Un any després dels atacs criminals a Barcelona i Cambrils, la CUP vol fer un especial recordatori a les víctimes i expressar tota la nostra solidaritat cap als familiars i persones estimades. Un any després el desemparament és total, tan perquè en aquest any no s’ha atès a les víctimes, ferits i damnificats, com perquè no s’ha complert la primera part necessària per fer un dol: saber la veritat. Dol que han de passar els familiars però també la societat catalana en el seu conjunt. Volem reiterar també l’admiració per la resposta del poble català en forma d’onada de solidaritat i agrair la dedicació i tasques que van realitzar tots les professionals dels serveis d’emergències, bombers, personal sanitari i personal de psicologia. Volem fer una menció especial a totes les veïnes i treballadores de La Rambla i el seu entorn que van acollir a centenars de persones durant les hores que va durar el tancament dels carrers, que van atendre i acompanyar als familiars de les víctimes mortals fins a que no van arribar els professionals sanitaris i el personal de psicologia. La rapidesa en l’atenció a les víctimes i la companyonia cap a elles demostrada per tota la societat catalana des d’un inici, no ha tingut ni el recolzament ni la continuïtat de l’administració, ni de la classe política ni de la policia.
Un any més tard, la CUP considera que continua sent necessari entendre aquells fets no com una fortuïta calamitat sinó com a producte d’un context geopolític internacional determinat fruit de les dinàmiques de guerra global imposades per les potències imperialistes a l’Orient Mitjà des d’inicis del segle XXI. Cal recordar que aquesta dinàmica geopolítica, caldo de cultiu del Daeix i de fets com els de Barcelona i Cambrils del passat estiu, s’inicià precisament amb l’atac il·legal, dirigit per l’anomenat Quartet de les Açores, contra l’Iraq l’any 2003. Per això, no podem passar per alt la realitat tossuda i cruenta: les seves guerres, són les nostres morts.
Aquest anàlisi en termes geopolítics, però, es fa encara més necessari quan estirem el fil per desemmascarar els vincles entre les potències del golf pèrsic i les elits espanyoles. L’any 2016, l’Estat Espanyol va vendre armes a l’Aràbia Saudí per un valor de 116 milions d’Euros. El comerç d’armament entre l’Estat Espanyol i l’Aràbia Saudí, però, no és nou i s’ha dut a terme principalment a través de les seves monarquies. I és que la relació entre els Borbons i la Dinastia Saud fa 4 dècades que dura. L’any 1977, el príncep Saudí Fahd va realitzar un préstec per valor de 100 milions de dòlars al Rei Joan Carles I. Aquest préstec, que tenia com a objectiu ‘enfortir la monarquia espanyola’, mai hauria estat retornat. Les relacions, però, no van aturar-se i es van mantenir fins el passat 2016, quan per mitjà del nou rei Felip VI, es tancava una important venda d’armament en plena guerra del Iemen, conflicte que, per cert, ha estat totalment silenciat pels mitjans de comunicació catalans i espanyols. Mentre s’omplen la boca de lluita en la defensa dels valors democràtics, el cert és que l’Estat Espanyol i les seves institucions reaccionàries gaudeixen de total impunitat pels seus vincles amb estats on les dones no poden estudiar, treballar, conduir o sortir de casa sense un home. El comerç d’armament entre l’Estat Espanyol i l’Aràbia Saudí, però, no és nou i s’ha dut a terme principalment a través de les seves monarquies.
En definitiva, les elits polítiques, militars i econòmiques de casa nostra, les que fan negoci amb la guerra i amb la compra-venda d’armament, les que utilitzen el capitalisme en la seva fase imperialista pel saqueig econòmic i de recursos, són les que acaben generant morts allà i aquí.
Per tant, els representants públics de la CUP no assistiran en actes on hi hagi la presència d’actors directament relacionats amb el tràfic d’armes i amb la perpetuació d’aquesta guerra global, com és el cas de la monarquia espanyola. Un monarquia que, com ja s’ha dit, patrocina la venda d’armes a Estats com l’Aràbia Saudita o Turquia amb evidents vincles amb el Daeix i el fanatisme religiós.
En tot moment la CUP vol expressar la seva solidaritat amb les víctimes i familiars de Barcelona, Cambrils i Ripoll i hi haurà presència de representants públics a tots els actes que s’organitzin paral·lelament, però no assistir a l’acte organitzat per l’ajuntament de Barcelona respon a la voluntat de denúncia de les responsabilitats de l’Estat espanyol en aquesta problemàtica. En aquest sentit, la CUP va traslladar al govern de la Generalitat la petició de celebrar un acte d’homenatge paral·lel on no hi assistissin còmplices directes del capitalisme imperialista que s’enriqueix amb la mort. Aquesta petició ha estat rebutjada.
Per altra banda, volem recordar que l’any passat la CUP-CC va demanar la celebració d’un ple extraordinari monogràfic al Parlament de Catalunya per tal d’analitzar tant els mecanismes de resposta social en clau antifeixista i antiracista als atemptats com els mecanismes institucionals, especialment els policials, de gestió dels mateixos. Tanmateix, de manera poc comprensible, aquesta petició va ser rebutjada per part de tots els grups parlamentaris.
Així, un any més tard, només s’ha creat la Comissió d’Investigació dels Atemptats al Parlament de Catalunya però encara estem lluny de treballar des de les administracions públiques les eines bàsiques i mecanismes socials que garanteixin la no repetició d’un atemptat d’aquestes característiques. Entenem que cal conèixer i consolidar aquelles iniciatives que a través de l’autoorganització han servit per generar espais de resistència antifeixista comunitària i que cal analitzar quins van ser els procediments, protocols i responsables de les actuacions policials amb l’objectiu de debatre en relació de les execucions extrajudicials. Les morts a Cambrils i al Penedès se’ns van presentar i encara es defensen com a inevitables i fruit de les circumstàncies, però cal conèixer si hi ha alternatives d’actuació amb més garanties i clarificar les circumstàncies d’aquelles morts.
Cal ser conscient que els atacs com els que es van viure a diverses zones del Principat fa un any, busquen dividir-nos, però cal recordar que els països de l’Orient Mitjà pateixen cada dia atacs. Cal fer èmfasi en el fet que les refugiades que viuen a casa nostra estan fugint dels mateixos que el 17 d’agost de 2017 van atacar Barcelona. És en aquest sentit que, cal seguir lluitant contra el feixisme, vingui d’on vingui, i reafirmar-nos amb els valors d’acollida que sempre hem defensat. Per tant, rebutgem totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que els fets van desencadenar. Els atacs perpetrats per l’extremisme no representen la comunitat musulmana, al contrari, és aquesta comunitat que arreu del món pateix amb escreix l’odi i el terrorisme. És per això, que la solidaritat és la nostre millor arma i juntes combatrem els discursos d’odi, por, i discriminació que només aconsegueixen dividir les classes populars d’aquí i arreu.
Cal fer èmfasi en la dimensió conscient, planificada i deliberada del fonamentalisme islàmic, que s’ha mostrat extremadament útil per les potències imperialistes. Ens sembla necessari recordar que el fanatisme religiós instrumentalitza el patiment de totes aquelles persones que pateixen més directament les conseqüències de la desigualtat, la falta d’oportunitats, l’exclusió i la marginalitat socials provocades pel capitalisme globalitzat per tal d’expandir la seva influència social. Per tant, sense les condicions d’atomització social i subjugació dels pobles creades pel segon no existiria el primer.
El xoc que ens van produir aquests atacs en cap cas pot ser utilitzat com a excusa per militaritzar l’espai públic i retallar drets i llibertats. Ens pertoca a totes i tots combatre l’odi i el feixisme amb solidaritat de classe i fraternitat entre els pobles. La solidaritat és la tendresa dels pobles, i estem convençudes que als Països Catalans sempre tindrem les portes obertes a la gent i tancades al feixisme.
Entenem que el record d’aquest divendres 17 d’agost ha d’anar per totes i cadascuna de les víctimes que en els darrers dies han alertat de l’abandó en el que han viscut aquest any i de les dificultats burocràtiques que es troben per rebre el suport necessari.
A partir que es van coneixent parts del sumari, la situació de desemparament que han de viure les víctimes és absoluta perquè evidencia que aquells a qui se’ls suposava protecció són els mateixos que tenien per confident al cervell dels atemptats. Les informacions amagades i poc clares i el bloqueig a la comissió d’investigació posen de manifest que l’Estat i les institucions no poden estar oferint res pitjor a les víctimes que desconfiança i desprotecció.
Els rituals són necessaris en el procés de dol, en el procés d’acceptació de la pèrdua que víctimes i societat han d’assumir, però els rituals han de ser sincers, sense demagògia i sobretot coherents amb allò que es fa abans i després del ritual, si no és pura propaganda per sortir a la foto.Constatem que no s’han fet passos que vagin més enllà dels rituals i el simbolisme esporàdic i no hi ha hagut un tractament global del dol en tota la seva dimensió, des de la més personal a les conseqüències socials, i des de la lògica de la inclusió que rebutgi els discursos xenòfobs que estan patint la comunitat musulmana i d’altres col·lectius. Cal ocupar-se i afrontar amb tota la seva complexitat l’atenció a les víctimes i reconèixer-les a totes, des de l’acompanyament psicològic a la resposta social i institucional, que ha de saber gestionar què han significat els atemptats i respondre davant tot allò que s’ha promès i no s’està fent.
Des de la solidaritat, l’empatia i el suport mutu, avui i cada dia volem tenir presents totes i cadascuna de les víctimes.
