una amalgama de centres que tenen un denominador comú, són pagats amb els nostres impostos, tots reben finançament públic.
Les retallades feien aflorar la perversió d’aquest model que retallava als centres públics, entre ells el segon amb més retallades era l’Hospital Vall d’Hebron (tancament de llits i quiròfans, acomiadaments de treballadores i treballadors i en conseqüència augment de les llistes d’espera), i en canvi incrementava la compra d’activitat a IDC Salut (Hospital Sagrat Cor –entre altres-) en concepte d’assistència hospitalària de 71,1 milions d’euros el 2010 a 126,9 milions el 2012 un increment del 78%.
L’aflorada d’aquest model evidenciava per les veïnes de Barcelona que a més sanitat privada pagada amb els nostres impostos menys drets. Que a més competitivitat entre els centres sanitaris concertats i públics menys qualitat assistencial i que a més activitat privada pagada amb recursos públics menys equitat d’accés a la salut.
Aquest monstre competitiu i lliurat al mercat que volen que sigui la sanitat a Barcelona s’ha de capgirar, i per fer-ho, hem de desentranyar del propi Ajuntament tota aquesta complexitat i confusió de titularitats, de gestions i d’interessos que sempre acaben afavorint la privada per sobre de la salut de les classes populars.
Capgirar-la no vol dir revisar les externalitats de l’ajuntament com l’amalgama de consorcis, empreses, etc vol dir revertir-les. Vol dir oposar-se obertament contra la privatització del Parc Sanitari Pere Virgili i contra el Consorci Sanitari de l’Hospital Clínic, vol dir reobrir les urgències 24h del CAP de la Guineueta i de l’Hospital de l’Esperança, vol dir ser un dic contra tot intent de privatització.
Capgirar la sanitat vol dir saber que una ciutat on hi ha 8 anys de diferència de l’esperança de vida entre barris pobres i rics, contribuir des de l’ajuntament a un model sanitari de gestió, propietat i titularitat pública és una obligació més enllà de qualsevol programa electoral per reduir aquestes desigualtats de classe.
Capgirar-la vol dir dedicar 1000 ulls a mirar en aquesta trama consorcial de l’ajuntament què paguem les barcelonines a canvi de quins serveis, qui s’ha lucrat i com amb la nostra salut. Vol dir com amb INNOVA a Reus, fer net.
Capgirar-la està en les teves mans també quan votes, però sobretot ho està si t’organitzes per evitar que la nostra salut sigui el seu benefici.
