Arxiu de la categoria: Notes de premsa

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la interconnexió de les dues xarxes de tramvia

Aquest dissabte 20 de gener, diverses entitats veïnals i ecologistes han convocat una manifestació per reclamar la interconnexió del tramvia per la Diagonal sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies”. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que en un context de foment del vehicle privat a la ciutat, de privatització del transport públic, d’increment de les tarifes i de precarització laboral de les seves treballadores, el debat sobre el projecte d’interconnexió de les xarxes de tramvies no pot obviar el model de gestió privada vigent.

Actualment, l’explotació de les dues xarxes de tramvia està concessionada fins a l’any 2032 a la matriu empresarial TRAMVIA METROLPOLITÀ S.A., presidida per l’ex-convergent Felip Puig, la qual rep subvencions públiques cada any d’aproximadament 90 milions d’euros i reporta uns beneficis de 14 milions d’euros anuals. Un model de privatització del transport públic construït sobre la base de la política clientelar, les portes giratòries i, en definitiva, el capitalisme d’amiguets practicat per institucions i partits polítics.

Per aquest motiu, des de la CUP Capgirem Barcelona considerem que la recuperació del 100% de la gestió pública del servei de tramvies és una condició necessària per fer possible la interconnexió de les dues xarxes de tramvies. Les millores en la connectivitat, l’eficiència i el servei de tramvia fruit d’una interconnexió només seran possibles si el servei de tramvia respon al bé comú, al control popular i a l’interès de les classes populars i no fomentant el benefici privat i la mercantilització d’un dret tan elemental com és el transport públic. Per aquest motiu demanem:

  • Que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya recuperin la titularitat i la gestió pública, tant del tramvia com de tota la xarxa de transport públic actualment en mans privades, revisant i millorant les condicions laborals de totes les seves treballadores.

  • Que el projecte d’interconnexió esdevingui un punt d’inflexió en l’actual model de mobilitat a la Diagonal, obrint un procés de democratització de l’espai públic i garantint el dret a la ciutat de les classes populars. La Diagonal ha de transformar-se en un eix vertebrador i integrador que trenqui amb l’elitització d’aquest espai i alhora, amb les dinàmiques d’expulsió de les classes populars dels seus barris.

  • Que la interconnexió no sigui un excusa per reduir altres serveis de la xarxa de transport públic, ans al contrari, que serveixi per potenciar la xarxa de bus regular i de bus de barri, recuperant el servei, les freqüències i les unitats retallades els darrers anys.

  • Que es consideri dins dels projectes de mobilitat la perspectiva de gènere i les necessitats pròpies de les feines de cures, entre d’altres, garantint un transport públic lliure d’actituds i agressions masclistes i/o homòfobes.

  • Que s’activi de forma immediata la Taula Social de negociació per al Transport Públic i que les propostes presentades, tant per les veïnes com pels col·lectius i entitats, tinguin un caràcter vinculant.

  • Que l’Ajuntament de Barcelona implementi les demandes de la Plataforma Stop Pujades i que es redueixin les tarifes del transport públic, fent-les accessibles a les classes populars i garantint la gratuïtat del servei per a joves, persones a l’atur, en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat econòmica.

  • Que es reverteixin els processos d’externalització i privatització de serveis com la T-Mobilitat.

  • Que es garanteixi la transparència i la claredat de tots els òrgans de gestió del transport públic, fent públics els sous de la massa directiva fora de conveni de TMB, tal com ha demanat la CUP-Capgirem Barcelona en diverses ocasions.

  • Que s’abordi un pla de pacificació dels carrers de Barcelona per mitjà de l’eliminació de carrils de les vies més densificades i la peatonalització dels barris amb l’objectiu de reduir, de manera dràstica, els nivells de contaminants atmosfèrics i evitar així les 700 morts anuals degudes a la contaminació a la ciutat.

Canviem el model de mobilitat a la ciutat, recuperem el transport públic, ocupem les estacions!

L’ordenança de terrasses, un vestit fet a mida dels lobbies de restauració

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures… sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s’enterra definitivament el conflicte”, una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

  1. Negoci privat vs. espai públic

L’espai públic, per definició, hauria de ser un espai de lliure accés i moviment per a les veïnes, un espai de convivència i de vida comunitària. Es tracta d’un bé que, per la seva escassetat, és necessari conservar i recuperar als nostres barris.

Estem fartes de veure com es fa negoci amb el patrimoni comú, una estratègia que caracteritza particularment al sector turístic. Els agents econòmics  s’apropien de la nostra platja, el port, els parcs, el patrimoni arquitectònic,  els carrers i les places…i en fan negoci. I som les veïnes les que hem de patir les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Com sempre, privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

  1. Consum vs. descans 

Moltes veïnes que viuen en espais turistitzats o d’oci nocturn saben perfectament com afecta la proliferació de terrasses al seu descans o fins i tot a la seva salut. El soroll generat en els carres ocupats per terrasses (que per cert, és una altra forma de contaminació) xoca directament amb el dret al descans de les veïnes i no distingeix entre gent menuda, persones grans, o horaris laborals dels treballadors i treballadores que necessiten dormir. Hem de tenir present que en alguns eixos d’oci i restauració (com ara el carrer Parlament, Blai, Plaça Reial…) es concentren  desenes d’establiments, en molts casos d’oci nocturn.

  1. Taules vs. mobilitat

La modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre les taules i els elements urbans –com ara els arbres- i augmenta l’ocupació màxima permesa de la vorera. Segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança, no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que a més serà una regulació discriminatòria, que no tindrà en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional i no els garantirà la mobilitat lliure i autònoma en els seus propis carrers.

  1. Acord amb els lobbies vs. participació veïnal

Els pocs detalls que hem conegut sobre les modificacions a l’ordenança, els hem sabut a través dels mitjans de comunicació, però encara no s’ha fet públic tot el contingut de l’acord, que s’ha produït a porta tancada amb els lobbies. Finalment, l’Ajuntament ha decidit escoltar els empresaris amb ànim de lucre i els pseudo-experts que els van redactar les demandes, en comptes  d’escoltar les pròpies veïnes que pateixen les terrasses sota casa seva.

Ens sembla una presa de pel que es muntin suposats espais de participació (com ara la Comissió Tècnica de Terrasses, amb una ja minsa presència veïnal) que desprès són ignorats deliberadament a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona

Denunciem la contractació de l’empresa IniPro per a la gestió de la Fàbrica de la Innovació del recinte Fabra i Coats.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem manifestar la nostra oposició frontal a la contractació de l’empresa IniPro, per tal que gestioni La Fàbrica de la Innovació al recinte Fabra i Coats.
 
Fonamentem el nostre rebuig en diversos criteris polítics, que per a nosaltres són raons de pes per a allunyar empreses com IniPro de l’erari públic:
 
  • No entenem quin canvi suposa la tant anunciada “Guia de contractació pública social”, si l’Ajuntament ha d’acabar cedint contractes a empreses com IniPro. La Guia havia de suposar una nova relació de l’Ajuntament amb aquelles empreses privades que haguessin de donar servei, una guia que havia de posar èmfasi en els drets laborals, l’economia cooperativa, la igualtat de gènere o el comerç just. IniPro no s’ajusta a cap d’aquests paràmetres.
  • Denunciem que no s’hagi tingut en compte a l’hora de contractar aquesta empresa la feina feta per les companyes de la CUP de Tarragona, una feina que fins al moment ha exposat a la llum pública que IniPro forma part de la xarxa clientelar del PSC. Tant aquesta empresa com el consistori tarragoní han participat en diverses irregularitats en la contractació que ara mateix estan judicialitzades.
  • Finalment denunciem que la política d’externalitzacions de l’Ajuntament, lluny de tendir a desaparèixer sembla que s’escampa pels nous serveis que el consistori va posant en marxa. Considerem aquest punt inadmissible i contrari als interessos de l’Ajuntament, que lluny de prendre el control dels serveis que ofereix segueix cedint-los a empreses privades.
 
Per aquests tres motius exigim que l’Ajuntament reconsideri aquesta licitació i faci marxa enrere.

Les regidores de la CUP Capgirem Barcelona Maria Rovira i María José Lecha absoltes en el judici per la denúncia del CSIF. Seguim lluitant contra la impunitat !

El passat 2 de desembre de 2016 es va celebrar un judici contra el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté arran d’una denúncia interposada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver donat suport a un venedor ambulant agredit. En aquella ocasió Garganté ja va resultar absolt del delicte de coaccions ja que el mateix metge que les hauria patit segons els agents va negar haver denunciat mai a Garganté, desmentint als agents. Malgrat tot, a dia d’avui encara no s’han depurat responsabilitats per la falsificació de l’atestat per part dels agents.

Aquella dia, a més a més, un grup d’agents de la GUB acompanyats de membres del sindicat CSIF i amb la presència d’algut destacat membre de l’extrema dreta van acudir a la Ciutat de la Justícia. Allà, van increpar al regidor i les persones que l’acompanyaven i van assaltar la roda de premsa que intentava fer l’advocat del regidor abans d’entrar. Per si fos poc, Emilio Zambrano, membre del CSIF Guàrdia Urbana va denunciar per una suposada agressió a les altres dues regidores de la CUP Capgirem, Maria José Lecha i Maria Rovira.

El 31 d’octubre es va celebrar el judici contra Lecha i Rovira en què tant la fiscalia, l’acusació particular, com la popular exercida pel CSIF, van demanar la condemna de les dues regidores. Malgrat tot, la sentència coneguda avui absol a les dues denunciades i deixa clar que no hi ha cap prova de càrrec contra elles més enllà de la versió del denunciant i els altres membres del CSIF. Aquesta versió va ser clarament desmentida per l’advocat de Garganté, Eduardo Cáliz, i pels exdiputats de la CUP Mireia Vehí i David Fernàndez, que van presenciar els fets i van declarar com a testimonis.

Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona valorem positivament aquesta sentència que desmunta les mentides d’Emilio Zambrano i dels sectors urltres de la Guàrdia Urbana que pretenen actuar amb total impunitat contra els col.lectius vulnerabilitzats de la ciutat i, a més a més, silenciar i perseguir a qui alça la veu per denunciar-ho. Així doncs, refermem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i contra la impunitat policial i la repressió, i exigim al govern de Barcelona en Comú que d’una vegada per totes afronti la situació i adopti mesures contundents contra una minoria del cos que vulnera sistemàticament ens drets i llibertats fonamentals amb total impunitat.

Redactat de la sentència

Barcelona, 30 de novembre de 2017

Alerta Solidària i CUP Capgirem Barcelona

 

La lluita no és als seus despatxos ni a les reunions protocol·làries (Quan ens diuen “participació ciutadana” i divaguen d’universitats)

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

 

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten.

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238 ) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana?

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient.

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes.

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC UB

TMB veta que la CUP cedeixi el seu lloc al Consell d’administració als sindicats combatius de Bus i Metro

Enric Cañas, Conseller delegat de TMB, ha vetat la presència de la persona designada per la CUP per assistir al Consell d’administració de demà dimecres. En aquest cas un company del sindicat Solidaritat Obrera de Metro.

Com vam informar la setmana passada la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

Malgrat que mesos enrere el mateix Enric Cañas va informar a la CUP que el seu membre del Consell podia ser substituït per qualsevol persona en coincidir-li el Consell amb una Comissió de l’Ajuntament, ahir va fer arribar primer un missatge advertint que només es podia substituir un membre del Consell per un altre membre del Consell i avui un segon missatge canviant de nou el missatge dient que podia ser un membre del seu equip o grup, tècnic o polític, de la institució que representi (ajuntament o AMB).

Com a CUP s’ha fet arribar el nom de la persona elegida i la resposta ha sigut que no se’l permet assistir.

Un cop més la Direcció de TMB, amb Mercedes Vidal com a Presidenta, dóna exemple d’opacitat i manca de democràcia.

Així les coses, la CUP no assistirà demà al Consell d’administració de TMB i decidirà en els propers dies quines opcions li queden per poder cedir el seu seient al Consell d’administració.

La CUP cedeix el seu lloc al Consell d’administració de TMB als sindicats combatius de Bus i Metro

L’entrada a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la candidatura va comportar la presència d’un membre al Consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Des de la CUP s’havia exigit des del principi de la seva participació en aquest ens que, al igual que assisteixen representants de CCOO, UGT i PTP amb veu però sense vot al Consell, també així hi fossin presents representants de les plantilles de Bus i Metro sense trobar cap resposta afirmativa per part de la Presidenta de TMB, Mercedes Vidal.

De la mateixa manera, des de la primera reunió on va assistir la CUP (Agost de 2015) es va demanar que es fessin públics els sous i condicions de tot el personal de l’equip directiu fora de conveni de TMB amb un resultat també negatiu.

Passats més de dos anys d’assistència a la reunió trimestral que aproximadament es realitza d’aquest ens, la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

La substitució del representant de la CUP implicarà deixar de cobrar els 351,65€ per reunió del Consell que s’entregaven a la caixa de resistència de la plantilla d’autobusos de TMB i que han sigut cedits al seu torn en la quantitat de 1.982,78€ a la vaga dels treballadors i treballadores de les càrniques Esfosa i de 1.054,95€ a la vaga dels treballadors i treballadores del Bicing.

La vinent reunió del Consell d’administració de TMB el 18 d’octubre assistirà per la CUP un representant de Solidaritat Obrera de Metro.

Cal seguir fermes front el feixisme, cap concessió al terror.

Davant de la situació de terror viscuda avui als nostres carrers, des de la CUP Capgirem Barcelona manifestem el nostre suport i solidaritat amb les vianants que han estat víctimes de l’atemptat i el nostre rebuig frontal a totes les formes de terrorisme feixista fruit de les lògiques internacionals del capitalisme.

Rebutgem, també frontalment, totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que aquests fets desencadenaran amb l’objectiu d’aprofundir els processos de repressió i militarització de la societat. Cridem a la unitat popular, a la solidaritat i a la reflexió col·lectiva en clau antifeixista, anticapitalista i internacionalista.

[NdP] – Des de la CUP-CC i la CUP Capgirem Barcelona exigim a les institucions que garanteixin el dret a l’habitatge, i aturin la repressió

Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra han efectuat dos desallotjaments de blocs d’habitatges al Carrer Entença 151 i al Carrer Sugranyes número 9 de Barcelona.

El primer, al carrer Entença 151, es va dur a terme sense ordre judicial i amb un desplegament policial excessiu i que va fer una actuació totalment desproporcionada. Vídeos i fotografies mostren com l’actuació dels Mossos va ser violenta i va causar que dues persones haguessin de ser dutes a l’Hospital en ambulància. A més, en aquest mateix desallotjament, la policia catalana va actuar per petició d’un grup de treballadors que, seguint ordres de la propietat, tenien la intenció de tapiar els habitatges però el veïnat els hi impedia. Els treballadors van tapiar els habitatges okupats per les famílies l’endemà. La policia catalana defensant a la propietat d’un edifici enlloc de defensar a les persones de l’especulació d’una ciutat que està patint una metàstasis pel turisme i l’especulació. No és la primera vegada que la CUP-CC denuncia la connivència entre els Mossos i empreses com Desokupa, que es dediquen a desallotjar habitatges okupades sense ordre judicial. Ja al novembre del 2016 la CUP-CC va enviar una carta pública a la Secretaria General de la Conselleria d’Interior demanant explicacions sobre aquest tipus de pràctiques que emparen empreses que, en la seva majoria, estan directament vinculades a l’extrema dreta. La resposta va ser nul·la i la reunió que es va realitzar en cap cas va suposar que els Mossos deixessin de dur a terme aquestes col·laboracions, i el desallotjament del bloc Entença 151 n’és un exemple.

I les clavegueres no acaben aquí, resulta que la propietat de l’edifici d’Entença 151 té un acord de venda amb “Renda Corporación” – Societat que gestiona edificis de lloguer regentada per personatges com Luís Conde i altres destacats empresaris vinculats al Partit Popular – pel dia 30 de novembre amb la condició que l’edifici estigui buit. Un circuit tancat entre l’especulació d’habitatges per a usos turístics i de luxe, la col·laboració amb empreses privades que fan la feina bruta i la connivència dels cossos policials en defensa de la propietat privada i l’acumulació de beneficis a través de l’habitatge. Ahir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, va fer pública una carta al Conseller d’Interior exigint explicacions sobre el desplegament policial i la manca d’informació de la Conselleria envers el Consistori en un operatiu que deixava famílies al carrer.

L’altre desallotjament, el del Carrer Sugranyes número 9, fou amb ordre judicial però amb el mateix model de desplegament policial: violent i desproporcionat.

Pel que fa al Consistori, tot i la carta pública i malgrat les peticions de les organitzacions veïnals en defensa de l’habitatge i de l’Obra Social Barcelona, no va reallotjar les famílies tal com se li demanava. De fet va donar ordre a la Guàrdia Urbana de desallotjar-les del Districte de Sants quan aquestes exigien reallotjaments dignes per a totes les persones desallotjades. I quan aquestes van anar fins a la Plaça Sant Jaume per exigir explicacions, l’Ajuntament va tenir la mateixa actitud de rebuig: no les va rebre ni les va deixar entrar a l’Ajuntament.

Plou sobre mullat i sempre reben les mateixes. L’Ajuntament de Barcelona en cap cas havia de tractar les famílies i organitzacions amb un altre desallotjament. La violència de la gentrificació no es pot resoldre mai amb més violència policial.

Per altra banda, la falta de legislació adequada per a garantir l’habitatge digne a Catalunya suposa un dels principals esculls a casa nostra per a poder fer front a les dinàmiques especulatives i als models orientats a la nova indústria extractiva de casa nostra: el turisme.

Des de la CUP-CC i la CUP Capgirem Barcelona exigim a la Conselleria d’Interior que doni explicacions públiques sobre els dos operatius policials i sobre la col·laboració amb empreses privades que es dediquen a desallotjar famílies que okupen habitatges perquè no disposen d’habitatge.

També exigim a l’Ajuntament de Barcelona que doni explicacions

sobre les actuacions policials de la Guàrdia Urbana i sobre els criteris tècnics dels inspectors d’habitatge que van visitar el bloc d’Entença 151.

Així mateix posem de manifest la necessitat de tirar endavant un instrument legislatiu sobre habitatge que garanteixi el dret a un habitatge digne per sobre de fons d’inversió i dinàmiques especulatives. En aquesta mateixa línia demanem a l’Ajuntament de Barcelona que ampliï amb urgència el parc públic d’habitatge sense més dilacions, els veïns i les veïnes de la ciutat han de marxar perquè no poden fer front als lloguers i els barris perifèrics de la ciutat estan patint desnonaments sistemàticament amb la única garantia de les organitzacions i moviments socials que responen a la defensa de l’habitatge.

Cal anar al limit de la legislació vigent així com desobeir les lleis actuals que posen per davant els interessos especulatius a la garantia d’una vida digne.

Finalment, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que retirin les acusacions per l’acció d’Arran de l’autobús turístic i que deixin de valorar com a bé públic un dels instruments que contribueixen a fer possible que el turisme sigui la indústria extractiva de la ciutat i del país. Els béns públics han de ser en clau de benestar comú, i en aquest cas, el que haurien de denunciar són les actuacions desproporcionades de la policia en contra dels veïns i les pràctiques reiterades de vulneració del dret a l’habitatge dels fons d’inversió.

[NdP] No participarem del teatre oportunista per criminalitzar les accions d’Arran, no anem a #ComissionsBCN

Avui hi ha convocada una comissió de presidència extraordinària a instàncies del Partit Demòcrata i el Partit Popular, per tal de demanar al govern de Barcelona quines seran les actuacions repressives que es duran a terme envers les accions desenvolupades per l’Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista Arran. Un cop més, la dreta municipal vol criminalitzar i reprimir les joves i a totes aquelles veïnes que defensen Barcelona, combatent el model turístic depredador actual.

La CUP Capgirem Barcelona hem decidit no participar del que és una vegada més, un teatre oportunista i que entenem no serà un debat que vagi a l’arrel dels models turístics que defensen els diferent partits polítics, ni els diferents agents socials de la ciutat, sinó que serà, sobre tot, un debat criminalitzador de les accions d’autodefensa que els barris de la ciutat estan duent a terme. Al nostre entendre aquestes accions es desenvolupen de manera absolutament legítima veient el creixement dels operadors turístics a la ciutat, així com la situació d’emergència social fruit del model turístic desenvolupat a Barcelona, conegut com el projecte Marca Barcelona; per tant, aquestes accions serveixen per visualitzar un conflicte latent, així com per defensar-se d’un model turístic que beneficia uns pocs, perjudica moltes veïnes, i alhora es caracteritza per ser un model depredador amb la ciutat, amb les persones que hi vivim i amb el medi ambient.

Així doncs, des de la nostra organització volem mostrar el nostre suport les companyes d’Arran i fem nostre el seu comunicat sobre les darreres accions de denúncia del model turístic als Països Catalans: http://arran.cat/blog/2017/08/06/comunicat-sobre-darreres-accions-denuncia-model-turistic-dels-paisos-catalans/

D’aquesta manera, entenem que és imprescindible que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi polítiques valentes que avancin cap al decreixement turístic a la nostra ciutat i garanteixi el dret a aquesta a les veïnes dels diferents barris. Cal aturar el capitalisme més ferotge que als nostres carrers té forma d’explotació a cost 0 per part dels operadors turístics mentre els reporta beneficis milionaris, així com combatre per tots els mitjans el barricidi que s’està produint: expulsant les veïnes i privatitzant l’accés a la ciutat; i, per tant, defensem qualsevol acció de denúncia, de conscienciació que vagi en aquesta direcció.

Així doncs, des de la CUP Capgirem Barcelona mostrem el nostre absolut rebuig al fet que l’Ajuntament i la Generalitat es personin en l’acusació contra Arran, tenint en compte que els autobusos malgrat estan pagats amb diners públics, són explotats per TMB que manté un conveni amb Turisme de BCN que li reporta 4 milions a l’any al Consorci público privat Barcelona Turisme –que serveix per promocionar el turisme tot i la situació de saturació existent als barris de Barcelona- així com entenem que accions de protesta són imprescindibles tenint en compte la situació actual.