Arxiu de la categoria: Notes de premsa

La retirada del Ple Extraordinari és una constatació de la manca de treball de fons en moltes de les mesures presentades pel Govern municipal

Davant de la retirada del Ple Extraordinari d’aquest matí convocat per Barcelona en Comú, volem manifestar que es tracta d’una nova mostra de la feblesa de les polítiques que durant aquests tres anys ha tirat endavant el projecte polític, que havia de ser de canvi, de Barcelona en Comú. A la proposició que va presentar BeC al Ple mancava contingut i voluntat transformadora, assumint una per una les posicions hegemòniques en cada un dels eixos que plantejava.

Des de la CUP Capgirem Barcelona ens reafirmem en allò que hem dit repetides vegades, no es pot governar per a tothom, perquè al final qui en surt perjudicada sempre és la classe treballadora. Així com tampoc es pot plantejar un projecte de canvi que al primer revolt tendeix sempre a girar cap a les posicions hegemòniques, en comptes de treballar per desplaçar l’hegemonia cap a l’esquerra, assumint totes les conseqüències que pugui tenir aquest esforç.

Avui volíem presentar una sèrie de mesuresper aconseguir que la ciutat reverteixi la situació actual i poder ajudar a la gent a tenir una vida més digne. Tractar l’habitatge com un bé de primera necessitat, derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES, posar al centre la perspectiva de gènere en polítiques públiques, reconeixement del referèndum de l’1 d’octubre, etc. Totes aquestes mesures avui ni tan sols serà discutides, i això significa que el model actual continua pervivint amb la única oposició de les lluites al carrer.

Arribem a la retirada d’aquest Ple Extraordinari, com a conseqüència de la dinàmica que hem viscut aquests tres anys a l’Ajuntament, el Govern fa una proposta que anuncia als mitjans, no hi ha hagut cap mena de treball previ conjunt, se’ns demana que ens avinguem a votar-la favorablement, i en l’hipotètic cas que el Govern la pugui aprovar inicia una campanya comunicativa contra aquells grups que no l’hagin votat a favor.

Aquesta dinàmica s’ha repetit diverses vegades durant aquests anys, i si bé pot haver donat alguns fruits al partit del Govern, ha generat grans perjudicis a la classe treballadora de la ciutat, i ha suposat perdre nombroses oportunitats de tirar endavant propostes de caire realment transformador.

Malgrat tots aquests motius, ens tornem a posar a disposició del Govern per tal de tractar accions i mesures que puguin respondre a les diferents situacions d’emergència que actualment es viuen a la ciutat i a les quals no podem donar l’esquena.

La Crida LGBTI i La CUP Capgirem Barcelona criden al no participar al Pride per acceptar patrocinadors vinculats a deportacions, desnonaments i als efectes mes negatius del turisme

La Crida LGBTI i la CUP Capgirem Barcelona criden a no participar al Pride per acceptar patrocinadors vinculats a deportacions, desnonaments i als efectes mes negatius del turisme

Tal i com va denunciar la Crida LGBTI el Pride 2018 pretén tirar endavant un “rentat rosa” d’imatge d’empreses vinculades a l’especulació immobiliària i la deportació de persones migrants.

Les dues organitzacions reclamen a Ada Colau que no assisteixi al Pride perquè ACEGAL utilitzà l’esdeveniment per promoure interessos privats i empresarials amb el Pride

La CUP Capgirem Barcelona ha manifestat la seva oposició a la comercialització de la lluita pels drets de les persones LGBTI en funció d’interessos d’empreses privades que promouen des de l’Associació Catalana d’Empreses per a persones LGBTI (ACEGAL) a partir del Pride de Barcelona. Per això des de l’organització es convoca a la manifestació de la Comissió Unitària 28 de juny, hereva dels que van convocar la primera manifestació per l’alliberament LGBTI a la capital catalana enguany fa 41 anys, en la qual no participa l’empresariat LGBTI sinó només organitzacions reivindicatives, i que no té com a patrocinadors a empreses privades. 

Tal i com ha denunciat la Crida LGBTI l’edició d’enguany del Pride, dedicada en principi als refugiats LGBTI, s’amaga en realitat una operació de “rentat rosa” de la imatge d’empreses com ara Airbnb, B the Travel Brand i Merlin Propiertis. La col·laboració amb el Pride permetria a aquestes empreses amb comportaments ètics dubtosos, un rentat rosa d’imatge (pinkwashing) apel·lant a una suposada amabilitat cap al col·lectiu LGBTI a partir, en aquest cas, del patrocini d’aquest esdeveniment. Airbnb, un dels motors de la turistificació massiva de la ciutat i de la conseqüent pèrdua de qualitat de vida per part dels veïns, es va retirar després de la denúncia pública de la Crida LGBTI  a través de xarxes. 

B the Travel Brand, que va patrocinar un acte de turisme LGBTI en el marc el Pride, forma part del Grup Barceló que va ser l’adjudicataria fins l’any passat dels vols de deportació de persones migrades la qual cosa considerem un acte d’hipocresia, i de rentat de cara “rosa” en un Pride dedicat als refugiats. 

Per la seva banda, l’sponsor silver, Merlin Propiertis, a través de Testa Residencial, ha estat vinculat a desnonaments a la pròpia ciutat i arreu de l’Estat espanyol i en operacions immobiliàries que han afavorit l’especulació i al generació d’una nova bombolla immobiliària. Per nosaltres, totes les lluites socials estan connectades, per això diguem, No en el nostre nom!

Capitalisme rosa

Des de la CUP Capgirem Barcelona i la Crida LGBTI es fa acció política per construir un contra-model socialista, feminista, antipatriarcal, lliure d’LGBTI-fòbia, popular, descentralitzat i assembleari. Un model pensat per als veïns i les veïns dels barris i contraposat al que proposa el Pride: que promou el turisme i el capitalisme rosa. Critiquem les violències del cisheteropatriarcat i del capitalisme rosa contra les dones i les persones LGBTI, per això exigim el desplegament de la Llei 11/2014 pels drets de les persones LGBTI i contra la LGBTI-fòbia, el desplegament de polítiques públiques municipals LGBTI. I per això mateix critiquem el capitalisme rosa converteix el col·lectiu LGBTI en un segment de mercat, i no en garanteix els drets i llibertats, ni que deixem de patir violència LGBTI-fòbica. 

Volem agrair la feina en el dia a dia de les entitats que col·laboren amb el Pride, sense ànim de lucre i que moltes d’elles també participen de la Comissió Unitària 28 de juny. Entenem que les diferents activitats del Pride poden suposar espais de visibilitat però creiem que cal desvincular el 28 de juny del mercat LGBTI, cosa que impedeix la presència d’ACEGAL en el Pride en un paper no precisament secundari.

Per això reclamem a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en coherència amb el seu passat d’activista social i pel dret a l’habitatge que no assisteixi al Pride i aposti únicament per l’assistència a la manifestació de la Comissió Unitària: crític i organitzat des d’entitats reivindicatives. 

Convocatòries 30 de juny

Convoquem a l’acte polític de la Crida LGBTI el 30 de juny a les 16.30 h a la Plaça Urquinaona de Barcelona, i posteriorment a les 18.30 h del mateix dia a Plaça Universitat de Barcelona a la manifestació de la Comissió Unitària del 28 de juny formada per més de trenta entitats. 

 

La Crida LGBTI denuncia que el Pride de Barcelona ajuda a fer un “rentat rosa” d’imatge al fons d’inversió immobiliària Merlin Properties

Cal aturar els peus als especuladors, el 30% lloguer assequible en els nous habitatges cal aplicar-lo des de bon inici.

En motiu de les pressions d’ERC i el PSC, la proposició per regular les llicències d’obres per tal que el 30% dels habitatges que posin al mercat les constructores siguin de lloguer social, s’ha vist substancialment modificada al no incloure aquesta condició des del moment en que s’aprova el tràmit d’inici, és a dir avui. Això vol dir, que des d’avui i fins l’aprovació final els promotors i constructors poden entrar llicències sense haver de dedicar el 30% de les obres al lloguer assequible.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem alertar que la no inclusió d’aquesta moratòria obre la porta a tot tipus d’efectes no desitjats en la lògica de moviments de capital i especulatius, i és per aquest motiu que hem decidit presentar una proposició d’urgència a la Comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, per tal que en cas d’aprovar-se destinar el 30% del nou lloguer a habitatge social, sigui efectiva la moratòria que determinats grups han volgut retirar, seguint el mandat dels interessos del capital.

Proposició inclusió de moratòria de llicències que no compleixin amb el 30%

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

ELS MITES DEL TURISME

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

Estem a la porta de Turisme de Barcelona per evidenciar que la gestió de les polítiques
públiques resta sota la influència dels interessos privats. Per reivindicar que els magnífics
professionals que aquí treballen haurien de fer-ho des del servei públic i amb la garantia de
servir a la ciutat. Volem recordar que el turisme es fonamenta en el patrimoni comú, de totes
les veïnes de la ciutat i no és lícit què uns quants s’enriqueixin mentre les veïnes són
expulsades dels seus barris, dels seus habitatges.
En el darrer informe de “Conjuntura Turística” de l’Ajuntament de Barcelona es ratifica el
creixement dels turistes i dels visitants a la ciutat durant el 2017. Creixement que continua,
segons dades del propi Ajuntament en els primers mesos de 2018, superant les del 2017 (entre
d’altres en creueristes i en passatgers de l’aeroport).

S’apropa l’estiu i tornem a tremolar. Veiem com s’aproxima el tsunami turístic. Amb l’arribada
del bon temps ja es percep l’augment de l’afluència turística als nostres carrers, la congestió
de l’espai públic, el col·lapse d’algunes línies de transport públic, el soroll nocturn, la
contaminació de l’aire agreujada pels creuers, i altres molèsties. Aquest estiu probablement el
turisme tornarà a batre records a la ciutat, i la majoria de partits polítics (i evidentment els
lobbies turístics) es felicitaran per això. I les veïnes, en canvi, n’estaran patint les
conseqüències.

Paral·lelament, sabem que la consciència veïnal sobre els problemes generats per la
massificació turística creix any rere any i de forma exponencial. Segons les enquestes
municipals, ja són majoria les veïnes de Barcelona que opinen que cal posar límits al turisme.
Perquè més no sempre significa millor. I malauradament ho hem comprovat en la pròpia pell,
perquè sabem que més turisme significa, entre d’altres coses, més especulació amb el preu de
l’habitatge, més pisos turístics, més soroll, més problemes de convivència, més privatització
d’espais públics, més generació de residus, més problemes de mobilitat als carrers i al
transport públic…

Fa només dues setmanes les entitats veïnals sortien al carrer per reclamar que Barcelona no
està en venda, que tenim dret a un habitatge digne i que no volem una ciutat que ens expulsa.
Doncs bé, les autoritats municipals haurien de prendre nota, perquè el problema de l’habitatge
és una emergència social a la ciutat, cada cop més barris estan veient com els preus del lloguer
pugen per sobre dels preus pre-crisi, les seves veïnes són desnonades o forçades a buscar
lloguers assequibles fora del barri o de la ciutat, mentre proliferen els pisos turístics o de luxe
per a classes benestants.

El problema de l’habitatge no es pot deslligar de les dinàmiques especulatives ni de la
massificació turística de la ciutat. Un pis turístic més, significa un pis menys per a viure-hi. Tant
s’hi val si el pis és legal o il·legal, la pujada del preu de l’habitatge i les molèsties de convivència
les provoquen igual. A més, els pisos il·legals segueixen operant a Barcelona amb total
impunitat, malgrat les càndides campanyes de conscienciació per als turistes o les mesures
adoptades o proposades des de l’Ajuntament, com ara el PEUAT, les inspeccions o la limitació
del període per al home-sharing a 60 dies. Tot és absolutament insuficient i no està a l’alçada
de l’ofensiva especulativa i el salvatge augment de l’arribada de turistes. Seriosament, què
estem disposades a fer per a garantir el dret a l’habitatge de les veïnes de Barcelona?
Però com dèiem, els discursos oficials sobre el turisme no parlaran de tot això. Ens parlaran
dels diners que el turisme deixa a la ciutat, sense dir-nos que aquests beneficis es concentren
en molt poques mans. Ens parlaran de l’ocupació que crea el turisme, sense parlar de la
intensa precarització del sector o dels salaris de misèria. Seguiran alimentant el relat
triomfalista, tot amagant les externalitats negatives que provoca sobre la població local. No
ens explicaran que en el turisme, unes poques persones fan un gran negoci basant-se en allò
que es de tots i totes, la ciutat. El patrimoni comú, l’espai públic, el mar, el paisatge urbà, la
cultura local… tot allò que han preservat les veïnes de Barcelona amb la seva lluita, es posa al
servei del capital i del benefici privat.

No només ens repetiran fins la sacietat les fal·làcies del turisme, sinó que a més tractaran de
criminalitzar el veïnat combatiu que no s’empassa el discurs triomfalista, amb la col·laboració
de certs mitjans de comunicació que no paren d’omplir titulars amb la invenció de la
“turismefòbia”. Confien en que la mentida repetida mil vegades, s’acabi convertint en veritat.
Però al veritat és que les barcelonines ja no caiem en la trampa, sabem qui hi ha darrera de
l’especulació i la massificació. I no són els propis turistes, sinó els lobbies, amb el vistiplau de la
majoria de partís polítics. No ens enganyen les campanyes de neteja d’imatge, on destaca
AirBnb com a mestre de la falsedat, intentant fer-nos creure que és una empresa d’economia
col·laborativa i no pas un gegant empresarial amb beneficis econòmics obscens i que ni tan
sols paga els impostos que li pertoquen.

En aquest context, des de la CUP hem considerat oportú desmitificar el discurs que s’han
generat en torn al turisme, amb els quals ens intenten fer creure que representa la gallina dels
ous d’or i que ha de ser intocable. Creiem que ha arribat l’hora de desemmascarar el gegant
amb peus de fang que se sustenta sobre l’explotació del patrimoni comú i l’empobriment de
la població.

També volem desmuntar el mite de que el turisme no es pot regular, o que les responsabilitats
polítiques estan en altres administracions. Cal anar a l’arrel del problema, assumir que el
“consens” entre els diferents agents socials i econòmics no sempre és possible, i que les
dimensions assolides pel turisme fan que els interessos dels lobbies i de les veïnes siguin
irreconciliables. El negoci d’uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Per tant,
cal valentia política per enfrontar-se als interessos de les elits econòmiques.
Nosaltres proposem avançar cap a un model turístic diferent basat en el decreixement, el
respecte per l’entorn ambiental i social, i la socialització dels guanys. També és necessari
prevenir i compensar els efectes negatius del turisme, regular estrictament el mercat de
l’habitatge, augmentar el parc d’habitatge social, promoure la diversificació econòmica, crear
circuits econòmics comunitaris i cooperatius, protegir els espais públics i patrimonials i els
ecosistemes del litoral. En definitiva, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les
classes populars i siguin invertits en necessitats socials. La millor manera per garantir això i
unes condicions laborals dignes en el sector és avançar cap a la municipalització dels
allotjaments i serveis turístics.

Us presentem doncs, per segon any, aquesta campanya que hem anomenat els Mites del
Turisme i que pretén desmuntar els discurs triomfalista i neoliberal lligat al sector, així com
posar sobre la taula que hi ha alternatives. Malauradament la campanya encara conserva
plenament la seva vigència, 10 mesos desprès de la seva presentació inicial.
Li hem donat forma de mapa de la ciutat, però en aquest cas, no s’hi representen els atractius
turístics sinó els diferents conflictes existents (privatització d’espais, conflictes laborals, espais
massificats, etc.). Per a cada mite s’aporten dades (provinents de fonts oficials) en forma
d’infografia que desmenteixen una a una algunes afirmacions que estem acostumades a sentir.
Volem que el missatge arribi a tot el veïnat, sobretot el que encara no està organitzat, perquè
la consciència i la lluita veïnal serà la que aconsegueixi garantir el dret a la ciutat de totes.

Presentacio Mites del Turisme 2018

#DesmitifiquemElTurisme
http://turisme.capgirembcn.cat
Contacte Grup de Treball de Turisme: turismecupcapgirem@gmail.com

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona respecte la situació en que ha quedat la Multiconsulta després del Ple del passat 10 d’abril

Des de la CUP Capgirem volem fer públiques les conclusions a les que hem arribat després d’haver revisat el nostre posicionament al Ple on es decidien les preguntes que  formarien part de la multiconsulta.

El posicionament de la CUP Capgirem Barcelona va ser debatut de manera assemblearia, com sempre, i en clau política no pas jurídica, com sempre, també. L’organització va arribar a la conclusió que va fer pública al Ple de l’ajuntament del dia 10 d’abril, en síntesi és això:

Cal municipalitzar el servei de l’aigua. Ja han passat 18 mesos des de que els tràmits per tal de tirar endavant amb la municipalització van ser aprovats, anem tard.

– Creiem que no s’ha de preguntar sobre si cal municipalitzar o no l’aigua, ja que això obre la porta a AGBAR, i els poders econòmics en general, a fer campanya pel no, obre la porta a consultar sobre drets bàsics i negar-los. Creiem que la pregunta havia de ser sobre quin model de gestió publica és més adient segons l’opinió de les participants a la consulta.

Aquestes consultes no son vinculants, depenen de la voluntat dels grups municipals al Ple i no hi ha cap garantia d’execució dels seus resultats més enllà de la voluntat política del Govern de torn, per això entenem que aquest no és el tipus de participació real al que hem d’aspirar.

La CUP Capgirem Barcelona va emetre el seu posicionament al Ple en base a aquests criteris polítics, de manera honesta, perquè les militants estaven convençudes que era allò que els pertocava fer.

Abans d’emetre la votació, la CUP Capgirem Barcelona ja havia parlat amb Aigua es Vida sobre el seu posicionament, i fins i tot durant la recollida de signatures ja va desestimar participar-hi com a organització. Tot i això l’organització ha reconegut mancances en la comunicació, vistes les reaccions que se’ns han fet arribar per diferents canals posteriorment.

Mai ha estat la intenció de la CUP Capgirem Barcelona deslegitimar, tutelar o menysprear la mobilització generada al voltant de les diferents preguntes que havien de formar part de la multiconsulta, una bona prova n’és la participació activa que n’han tingut part de les seves militants.

La candidatura reconeix errors en el sentit de la votació emesa al Ple, ja que no s’ajustava al reglament de participació aprovat recentment a l’Ajuntament, ja que segons aquest, els únics motius per oposar-se a una pregunta havien de tenir base jurídica, per tant aquí també s’ha fet autocrítica: no es van interpretar correctament les regles del “joc”.

En aquest sentit i en relació a les regles del “joc” la CUP Capgirem Barcelona vol mostrar la seva sorpresa en relació el funcionament del Ple i de qui entenem que ha de garantir que els debats es porten en els termes que correspon. En cap moment l’equip de Govern ni els Serveis Jurídics van posar sobre la taula la contradicció del nostre sentit del vot i discurs amb el reglament. Això ens sembla realment preocupant i un element que contribueix a la situació en la que ens trobem actualment. La manca de previsió i preparació del Govern i el serveis jurídics per  encarar aquest debat, sumats als nostres errors ja comentats, ha generat una situació d’incertesa que mai s’hauria d’haver produït i que lamentem profundament.

També volem fer constar que tot i que s’ha comentat per part del Govern que s’havia consensuat amb els diferents Grups Municipals que s’abstindrien en la votació del Ple, el Govern municipal mai s’ha reunit amb la candidatura per tal de debatre aquest suposat consens.

Finalment, considerem que estem tots massa condicionats per les lectures que fan els mitjans per afeblir els partits i els moviments d’esquerres alhora de prendre decisions i sobretot alhora d’emetre posicionaments públics i generar debats oberts a totes les veïnes i veïns de la ciutat. De fet, sabem que avui tot el que diguem serà també malinterpretat però correm el risc.

Per tot això, les militants de la CUP Capgirem Barcelona ens posem a disposició dels diferents col·lectius implicats, com sempre hem volgut fer amb voluntat de diàleg malgrat les discrepàncies, i tenim el ferm compromís de recolzar la decisió que sigui emesa des de la  Comissió d’Empara.

Formacions decolonials i sobre el moviment obrer, fora l’exèrcit del saló de l’ensenyament, abusos policials durant la visita del Rei, escletxa salarial i contractació pública, qualitat de l’aire i benzineres (comissions 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de març 9:30h)

Proposarem a la comissió la inclusió de les següents formacions per a la lliure elecció dels centres de la ciutat:
Formacions específiques sobre el passat colonial de la Ciutat de Barcelona així com també  sobre la història del moviment obrer de la ciutat.

A l’apartat de declaracions institucionals, en presentarem una en defensa d’un saló de l’ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i per la promoció d’uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional.

Formacions decolonials i moviment obrer

Desmilitaritzem

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 14 de març 10:00h)

En aquesta Comissió hem demanat que comparegui el comissionat de seguretat tal que detalli l’operatiu de seguretat de la Guàrdia Urbana per al sopar del Mobile World Congress 2018.

A la part propositiva demanarem que la comissió aprovi tirar endavant un anàlisi de tots els treballadors i treballadores de serveis municipals al públic o tasques internes, treballadores municipals o externalitzades, en clau de gènere. També demanarem que es modifiqui la guia de contractació responsable, per tal d’excloure les empreses que discriminin per raons de sexe.

Compareixença comissionat de seguretat

Escletxa salarial

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 14 de març 16:30h)

Proposarem una modificació de les normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona amb l’objecte d’introduir-hi una regulació específica destinada a la implantació d’estacions de subministrament de carburants per a vehicles motoritzats, en totes les seves tipologies i d’aplicació a tot el territori municipal.

A l’apartat de preguntes, i havent passat 6 mesos, preguntarem per les millores que vam sol·licitar a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició benzineres

Pregunta Qualitat de l’Aire

Els consorcis tenen color d’opacitat

L’informe de fiscalització elaborat per la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona mostra allò denunciat repetides vegades per moviments socials, com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i per la CUP Capgirem Barcelona sobre la opacitat d’aquest organisme i els interessos als que respon i representa que no són els de les veïnes sinó el de l’empresariat.

Les evidències de la mala gestió i l’ús indegut (o no justificat) dels recursos per part del Director General no fan més que confirmar l’opacitat de l’entitat que ha permès aquestes pràctiques. Però cal anar més enllà.

El Consorci de Turisme de Barcelona té personalitat jurídica pública però això no ha evitat que:

-els contractes per valor superior a 100.000 no han seguit per norma general cap procediment estandard de contractació pública.

-existeixen contractes directes entre empreses on els seus directius formen part del comitè executiu del Consorci i el consorci, mostrant una línia clara de què és i representa el consorci.

-la contractació del personal ha estat tota via ETT, i dels 168 treballadors que tenia a desembre de 2016, 167 era personal laboral temporal i hi havia un directiu. Tal com diu l’informe de la intervenció aquest procediment podria anar en contra dels principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit, però no només… és la precarització dels treballadores, no deixa de ser la traslació del model turístic imperant: precarització de les treballadores mentre els grans beneficis se’ls emporten uns pocs.

-l’auditoria de comptes anuals no va detectar cap anomalia, perquè com en moltes altres ocasions, les auditores privades no fiscalitzen sinó que només analitzen comptablement. Que els consorcis contractin auditores anualment per fer les auditories de comptes, com va fer el Consorci de Turisme, no serveix de res tal i com reflecteix l’informe de la intervenció. Res del que surt s’ha detectat mai a través d’empreses privades. Les auditories financeres a posteriori responen a una lògica que en cap cas és la lògica de l’interès col·lectiu i pel que haurien de regir-se tots i cadascun dels organismes públics.

Tot això, ens ratifica en el que hem anat dient del que representa el consorci:

  1. Una privatització de diners públics (cal recordar que l’Ajuntament fa aportacions econòmiques anuals) que van cap a mans privades i responen a interessos privats.
  2. Un model de promoció, del que el consorci és el màxim exponent, que suposa seguir augmentant l’arribada de turistes de forma exponencial, quan allò que necessita la ciutat és el decreixement: posar les veïnes al centre de la política i no als interessos d’uns pocs.
  3. La impossibilitat de fiscalització per part de les veïnes i veïns de la ciutat d’un ens públic, que enlloc d’estar en mans de totes està en mans dels lobbies hotelers de la ciutat.
  4. Una entitat antidemocràtica, que escapa als controls públics, i opaca on els lobbies tenen més poder i capacitat de decisió que les veïnes de la ciutat que són les que pateixen les externalitats negatives del turisme.

Davant de tot això, el debat no es pot centrar en legalitat vs il·legalitat o en una persona com si fos una poma podrida.

El Consorci de Turisme és l’expressió del model de turisme de la ciutat, l’ús turístic de la ciutat ha depassat tots els límits possibles, està al servei de l’especulació i ha abandonat qualsevol alternativa productiva per restablir un equilibri dels usos. Les víctimes d’aquest abús han estat les veïnes i especialment les classes populars i els col·lectius més vulnerables de la ciutat.

Les polítiques públiques haurien de ser per les veïnes i en benefici de les veïnes però aquestes han estat absents tan pel que fa a la regidoria responsable de turisme de la ciutat com pel que fa el consorci, que dóna una veu principal (per no dir única) a la patronal, i per tant, on només es respon en la lògica de potenciar el creixement turístic i en promocionar per atreure més turistes. El Consorci gestiona les polítiques, polítiques que haurien de ser públiques i protegeix els interessos empresarials.

Per això, des de la CUP Capgirem Barcelona ens ratifiquem en la necessitat i urgència de dissoldre el Consorci de Turisme de Barcelona, tal i com vam demanar el mes de juliol passat a la Comissió d’Economia i en repetides ocasions hem posat sobre la taula. Cal destinar els diners de la promoció turística de la ciutat a polítiques socials i a revertir els impactes negatius dels turisme en les condicions de vida de les veïnes i veïns de la ciutat.

Aixecament de les lleis suspeses al Parlament, opacitat a TMB, solidaritat internacionalista amb Casamance (Ple gener 2018)

Al Ple de gener de 2018 presentarem una proposició per ta de fer valer la sobirania del Parlament de Catalunya. La nostra proposició va orientada a posar en vigència aquelles lleis que va suspendre el Tribunal Constitucional com ara: el Decret-llei d’impostos als bancs, el Decret-llei contra la pobresa energèDca o la Llei d’emergència habitacional (o contra els desnonaments). Una gran part d’aquestes lleis suspeses anàven orientades a donar pal·liar la situació d’emergència social que viu actualment el país.

Per tot això la proposició que presentem va orientada a tornar a posar en vigència les esmentades lleis suspeses.

A l’apartat de preguntes demanarem per les condicions que s’estableixen en els plecs del crèdit pel refinançament de TMB de l’any 2014.

Finalment presentarem una proposició de solidaritat amb Casamance, actualment una regió de Senegal que des dels anys 80 viu un conflicte obert contra l’Estat.

Proposició lleis suspeses

Pregunta crèdit TMB

Declaració Casamance

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la interconnexió de les dues xarxes de tramvia

Aquest dissabte 20 de gener, diverses entitats veïnals i ecologistes han convocat una manifestació per reclamar la interconnexió del tramvia per la Diagonal sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies”. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que en un context de foment del vehicle privat a la ciutat, de privatització del transport públic, d’increment de les tarifes i de precarització laboral de les seves treballadores, el debat sobre el projecte d’interconnexió de les xarxes de tramvies no pot obviar el model de gestió privada vigent.

Actualment, l’explotació de les dues xarxes de tramvia està concessionada fins a l’any 2032 a la matriu empresarial TRAMVIA METROLPOLITÀ S.A., presidida per l’ex-convergent Felip Puig, la qual rep subvencions públiques cada any d’aproximadament 90 milions d’euros i reporta uns beneficis de 14 milions d’euros anuals. Un model de privatització del transport públic construït sobre la base de la política clientelar, les portes giratòries i, en definitiva, el capitalisme d’amiguets practicat per institucions i partits polítics.

Per aquest motiu, des de la CUP Capgirem Barcelona considerem que la recuperació del 100% de la gestió pública del servei de tramvies és una condició necessària per fer possible la interconnexió de les dues xarxes de tramvies. Les millores en la connectivitat, l’eficiència i el servei de tramvia fruit d’una interconnexió només seran possibles si el servei de tramvia respon al bé comú, al control popular i a l’interès de les classes populars i no fomentant el benefici privat i la mercantilització d’un dret tan elemental com és el transport públic. Per aquest motiu demanem:

  • Que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya recuperin la titularitat i la gestió pública, tant del tramvia com de tota la xarxa de transport públic actualment en mans privades, revisant i millorant les condicions laborals de totes les seves treballadores.

  • Que el projecte d’interconnexió esdevingui un punt d’inflexió en l’actual model de mobilitat a la Diagonal, obrint un procés de democratització de l’espai públic i garantint el dret a la ciutat de les classes populars. La Diagonal ha de transformar-se en un eix vertebrador i integrador que trenqui amb l’elitització d’aquest espai i alhora, amb les dinàmiques d’expulsió de les classes populars dels seus barris.

  • Que la interconnexió no sigui un excusa per reduir altres serveis de la xarxa de transport públic, ans al contrari, que serveixi per potenciar la xarxa de bus regular i de bus de barri, recuperant el servei, les freqüències i les unitats retallades els darrers anys.

  • Que es consideri dins dels projectes de mobilitat la perspectiva de gènere i les necessitats pròpies de les feines de cures, entre d’altres, garantint un transport públic lliure d’actituds i agressions masclistes i/o homòfobes.

  • Que s’activi de forma immediata la Taula Social de negociació per al Transport Públic i que les propostes presentades, tant per les veïnes com pels col·lectius i entitats, tinguin un caràcter vinculant.

  • Que l’Ajuntament de Barcelona implementi les demandes de la Plataforma Stop Pujades i que es redueixin les tarifes del transport públic, fent-les accessibles a les classes populars i garantint la gratuïtat del servei per a joves, persones a l’atur, en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat econòmica.

  • Que es reverteixin els processos d’externalització i privatització de serveis com la T-Mobilitat.

  • Que es garanteixi la transparència i la claredat de tots els òrgans de gestió del transport públic, fent públics els sous de la massa directiva fora de conveni de TMB, tal com ha demanat la CUP-Capgirem Barcelona en diverses ocasions.

  • Que s’abordi un pla de pacificació dels carrers de Barcelona per mitjà de l’eliminació de carrils de les vies més densificades i la peatonalització dels barris amb l’objectiu de reduir, de manera dràstica, els nivells de contaminants atmosfèrics i evitar així les 700 morts anuals degudes a la contaminació a la ciutat.

Canviem el model de mobilitat a la ciutat, recuperem el transport públic, ocupem les estacions!

L’ordenança de terrasses, un vestit fet a mida dels lobbies de restauració

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures… sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s’enterra definitivament el conflicte”, una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

  1. Negoci privat vs. espai públic

L’espai públic, per definició, hauria de ser un espai de lliure accés i moviment per a les veïnes, un espai de convivència i de vida comunitària. Es tracta d’un bé que, per la seva escassetat, és necessari conservar i recuperar als nostres barris.

Estem fartes de veure com es fa negoci amb el patrimoni comú, una estratègia que caracteritza particularment al sector turístic. Els agents econòmics  s’apropien de la nostra platja, el port, els parcs, el patrimoni arquitectònic,  els carrers i les places…i en fan negoci. I som les veïnes les que hem de patir les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Com sempre, privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

  1. Consum vs. descans 

Moltes veïnes que viuen en espais turistitzats o d’oci nocturn saben perfectament com afecta la proliferació de terrasses al seu descans o fins i tot a la seva salut. El soroll generat en els carres ocupats per terrasses (que per cert, és una altra forma de contaminació) xoca directament amb el dret al descans de les veïnes i no distingeix entre gent menuda, persones grans, o horaris laborals dels treballadors i treballadores que necessiten dormir. Hem de tenir present que en alguns eixos d’oci i restauració (com ara el carrer Parlament, Blai, Plaça Reial…) es concentren  desenes d’establiments, en molts casos d’oci nocturn.

  1. Taules vs. mobilitat

La modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre les taules i els elements urbans –com ara els arbres- i augmenta l’ocupació màxima permesa de la vorera. Segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança, no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que a més serà una regulació discriminatòria, que no tindrà en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional i no els garantirà la mobilitat lliure i autònoma en els seus propis carrers.

  1. Acord amb els lobbies vs. participació veïnal

Els pocs detalls que hem conegut sobre les modificacions a l’ordenança, els hem sabut a través dels mitjans de comunicació, però encara no s’ha fet públic tot el contingut de l’acord, que s’ha produït a porta tancada amb els lobbies. Finalment, l’Ajuntament ha decidit escoltar els empresaris amb ànim de lucre i els pseudo-experts que els van redactar les demandes, en comptes  d’escoltar les pròpies veïnes que pateixen les terrasses sota casa seva.

Ens sembla una presa de pel que es muntin suposats espais de participació (com ara la Comissió Tècnica de Terrasses, amb una ja minsa presència veïnal) que desprès són ignorats deliberadament a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona