Avui dimecres 15 de juliol tenia lloc el Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona. Les tres representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble, pel socialisme i per una societat feminista.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat la seva pròpia candidatura a la presidència. 3 vots per mostrar el nostre rebuig al continuisme imperant en aquesta institució, on un pacte entre CiU i ERC amb el suport del PSC deixa les coses tal com estaven.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta, perquè els ciutadans no triem directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals.

Les representants de la CUP Poble Actiu son el següents:

Laia Sabater Díaz, regidora de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Maria Rovira Torrens, regidora de Barcelona, de la CUP Capgirem Barcelona.
Joaquim Duran Redondo, regidor de Badia del Vallès, de la candidatura Alternativa d’Esquerres per Badia i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Discurs complet de Maria Rovira al Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona:

Bon dia a tots i totes les presents avui en aquest Ple de constitució de la Diputació.

Per primer cop a la història, les Candidatures de Poble Actiu serem a les quatre diputacions en que van esquarterar fa segles aquest tros de país en el que vivim sota dominació espanyola.

És per això, que quan fa uns moments hem hagut de prometre el càrrec, ho he hagut de fer per imperatiu legal. La segona restauració borbònica de 1978 ens obliga encara avui als catalans i catalanes de sotmetre’ns al seu poder, guanyat per la força de les armes i la imposició.

Però, tot i aquests tres-cents anys d’ocupació i intent de genocidi, encara restem aquí. I, estem, més decidits que mai a posar fi a aquest sotmetiment i a iniciar d’una vegada per totes el nostre camí cap a la plena consecució dels nostres drets més elementals com a classe, com a dones i com a poble.

Per les persones que formem part de les Candidatures de Poble Actiu no ens és còmode de participar d’aquesta institució, en tant en quant aquesta representa l’esglaó fonamental del procés d’uniformització estatal que facilità la imposició del sistema capitalista i la reproducció i perpetuació dels sistema patriarcal sobre les nostres esquenes.

Tot i així, tres segles després de la conquesta castellana des de les CUP i les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) reivindiquem un ens democràtic que defensa els interessos del municipi, partint de l’autonomia de cadascun dels pobles i les ciutats, per tal de fer força i desenvolupar-se com a territori.

Una lògica inversa de la institució en la que avui prenem possessió.

Des del caràcter municipalista de les CUP i les CAV entenem i defensem l’autonomia municipal, així com plantegem les vegueries com a espai territorial de coordinació per a un desenvolupament endogen dels municipis que cobreixi les necessitats de la classe treballadora del nostre poble. Alhora, que aquests i aquestes puguin participar en la presa de decisions públiques.

No proposem res d’innovador, plantegem la recuperació de l’essència del poder local que va caracteritzar l’organització del territori als diversos pobles de la Mediterrània, i que va servir d’eix de progrés d’una part del nostre país fins a la seva conquesta i sotmetiment per part de la Corona espanyola.

Des del primer dia que la CUP té presència a les diputacions volem exigir la seva dissolució i l’articulació de les vegueries, com aquelles institucions ajustades als àmbits territorials naturals de les nostres relacions socials, culturals, polítiques i econòmiques, que siguin la base d’articulació nacional dels Països Catalans.

Una estructuració que parteix de la base, del municipi, com a element natural de relació entre persones, i que s’articula a través de les vegueries com a espais de desenvolupament i creació que componen aquests rics i diversos territoris que són els Països Catalans, ocupats actualment per l’Estat espanyol i francès. Partint de la cooperació local i territorial i de la participació democràtica com els principals motors de desenvolupament per a la transformació social i econòmica que ha de posar fi a les desigualtats i la in-equitat social que promou l’actual sistema de dominació social, econòmic i patriarcal.

Avui toca parlar del present. I, el present ve marcat, com portem denunciant des dels darrers anys des de les candidatures rupturistes per tres crisis sistèmiques, determinades per la crisi capitalista i per la crisi de legitimitat del règim del 78 que ens nega els nostres drets més elementals.

La primera d’aquestes crisis és l’econòmica. No cal fer ara tot un detall de les dades estadístiques que demostren la difícil situació que patim en pròpia pell les classes populars. Des de les xifres d’atur fins a les de pobresa o fam. Una crisi econòmica que no és crisi, és el sistema cínic anomenat capitalisme.

Per tant, entenem que cal urgentment un canvi de model socioeconòmic i d’estructures productives i reproductives que signifiquin una ruptura amb l’status quo actual; amb el sistema capitalista i patriarcal. De ben segur, i contradient moltes veus que criden molt últimament, la independència d’aquest tros del país en el que vivim és un dels instruments més útils i necessaris ara mateix, per poder iniciar un procés constituent que permeti poder decidir lliurament entre tots quin model d’Estat volem construir per a les futures generacions. Per poder tenir doncs, la vida digna que totes ens mereixem.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.

Precisament, en l’actual conjuntura les diputacions es troben enmig d’un procés contradictori. Per una banda, el procés que anhelem els catalans i les catalanes que respectem la democràcia, que no és res més que el dret de poder decidir lliurament el nostre futur com a poble.

I, per altra banda, una nova ofensiva re-centralitzadora i uniformitzant de l’Estat espanyol, que a través de la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, pretén utilitzar les diputacions -un cop més en la història-, com aquelles institucions que manlleven l’autonomia local i centralitzen i uniformitzen l’administració.

La Diputació de Barcelona ha de posicionar-se en una de les dues direccions que marca la cruïlla actual. O aposta per seguir el camí decidit per la majoria de municipis i persones del Principat de Catalunya, de trencar amb el règim del 78 i iniciar un procés constituent, o seguir en la submissió i l’acatament de les imposicions de l’Estat espanyol -per ordre de la Troika- per aprofundir en aquest règim, basat en la uniformització i la centralització. Per això, volem que quedi molt clar que les les candidatures de Poble Actiu treballarem per una major distribució de la riquesa i el treball per les classes populars de les viles i ciutats de la província.

I, d’aquesta cruïlla històrica que vivim, enllacem amb la tercera i darrera crisi que estem patint actualment, que és la crisi democràtica.

Les institucions creades per la darrera restauració borbònica viuen els seus moments de pitjor legitimitat. Segurament, aquesta tercera crisi no s’entén sense les dues primeres. És per això, que l’hem deixat pel final.

La política d’austeritat dictada pel Capital s’ha imposat un cop més per la força.

Una política d’austeritat que ha causat estralls entre les classes populars coincidint amb l’actual i nova crisi cíclica del capitalisme. I que davant d’aquesta in-operativitat de l’esfera pública -lligada de mans del capital- per respondre als interessos i a les necessitats de les classes populars, ha perdut encara la poca credibilitat que tenia.

Una legitimitat, tocada de mort, si a sobre hi afegim els centenars de casos de corrupció que afecten el nostre país.

És per tot això, que un dels nostres principals objectius serà aixecar catifes i obrir finestres i armaris, alhora que combatre l’emergència social del nostre territori..

Perquè a més, les diputacions, són les institucions que tenim al nostre país que més opacitat presenten. El poble no té cap mena de coneixement del que s’està parlant avui aquí ni del perquè serveix aquesta institució.

És per això, que no venim aquí a escalfar la cadira, sinó que venim disposats a treballar -perquè més enllà de presentar propostes i opinar les possibles propostes que presentin la resta de forces polítiques i el govern- traslladarem al carrer el que aquí passa, deixa de passar, s’explica o es calla. Perquè n’estem fartes de l’opacitat que impregna aquesta sala. I és per aquest motiu també, que no acceptarem privilegis; ni pins, ni assegurances vitalícies. Nosaltres som poble.

Les candidatures rupturistes treballarem doncs, per retornar el poder a tots els municipis i posar llums i taquígrafs aquestes sales.

Avui s’ha celebrat el ple extraordinari del cartipàs a l’Ajuntament de Barcelona. Aquests han estat els posicionaments de la CUP Capgirem Barcelona:

1. Modificació de la Disposició Addicional segona del ROM, relativa a la denominació i àmbits d’actuacions de les Comissions del Consell Municipal.
La CUP Capgirem Barcelona hem votat a favor de la reducció de Comissions en primer lloc com a mesura per la reducció de despesa pública i en segon lloc com a mesura per potenciar arees de treball més completes i transversals.

2. Modificació dels articles de les Normes Reguladores del Funcionament de Districtes.
Votació en contra d’una modificació feta a mida per poder crear noves figures d’assessors pels partits polítics a sou de la despesa pública de l’Ajuntament. Creiem que aquesta modificació respon al mercadeig entre els grups municipals per l’acord dels assessors i els sous.

3.Nomenaments de Presidents, Vicepresidents i composició de les Comissions del Consell Municipal. Nomenaments dels Consells d’administració de les empreses de capital municipal.
La CUP Capgirem Barcelona fem abstenció activa en tots els nomenaments d’arees, consells i comissions on no tenim representació. En canvi votem a favor en les que tenim representació: Àrea Metropolitana i Consorci de la Zona Franca.

No podem votar a favor d’espais on no podrem aportar la visió del nostre grup municipal i on el nostre control públic és nul.

També volem deixar clara la nostra postura sobre les actuals “empreses municipals” que apostem per municipalitzar en la seva totalitat i per la internalització dels treballadors i treballadores.

4. Règim de dedicació i retribucions dels membres electes i dels consellers/es de Districte del Govern.
La CUP Capgirem Barcelona votem enèrgicament en contra de l’esmena de CiU, C’S, PP i PSC on proposen mantenir els sous dels càrrecs electes amb unes rebaixes mínimes d’anys anteriors. Ens sembla una enorme vergonya aquesta maniobra de joc brut usat al Ple per mantenir els sous actuals i no assumir la proposta de rebaixa de Barcelona en Comú (per nosaltres també insuficient, però una rebaixa més clara).

Diumenge 28 de Juny a les 12.00h va tenir lloc la reunió sol·licitada des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista), per tractar diferents qüestions de temàtica antirepressiva, amb Barcelona en Comú (BEC).

Així doncs, a la reunió van assistir Gala Pin i Jaume Asens de BEC, Josep Garganté, Maria Rovira de la CUP Capgirem Barcelona i Eva Pous d’Alerta Solidària. Durant la reunió es van tractar diferents qüestions; d’una banda els diferents casos repressius de les vagues generals dels últims anys, els casos de persones encausades per les mobilitzacions en defensa de Can Vies; les diferents persones que tenen sancions i multes per les diferents mobilitzacions d’Stop Pujades (en defensa del transport públic) i les multes imposades en base a l’Ordenança del Civisme a la ciutat.

D’altra banda, es va plantejar quina seria l’actuació del govern municipal respecte la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, els bufets d’avocats (pagats fins ara per l’ajuntament) dels agents de la Guàrdia Urbana, els convenis de col·laboració entre Mossos d’Esquadra i la GUB, l’aplicació de la Llei Mordassa i sobre la necessitat de garantir els drets dels detinguts. També es va demanar quina seria la línia d’actuació respecte l’ordenança del civisme.

La CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària vam mostrar la voluntat que hi hagi una comunicació fluida i d’aquesta manera treballarem per aconseguir aturar la criminalització de les veïnes mobilitzades a la ciutat de Barcelona, així com la criminalització de la pobresa.

Durant aquestes primeres setmanes del nou consistori, les regidores de la CUP Capgirem Barcelona han anat rebent diferents comunicacions pel fet de ser càrrecs electes escollits en les passades eleccions municipals. Entre aquestes comunicacions, per exemple, les tres regidores han rebut la informació que rebrien un mòbil “Iphone 6” o “Iphone 6 Plus” amb línia pròpia a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona adjudicada a Vodafone.

Així mateix han rebut la targeta de “Visitant d’honor de Fira Barcelona” per poder accedir gratuïtament als esdeveniments que s’organitzen en aquests recintes i la invitació personalitzada per assistir a l’espectacle que inaugura avui el 39è Grec Festival de Barcelona.
En relació a invitacions d’actes socials no propis del consistori (amb diverses invitacions ja rebudes), la CUP Capgirem Barcelona valorava la possibilitat de fer un sorteig públic per que tothom pogués tenir l’oportunitat d’accedir-hi. Desafortunadament aquest tipus de convits són personalitzats i instranferibles per a les tres regidores.

En aquest sentit, la CUP Capgirem Barcelona denuncia i rebutja aquest tracte de favor i aquests privilegis i, per tant, renuncia a aquests oferiments personalitzats.

De la mateixa manera, la CUP Capgirem Barcelona rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona compti amb una flota de cotxes oficials i amb un servei de Taxis pagat per tots els veïns i veïnes. A dia d’avui el Govern i els caps dels grups municipals, entre altres, tenen dret a un dels 22 cotxes oficials existents, que encara continuen utilitzant.

Entenem que el personal que treballa amb els cotxes oficials ha de ser destinat a altres funcions del Consistori. Com a grup municipal apostem per donar exemple i utilitzar el Transport Públic de la ciutat com la resta de veïns i veïnes i pagar (en cas necessari) els taxis per a desplaçaments.

Divendres ens despertàvem amb la notícia d’una dona assassinada pel seu company trobada al port de Barcelona. Des de la CUP Capgirem Barcelona volem reivindicar que aquesta és una mort política, víctima del patriarcat imperant en la nostra societat, un sistema que encara ara empara el privilegi masculí dels homes heterosexuals i perpetua la violència estructural contra les dones i, que cal combatre amb tota la contundència d’una vegada per totes.

Així doncs, demanem un reconeixement oficial per part de l’Ajuntament de Barcelona de la dona assassinada i que aquest també es personi com acusació particular contra aquest. Ha de ser una prioritat des de ja mateix acabar amb la violència cap a les dones de la nostra ciutat que permet que des d’inicis d’aquest any s’hagi produït l’ assassinat d’una dona cada mes, en mans de les seves parelles.

Alhora, volem destacar que aquests assassinats només són la punta de l’iceberg de la violència existent envers les dones i que cal combatre des del carrer i des del consistori, juntament amb el moviment feminista i professionals en aquest àmbit, per tal d’acabar amb aquesta xacra i destruir el sistema patriarcal. Un sistema que es basa en normalitzar en la societat catalana que es mati a les dones pel fet de ser dones i això és violència d’estat i en conseqüència també institucional. No és un cas aïllat, és de nou un altre feminicidi.

Prou feminicidis a Barcelona i als Països Catalans!

Donem tot el nostres suport a la família de la dona assassinada i els hi volem fer saber el nostre condol i acompanyament.
Nosaltres continuarem lluitant amb totes les nostres forces perquè cap més dona sigui assassinada.

Les regidores Maria Rovira i María José Lecha avui a l’Ajuntament de Barcelona. 

Ens esperen quatre anys de moltíssima feina, investigació i lluita. I cal que, entre totes, decidim la millor estructura organitzativa per portar-la a terme.

En línia amb la metodologia de treball assembleari i de participació i empoderament actiu que ha caracteritzat la confecció del codi ètic, la proposta del programa municipal i la decisió de les caps de llista i de les conselleres de barri, la candidatura s’obre de nou per definir (seguint allò aprovat en la III i IV Trobada Popular Municipalista) l’estructura organitzativa post electoral.

Ja durant aquestes darreres setmanes, la CUP Capgirem Barcelona ha dut a terme un procés d’Assemblees de Ciutat Descentralitzades per definir el posicionament davant el debat d’investidura i de l’escenari postelectoral.

Ara obrim de nou el procés!

El calendari
1 de juliol: Enviament de la documentació final de l’Assemblea de Ciutat.
Del 30 de juny al 3 de juliol: Període d’inscripció obert a l’assemblea de ciutat.
L’Assemblea de Ciutat es celebrarà el dia 4 de juliol al Centre Cívic La Sedeta (Carrer Sícilia 321).

Metodologia
Els dos documents esmenables a tractar a l’assemblea són:
Document organitzatiu CUP Capgirem (Enllaç al document)
Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal (Enllaç al document)

Qui pot participar?
Podran assistir amb veu i vot a l’Assemblea de Ciutat totes aquelles persones que s’incriguin prèviament. Podran presentar esmenes totes les membres de les organitzacions que donen suport a la CUP Capgirem Barcelona, membres dels Comitès locals de la CUP Capgirem Barcelona i participants de la 3a i 4a TPM.

Properament s’obrirà el sistema d’inscripcions, la sala té una limitació de capacitat, un cop s’arribi el nombre màxims d’assistents es tancaran les inscripcions.

Ordre del dia de l’assemblea de ciutat

1. (2/4 de 10 del matí). Inscripcions i arribada dels assistents.
2. (1/4 d’ 11 inici) Constitució de la Mesa i aprovació Reglament de l’Assemblea de ciutat juliol 2015.
3. Presentació, debat i aprovació, si s’escau, de la ponència organitzativa de la CUP Capgirem Barcelona.
4. Presentació, debat i aprovació, si s’escau de la Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal durant el mes de juliol de 2015.

Per últim, recomanem llegir el reglament de funcionament de l’assemblea (Enllaç al reglament).

Durant la darrera setmana el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista,  hem demanat realitzar una reunió amb Barcelona en Comú (BEC) per parlar de diferents temes, un d’ells i el més rellevant en aquests moments era la qüestió “d’acció policial” (o el nom que finalment hagi de rebre sota el mandat del nou govern) i sobretot dels casos més urgents i del paper que pot fer BEC ja exercint funcions de govern.

Els quatre casos més urgents que volem plantejar són conseqüència de la Vaga General del 29 de març del 2012. Casos on diverses vaguistes seran jutjades per defensar el dret a un treball i una vida digna pel conjunt de la classe treballadora. En tots aquests casos, l’Ajuntament de Barcelona exerceix d’acusació particular, alhora que també és l’acusació que demana penes més altes. Altres casos urgents versen sobre les polèmiques actuacions policials per l’anomenat “efecte Can Vies”, que es van escampar per tota la ciutat més enllà del barri de Sants.

També teníem la intenció de plantejar el paper de l’Ajuntament en els possibles desallotjaments de centres socials. Malauradament, en la nostra llista hi teniem com a cas urgent la imminent actuació sobre el CSOA La Llamborda. Actuació, dels Mossos d’Esquadra, que ha tingut lloc aquest matí, clausurant les plantes d’habitatge, entrant a l’espai social (on no podien operar perquè no disposaven de l’ordre judicial que ho permetés) i gravant, per a les seves bases de dades il·legals, tant els activistes com els periodistes presents. L’espai social ha resistit l’operació policial il·legal durant sis hores i ha aconseguit continuar obert al barri.

En la nostra reunió volem exigir per tant, aturar les col·laboracions de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra. Acabar amb la complicitat del cos policial de la ciutat que presta suports com per exemple tallar el trànsit i reforçar el dispositiu policial com a segona línia de xoc en cas de protestes al carrer. Cal que es revisin cas per cas tots els ordres de desallotjaments i acusacions populars. Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària defensem els espais alliberats com una eina d’autoorganització i apoderament popular per tal de construir una alternativa real a la nostra ciutat.

Som conscients que hi ha molts altres casos derivats de les múltiples lluites per un futur digne que s’han dut a terme i que encara són vigents a Barcelona, tanmateix entenem que és important fer una primera reunió per conèixer l’estat de la qüestió i alhora exigir que l’ajuntament es retiri de forma immediata com acusació particular en tots aquests casos.

Barcelona en Comú ens ha dit en nombroses ocasions al llarg d’aquesta setmana, en insistir per fer la reunió i preguntar sobre l’estat dels casos més urgents, que aquests “estaven passats per ser gestionats amb celeritat”. Però aquest matí han jutjat un company de l’organització juvenil Arran amb l’acusació particular d’un agent de la Guàrdia Urbana representat per un despatx d’advocats extern que te concedida la defensa jurídica dels casos relatius a la Guardia Urbana.  BEC no ens ha pogut aclarir l’estat d’aquesta acusació ni si les despeses del despatx d’advocats han anat a càrrec del consistori. Exigim doncs, que s’acabi amb la política de pagar advocats externs perquè actuïn per l’acusació i representació d’interessos particulars d’agents del cos de la Guàrdia Urbana.

Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària reiterem la importància de la reunió que volem realitzar amb el Govern de l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder parlar i posar sobre la taula totes aquestes qüestions, i traslladar moltes altres propostes, alhora que continuarem treballant per l’absolució de totes les companyes vaguistes i l’aturada immediata del desallotjament qualsevol espai alliberat a la nostra ciutat.

CUP Capgirem Barcelona
Alerta Solidària

Article de Maria Rovira Torrens
Regidora a l’Ajuntament de Barcelona per la CUP Capgirem Barcelona
Militant de la CUP i veïns de Sagrada Familia

Són dos quarts de dotze del matí del dijous onze de juny. Entro per la porta de l’edifici Nou de l’Ajuntament de Barcelona ja que a les dotze tinc una trobada al Saló de Cent amb la Responsable de Protocol de l’Ajuntament de Barcelona, el Secretari General del mateix, la Trinitat Capdevila (regidora d’ERC que formarà part de la mesa d’edat, sent-ne la presidenta d’aquesta) i l’Ada Colau com a futura alcaldessa.

Després de voltar amunt i avall pels tres edificis de l’Ajuntament i parlar amb diferents treballadores d’aquests, tinc la sensació d’estar en un espai completament aliè a mi; em costa ubicar-me entre els tres edificis que el conformen; l’edifici Nou, edifici Novíssim i l’Edifici Històric (el que es veu des de la plaça,  el de tota la vida). Finalment arribo al Saló de Cent.

Fem les salutacions cordials i esperem l’arribada de l’Ada Colau que fa cinc minuts tard ja que es trobava en una reunió. Aquí una de les persones presents m’etziba un “nena” i veig que això no comença bé. Al més pur estil paternalista que denota la manca de respecte que impera cap a les dones joves i confirmant allò que intuïa que passaria tard o d’hora, reafirmo que una de les meves batalles serà reivindicar-me com un subjecte polític propi i alhora com a dona dins del consistori. Cap problema, la militància en el moviment juvenil durant 10 anys m’ha donat les eines necessàries per fer-ho; els debats i formacions sobre feminisme i poder adult seran una vegada més imprescindibles per la pràctica quotidiana dels propers anys.

Tot seguit el Secretari General exposa el desenvolupament de l’acte; l’entrada de les regidores per la porta principal de l’Ajuntament –l’Edifici Històric per si hi ha dubtes-, el pas per una sala per posar les bandes i els pins dels càrrecs electes; exposo aquí que nosaltres no agafarem ni les bandes ni els pins. L’entrada per la porta principal del Saló de Cent -totes les persones convidades ja estaran als seus llocs- i la posterior arribada a les nostres cadires. Barcelona En Comú (BEC) ha hagut de fer durant aquesta setmana una proposta de llocs on han de seure les  regidores electes durant l’acte que també portarà una mica de cua entre un dels grups municipals.

S’expliquen les dues fases diferenciades de l’acte; d’una banda, la constitució de la mesa d’edat, les promeses (per imperatiu legal o no) o juraments de les regidores electes; els caps de llista que es retiren per postular-se com a futurs alcaldes o alcaldesses i la posterior votació de l’alcaldessa (es reparteix un full blanc i un bolígraf a les 41 regidores per tal que apuntin el nom i seguidament se’ls va cridant per dipositar el vot en una urna i seguidament es passa a llegir les votacions, es fa el recompte i es diu qui té majoria –més de 21 vots- o en el cas que no sigui així quina és la llista més votada i per tant quina és l’alcalde o alcaldessa de Barcelona). Un cop s’elegeix alcaldessa es passa a una tauleta on hi trobem la Carta Municipal de Barcelona, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola. Ja hi ha preparat el jurament escrit en un paper que l’alcaldessa haurà de llegir, posteriorment se  li donarà la vara de comandament de la ciutat i se li canviarà la banda pel feixí d’alcaldessa; això darrer no és obligatori (Ada Colau exposa que no té clar que finalment ho acabi fent, i que s’ho pensarà).

D’altra banda, la segona part de la sessió la condueix l’alcaldessa de Barcelona, i les dues persones de la mesa ja podem retirar-nos als llocs que se’ns han assignat amb els nostres grups municipals. A continuació, les caps de llista faran un discurs de 10 minuts, acabarà tancant l’alcaldessa; la banda municipal tocarà els segadors i oficialment l’acte s’acabarà aquí.

Tanmateix, per tradició es va a veure el president de la Generalitat i s’informa aleshores que Barcelona en Comú ha convocat a la plaça i que hi farà un acte amb una pantalla perquè la gent pugui seguir l’esdeveniment, tota la infraestructura serà posada per l’ajuntament de Barcelona -la CUP-Capgirem Barcelona ja hem comunicat que no hi anirem de la mateixa manera que tampoc ens quedarem al pica-pica posterior amb regidores, autoritats, representants institucionals i socials un cop s’hagi saludat al President Artur Mas i es retorni a l’ajuntament.

Un cop repassats els diferents passos el Secretari General es vol reunir amb les persones de la mesa per comentar-nos un esdeveniment, pel qual s’ha convocat una reunió el dia següent a les dotze. Així doncs, ens acomiadem de les altres persones i per una porta del Saló de Cent arribem a un passadís que dóna a un altra porta (la quantitat de passadissos, portes que hi ha és espectacular, entre parets majestuoses tot es fa molt estrany). Finalment arribem a una sala, gran, amb sofàs de pell i una taula de fusta, en la qual ens assentem i el Secretari General exposa el què ha passat; ens reparteix la documentació amb el guió de com procedirà -una vegada més, sí- el dia de la investidura. Seguidament ens dona el full amb la proposta de BEC de com s’han d’asseure els diferents grups municipals durant la sessió i exposa que Ciutadans ha manifestat el seu desacord, fet que genera un conflicte que ha de resoldre la Presidenta de la mesa.

El fet és que Barcelona en Comú proposa d’una banda els càrrecs electes del seu partit, d’ERC, PSC i finalment la CUP-Capgirem Barcelona. A l’altra banda hi hauria CiU, Ciutadans i PPC. Així doncs, la petició de Ciutadans és canviar-se amb ERC ja que ells exposen que han quedat com a tercera força i seria l’ordre lògic (aquest argument tampoc s’acaba d’aguantar tenint en compte que no proposen cap altre canvi) alhora que denuncien un biaix ideològic de dretes i esquerres amb les que no estan d’acord. Al donar-se aquesta situació, és la Presidenta (mentre no hi ha ni alcalde, ni alcaldessa a la ciutat escollida mitjançant la votació que hem explicat anteriorment) l’alcadessa provisional de la ciutat i qui ha de resoldre el conflicte mitjançant l’aplicació del ROM (Reglament Orgànic Municipal). Així doncs, el Secretari exposa que des de la Revolució Francesa als parlaments europeus s’han diferenciat per dretes i esquerres i que en certa manera és correcte l’ordre proposat per BEC tot i que deixa molt clar que en tot cas és decisió de la presidenta acceptar o no -un cop escoltats tots els grups municipals- la petició de canvi de Ciutadans. Així doncs, s’exposa que la darrera reunió serà el divendres a les dotze perquè Ciutadans faci la petició i argumenti la voluntat de canvi de lloc; la resta de grups diguin si els hi sembla bé la proposta presentada per BEC i finalment la Presidenta (tal i com hem dit abans la màxima autoritat mentre no s’elegeix alcalde o alcaldessa) resolgui el conflicte i decideixi com ens asseurem durant la sessió d’investidura.

Arribo divendres, em torno a perdre pels tres edificis de l’Ajuntament, ascensor amunt ascensor avall. Em trobo tota la premsa pendent de la roda de premsa convocada per BEC i ERC; pregunto si hi ha alguna novetat però em comenten que no, alhora que em guien a la sala on he d’anar (és obvi que les periodistes estan més acostumades que jo a aquest entorn). Trobo finalment el lloc de la reunió i van arribant altres membres dels grups convocats i un d’ells em diu un “hola carinyo!”; em quedo gelada, i pregunto si ens coneixem d’alguna cosa; em diu que hem coincidit en un acte de campanya a Gràcia i posteriorment marxo esquerpa cap a dins de la sala de reunions. A dins meu ràbia; una vegada més reafirmo que una de les meves batalles serà el fet de ser dona i jove. Aquesta salutació representa un abús del poder que la societat patriarcal t’atorga pel fet de ser home i adult. Estic segura que si tingués 40 anys no m’ho farien i que si fos home tampoc. S’hagués atrevit a dir-li això a la Maria José Lecha o al Josep Garganté? Intueixo que no. Potser és una manera de fer-me sentir que la política és una cosa feta per homes blancs i adults i que jo no hi sóc benvinguda? Segurament sí…

Jo vull acabar ràpid la reunió ja que al mateix moment està havent-hi la concentració al Col·legi d’Advocats de les treballadores de Movistar; s’està desenvolupant el segon dia de negociació i sóc conscient que necessiten tot el suport. El meu lloc és allà. Tot i així, no és fins passats 30 minuts que apareix el representant de Ciutadans i diu que després d’haver-ho parlat estan d’acord amb l’assignació feta per BEC. Fantàstic, tots convocats i esperant quan amb cinc minuts i un assentiment de tots els grups a la repartició de llocs hagués estat suficient.

Tres reunions, dues repassades pas per pas de la sessió d’investidura, dos comentaris paternalistes i  masclistes, un enfado (de veritat o no) d’un partit polític de dretes i moltes voltes pels tres edificis de l’Ajuntament és el que ha costat preparar la mesa d’edat de la sessió d’investidura de les eleccions municipals del 24 de maig a Barcelona.

Bona tarda a totes i tots,

Avui es constitueix el Consell Municipal, és un acte sobre tot protocolari i volem donar les gràcies als companys i companyes de l’Ajuntament que aquests dies ens han donat tot tipus d’explicacions.

Arribar fins aquí ens ha suposat molt d’esforç, suor, hores de son però qui ens coneix sap que també hi ha hagut molta il·lusió. Com sabeu, el camí l’hem fet amb les nostres mans. No hem disposat de crèdits de bancs ni de partits, hem hagut de batallar contra les quotes de presència als mitjans de comunicació i finalment hem arribat.

Però no hi som per quedar-nos. La nostra presència en aquesta sala no és ni un punt de partida ni un punt d’arribada. És un pas més de la nostra lluita per la plena sobirania com a classe, com a poble i com a dones.

No és un punt d’arribada perquè les tres regidores de la CUP Capgirem Barcelona no apagaran les ganes de mobilització del carrer, ni es postraran al servei de la institució ni s’acomodaran en els múltiples càrrecs de confiança que es designen.

En definitiva, quan hem entrat avui per la porta, no hem activat el periple de les portes giratòries. No serem víctimes de l’espiral que porta de l’ajuntament al ministeri d’exteriors i d’allà a l’ambaixada d’Istanbul, o del que porta a Agbar, o al Consorci de la Zona Franca, o a alguna càtedra còmode a la universitat.

No ho serem perquè ens hem compromès a no ser-ho. Però tampoc ho serem perquè no pertanyem a les bones famílies de Barcelona que sempre han estat presents en aquest consistori. Ja sigui per la dreta o per l’esquerra, les classes populars hem estat històricament excloses del dret a decidir sobre les nostres vides. Per això l’hem hagut d’exercir en altres espais, per això ens hem hagut d’expressar al carrer.

I des d’aquests altres espais, des del carrer, diem que la nostra entrada a l’ajuntament tampoc és un punt de partida. L’Ajuntament de Barcelona ha segrestat la política per a sí mateix. I tot el que passava a fora ha estat reprimit, criminalitzat o silenciat.

Marx deia que el dret és la voluntat de la classe dominant erigida en llei. Doncs aquesta cambra no pot ser més l’eina dels dominants per a apropiar-se de la riquesa de la ciutat.

Som desobedients de mena, per principis i per mandat polític. I respectarem aquesta cambra sempre i quan s’hi defensin els interessos de les classes populars. A partir d’ara hi ha un grup municipal per denunciar la corrupció, els ultratges i la ciutat morta.

Democràcia representativa, participativa i també democràcia directa. La política a Barcelona ha de ser també als carrers, l’espai públic ha d’arribar a ser una àgora, i considerem que també és responsabilitat de l’Ajuntament fomentar, i no reprimir l’activació i la mobilització popular. I això vol dir per exemple, reconeixement dels centres socials ocupats; és tot el contrari del que es va fer des d’aquí al forat de la vergonya; això vol dir també municipalitzar per poder decidir què n’esperem de les nostres empreses públiques i serveis i equipaments públics amb la gestió directa municipal.

A les eleccions, mentre que a la Marina de la Zona Franca o Torre Baró no arribaven al 40% de participació, a les Tres Torres o a la Vila Olímpica es rondava el 70%. En total prop d’un 40% de la gent amb dret a vot no l’exerceix. I, a més, calculem que unes 220.000 persones no poden expressar el seu vot, però en canvi sí que són vàlides per generar riquesa a la ciutat. Hem vingut també a canviar això. Hem vingut a empoderar políticament les classes populars, perquè juntes ens apropiem de les institucions i les posem al servei de qui les paga i qui les mereix.

Posarem l’ull sobre la opacitat. És la opacitat la que empara sovint el delicte. Un delicte que té el seu màxim exponent en la corrupció. Però la corrupció és només la punta de l’iceberg, les arrels del delicte baixen pel carrer Ferran, pugen per Les Rambles passant per la comissaria de la Guardia Urbana, enfilen diagonal a la cruïlla del Cercle d’Economia i es dispersen per l’upper diagonal. Aquets son els barris on l’esperança de vida és 8 anys major que la dels qui habiten fora d’aquestes mateixes parets.

La pobresa, l’atur juvenil, la malnutrició, la manca d’habitatge conformen una situació d’emergència davant la qual no es podem limitar a muntar observatoris del desastre ni a redactar informes de la injustícia. Cal abordar la crisi socioeconòmica ja, la ciutat aparador i el monocultiu turístic.

El turisme, a part de governar-lo cal aturar-lo, hem assolit el límit social i ambiental que la ciutat es pot permetre. El que li cal a Barcelona no és una política més eficient i més propera, sinó un canvi radical de model, cal abandonar la Marca Barcelona.

No es necessiten empreses amb més responsabilitat social corporativa, sinó cooperatives on es produeixi sense explotació. No ens calen òrgans participatius hiper-reglamentats sinó garantir que la veu dels sense veu es escoltada. No en tenim prou amb aturar les ampliacions de centres comercials, sinó el compromís amb el comerç de proximitat. Hem de fer els esforços per a fugir de les presons d’allò possible. Compteu amb nosaltres per això.

La responsabilitat de qualsevol govern municipal ha de ser la de revertir la precarització i privatització que s’ha practicat durant anys de governs de tots els colors. Aquesta responsabilitat passa per la ruptura amb les polítiques neoliberals i externalitzadores que en són responsables també en major grau.  I per tant, passa per la ruptura amb la fracció tecnocràtica que les ha concebut, impulsat i alimentat molt més enllà del que els programes polítics portaven escrit. Veiem amb preocupació com molts d’aquests càrrecs gerencials estan sent reconeguts i conservats en els seus llocs pels futurs governants.

Com ja hem dit, la CUP Capgirem no serem crossa de cap partit però tampoc de cap sistema. El nostre compromís és ampli i ampliable i fermament anticapitalista. Considerem que el sistema econòmic i de poder en el que vivim és el responsable de 80.000 morts de gana cada dia segons la FAO, és responsable de la impossibilitat de governar-nos a nosaltres mateixes i va de la mà amb el patriarcat que l’any passat, a Barcelona, va veure morir 11 dones a mans de la violència masclista.

El municipalisme no és la germana petita de la política, és el primer espai institucional per a transformar les nostres vides.

El mandat popular que tenim és el d’avançar cap a la ruptura d’aquest règim, presó de pobles i de persones, i responsable de la triple crisi nacional, social i democràtica que vivim avui en dia.Per això tot el que passi a Barcelona serà objecte de la nostra tasca en aquesta cambra. No ens deixarem prendre la legitimitat de la nostra paraula per entrebancs  burocràtics dissenyats per a silenciar-nos.

Les eleccions del 24 de maig van expressar una voluntat majoritària de canvi a la ciutat. Per això CUP Capgirem Barcelona vol donar el seu vot a Ada Colau per a investir-la alcaldessa, amb l’orgull de que sigui una dona que ve de les lluites, amb l’empenta per a que porti a terme aquella part del programa polític que hi compartim i amb la recança de qui regeix l’Ajuntament amb formacions responsables del model Barcelona.

Però també volem votar el que entenem que és el motor del canvi, la política en majúscules. Margarit deia que la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general. Per nosaltres la vaga indefinida dels treballadors i treballadores de Movistar és la màxima expressió de la nostra dignitat. Cap altra acció al costat d’aquesta vaga que ja duu 68 dies s’acosta més a allò que entenem per transformar la ciutat. Perquè no n’hi ha prou amb treure més vots que la resta per guanyar la ciutat, cal transformar-la. I això només es fa des del carrer.

I el nostre darrer vot és per a els antifeixistes detinguts mesos després del 12 d’octubre de 2013 i als que la fiscalia els hi demana 17 anys de presó. Un cas més on la conselleria i el ministeri de l’interior van de la mà, no per aturar el feixisme, del que els seus grups actuen amb total impunitat sinó per perseguir i criminalitzar els moviments socials.

Posterior a aquesta col·laboració Conselleria-Ministeri arriben a mans de la jutgessa Rovira del Canto, la mateixa que autoritzà la concentració falangista a Arenys de Munt i molt admirada pels responsables de l’atac al Centre Blanquerna a Madrid.

Un cop més tenim viva la memòria de l’assassí de Guillem Agulló que només va complir 4 anys de presó i per contra tantes companyes complint presó preventiva o condemnes per defensar el dret a vaga o per lluitar contra el feixisme.

Per acabar, desitgem sort a Barcelona en Comú. Ens tindreu al costat per plantar cara als lobbies, als poders fàctics, a les ingerències del capital i els seus titelles de l’estat. Sempre que faci falta i amb tota la força necessària. I ens trobareu de cara, amb la mateixa força, si hi ha continuisme, passos enrere, incompliments o submissió.

Salut!

La CUP Capgirem Barcelona optarà finalment per dividir el vot de les seves tres representants a l’Ajuntament. En primer lloc, la candidatura emetrà un vot crític de confiança a la candidatura més votada, representada per Ada Colau i Ballano. Aquest vot s’ha de llegir com un reconeixement de l’oportunitat d’obrir un canvi de cicle polític a la ciutat, i com a mostra de la voluntat de dur a terme una oposició crítica i constructiva durant els quatre anys vinents, plantejant alternatives i propostes sòlides al carrer i a l’Ajuntament.

A la CUP Capgirem Barcelona, creiem que són les iniciatives a peu de carrer, encapçalades per veïnes i treballadores, les qui transformen i transformaran la nostra ciutat. És per això que el segon i el tercer vot es dedicaran a dues lluites que es lliuren darrerament a Barcelona, i que representen els valors de la ciutat popular, integradora i combativa que defensem.

Un vot de suport a la vaga dels treballadors i treballadores de les empreses subcontractades per Movistar. Més de 60 dies de vaga indefinida per a aconseguir tres reivindicacions bàsiques, guanyades amb la vaga de la Canadenca i que en ple 2015 hem de tornar a exigir: dos dies de descans setmanal, 8 hores de jornada laboral i un salari digne. La seva lliçó de dignitat, de ben segur encoratjarà d’altres treballadores precàries.

Un vot de denúncia contra la petició fiscal de 17 anys de presó per a 6 antifeixistes que van foragitar un grup de nazis que es preparaven per sortir ‘de cacera’ pels carrers de Sants, el 12 d’octubre del 2013. La petició incorpora, a més, l’agreujant de discriminació ideològica, en aquest cas, per ‘discriminació’ de la ideologia feixista i racista, com si oposar-s’hi frontalment no fos una obligació en els temps que corren. Amb unes institucions que permeten la celebració en espais públics d’actes obertament nazis, on entre d’altres es crida a ‘provocar un bany de sang si es duu a terme la consulta del 9N’, la feina de col·lectius com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, així com l’autoorganització popular en plataformes antifeixistes, és absolutament necessària i urgent.

El posicionament de la CUP Capgirem Barcelona pel ple d’investidura, com correspon a una organització de base i radicalment democràtica, ha estat decidit en una Assemblea Descentralitzada de Ciutat, celebrada entre els dies 1 i 9 de juny i que va comptar amb l’assistència d’unes 250 persones.

Finalment, des de la candidatura volem manifestar que les nostres tres regidores no assistiran a l’acte protocol·lari de recepció al Palau de la Generalitat. En primer lloc per motius polítics i, en segon lloc, perquè la prioritat és assistir a la manifestació contra la repressió convocada a les 18.30h a la Plaça de Sants. La mobilització servirà per denunciar greus atacs a les llibertats d’expressió, associació i protesta, com la sentència de presó pels fets del Parlament, les encausades pel desallotjament de Can Vies, les operacions Piñata i Pandora contra el moviment anarquista i la legislació d’excepció coneguda com a Llei Mordassa.

Com sempre, ens trobareu al carrer, colze a colze amb les qui lluiten cada dia per una vida digna.