Arxiu de la categoria: Notes de premsa

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

ELS MITES DEL TURISME

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

Estem a la porta de Turisme de Barcelona per evidenciar que la gestió de les polítiques
públiques resta sota la influència dels interessos privats. Per reivindicar que els magnífics
professionals que aquí treballen haurien de fer-ho des del servei públic i amb la garantia de
servir a la ciutat. Volem recordar que el turisme es fonamenta en el patrimoni comú, de totes
les veïnes de la ciutat i no és lícit què uns quants s’enriqueixin mentre les veïnes són
expulsades dels seus barris, dels seus habitatges.
En el darrer informe de “Conjuntura Turística” de l’Ajuntament de Barcelona es ratifica el
creixement dels turistes i dels visitants a la ciutat durant el 2017. Creixement que continua,
segons dades del propi Ajuntament en els primers mesos de 2018, superant les del 2017 (entre
d’altres en creueristes i en passatgers de l’aeroport).

S’apropa l’estiu i tornem a tremolar. Veiem com s’aproxima el tsunami turístic. Amb l’arribada
del bon temps ja es percep l’augment de l’afluència turística als nostres carrers, la congestió
de l’espai públic, el col·lapse d’algunes línies de transport públic, el soroll nocturn, la
contaminació de l’aire agreujada pels creuers, i altres molèsties. Aquest estiu probablement el
turisme tornarà a batre records a la ciutat, i la majoria de partits polítics (i evidentment els
lobbies turístics) es felicitaran per això. I les veïnes, en canvi, n’estaran patint les
conseqüències.

Paral·lelament, sabem que la consciència veïnal sobre els problemes generats per la
massificació turística creix any rere any i de forma exponencial. Segons les enquestes
municipals, ja són majoria les veïnes de Barcelona que opinen que cal posar límits al turisme.
Perquè més no sempre significa millor. I malauradament ho hem comprovat en la pròpia pell,
perquè sabem que més turisme significa, entre d’altres coses, més especulació amb el preu de
l’habitatge, més pisos turístics, més soroll, més problemes de convivència, més privatització
d’espais públics, més generació de residus, més problemes de mobilitat als carrers i al
transport públic…

Fa només dues setmanes les entitats veïnals sortien al carrer per reclamar que Barcelona no
està en venda, que tenim dret a un habitatge digne i que no volem una ciutat que ens expulsa.
Doncs bé, les autoritats municipals haurien de prendre nota, perquè el problema de l’habitatge
és una emergència social a la ciutat, cada cop més barris estan veient com els preus del lloguer
pugen per sobre dels preus pre-crisi, les seves veïnes són desnonades o forçades a buscar
lloguers assequibles fora del barri o de la ciutat, mentre proliferen els pisos turístics o de luxe
per a classes benestants.

El problema de l’habitatge no es pot deslligar de les dinàmiques especulatives ni de la
massificació turística de la ciutat. Un pis turístic més, significa un pis menys per a viure-hi. Tant
s’hi val si el pis és legal o il·legal, la pujada del preu de l’habitatge i les molèsties de convivència
les provoquen igual. A més, els pisos il·legals segueixen operant a Barcelona amb total
impunitat, malgrat les càndides campanyes de conscienciació per als turistes o les mesures
adoptades o proposades des de l’Ajuntament, com ara el PEUAT, les inspeccions o la limitació
del període per al home-sharing a 60 dies. Tot és absolutament insuficient i no està a l’alçada
de l’ofensiva especulativa i el salvatge augment de l’arribada de turistes. Seriosament, què
estem disposades a fer per a garantir el dret a l’habitatge de les veïnes de Barcelona?
Però com dèiem, els discursos oficials sobre el turisme no parlaran de tot això. Ens parlaran
dels diners que el turisme deixa a la ciutat, sense dir-nos que aquests beneficis es concentren
en molt poques mans. Ens parlaran de l’ocupació que crea el turisme, sense parlar de la
intensa precarització del sector o dels salaris de misèria. Seguiran alimentant el relat
triomfalista, tot amagant les externalitats negatives que provoca sobre la població local. No
ens explicaran que en el turisme, unes poques persones fan un gran negoci basant-se en allò
que es de tots i totes, la ciutat. El patrimoni comú, l’espai públic, el mar, el paisatge urbà, la
cultura local… tot allò que han preservat les veïnes de Barcelona amb la seva lluita, es posa al
servei del capital i del benefici privat.

No només ens repetiran fins la sacietat les fal·làcies del turisme, sinó que a més tractaran de
criminalitzar el veïnat combatiu que no s’empassa el discurs triomfalista, amb la col·laboració
de certs mitjans de comunicació que no paren d’omplir titulars amb la invenció de la
“turismefòbia”. Confien en que la mentida repetida mil vegades, s’acabi convertint en veritat.
Però al veritat és que les barcelonines ja no caiem en la trampa, sabem qui hi ha darrera de
l’especulació i la massificació. I no són els propis turistes, sinó els lobbies, amb el vistiplau de la
majoria de partís polítics. No ens enganyen les campanyes de neteja d’imatge, on destaca
AirBnb com a mestre de la falsedat, intentant fer-nos creure que és una empresa d’economia
col·laborativa i no pas un gegant empresarial amb beneficis econòmics obscens i que ni tan
sols paga els impostos que li pertoquen.

En aquest context, des de la CUP hem considerat oportú desmitificar el discurs que s’han
generat en torn al turisme, amb els quals ens intenten fer creure que representa la gallina dels
ous d’or i que ha de ser intocable. Creiem que ha arribat l’hora de desemmascarar el gegant
amb peus de fang que se sustenta sobre l’explotació del patrimoni comú i l’empobriment de
la població.

També volem desmuntar el mite de que el turisme no es pot regular, o que les responsabilitats
polítiques estan en altres administracions. Cal anar a l’arrel del problema, assumir que el
“consens” entre els diferents agents socials i econòmics no sempre és possible, i que les
dimensions assolides pel turisme fan que els interessos dels lobbies i de les veïnes siguin
irreconciliables. El negoci d’uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Per tant,
cal valentia política per enfrontar-se als interessos de les elits econòmiques.
Nosaltres proposem avançar cap a un model turístic diferent basat en el decreixement, el
respecte per l’entorn ambiental i social, i la socialització dels guanys. També és necessari
prevenir i compensar els efectes negatius del turisme, regular estrictament el mercat de
l’habitatge, augmentar el parc d’habitatge social, promoure la diversificació econòmica, crear
circuits econòmics comunitaris i cooperatius, protegir els espais públics i patrimonials i els
ecosistemes del litoral. En definitiva, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les
classes populars i siguin invertits en necessitats socials. La millor manera per garantir això i
unes condicions laborals dignes en el sector és avançar cap a la municipalització dels
allotjaments i serveis turístics.

Us presentem doncs, per segon any, aquesta campanya que hem anomenat els Mites del
Turisme i que pretén desmuntar els discurs triomfalista i neoliberal lligat al sector, així com
posar sobre la taula que hi ha alternatives. Malauradament la campanya encara conserva
plenament la seva vigència, 10 mesos desprès de la seva presentació inicial.
Li hem donat forma de mapa de la ciutat, però en aquest cas, no s’hi representen els atractius
turístics sinó els diferents conflictes existents (privatització d’espais, conflictes laborals, espais
massificats, etc.). Per a cada mite s’aporten dades (provinents de fonts oficials) en forma
d’infografia que desmenteixen una a una algunes afirmacions que estem acostumades a sentir.
Volem que el missatge arribi a tot el veïnat, sobretot el que encara no està organitzat, perquè
la consciència i la lluita veïnal serà la que aconsegueixi garantir el dret a la ciutat de totes.

Presentacio Mites del Turisme 2018

#DesmitifiquemElTurisme
http://turisme.capgirembcn.cat
Contacte Grup de Treball de Turisme: turismecupcapgirem@gmail.com

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona respecte la situació en que ha quedat la Multiconsulta després del Ple del passat 10 d’abril

Des de la CUP Capgirem volem fer públiques les conclusions a les que hem arribat després d’haver revisat el nostre posicionament al Ple on es decidien les preguntes que  formarien part de la multiconsulta.

El posicionament de la CUP Capgirem Barcelona va ser debatut de manera assemblearia, com sempre, i en clau política no pas jurídica, com sempre, també. L’organització va arribar a la conclusió que va fer pública al Ple de l’ajuntament del dia 10 d’abril, en síntesi és això:

Cal municipalitzar el servei de l’aigua. Ja han passat 18 mesos des de que els tràmits per tal de tirar endavant amb la municipalització van ser aprovats, anem tard.

– Creiem que no s’ha de preguntar sobre si cal municipalitzar o no l’aigua, ja que això obre la porta a AGBAR, i els poders econòmics en general, a fer campanya pel no, obre la porta a consultar sobre drets bàsics i negar-los. Creiem que la pregunta havia de ser sobre quin model de gestió publica és més adient segons l’opinió de les participants a la consulta.

Aquestes consultes no son vinculants, depenen de la voluntat dels grups municipals al Ple i no hi ha cap garantia d’execució dels seus resultats més enllà de la voluntat política del Govern de torn, per això entenem que aquest no és el tipus de participació real al que hem d’aspirar.

La CUP Capgirem Barcelona va emetre el seu posicionament al Ple en base a aquests criteris polítics, de manera honesta, perquè les militants estaven convençudes que era allò que els pertocava fer.

Abans d’emetre la votació, la CUP Capgirem Barcelona ja havia parlat amb Aigua es Vida sobre el seu posicionament, i fins i tot durant la recollida de signatures ja va desestimar participar-hi com a organització. Tot i això l’organització ha reconegut mancances en la comunicació, vistes les reaccions que se’ns han fet arribar per diferents canals posteriorment.

Mai ha estat la intenció de la CUP Capgirem Barcelona deslegitimar, tutelar o menysprear la mobilització generada al voltant de les diferents preguntes que havien de formar part de la multiconsulta, una bona prova n’és la participació activa que n’han tingut part de les seves militants.

La candidatura reconeix errors en el sentit de la votació emesa al Ple, ja que no s’ajustava al reglament de participació aprovat recentment a l’Ajuntament, ja que segons aquest, els únics motius per oposar-se a una pregunta havien de tenir base jurídica, per tant aquí també s’ha fet autocrítica: no es van interpretar correctament les regles del “joc”.

En aquest sentit i en relació a les regles del “joc” la CUP Capgirem Barcelona vol mostrar la seva sorpresa en relació el funcionament del Ple i de qui entenem que ha de garantir que els debats es porten en els termes que correspon. En cap moment l’equip de Govern ni els Serveis Jurídics van posar sobre la taula la contradicció del nostre sentit del vot i discurs amb el reglament. Això ens sembla realment preocupant i un element que contribueix a la situació en la que ens trobem actualment. La manca de previsió i preparació del Govern i el serveis jurídics per  encarar aquest debat, sumats als nostres errors ja comentats, ha generat una situació d’incertesa que mai s’hauria d’haver produït i que lamentem profundament.

També volem fer constar que tot i que s’ha comentat per part del Govern que s’havia consensuat amb els diferents Grups Municipals que s’abstindrien en la votació del Ple, el Govern municipal mai s’ha reunit amb la candidatura per tal de debatre aquest suposat consens.

Finalment, considerem que estem tots massa condicionats per les lectures que fan els mitjans per afeblir els partits i els moviments d’esquerres alhora de prendre decisions i sobretot alhora d’emetre posicionaments públics i generar debats oberts a totes les veïnes i veïns de la ciutat. De fet, sabem que avui tot el que diguem serà també malinterpretat però correm el risc.

Per tot això, les militants de la CUP Capgirem Barcelona ens posem a disposició dels diferents col·lectius implicats, com sempre hem volgut fer amb voluntat de diàleg malgrat les discrepàncies, i tenim el ferm compromís de recolzar la decisió que sigui emesa des de la  Comissió d’Empara.

Formacions decolonials i sobre el moviment obrer, fora l’exèrcit del saló de l’ensenyament, abusos policials durant la visita del Rei, escletxa salarial i contractació pública, qualitat de l’aire i benzineres (comissions 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de març 9:30h)

Proposarem a la comissió la inclusió de les següents formacions per a la lliure elecció dels centres de la ciutat:
Formacions específiques sobre el passat colonial de la Ciutat de Barcelona així com també  sobre la història del moviment obrer de la ciutat.

A l’apartat de declaracions institucionals, en presentarem una en defensa d’un saló de l’ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i per la promoció d’uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional.

Formacions decolonials i moviment obrer

Desmilitaritzem

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 14 de març 10:00h)

En aquesta Comissió hem demanat que comparegui el comissionat de seguretat tal que detalli l’operatiu de seguretat de la Guàrdia Urbana per al sopar del Mobile World Congress 2018.

A la part propositiva demanarem que la comissió aprovi tirar endavant un anàlisi de tots els treballadors i treballadores de serveis municipals al públic o tasques internes, treballadores municipals o externalitzades, en clau de gènere. També demanarem que es modifiqui la guia de contractació responsable, per tal d’excloure les empreses que discriminin per raons de sexe.

Compareixença comissionat de seguretat

Escletxa salarial

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 14 de març 16:30h)

Proposarem una modificació de les normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona amb l’objecte d’introduir-hi una regulació específica destinada a la implantació d’estacions de subministrament de carburants per a vehicles motoritzats, en totes les seves tipologies i d’aplicació a tot el territori municipal.

A l’apartat de preguntes, i havent passat 6 mesos, preguntarem per les millores que vam sol·licitar a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició benzineres

Pregunta Qualitat de l’Aire

Els consorcis tenen color d’opacitat

L’informe de fiscalització elaborat per la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona mostra allò denunciat repetides vegades per moviments socials, com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i per la CUP Capgirem Barcelona sobre la opacitat d’aquest organisme i els interessos als que respon i representa que no són els de les veïnes sinó el de l’empresariat.

Les evidències de la mala gestió i l’ús indegut (o no justificat) dels recursos per part del Director General no fan més que confirmar l’opacitat de l’entitat que ha permès aquestes pràctiques. Però cal anar més enllà.

El Consorci de Turisme de Barcelona té personalitat jurídica pública però això no ha evitat que:

-els contractes per valor superior a 100.000 no han seguit per norma general cap procediment estandard de contractació pública.

-existeixen contractes directes entre empreses on els seus directius formen part del comitè executiu del Consorci i el consorci, mostrant una línia clara de què és i representa el consorci.

-la contractació del personal ha estat tota via ETT, i dels 168 treballadors que tenia a desembre de 2016, 167 era personal laboral temporal i hi havia un directiu. Tal com diu l’informe de la intervenció aquest procediment podria anar en contra dels principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit, però no només… és la precarització dels treballadores, no deixa de ser la traslació del model turístic imperant: precarització de les treballadores mentre els grans beneficis se’ls emporten uns pocs.

-l’auditoria de comptes anuals no va detectar cap anomalia, perquè com en moltes altres ocasions, les auditores privades no fiscalitzen sinó que només analitzen comptablement. Que els consorcis contractin auditores anualment per fer les auditories de comptes, com va fer el Consorci de Turisme, no serveix de res tal i com reflecteix l’informe de la intervenció. Res del que surt s’ha detectat mai a través d’empreses privades. Les auditories financeres a posteriori responen a una lògica que en cap cas és la lògica de l’interès col·lectiu i pel que haurien de regir-se tots i cadascun dels organismes públics.

Tot això, ens ratifica en el que hem anat dient del que representa el consorci:

  1. Una privatització de diners públics (cal recordar que l’Ajuntament fa aportacions econòmiques anuals) que van cap a mans privades i responen a interessos privats.
  2. Un model de promoció, del que el consorci és el màxim exponent, que suposa seguir augmentant l’arribada de turistes de forma exponencial, quan allò que necessita la ciutat és el decreixement: posar les veïnes al centre de la política i no als interessos d’uns pocs.
  3. La impossibilitat de fiscalització per part de les veïnes i veïns de la ciutat d’un ens públic, que enlloc d’estar en mans de totes està en mans dels lobbies hotelers de la ciutat.
  4. Una entitat antidemocràtica, que escapa als controls públics, i opaca on els lobbies tenen més poder i capacitat de decisió que les veïnes de la ciutat que són les que pateixen les externalitats negatives del turisme.

Davant de tot això, el debat no es pot centrar en legalitat vs il·legalitat o en una persona com si fos una poma podrida.

El Consorci de Turisme és l’expressió del model de turisme de la ciutat, l’ús turístic de la ciutat ha depassat tots els límits possibles, està al servei de l’especulació i ha abandonat qualsevol alternativa productiva per restablir un equilibri dels usos. Les víctimes d’aquest abús han estat les veïnes i especialment les classes populars i els col·lectius més vulnerables de la ciutat.

Les polítiques públiques haurien de ser per les veïnes i en benefici de les veïnes però aquestes han estat absents tan pel que fa a la regidoria responsable de turisme de la ciutat com pel que fa el consorci, que dóna una veu principal (per no dir única) a la patronal, i per tant, on només es respon en la lògica de potenciar el creixement turístic i en promocionar per atreure més turistes. El Consorci gestiona les polítiques, polítiques que haurien de ser públiques i protegeix els interessos empresarials.

Per això, des de la CUP Capgirem Barcelona ens ratifiquem en la necessitat i urgència de dissoldre el Consorci de Turisme de Barcelona, tal i com vam demanar el mes de juliol passat a la Comissió d’Economia i en repetides ocasions hem posat sobre la taula. Cal destinar els diners de la promoció turística de la ciutat a polítiques socials i a revertir els impactes negatius dels turisme en les condicions de vida de les veïnes i veïns de la ciutat.

Aixecament de les lleis suspeses al Parlament, opacitat a TMB, solidaritat internacionalista amb Casamance (Ple gener 2018)

Al Ple de gener de 2018 presentarem una proposició per ta de fer valer la sobirania del Parlament de Catalunya. La nostra proposició va orientada a posar en vigència aquelles lleis que va suspendre el Tribunal Constitucional com ara: el Decret-llei d’impostos als bancs, el Decret-llei contra la pobresa energèDca o la Llei d’emergència habitacional (o contra els desnonaments). Una gran part d’aquestes lleis suspeses anàven orientades a donar pal·liar la situació d’emergència social que viu actualment el país.

Per tot això la proposició que presentem va orientada a tornar a posar en vigència les esmentades lleis suspeses.

A l’apartat de preguntes demanarem per les condicions que s’estableixen en els plecs del crèdit pel refinançament de TMB de l’any 2014.

Finalment presentarem una proposició de solidaritat amb Casamance, actualment una regió de Senegal que des dels anys 80 viu un conflicte obert contra l’Estat.

Proposició lleis suspeses

Pregunta crèdit TMB

Declaració Casamance

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la interconnexió de les dues xarxes de tramvia

Aquest dissabte 20 de gener, diverses entitats veïnals i ecologistes han convocat una manifestació per reclamar la interconnexió del tramvia per la Diagonal sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies”. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que en un context de foment del vehicle privat a la ciutat, de privatització del transport públic, d’increment de les tarifes i de precarització laboral de les seves treballadores, el debat sobre el projecte d’interconnexió de les xarxes de tramvies no pot obviar el model de gestió privada vigent.

Actualment, l’explotació de les dues xarxes de tramvia està concessionada fins a l’any 2032 a la matriu empresarial TRAMVIA METROLPOLITÀ S.A., presidida per l’ex-convergent Felip Puig, la qual rep subvencions públiques cada any d’aproximadament 90 milions d’euros i reporta uns beneficis de 14 milions d’euros anuals. Un model de privatització del transport públic construït sobre la base de la política clientelar, les portes giratòries i, en definitiva, el capitalisme d’amiguets practicat per institucions i partits polítics.

Per aquest motiu, des de la CUP Capgirem Barcelona considerem que la recuperació del 100% de la gestió pública del servei de tramvies és una condició necessària per fer possible la interconnexió de les dues xarxes de tramvies. Les millores en la connectivitat, l’eficiència i el servei de tramvia fruit d’una interconnexió només seran possibles si el servei de tramvia respon al bé comú, al control popular i a l’interès de les classes populars i no fomentant el benefici privat i la mercantilització d’un dret tan elemental com és el transport públic. Per aquest motiu demanem:

  • Que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya recuperin la titularitat i la gestió pública, tant del tramvia com de tota la xarxa de transport públic actualment en mans privades, revisant i millorant les condicions laborals de totes les seves treballadores.

  • Que el projecte d’interconnexió esdevingui un punt d’inflexió en l’actual model de mobilitat a la Diagonal, obrint un procés de democratització de l’espai públic i garantint el dret a la ciutat de les classes populars. La Diagonal ha de transformar-se en un eix vertebrador i integrador que trenqui amb l’elitització d’aquest espai i alhora, amb les dinàmiques d’expulsió de les classes populars dels seus barris.

  • Que la interconnexió no sigui un excusa per reduir altres serveis de la xarxa de transport públic, ans al contrari, que serveixi per potenciar la xarxa de bus regular i de bus de barri, recuperant el servei, les freqüències i les unitats retallades els darrers anys.

  • Que es consideri dins dels projectes de mobilitat la perspectiva de gènere i les necessitats pròpies de les feines de cures, entre d’altres, garantint un transport públic lliure d’actituds i agressions masclistes i/o homòfobes.

  • Que s’activi de forma immediata la Taula Social de negociació per al Transport Públic i que les propostes presentades, tant per les veïnes com pels col·lectius i entitats, tinguin un caràcter vinculant.

  • Que l’Ajuntament de Barcelona implementi les demandes de la Plataforma Stop Pujades i que es redueixin les tarifes del transport públic, fent-les accessibles a les classes populars i garantint la gratuïtat del servei per a joves, persones a l’atur, en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat econòmica.

  • Que es reverteixin els processos d’externalització i privatització de serveis com la T-Mobilitat.

  • Que es garanteixi la transparència i la claredat de tots els òrgans de gestió del transport públic, fent públics els sous de la massa directiva fora de conveni de TMB, tal com ha demanat la CUP-Capgirem Barcelona en diverses ocasions.

  • Que s’abordi un pla de pacificació dels carrers de Barcelona per mitjà de l’eliminació de carrils de les vies més densificades i la peatonalització dels barris amb l’objectiu de reduir, de manera dràstica, els nivells de contaminants atmosfèrics i evitar així les 700 morts anuals degudes a la contaminació a la ciutat.

Canviem el model de mobilitat a la ciutat, recuperem el transport públic, ocupem les estacions!

L’ordenança de terrasses, un vestit fet a mida dels lobbies de restauració

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures… sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s’enterra definitivament el conflicte”, una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

  1. Negoci privat vs. espai públic

L’espai públic, per definició, hauria de ser un espai de lliure accés i moviment per a les veïnes, un espai de convivència i de vida comunitària. Es tracta d’un bé que, per la seva escassetat, és necessari conservar i recuperar als nostres barris.

Estem fartes de veure com es fa negoci amb el patrimoni comú, una estratègia que caracteritza particularment al sector turístic. Els agents econòmics  s’apropien de la nostra platja, el port, els parcs, el patrimoni arquitectònic,  els carrers i les places…i en fan negoci. I som les veïnes les que hem de patir les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Com sempre, privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

  1. Consum vs. descans 

Moltes veïnes que viuen en espais turistitzats o d’oci nocturn saben perfectament com afecta la proliferació de terrasses al seu descans o fins i tot a la seva salut. El soroll generat en els carres ocupats per terrasses (que per cert, és una altra forma de contaminació) xoca directament amb el dret al descans de les veïnes i no distingeix entre gent menuda, persones grans, o horaris laborals dels treballadors i treballadores que necessiten dormir. Hem de tenir present que en alguns eixos d’oci i restauració (com ara el carrer Parlament, Blai, Plaça Reial…) es concentren  desenes d’establiments, en molts casos d’oci nocturn.

  1. Taules vs. mobilitat

La modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre les taules i els elements urbans –com ara els arbres- i augmenta l’ocupació màxima permesa de la vorera. Segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança, no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que a més serà una regulació discriminatòria, que no tindrà en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional i no els garantirà la mobilitat lliure i autònoma en els seus propis carrers.

  1. Acord amb els lobbies vs. participació veïnal

Els pocs detalls que hem conegut sobre les modificacions a l’ordenança, els hem sabut a través dels mitjans de comunicació, però encara no s’ha fet públic tot el contingut de l’acord, que s’ha produït a porta tancada amb els lobbies. Finalment, l’Ajuntament ha decidit escoltar els empresaris amb ànim de lucre i els pseudo-experts que els van redactar les demandes, en comptes  d’escoltar les pròpies veïnes que pateixen les terrasses sota casa seva.

Ens sembla una presa de pel que es muntin suposats espais de participació (com ara la Comissió Tècnica de Terrasses, amb una ja minsa presència veïnal) que desprès són ignorats deliberadament a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona

Denunciem la contractació de l’empresa IniPro per a la gestió de la Fàbrica de la Innovació del recinte Fabra i Coats.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem manifestar la nostra oposició frontal a la contractació de l’empresa IniPro, per tal que gestioni La Fàbrica de la Innovació al recinte Fabra i Coats.
 
Fonamentem el nostre rebuig en diversos criteris polítics, que per a nosaltres són raons de pes per a allunyar empreses com IniPro de l’erari públic:
 
  • No entenem quin canvi suposa la tant anunciada “Guia de contractació pública social”, si l’Ajuntament ha d’acabar cedint contractes a empreses com IniPro. La Guia havia de suposar una nova relació de l’Ajuntament amb aquelles empreses privades que haguessin de donar servei, una guia que havia de posar èmfasi en els drets laborals, l’economia cooperativa, la igualtat de gènere o el comerç just. IniPro no s’ajusta a cap d’aquests paràmetres.
  • Denunciem que no s’hagi tingut en compte a l’hora de contractar aquesta empresa la feina feta per les companyes de la CUP de Tarragona, una feina que fins al moment ha exposat a la llum pública que IniPro forma part de la xarxa clientelar del PSC. Tant aquesta empresa com el consistori tarragoní han participat en diverses irregularitats en la contractació que ara mateix estan judicialitzades.
  • Finalment denunciem que la política d’externalitzacions de l’Ajuntament, lluny de tendir a desaparèixer sembla que s’escampa pels nous serveis que el consistori va posant en marxa. Considerem aquest punt inadmissible i contrari als interessos de l’Ajuntament, que lluny de prendre el control dels serveis que ofereix segueix cedint-los a empreses privades.
 
Per aquests tres motius exigim que l’Ajuntament reconsideri aquesta licitació i faci marxa enrere.

Les regidores de la CUP Capgirem Barcelona Maria Rovira i María José Lecha absoltes en el judici per la denúncia del CSIF. Seguim lluitant contra la impunitat !

El passat 2 de desembre de 2016 es va celebrar un judici contra el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté arran d’una denúncia interposada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver donat suport a un venedor ambulant agredit. En aquella ocasió Garganté ja va resultar absolt del delicte de coaccions ja que el mateix metge que les hauria patit segons els agents va negar haver denunciat mai a Garganté, desmentint als agents. Malgrat tot, a dia d’avui encara no s’han depurat responsabilitats per la falsificació de l’atestat per part dels agents.

Aquella dia, a més a més, un grup d’agents de la GUB acompanyats de membres del sindicat CSIF i amb la presència d’algut destacat membre de l’extrema dreta van acudir a la Ciutat de la Justícia. Allà, van increpar al regidor i les persones que l’acompanyaven i van assaltar la roda de premsa que intentava fer l’advocat del regidor abans d’entrar. Per si fos poc, Emilio Zambrano, membre del CSIF Guàrdia Urbana va denunciar per una suposada agressió a les altres dues regidores de la CUP Capgirem, Maria José Lecha i Maria Rovira.

El 31 d’octubre es va celebrar el judici contra Lecha i Rovira en què tant la fiscalia, l’acusació particular, com la popular exercida pel CSIF, van demanar la condemna de les dues regidores. Malgrat tot, la sentència coneguda avui absol a les dues denunciades i deixa clar que no hi ha cap prova de càrrec contra elles més enllà de la versió del denunciant i els altres membres del CSIF. Aquesta versió va ser clarament desmentida per l’advocat de Garganté, Eduardo Cáliz, i pels exdiputats de la CUP Mireia Vehí i David Fernàndez, que van presenciar els fets i van declarar com a testimonis.

Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona valorem positivament aquesta sentència que desmunta les mentides d’Emilio Zambrano i dels sectors urltres de la Guàrdia Urbana que pretenen actuar amb total impunitat contra els col.lectius vulnerabilitzats de la ciutat i, a més a més, silenciar i perseguir a qui alça la veu per denunciar-ho. Així doncs, refermem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i contra la impunitat policial i la repressió, i exigim al govern de Barcelona en Comú que d’una vegada per totes afronti la situació i adopti mesures contundents contra una minoria del cos que vulnera sistemàticament ens drets i llibertats fonamentals amb total impunitat.

Redactat de la sentència

Barcelona, 30 de novembre de 2017

Alerta Solidària i CUP Capgirem Barcelona

 

La lluita no és als seus despatxos ni a les reunions protocol·làries (Quan ens diuen “participació ciutadana” i divaguen d’universitats)

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

 

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten.

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238 ) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana?

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient.

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes.

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC UB